http://blogs.jornal.cat// Bloc de Oriol López a Jornal www.jornal.cathttp://www.jornal.cathttp://www.jornal.cat/img/contingut/logo.png Wed, 04 Mar 2009 14:58:27 +0100 ca <![CDATA[Oriol López - Una mica de seny]]> http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/una-mica-de-seny http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/una-mica-de-seny Wed, 04 Mar 2009 14:58:27 +0100 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/una-mica-de-seny
Això em recorda a un apunt que vaig fer en un fòrum del Racó Català i que crec que aporta solucions a una situació com l'actual:

A risc d'emportar-me la crítica de tothom, crec que el mercat laboral ha de flexibilitzar-se... però no només en la qüestió de l'acomiadament, com volen alguns que sempre representen a les grans empreses i no pas al teixit productiu català, representant del 97% de l'empresariat. En realitat, a l'empresari (per norma general) li emprenya haver d'acomiadar gent bona, perquè és símptoma que no té feina. En canvi li emprenya més no poder fer fora gratuïtament els penques. Això provoca el típic dilema dels 'justos per pecadors' que jo (modèstia a part) resoldria així:

  1. Fer desaparèixer els contractes temporals definitivament: excepte formació i pràctiques, que es controlarien amb les escoles respectives.
  2. Aplicar una indemnització màxima progressiva en funció de l'antiguitat: per exemple (i que ningú s'agafi a les dades), un treballador que portés menys d'un any, l'acomiadament gratuït i un que en portés 20, acomiadament de 45 dies per any, com fins ara. Així premiaríem al treballador vàlid front al penques i l'empresari no tindria por de contractar. Això provocaria molts acomiadaments? Segur, però també incentivaria l'ocupació ja que al bon empresari li encantaria que els treballadors es jubilessin a l'empresa.
  3. Aquesta indemnització, sense fer esment a establir de manera clara i transparent quan un acomiadament és disciplinari, quan objectiu i quan improcedent, ja que la jurisprudència actual deixa els acomiadaments objectius en paper mullat (excepte per a les grans empreses) i els disciplinaris com a tasca impossible. Un marc transparent permetria que el treballador i l'empresari no es trobessin en una situació d'indefensió.
  4. Rebaixar les cotitzacions a la seguretat social (actualment el cost d'un treballador per a una empresa és al voltant d'un 40% per sobre del salari brut del treballador (és a dir que un mileurista li costa a l'empresa 1400 euros).
  5. Retirar el subsidi d'atur a qui no accepti una feina a menys de 40km de casa (la distància es podria discutir).
  6. Inspeccionar de debò i d'ofici les baixes laborals, sense esperar que ho denunciï l'empresa o la mútua. Una altra vegada, hi ha molts penques que embruten la imatge dels treballadors realment malalts.
  7. Ampliar el límit de les bonificacions per formació del personal per a les PIMES. Actualment, el límit està en 600€ i jo pregunto: quina formació pot donar una empresa amb aquests diners? I no només això, sinó premiar les empreses que apliquin tota la bonificació, perquè voldrà que hi inverteixen.
  8. Incrementar (i no disminuir com fins ara) les deduccions per formació del personal a l'Impost sobre Societats.
  9. Fomentar la flexibilització horària, mitjançant bonificacions a les empreses que facilitin la conciliació de la vida laboral i familiar.
Ja sé que no tot és acceptable per tothom i que les xifres poden ser discutibles, però hem d'adonar-nos que el nostre país necessita l'actualització d'unes normes laborals que, excepte petits maquillatges, no han variat des de l'època d'en Franco.

Per últim i, tot i que ja ho he deixat caure abans: simplificar la legislació laboral: és millor poca normativa, que sigui clara i es compleixi que no pas grans convenis col·lectius amb els que patronals i sindicats tornen contents a casa per a fardar davant la parròquia respectiva.
]]> <![CDATA[Oriol López - Tan simple com pagar a 30 dies]]> http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/tan-simple-com-pagar-a-30-dies http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/tan-simple-com-pagar-a-30-dies Mon, 26 Jan 2009 16:30:17 +0100 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/tan-simple-com-pagar-a-30-dies I si l'administració pública pagués a 30 dies? I si no endarrerissin el pagament a les empreses per motius obscurs? I si dediquéssim els esforços econòmics a pagar a temps, enlloc de a salvar bancs? Potser no en sortiríem, però probablement ajudaríem a les empreses (i als treballadors) a aguantar el tipus davant d'una situació complicada que, segons sembla, encara es complicarà més en els propers mesos i potser anys.

