Els comptes de la lletera... nuclear

Reaccions al "tarifazo".

El dèficit.

El govern socialista acaba de posar una nova volta de rosca, en la cada vegada més malmesa economia domèstica del ciutadà del carrer. En el dia dels innocents l'administració pública ratificava una nova pujada de la factura de la llum d'un 9,8%, a la qual caldria afegir el 2010, l'increment del 4,8% del mes d'octubre i l'augment del IVA al juliol. No es tractava doncs d'una innocentada i el disposar d'un mercat elèctric liberalitzat, com es dedueix, no ha beneficiat en res al consumidor que seguirà estrenyent més el cinturó.

Aquesta nova estocada de ZP i les seves circumstàncies, ha originat oceans de bytes en forma de documents i articles de diversa índole, que han resultat molt contradictoris depenent de la font que es consultés. No obstant això coincideix que la factura de la llum s'ha incrementat perquè també ho ha fet el "dèficit elèctric" fins a punts insostenibles. I és que des de l'any 2000, a l'estat espanyol no es paguen tots els costos derivats de la generació, transport i distribució de l'energia elèctrica. El govern del PP va congelar les tarifes i el consum es va disparar durant els anys en què aquest país va viure sota els efectes del "LSD desenvolupista". Aquesta mesura a curt termini i "populera", pretenia mantenir la inflació a ratlla però alhora va generar un "dèficit elèctric" que aquest any oscil.lava en els 20.000 milions d'euros. Toca pagar.

Les renovables en el dèficit.

Si bé hi ha un cert consens en relacionar l'increment de la factura de la llum i el del "dèficit elèctric", les opinions comencen a divergir quan es tracta d'assenyalar els factors que van propiciar aquest augment del dèficit. Entre les moltes hipòtesis, una que ha sonat amb prou força durant aquests dies apunta cap a les energies renovables com a principals causants de l'augment.

Per visualitzar millor, cal tenir en compte que de cada de 100 euros que es paguen en una factura normal, 53,8 corresponen a l'energia consumida (34,4 de generació, 4,3 de transport i 15,1 de distribució) ; 18,2 a primes destinades a energies renovables, 16,5 a impostos, 5,7 anualitats del dèficit elèctric, 2,8 en compensacions extrapeninsulars i 4 de programes d'estalvi i d'altres. Amb aquestes xifres i sense més informació, es pot entendre que l'electricitat d'origen renovable es paga com "energia consumida" i apart rep una prima extra de gairebé el 20% del total.

D'acord amb aquestes dades molts han titllat les energies renovables -sobretot la fotovoltaica- de poc competitives, cares i de ser les causants de l'augment del dèficit, mentre que paral.lelament, s'ha escoltat també que l'energia nuclear és molt barata per a la ciutadania . I amb aquestes dades sense més, efectivament les renovables resultarien ser molt costoses i la nuclear una ganga, però, per acostar-nos més a la realitat, cal tenir en compte certes dades que s'han diluït per art de màgia.

Despeses externalitzades

Per començar i encara que sembli contradictori, són molts els grups ecologistes que estan en contra de l'actual sistema de primes que reben les energies renovables. Carlos Bravo, responsable d'Energia de Greenpeace, no està en contra que les renovables percebin ajuts estatals per afavorir el seu enlairament tecnològic -de la mateixa manera que d'altres fonts d'energia les reben i les van rebre al seu dia- però advoca per un sistema on cada font d'energia computi tots els seus costos sense primes que els alterin. Però tots els costos, sense excepció.

Mentre això no passi, l'energia nuclear seguirà sent molt barata perquè la construcció de les centrals ja es va amortitzar. Fa anys que la ciutadania les va pagar a través de la factura elèctrica i actualment no es computa aquest valor.

Entre els costos que haurien o s'han d'incloure en l'haver de la nuclear, hi ha els derivats del desmantellament de les centrals i la gestió dels residus. Càlculs recents els quantifiquen en 13.600 milions d'euros fins l'any 2070, i a partir d'aquí ningú ha fet les previsions amb el que els nostres néts ja s'apanyaran. De la mateixa manera, serà l'estat o la ciutadania a través de la tarifa, que pagaran la major part del fons que es pretén crear per reparar els danys en cas d'accident nuclear. Un text legal que es debat actualment i que no és definitiu, estableix que les companyies han d'assegurar una quantitat estipulada en 1.200 milions d'euros per fer front a les despeses i indemnitzacions derivades d'un accident nuclear. La xifra és alta però clarament insuficient perquè si l'accident fos molt greu, possiblement amb 1.200 milions no hi hauria ni per pipes. Tot i això, cap asseguradora vol assumir aquesta quantitat per la qual cosa ja podeu imaginar qui la acabarà abonant en la seva major part.

