Que les drogues passin per caixa


La decisió de la ciutat de Nova York que prohibeix fumar en espais públics relega aquest hàbit a l’àmbit estrictament privat i és un pas fonamental per argumentar la legalització de les drogues. El fumar és des de fa anys assenyalat per la majoria de països occidentals com un hàbit perniciós, que causa un dany a la salut dels seus consumidors i també a les persones que hi conviuen. Les despeses que els estats ingressen en impostos sobre el tabac poden sufragar una part del tractament que precisen els fumadors -i els fumadors passius-,  en les malalties derivades d'aquest hàbit o de les complicacions que es proven en d’altres patologies. Per tant, des d’un punt de vista econòmic, se’n recupera una part del cost sanitari. Si ara ja hem situat el consum del tabac al mateix nivell que el consum de drogues – A NY és il·legal vendre’n o consumir-ne en espais públics- els estats haurien de plantejar-se també recuperar, via impostos, la despesa que suposa al sistema de salut, el tractament dels consumidors de substàncies estupefaents. I això sense tenir en compte que en l’actual context de crisi seria una important font d’ingressos –a Itàlia es calcula que suposaria el 7% del PIB-. Una xifra a la que s'hauria d'afegir l'estalvi en despeses policials i penitenciàries.

Una altra qüestió és el punt de vista moral: cap administració hauria d’afavorir una activitat perniciosa, per molt que se’n paguin els costos. Però aquí encara hi ha molt de treball de camp per fer. Per què no incloure-hi activitats de les que hi ha constància que produeixen danys a la salut com és l’ús de determinats productes químics,  segons quins processos industrials o les que provoquen contaminació atmosfèrica?

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article