¿Algú sap on trobar un altre planeta terra?

Ja ho van avançar les novel · les i les pel · lícules de ciència ficció. Repel · lents extraterrestres amb cossos desproporcionats que, gràcies a un desenvolupament tecnològic superior al de l'humà, envaïen el planeta doblegant als éssers vius amb l'únic objectiu d'espoliar els recursos i poder subsistir. La realitat, en veritat no dista tant de la ficció, encara que els invasors no són precisament grotescos siderals acollits en grans OVNI 's que viatgen per constel · lacions a la velocitat de la llum. De fet, no cal ni sortir de la Terra. Certa elit d'éssers humans, des de fa segles envaeix i aixafa altres més indefensos amb el propòsit "marcià" de robar els seus recursos naturals i perpetuar el seu nivell de vida.

És més còmode mirar cap un altre costat, despreocupar-se i pensar que la humanitat, amb el seu raciocini innat, acabarà trobant la solució als problemes ambientals. Però el cert és que la Terra ja s'hagués col · lapsat, si totes les persones del planeta consumissin recursos al ritme que ho fan els països amb ingressos més alts. Això encara no ha succeït de manera irreversible i greu, perquè l'equilibri ambiental aparent es basa en un desequilibri social injust: una minoria econòmicament més avançada consumeix els recursos de la majoria.

Aquesta és la conclusió després de mirar informes de la Global Footprint Network, organització que des de fa anys s'encarrega de mesurar l'impacte de l'ésser humà en el medi ambient. Ho fa elaborant un indicador anomenat "empremta ecològica", que s'expressa com la superfície necessària per produir els recursos naturals consumits per una persona. Encara es tracta d'un indicador limitat, proporciona dades prou eloqüents sobre la realitat ecològica a nivell nacional, regional o mundial.

Segons un estudi publicat el 2010, la "petjada ecològica" global era de 2,7 hectàrees per habitant. Per contra, la "biocapacitat" (recursos reals disponibles al planeta per superfície i ciutadà) va ser calculada en 1,8 hectàrees per persona. És a dir, de mitjana, l'ésser humà està consumint una hectàrea més de recursos dels realment disponibles, el que es tradueix en una sobreexplotació del planeta que pot tenir conseqüències dràstiques.

El que és curiós i trist al mateix temps, és que el 15% de la població, ubicada en nacions amb ingressos alts, en conjunt consumeix 6,1 hectàrees per habitant quan la seva "biocapacitat" és de la meitat. Si aquest patró es repetís a nivell mundial, seria peremptori conquerir un altre planeta idèntic a la Terra per poder espoliar els seus recursos i mantenir el ritme de vida occidental. Per contra, la "petjada ecològica" del 85% restant és pràcticament idèntica a la seva "biocapacitat", és a dir, la gran majoria del planeta viu sosteniblement i respectuosa amb el medi ambient. Només un 15% desequilibra la balança, que mínimament equilibra gràcies al consum de recursos aliens.

La "petjada ecològica" d'un ciutadà d'un país amb ingressos mitjans o baixos és de 2 hectàrees, que resulta ser quatre vegades menor que la nord-americana, cinc vegades més petita que la d'un qatarià i dues vegades i mitja inferior a la d'un ciutadà espanyol, que necessitaria tres "espanyes" i mitja per poder satisfer les seves necessitats.

Segons el Global Footprint Network, el 27 de setembre el planeta va entrar en dèficit ecològic. Els recursos disponibles per a aquest any van ser esgotats en menys de 9 mesos i els que es consumeixin fins a final d'any són recursos que el planeta no pot produir, contaminants que no pot absorbir, etc.

Tot i això, cap autoritat política està interessada en posar límits a un model de creixement fonamentat en la desigualtat i en la destrucció del medi ambient. L'assumpte té mala pinta, a menys que la NASA s'espavili i pugui construir naus espacials que permetin la conquesta d'altres planetes com la Terra. O això, o aixecar el peu de l'accelerador.

Vicent Boix

-Investigador associat de la Càtedra "Terra Ciutadana - Fondation Charles Léopold Mayer" de la Universitat Politècnica de València. Autor del llibre El parc de les hamaques. Article de la sèrie "Crisi Agroalimentària", veure més aquí-

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article