Diculpeu la brevetat de l'article, però crec que no calen gaires arguments per a defensar el que ja és norma pel sector privat, i és que, si no dius res, el termini de pagament és a 30 dies. La resta és un finançament il·lícit a càrrec d'empresaris i treballadors que l'administració pública hauria d'explicar i aclarir davant l'eterna culpabilització del sector privat de tots els mals de l'economia mundial.

I ara, uns apunts de realitat: En els últims dos mesos he vist empresaris plorar per haver d'acomiadar personal preparat per manca de finançament, provocat per l'endarreriment a més de 200 dies del cobrament d'una administració pública. O bé, administracions que, sota l'eterna excusa del pressupost tancat (mesos després d'haver rebut les factures i les feines encarregades), obliguen a les empreses a refacturar a l'exercici següent, incorrent en una infracció tributària que, òbviament, acabaria pagant l'empresa si es portés a terme, i ajornant encara més el cobrament a empreses que veuen com els bancs acaparen i no obren l'aixeta d'una simple pòlissa de crèdit de cobrabilitat assegurada pel sector públic. Òbviament, a l'administració pública, ara mateix, el que li preocupa és subsistir sense prendre mal, com aquell sistema de la Terra explicat per James Lovelock, que degut al canvi climàtic, mira de sobreviure encara que sigui fent-ne fora els humans.
]]> <![CDATA[Oriol López - Llums de nadal i crisi]]> http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/llums-de-nadal-i-crisi http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/llums-de-nadal-i-crisi Mon, 01 Dec 2008 07:00:00 +0100 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/llums-de-nadal-i-crisi
Què és una externalitat? A economia, però també a d'altres àmbits, existeixen situacions o actuacions que tenen efectes més enllà de la persona, empresa o territori que les crea. L'exemple típic seria el d'una indústria que ocntamina el riu al seu naixement, provocant un efectes nocius a la resta de ciutadans que hi ha a la part baixa del riu, i que no hi han participat. Això seria una externalitat negativa, però també en poden haver de positives, com la que ens ocupa.

Els llums de Nadal una externalitat? Si un grup de comerciants decideixen posar llums de Nadal per tot el carrer on treballen tothom hi surt beneficiat, hagi pagat o no la quota d'aquests llums. I això què provoca? Doncs una externalitat positiva pels que no han pagat, que gaudeixen de llums de Nadal (i alegria consumista) sense haver-hi posat un euro.

I què fan aquests hortencs per a merèixer un article sobre externalitats? Doncs bé, els comerciants del Cor d'Horta han decidit donar un quart de volta més a l'externalitat positiva, i convertir-la en negativa pels free-riders (que és un altre concepte econòmic que parla d'aquells que aprofiten les externalitats positives creades per d'altres). Com? Fent arribar un cable de llumetes vermelles des de lallumenera central del carrer fins a la porta de cada establiment participant i deixant en evidència, per contra, a aquell comerç que ha volgut aprofitar-se dels diners dels altres com un simple free-rider.

Amb tot això, tenim una externalitat positiva convertida en negativa per uns hàbils comerciants cansats de pagar per a ús i gaudi dels galtes.

]]> <![CDATA[Oriol López - Ajornaments per a les empreses]]> http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/ajornaments-per-a-les-empreses http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/ajornaments-per-a-les-empreses Mon, 17 Nov 2008 07:00:00 +0100 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/ajornaments-per-a-les-empreses
En primer lloc, si tenim uns governants seriosos, hauríem de concloure que ens enganyen, ja que si ara no podem pagar, què els fa pensar que en plena crisi (hi estem entrant) d'aquí a 6 mesos podrem fer-ho?

En segon lloc, els ajornaments d'impostos ja existeixen i només caldria deixar-los de gravar amb un interès.

En tercer lloc, el que calen són mesures de rebaixa d'impostos i cotitzacions per a deixar respirar les empreses i, per derivació, els treballadors, en una època de crisi.

En quart lloc, les administracions haurien de deixar les vagues de zel que omplen les empreses de qüestionaris de l'INE, de paperam burrocràtic (les dues r són correctes), de sancions absurdes i de comprovacions per treure 10 euros i elt emps a les empreses.

En cinquè, assumir que sense les empreses no ens en sortirem i que només de polítiques socials no viu el ciutadà. Que aquest el que vol és treballar i guanyar-se la vida sense almoines partidistes.

