No Violència i Pau: qüestió d'educació.

Avui 30 de gener és l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi i a moltes escoles del país es commemora el dia Escolar de la No Violència i de la Pau. Una 'no violència' que hauria d’arribar a les escoles de la mà de l’educació familiar. No hem de deixar tota la responsabilitat de l’educació en mans dels mestres i dels centres educatius.

Des de ben petits hem de cultivar al seny de la família, la filosofia de la empatia, de la comprensió i del respecte cap als altres. Però actualment estem educant els nostres fills com hauria de ser ?
La resposta la té cadascú. No hi ha una resposta estàndard. Cada mare o pare té a les seves mans la forma ideal d’educar els seus fills. Tot i això deixeu-me que us apunti una qüestió que crec que darrerament s’està deixant una mica de banda.

Potser hauríem d’escoltar més els nostres fills. Fa temps que s’ha posat de moda intentar que madurin abans del que hauria de ser natural introduint activitats impròpies de la seva edat. Volem que siguin els millors estudiants. Volem que siguin els millors esportistes. Volem que siguin sempre millor que l’amic o el veí. I sempre el més aviat possible.

Potser ens hauríem de plantejar que a certes edats és millor que aprenguin jugant i divertint-se, però no només amb el joc material sinó també amb el joc afectiu que li pugui donar la seva pròpia família i amics, i que no cal que sempre guanyin o siguin els primers en tot. Els hem de fer entendre que dels errors també s’aprèn i que és més important que li agradi el que fa, sempre amb respecte pels altres, abans que sigui el número 1 i sigui infeliç.

Tinc la sensació que els infants d’avui en dia estan “hiper-estimulats” de joguines -algunes d’elles properes en certs aspectes de la violència-, de televisió, d’ordinador, de videojocs, d’extraescolars, d’hores d’escola bressol ..., però potser estan una mica deixats de banda en l’aspecte emocional, cosa que pot arribar a influenciar en el seu futur com a persona i, en conseqüència, en el futur d’una societat sense violència.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article