No en traurem l'aigua clara

Mentre el governador del Banc d'Espanya anuncia que les entitats espanyoles estan més sanejades que d'altres i que la feina prèvia ha estat positiva precisament per donar solidesa a bancs i caixes, els mercats continuen sense fer-li cas. És una de les parts fosques de la globalització: la teva collita de blat de moro pot ser molt bona però a Brasil també i el preu és baix, o a l'inrevés: els teus bancs tenen provisions per damunt de la mitjana però acaben patint com els que més. Més d'un economista ja ha dit que és una crisi de model de creixement. Si la revolució industrial va permetre transformar les matèries primes en diners, la revolució tecnològica ha ajudat a transformar els intangibles. Actius com la informació, els serveis i les potents eines de càlcul transformaven 100 en 1.000 en avançar-se, comprar i vendre previsions o moure a una velocitat extraordinària capitals de punta a punta del planeta i d'un sector a un altre. Res escapa a la tecnologia, els anomenats "futurs", les matèries primes, el valor de les monedes, tot és predictible i els capitals es poden multiplicar sense un recolzament "real", sense produir res de nou ni transformar res. si a tot això hi sumem la gran capacitat dels bancs i caixes per a "fabricar" diners prestant-los a tipus d'interés baix, ja tenim la gasolina pel cotxe. I la màquinària diuen ara que s'ha contaminat amb bonus tòxics, hipoteques d'alt risc, bombolles immobiliàries que, sincerament, tan li fa que els hagin estat comprats a Miami com a Ohio, qualsevol en pot tenir perquè la interconnexió dels capitals és màxima i ara un estalviador d'Igualada pot estar perdent un 20% del capital del seu Pla de Pensions com a conseqüència de tot plegat. I... quan va al Banc o a la Caixa a preguntar què hi ha dels seus estalvis és lògic que pensi que dins del calaix només hi ha papers.