Encara hi ha qui s'entesta en "curar" l'homosexualitat

L'Associació Nord-americana de Psiquiatria, l'any 1973, deixà de considerar l'homosexualitat un trastorn. El fet que aparegui en el 7% dels homes i en el 5% de les dones en qualsevol cultura del món ha permès entendre-la com una manifestació natural de l'ésser humà. 
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) la retirà del seu catàleg de malalties l'any 1990.

Avui, quasi 40 anys després de ser descatalogada com malaltia per l'Associació Nord-americana de Psiquiatria, alguns psiquiatres encara apliquen teràpies per “curar” l'homosexualitat.
Què ho fa possible?
Un breu repàs a la història recent ens ajudarà a entendre-ho.
L'homosexualitat continua estant catalogada com malaltia i pecat per moltes religions cristianes, jueves, islàmiques, ... i, avui, catalogar l'homosexualitat de malaltia és immoral. A més a més, les religions tenen tot el dret a definir el seu catalàleg de pecats, però pel que fa a la qualificació de malaltia, són les autoritats sanitàries qui en tenen la competència.
L'homosexualitat ha passat de ser criminalitzada a reconeguda i normalitzada legalment en un període de temps molt curt.
Durant el franquisme, la “Ley de Vagos y maleantes” de l'any 1933, es modificà el 15 de juliol de 1954, en plena dictadura franquista, per tal de reprimir fortament el col·lectiu homosexual. La llei fou vigent fins l'any 1978. Durant molts anys, i encara avui en dia, el homosexuals han estat perseguits, humiliats, empresonats i, fins i tot en alguns països, assassinats.
L'any 1988, a l'estat espanyol, la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, s'aprovà, aquesta llei possibilità les parelles de fet homosexuals.
L'any 2005, amb la Llei 13/2005, es legalitza el matrimoni entre persones del mateix sexe a Espanya, equiparant els drets dels matrimonis homosexuals als heterosexuals en tots els àmbits com l'adopció, l'herència, la pensió de viduïtat, ...
La tramitació d'aquesta llei va ser força conflictiva, malgrat el suport del 66% dels espanyols. Les autoritats catòliques es van oposar aferrissadament amb una campanya que argumentava que el matrimoni entre homosexuals significaria la fi de la família.

Avui, acceptar viure una identitat sexual que encara és rebutjada per un percentatge considerable de la nostra societat no és fàcil.
El fet que la llei hagi legalitzat les relacions entre parelles homosexuals no vol dir que la societat ho visqui amb normalitat.
Viure el conflicte emocional que en resulta entre les dificultats per acceptar la nostra naturalesa i la percepció del rebuig que, de vegades, ens arriba de l'entorn és feixuc i poc agradós.
Les persones diferents focalitzem les mirades, poc amables de vegades, i l'impacte d'aquestes mirades malvolents és molt dependent de la nostra fortalesa en acceptar i en defensar el nostre dret a ser com som.
Una de les bases del rebuig a la diferència és la por i el recel que genera el desconeixement. No saber quin serà el curs més probable dels esdeveniments sempre ens ha fet por; quan som capaços de predir què passarà, la major part de les pors s'esvaeixen.
El fet que l'homosexualitat hagi estat criminalitzada per la llei de “Vagos y maleantes” ha obligat a viure-la clandestinament, això l'ha fet invisible. La societat no ha pogut veure-la i viure-la normalment, per tant, en té un gran desconeixement, no n'està familiaritzada.
Si al desconeixement, li sumem els perills que li atribueixen les campanyes d'alguns sectors, entre els que tenim la anunciada fi de la família i la desestructuració social que comportarà obtindrem un còctel de difícil digestió.

La nostra societat avança en la bona direcció; al carrer, a les sèries televisives, al cinema, ... l'homosexualitat és present en tots els àmbits, i un seguit d'indicadors ens ho confirmen:
- El fet que els diaris hagin publicats escandalitzats la notícia de l'existència de teràpies per “curar” l'homosexualitat.
- Que des de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya s'hagi obert un expedient informatiu per decidir si s'imposa una sanció econòmica a la clínica que aplica aquestes teràpies per “curar” l'homosexualitat.
- Que les institucions mèdiques i la gran majoria de la professió rebutgen les esmentades teràpies.
- Les declaracions de professionals de prestigi; com el neuròleg i psiquiatre Joan Romeu, exprofessor de la Universitat Autònoma de Barcelona, afirmant que intentar canviar l'orientació sexual d'una persona és impossible, a més d'innecessari, i assegurant que és una barbaritat i una mostra de gran ignorància receptar fàrmacs com la sulpirida, amb efectes secundaris considerables.

La societat acceptarà la diferència quan s'acostumi a les manifestacions del fet homosexual, i per acostumar-la, hem de fer-lo visible en tots els àmbits normalitzant les expressions d'afecte en els espais públic: un petó, una abraçada, caminar de bracet o agafats de la mà són manifestacions lícites i naturals per a qualsevol parella homosexual o heterosexual.

Fer visible i normalitzar el fet homosexual és tasca de tots cada dia!

Fes-ho córrer!

Documentació addicional, El matrimoni entre persones del mateix sexe; història i situació actual a nivell mundial: http://ca.wikilingue.com/es/Matrimoni_entre_persones_del_mateix_sexe