Ara toca ...

Quan els promotors immobiliaris guanyaven milions d’euros amb uns bons marges de benefici cap empresari es queixava per guanyar massa i que tenien preus que de setmana en setmana s’incrementaven fins a 6000 euros.

Ara que es ven un 50% menys de pisos es queixen que els preus ja han baixat suficient i que no poden abaixar més. Potser no volen assumir la seva part de culpabilitat per haver comprat sòl a un preu que avui en dia potser no els serà rentable per construir o per no haver dedicat part dels beneficis a reserves que ara els serien molt útils.

Els bancs i caixes van col•laborar en l’aparició de nous promotors que van aprofitar la situació econòmica i la facilitat que els brindaven les entitats financeres per a convertir-se en constructors de la nit al dia i vendre habitatges com el qui ven xurros. També van donar targetes de crèdit sense que el propi client l’hagués demanat.

Les hipoteques tornen a baixar però ara els bancs "remiren" els expedients dels que els demanen finançament amb d'altres ulls. Una anàlisi que no van aplicar anys enrere i que ara els hagués salvat d’incrementar els seus índexs de morositat.

Amb tot el respecte pels bons professionals dues noves espècies van aparèixer els anys de bonança a la nostra societat. Van ser els intermediaris immobiliaris i les empreses de refinançament. Dues realitats que van aprofitar el bon clima per sortir com a bolets a la tardor.

Aquests van col•laborar molt especialment en els increments de preus i en les “enganyifes” per tal que tothom pogués tenir un pis de propietat, independentment dels seus ingressos. No van assessorar prou bé els seus clients de les possibles conseqüències que podia tenir un increment del tipus d’interès.

Però no vull criticar només les empreses. Tots hem posat el nostre gra de sorra. Potser no hem estalviat quan podíem fer-ho. Potser hem comprat productes que no necessitàvem perquè els pagament els podíem fer en còmodes lletres. Potser hem aprofitat el préstec de l'habitatge per a renovar el cotxe quan no era imprescindible. Potser no hem invertit en la nostra pròpia formació per a millorar la nostra situació laboral.

Però el Govern també ha participat. L’economia d’un país no pot dependre d’uns pocs sectors econòmics. No s’ha promocionat el consum de productes nacionals. No s’ha facilitat l’establiment d’empreses que generin llocs de treball. S’ha subvencionat a fons perdut empreses que ara acomiaden indiscriminadament treballadors. No s’han controlat els abusos en matèria de pujades de preu de serveis bàsics com les benzines, electricitat, gas natural. No s’ha invertit en formació i investigació de nous sectors productius.

En definitiva tots hem col•laborat en aquesta obra de teatre que segurament estarà encara uns mesos en cartellera. Però el que hem de fer entre tots és no mirar enrere. Hem d’aprendre dels nostres errors.

Ara toca mirar endavant i reconstruir una nova societat més justa, sostenible i equitativa. Una societat de respecte on tothom tingui les mateixes oportunitats.

Aprofitem el millor que ens pot oferir cadascú per a fer-ho realitat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article