Per tant, és l'energia nuclear barata? Per a les empreses elèctriques si ... mentre l'estat les construeixi, reculli les escombraries nuclears i asseguri els seus perillosíssims riscos, i elles només hagin de generar, llegir els comptadors, passar la factura i proclamar als quatre vents les bondats d'aquesta energia i del neoliberalisme globalitzador.

És l'energia nuclear barata? Com apuntava Carlos Bravo, l'any 1997 va finalitzar la moratòria nuclear i ningú ha projectat cap nova central a Espanya. Si és tan barata i ecològica, per què no ha passat? Per què en aquest període de temps sí que s'han estudiat més de 40 tèrmiques, s'han creat desenes de parcs eòlics ... i cap nuclear?

Potser la resposta a aquesta pregunta la tenim a Finlàndia, l'únic país d'Europa occidental, al costat de França, que construeix actualment un reactor nuclear. El projecte es va iniciar el 2005 amb un valor inicial de 3.000 milions d'euros i un temps estimat d'execució de 4 anys. Però a dia d'avui, el cost supera els 5.000 milions i la posada en marxa es preveu per al 2012. La central finlandesa tindrà 1.600 megawatts. A Espanya, la potència instal.lada actualment amb els reactors disponibles supera els 7.500. Per tant, construir noves centrals nuclears amb una potència similar a l'existent, suposaria un sacrifici econòmic tan gran que cap multinacional privada es veu amb cor d'afrontar. Que sigui l'estat qui assumeixi la inversió com Espanya va fer als 70 i ara fa la Xina.

A més, fins a 2009 i segons la font consultada, l'Agència de Seguretat Nuclear de Finlàndia, havia trobat fins a 1.500 problemes relacionats amb la seguretat i encara s'estava a l'espera de més correccions. El retard impedirà que Finlàndia compleixi amb les seves reduccions de C02 estipulades en el protocol de Kyoto.

És l'energia nuclear barata? Com s'ha dit, externalitzant cap al poble els seus voluminosos costos i riscos humans i ambientals, sí que ho és. Perquè un cop externalitzades i amortitzades les despeses principals, la generació d'electricitat nuclear és molt barata i després -atenció a la dada- Endesa, Iberdrola i companyia la venen molt més cara al mercat, mantenint així el seu lucratiu negoci. Heus aquí el per què tot són benediccions per a l'energia nuclear, però sense que ningú gosi construir un nou reactor. I heus aquí el perquè volen allargar la vida útil de les existents.

Són les energies renovables cares? Amb l'actual model de primes criticat fins pels ecologistes sí, però en part es necessiten perquè són relativament noves i necessiten promocionar-se, expandir i créixer tecnològicament.

Són les energies renovables cares? En comparar tots els costos, de tots els models, no és la més cara, perquè d'altres fonts externalitzen alguns dels seus costos i també reben subvencions i primes. L'energia eòlica ja és competitiva i com va indicar el maig passat Nabu Tanaka, director executiu de la poc ecologista Agència Internacional de l'Energia, "L'energia solar fotovoltaica a les llars serà competitiva en cinc anys. Arribarà a la paritat de la xarxa [quan és tan barat produir-la a casa com comprar-la] el 2020, però en països com Espanya es pot aconseguir fins i tot en 2015. "

Per tant, més tard que d'hora es podran suprimir les primes a les renovables i, segurament, amb una quantitat de diners menor a la suma dels costos que van generar i generaran altres models energètics (i que també paguem tots), l'estat espanyol comptarà amb una font d'energia inacabable, neta, segura, que no genera residus perillosos, que no necessita assegurar danys per accidents, que no es posa a tremolar quan puja el petroli o el gas, que no provoca canvis climàtics, que no necessita comprar bons d'emissió de carboni, que no és una amenaça per al medi ambient i que no és un dels molts focus de contaminació atmosfèrica ... raó per la qual moren a Espanya prematurament i per malalties respiratòries, prop de 22.000 persones l'any. La salut pública és, un drama per la societat i una altra despesa externalitzada per a les empreses, que les renovables no generen, si no és que caigui en el cap d'algú una placa solar o l'hèlix d'un generador eòlic.

I mentre al poble li pugen la tarifa, es posen en dubte les energies renovables i l'estat assumeix altres costos derivats de la generació d'energies brutes, el 2009 Endesa va guanyar 3.430 milions d'euros, Iberdrola 2.824.000 i Gas Natural-Fenosa 1.190 . D'aquests 1.190 milions, 126.000 seran per pagar a Felipe González per aconsellar a Gas Natural-Fenosa o el que possiblement és més segur, per mantenir converses i conxorxa amb els seus col.legues del PSOE a la Moncloa i al Congrés. Per aquí seria més fàcil entreveure l'increment del "dèficit elèctric" per aclarir la X de la recent pujada tarifària.

Vicent Boix
Escriptor, autor del llibre "El parc de les hamaques" http://www.elparquedelashamacas.org