...I és negre

Aclarim i deixem-nos de tonteries. Al text que segueix no sortiran mots del tipus “afro-americà” o “de color” simplement direm “negre” sense cap intenció d’ofendre ningú.

“Ladies & gentlemaaaaaaan” tenim nou president i és negre! Tirem coets! Ja es parla d’ell com el primer president negre dels Estats Units d’Amèrica.

- Peró, escolta, es que es el president del país que té més conflictes repartits pel món?
- És igual, és negre i ens cau de puta mare, representa les minories i fa cara de bona gent i ho farà de conya.
- Perdona que insisteixi però es que estem parlant dels Estats Units, recordes?
- Si, si, ja ho sé, però ara tot serà diferent, si fins i tot en Bruce Springsteen ha cantat davant d’ell. Aixó ja ho diu tot.
- En Bob Dylan ho va fer als peus del Papa i l’únic canvi visible al Vaticà va ser un Papa mort per un altre de viu, operació Renove però més del mateix, no?
- No! Aquesta vegada és diferent.
- Deu t’escolti fill meu.

Avui mateix el senyor Obama (no confondre amb Osama si us plau) ha signat un decret per tancar la presó de Guantànamo i diu que el procés durarà un any. Un altre cop alegría generalitzada. Bona notícia, comencen els canvis a millor, però… només un parell de preguntes:
La primera: Un any? Tan triguen per fer les maletes i marxar? Una maquinària militar que pot envair qualsevol país en 24 hores necessita un any per fer que els soldats despengin els posters de ties en pilotes de les garites i escampar la boira?
I la segona: L’anunci del tancament s’ha fet públic a través de tots els canals mundials de notícies. Quan obrin la nova presó al racó més amagat del món, faran el mateix?

És genial que un negre sigui president dels USA. Deixant de banda a quatre imbècils, la majoria estem d’acord. Si que representa un pas endavant per la igualtat de drets però no oblidem que aquest senyor ha de fer una feina i el que necessita el món és que la faci bé, independenment de ser negre, blanc, verd o fucsia. No és justament aixó parlar d’igualtats?

I així està el tema. Igual que el madridisme s’aferra al “espiritu de Juanito” quan van mal dades, nosaltres, amb tota la merda que ens envolta, no ens queda un altre remei que aferrar-nos amb dents i ungles a la reencarnació d’un “matxambrat” de Luther King i Kennedy.

Show must go on

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article