Estrès, prevenció i gestió

L’Agència de Salut Pública de Barcelona, a l’estudi sobre l’estrès laboral i la seva influència sobre la salut, conclou que l’estrès laboral s’està convertint en un problema de salut pública per diversos factors:

- La flexibilització del mercat laboral obliga els treballadors a una disponibilitat horària alta.
- L’increment de les dificultats per conciliar la vida laboral i la vida familiar, especialment en el cas de les dones.
- Els contractes, temporals i precaris, generen por a perdre la feina.
- L’excés de feina. El 15% dels homes i el 22% de les dones se senten angoixats per l’excés de feina en el seu lloc de treball.
- L’allargament habitual de la jornada de treball.

Estrès i salut.-
Els principals símptomes d’estrès en la població laboral enquestada han estat:
- Dormir malament, insomni: el 13,3% dels hòmens i el 16,4% de les dones
- Sensació sostinguda de cansament: el 9,8% dels hòmens i el 16,6% de les dones
- Mal de cap, cefalees: el 10% dels hòmens i el 21,3% de les dones
- Tensió i irritabilitat: el 7,3% dels hòmens i el 10,4% de les dones

L’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona, al monogràfic sobre Estrès en el Treball, detalla un seguit d’afeccions de la salut atribuïbles a l’estrès laboral:
- Accidents cardiovasculars. Molts estudis suggereixen que, en determinats llocs de treball, la pressió psicològica és molt alta en imposar als treballadors un control excessiu dels processos de treball i això augmenta el risc d’alteracions cardiovasculars.
- Disfuncions dels músculs i dels ossos. Investigacions de la NIOSH (National Institute for Occupational Safety and Health) i d´altres organitzacions, conclouen que l’estrès en el treball augmenta el risc de desenvolupar trastorns múscul-esquelètics a l’esquena i a les extremitats superiors.
- Trastorns psicològics. Alguns estudis suggereixen que la incidència de la depressió, l’ansietat i el “burnout” està relacionada amb el desenvolupament d’activitats laborals estressants.
- Accidents en el lloc de treball. Les condicions de treball estressants interfereixen amb la pràctica d’un treball segur, afavorint els riscos generals d’accidentalitat.
- Alteracions dels sistema immunitari.
- Disfuncions del sistema digestiu: úlcera gàstrica, gastritis, etc.
- Hipertensió arterial.
- Insomni.



Què és l’estrès?.-
Hans Selye (1935) defineix l’estrès com el conjunt de reaccions fisiològiques de l’organisme a diferents agents nocius de l’ambient; produïdes per l’instint de l’organisme de protegir-se de pressions físiques o emocionals i de situacions extremes o de perill.
En definitiva, una resposta fisiològica, psicològica i de comportament de l’organisme amb l’objectiu d’adaptar-se a les pressions internes o externes:
- El cor batega més fort i més ràpid.
- La ment es col·loca en estat d’alerta.
- Els sentits s’aguditzen.
Si la situació que ha desencadenat la reacció d’estrès és passatgera (accident, caiguda, una agressió física, etc.), els canvis provocats per l’estrès ens poden resultar molt convenients, ens proporcionen l’optimització dels recursos de l’organisme per sortir de la situació el millor possible. Quan el desencadenat desapareix, l’organisme recupera la normalitat fisiològica, psicològica i de comportament.

Si el fet estressant (pressió econòmica, sobrecàrrega de feina, ambient competitiu, divorci, etc.) es manté, l’alerta és permanent, sostinguda en el temps. L’organisme reacciona a la defensiva; ens percebem atacats, ens tornem irritables i la nostra salut se’n ressent.

Gestionar i prevenir l’estrès és possible.-
Podem abordar la prevenció de l’estrès des de dos fronts: individualment i organitzacionalment.
Les organitzacions i les empreses poden fer molt per reduir i prevenir l’estrès laboral, n’estan molt interessades, la bona salut de les persones que les integren és clau per a assoliment dels seus objectius.
Individualment, cadascú de nosaltres n’estem encara més interessats, la nostra salut està en joc. Fer nostre l’objectiu de reduir i prevenir el grau d’estrès al que estem sotmesos millorarà la nostra salut i la nostra qualitat de vida.

