L'avís de Fukushima

Les notícies des de la nuclear japonesa que inquieta tot el planeta ja no ocupen les primeres pàgines en els mitjans de comunicació. L'accident va esgotar la seva vigència i s'ha refredat de la mateixa manera que els operaris (liquidadors) refreden els nuclis dels reactors de la central. Malgrat això, Fukushima segueix sent un assumpte molt seriós en el present i el seu llegat serà pitjor.

Segurament en el seu noticiari preferit la tragèdia nuclear s'ha reduït en espai i temps, tot i l'amenaça radioactiva no ha minvat i segueix solcant vents i oceans sense entendre de pàtries, llengües i banderes. La radiació augmenta fora de la zona d'exclusió, apareix en aliments i travessa el Pacífic per amagar-se en la llet nord-americana ... encara que innòcua segons diuen. La tranquil.litat de milions de persones a Tòquio depèn de la rosa dels vents, les aigües marítimes properes presenten alts índexs de radioactivitat i en la pròpia central el risc és tan elevat que limita el treball dels "liquidadors". Tot això succeeix mentre s'intenta controlar la temperatura de quatre reactors que segueixen encara fora de control setmanes després del terratrèmol i del tsunami.

A mesura que passen els dies el verb "desconèixer" i els seus derivats es fan més habituals en les notícies referents a la central: es desconeix l'evolució que poden experimentar els quatre nuclis danyats i per tant es desconeix el risc final. Es desconeixen les conseqüències del desastre a llarg termini en les persones i es desconeixen els danys reals existents tant en els nuclis com en els sistemes de contenció. Es desconeix, sobretot, quin nou problema pot cada matí aguditzar aquest constant mal de cap anomenat Fukushima. Recordeu que l'inconvenient principal és la fusió dels nuclis, però amb el pas dels dies s'hi va sumant la pèrdua d'aigua a les piscines on s'emmagatzema el combustible usat i recentment milers de tones d'aigua amb alts índexs de radioactivitat, per a les quals s'estan improvisant mesures tan "segures i científiques" com abocar directament a l'oceà. Sobre aquest aspecte alguns científics han afegit un "desconeixement" més, perquè contràriament a les tantes vegades repetida seguretat nuclear, pel que sembla ningú havia previst mai l'escenari-ara realment d'evacuació urgent d'aigua radioactiva als mars.

A Fukushima es desconeix i s'improvisa a mil per hora. Tot i que pesi, desconeixement i improvisació són conceptes antagònics a la raó i per tant al mètode científic. Per això davant tan de buit tècnic certs discursos es transformen en fal.làcies per molt catedràtics que siguin els oradors. I tot i que això sí que els pesa a alguns i algunes, al final el temps acaba donant la raó-un cop més-als col.lectius socials especialment els ecologistes tantes vegades titllats de illetrats i alarmistes.

Allò que mai passaria ha passat, passa i passarà. Allò que era fiable i segur (energia nuclear, transgènics, agroquímics, etc.) Acaba sent un problema per a les persones i el medi ambient. Allò que era venut com el miracle dels peixos i els pans amb rang d'utilitat pública i màxima necessitat, resulta ser en realitat un mètode d'enriquiment per a que quatre cínics s'omplin les butxaques.

A l'altra punta, a 12.000 km. de distància, s'han quedat només en eco de  la solitud dels xarlatans pronuclears que mesos enrere van agafar força després del 'cop de tarifa' de Rodríguez Zapatero. La seguretat d'aquestes plantes i les previsions favorables dels seus experts han estat ignorades, encara que alguns tecnòcrates s'afanyin a proclamar que Fukushima resisteix estoicament i que la radiació emesa és comparable a la d'una radiografia.

La veritat és que ens van vendre aquesta tecnologia com la panacea de la seguretat tecnològica. Ens van dir que els fets a Txernòbil van ser fruit de la burocràcia, la desorganització i la decadència del règim soviètic. Però la realitat és que ha tornat a passar en menor mesura i no precisament a Cuba. A més els fets han tornat a ser capritxosos i retorçats amb el crucial tema de la seguretat: va fallar el sistema elèctric per un tsunami al país dels tsunamis, els operaris de la central no disposen de prou mesuradors de radioactivitat i s'intenta frenar la catàstrofe refredant els nuclis amb camions de bombers dels de tota la vida. Com es veu, tecnologia punta i abundància al país capitalista dels Tamagotchis mundialment conegut per deixar-nos embadalits amb robots inútils programats per fer mil i una bestieses.

A això, afegeixi's ara la manca d'informació sobre l'assumpte i el currículum tacat amb mentides i falsos informes de l'empresa propietària de la central de Fukushima. Cal afegir l'interrogant econòmic de quant costarà reparar tot el desgavell, encara que ja se sap de quina manera es realitzarà: nacionalitzant els costos de la tragèdia, el que va originar que les accions de l'empresa propietària ascendissin novament mostrant les contradiccions, les misèries i la manca total d'ètica dels amos i senyors del planeta.

El resultat del còctel allunya aquesta energia d'aquesta imatge neta, segura i econòmica, situant-la en l'òrbita pudent de les grans transnacionals i els seus polítics i tecnòlegs còmplices, que amb les butxaques plenes de diners de les empreses elèctriques i dopats per la sobredosi de prepotència innata al càrrec, volen que combreguem amb rodes de molí mentre titllen d'ignorant al qui s'oposa al tema nuclear. I ull, no dubtaran a seguir amb la seva particular creuada si Fukushima queda en un gran, durador, car i radioactiu ensurt.

Amén i tant de bo tot quedi en un ensurt de dimensions planetàries, encara que seria estúpid traspaperar a l'oblit l'avís que va arribar des del Japó. Fukushima ens indica una vegada més que ha col.lapsat el sistema econòmic desenvolupista en què vivim. Podrà desaparèixer la seva boira radioactiva però tornaran a entreveure en tota la seva magnitud el canvi climàtic, la crisi en els preus dels aliments, 1000 milions de famolencs, invasions bèl.liques per petroli, desforestació, pèrdua de biodiversitat, contaminació atmosfèrica, desigualtat, "tarifazos" , "pensionazo", reformes laborals regressives, "euribors", ex presidents untats per transnacionals, crisi ecològica, econòmica, financera, energètica, agrícola, moral ... i un llarg etcètera que han convertit el viure en aquest segle en un esport d'alt risc.