La recessió s'endevina en el discurs regulador

Aquests dies són molts els dirigents polítics que parlen de "regular" els mercats, diuen que la recent crisi experimentada per les entitats financeres, especialment les que negociaven productes de risc, els ha obert els ulls. El qui més ha cridat l'atenció ha estat precisament George Bush, l'ideòleg de la des-regulació, del lliure mercat, de la no intervenció governamental. I hem hagut d'escoltar els seus arguments a favor de la "nacionalització" d'entitats com Fannie Mae o Freddie Mac que fins fa quatre dies operaven amb plena llibertat concedint hipoteques que ara tenen de cognom "escombraries" i convertint actius en "actius tòxics" que emmetzinen l'economia global.
Vist això, ara caldria fer esment en què parlar de regulació és també parlar d'alentiment: si les companyies que com a norma estan acostumades a disparar i posteriorment demanar el permís han de començar a preguntar abans d'actuar, voldrà dir que el moviment de capitals, la captació de fons i la introducció de productes financers prometedors s'alentirà i, si això passa, serà per uns quants anys. Heus aquí un dels motius pels que cauen les borses, intueixen que darrera les paraules de regulació s'hi amaguen temps més moderats, ritmes més lents i guanys de no tants dígits.