Com sortir de polleguera. Mètode ràpid

 ‘Un home vol penjar un quadre. El clau ja el té, però li falta un martell. El veí en té un.
Així doncs, el nostre home decideix demanar al veí que li deixi el martell.
Però, de cop té un dubte:
- I si no me’l vol deixar?
- Ara que hi penso, ahir, em va saludar una mica distret. Potser tenia pressa.
- Però, potser la pressa no és més que una excusa i en realitat té alguna cosa en contra meva.
- Què pot ser?
- Jo no li he fet res; alguna cosa se li haurà ficat al cap.
- Si algú em demanés que li deixés una eina, jo li deixaria de seguida.
- Per què no ho fa ell també?
- Com pot algú negar-se a fer un favor tan senzill a un altre?
- Gent com aquesta t’amarguen la vida!
- I després, encara s’imaginarà que depenc d’ell.
- Només perquè té un martell.
- Això ja és massa!
Així que el nostre home surt precipitadament cap a la casa del veí, toca el timbre, s’obre la porta i, abans que el veí tingui temps de dir-li ‘bon dia’, el nostre home crida furiosament:
- Ja es pot quedar amb el seu martell, imbècil!’

Fragment de  “El arte de amargarse la vida” de Paul Watzlawick
 
Wait for me, de Josep Ma. Rosell, al Flickr

La còlera és una emoció amb un grau d’elaboració cognitiva considerable a resultes d’un seguit d’avaluacions psicològiques, quasi instantànies, que ens permeten apamar certes qualitats dels esdeveniments que ens han ofès:
- Quant indesitjables han estat?
- Quin grau d’intencionalitat els hi hem atribuït? La gama de matisos és gegantina.
- Han estat fets amb intenció de perjudicar o ha estat una actuació involuntària?
- Hi ha hagut desajust de reciprocitat? En la parella, posem per cas, cadascú té la seva pròpia representació del que és reciprocitat i tendim a creure, en la majoria de les ocasions, que fem més que l’altre.
Aquests indicadors, junts a d’altres, com per exemple, la correlació de forces, s’empren per avaluar el grau de l’ofensa i si engegar un esclat de còlera ens interessa, o no.

La còlera, una vegada arribat l’estímul que l’activa, té un component  d’elaboració important en base a diàlegs interns, això ens proporciona bones eines per gestionar-la.

El relat del martell ens ajuda a entendre com el diàleg que engega el protagonista esperona la còlera fins fer-lo esclatar insultant el veí innocent.

Paul Watzlawick, a “El arte de amargarse la vida”, ens presenta un seguit d’estils d’afrontament de determinades situacions i ens facilita la reflexió sobre la multitud de camins que podem emprar per malmetre’ns la vida i conrear la infelicitat.
En comptes d’aconsellar-nos per aconseguir la felicitat, ens convida a llaurar-nos la dissort, segurament amb l’objectiu de proporcionar-nos un mirall que ens ajudi a descobrir els paranys on acostumen caure i d’alimentar-nos la vessant rebel.


Article publicat a Sophia Blasco. Coaching personal

Altres articles sobre Gestió Emocional


Crèdits: la fotografia és "Wait for me" de Josep Ma. Rosell, publicada al Flickr 

Sophia Blasco Castell, assessora i coach personal
[email protected]
657 825 188
Al Twitter  Al Google +  A LinkedIn
Receptes per Viure Bé!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article