A) - El primer que hem de fer, a títol individual, per gestionar l’estrès, és identificar l’estressor, aprendre a reconèixer quan sentim estrès i esbrinar què ens està estressant, qui, o quin,  és l’estressor. A cadascú ens estressen coses diferents i cada persona reacciona diferent front a un mateix fet estressant: uns reaccionem amb mal de cap i gastritis, altres amb mal de coll i mal d’esquena, altres sentim opressió al pit, tensió mandibular, altres acusem una fatiga extrema, a altres ens provoca una gana desmesurada, etc.
És bastant freqüent que es desencadeni la reacció defensiva, que entrem en estat d’estrès i que no tinguem consciència de quin ha estat l’estressor. No saber què ens estressa ens dificultarà gestionar i prevenir l’estrès.
Per identificar què ens estressa podem utilitzar una taula de registre on anotem les activitats i les emocions, o sensacions, que ens provoquen.
Les emocions o sensacions provocades pels fets estressant són molt diverses, però les reconeixerem fàcilment, sempre ens resulten desagradables.
Aquest registre convé que sigui, almenys, d’una setmana i que abasti la vida familiar i la laboral, de vegades arribem a la feina estressats de casa.

B) - Una vegada identificat el fet estressant convé definir i aplicar un pla personalitzat per reduir l’estrès. En funció de la naturalesa del fet estressant i de l’efecte sobre qui el pateix podrem:
- Reduir la font d’estrès: optimitzant la gestió del temps, identificant les prioritats, millorant l’espai físic de treball, etc.
- Revisar els procés de treball per adaptar-lo als nostres recursos, habilitats, competències i temps disponibles, etc.
- Detectar i reduir la tensió: incorporant exercicis de respiració, música, canvi d’activitat, temps de descans, etc.
- Aplicar tècniques de relaxació o d’alliberament de tensió segons convinga.
- Revisar la nostra percepció subjectiva; una altra mirada ens pot deixar tranquils o indiferents front a un fet que abans ens estressava. Epictet (filòsof grec, representant de l’estoïcisme, que visqué entre els anys 50-130) deia: “No ens pertorben les coses, sinó les opinions que en tenim”. Si remirem allò que ens estressa podem redefinir la percepció, canviar-la, i evitar-ne les conseqüències, etc.
- Afrontar els canvis com un repte del que guanyarem en expertesa i en coneixements, en comptes de com una amenaça.
- Harmonitzar les relacions interpersonals a la feina si ho considerem apropiat.
- I moltes altres opcions; el ventall d’estratègies possibles és força considerable.

Identificar el fet estressant i dissenyar el pla personalitzat de prevenció i reducció de l’estrès  et permetran augmentar la teva salut i la teva qualitat de vida considerablement.
Hi tens molt a guanyar!
El teu coach personal t’ajudarà a aconseguir-ho.
Posa-t’hi!

Sophia Blasco Castell, assessora i coach personal
[email protected]
657 825 188
Al Twitter  Al Google +  A LinkedIn
Receptes per Viure Bé!

Exercicis de relaxació produïts per la Direcció General de Salut Pública de la Comunitat Valenciana:
Exercicis de Relaxació completa, 24’50 minuts, 22,7Mb
Exercicis de Relaxació simple, 12,50 minuts, 11,7Mb

Poder també t’agradarà:
Estrès. Test de nivell d’estrès
Què és l’estrès? (àudio)
Estrès. Test de vulnerabilitat a l’estrès
Com vèncer l’insomni
Què és el Coaching personal? (vídeo)

Bibliografia:
Notes sobre l’estrès en l’àmbit laboral. Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Administracions Públiques. Direcció General de la Funció Pública (24 de maig de 2005)
http://www.gencat.net/governacio-ap/administracio/pdf/protocol_estres.pdf

Nota de premsa de l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre l’Informe que analitza l’Estrès Laboral i la seva influència sobre la salut (28 d’abril de 2006)
http://www.aspb.es/quefem/docs/notaestres06definitiva.pdf

L’estrès en el treball.
Universitat de Barcelona. Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (17 d’octubre de 2005) Estrès en el treball

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article