I per últim, actuar amb sinceritat, agilitat i transparència; i no amb un punt de mira de 'qui dia passa any empeny', sense explicar clarament la situació en què ens trobem, anunciant les mateixes mesures cada dues setmanes, sense aplicar-les i explicant a on posem els diners els ciutadans i, sobretot, les empreses.
]]> <![CDATA[Oriol López - Jornada dels polítics i patrocinadors 2008]]> http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/jornada-dels-politics-i-patrocinadors-2008 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/jornada-dels-politics-i-patrocinadors-2008 Mon, 10 Nov 2008 07:00:00 +0100 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/jornada-dels-politics-i-patrocinadors-2008 Col·legi dels Economistes, la Jornada porta 13 anys celebrant-se i , cada cop més, gaudeix d'una nodrida reresentació políutica que, a més, al ser del mateix color polític, es converteix en un intent de rentat de cervell col·lectiu (i del col·lectiu) per a que el transmetem a la societat.

En primer lloc, sóc dels que pagaria una mica més per tal de no haver d'aguantar polítics que no han treballat mai a una empresa (ni, per suposat, n'han tinguda mai cap) parlant en fòrums on es parla precisament d'això, d'empreses. De fet, només cal veure la imatge que encapçala aquest post per veure de què va tot això.

En segon lloc, el missatge és sempre el mateix: optimisme malaltís i inversió en innovació (sense concretar què vol dir, és clar), educació (però sense discutir el model vigent ni concretar, com sempre), cohesió social (els immigrants són bons i no generen cap problema mai, per tant, no en parlem i si ho fas... xenòfob!), polítiques socials (el sector públic s'ha d'engreixar per a resoldre'ns tots els problemes reals i/o creats per ells mateixos per a esdevenir necessairs, com una droga pel 'mono'), i tot allò que sigui social i sigui de bon defensar davant d'una opinió pública cada cop més idiotitzada pel missatge recurrent de tots (i dic tots) els mitjans.

Per últim, els patrocinadors: no podrien limitar-se a posar-hi diners a canvi del logo al rètol? Fins i tot puc acceptar (i animo a fer-ho) a que muntin stands al hall de l'hotel per a vendre els seus productes i serveis, ja que entenc que la inversió s'ha de rendibilitzar. Però és de mal gust vendre els seus productes o serveis en una sessió de treball que tracta d'allò mateix i patrocinada, curiosament, per ells mateixos. Fa pudor. De les tres a les que vaig assistir només se'n salva la de Caixa Manresa, a on el President de la mateixa només va presentar l'acte.
]]> <![CDATA[Oriol López - La mala fama del lloguer]]> http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/la-mala-fama-del-lloguer http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/la-mala-fama-del-lloguer Mon, 03 Nov 2008 07:00:00 +0100 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/la-mala-fama-del-lloguer
Imaginem un habitatge de 60 metres quadrats al barri del Guinardó de Barcelona, de 250000 euros de valor (agafat d'Idealista), amb una hipoteca del mateix import a 30 anys i un 5,5% d'interès. Surten uns interessos durant els primers 5 anys (contracte de lloguer estàndar) de 40417,23 euros que, dividits per 36 mesos, donen una mitjana de 1122,70 euros mensuals. Ara, imaginem un habitatge de lloguer amb les mateixes condicions. Surt un lloguer mensual durant 5 anys de 900 euros mensuals de mitjana (agafat d'Idealista).

Com podeu observar, el lloguer NO surt més car que la compra i, per tant, si et falten 222,70 euros al mes, pots agafar-los de la hipoteca i invertir-los en un lloguer.

I això, només calculant la despesa en interessos, ja que la quota total d'aquesta hipoteca seria de 1419,47 euros mensuals. Però entenc que l'amortització de capital és estalvi i, per tant, no m'hi fico en termes financers, però sí en termes de liquiditat, que és el problema que té la gran majoria de la gent i el que tothom critica.

Per tant, quan em doneu l'argument que preferiu comprar que llogar perquè és més barat, recordeu aquest petit càlcul gens exhaustiu però si fet amb voluntat d'ajudar a prendre decisions. De fet, tothom utilitza tres arguments per defensar la compra enlloc del lloguer: arribarà a ser meu (això si no canvies, que llavors pagaràs tota la vida); és més barat (ja veieu que no) i el totxo sempre puja (de fet, només en períodes especulatius és una bona inversió, la resta del temps, té pujades minses d'un 1-2%). El lloguer, per contra, permet quelcom més important: la llibertat.

I doncs, tú que tens? Jo hipoteca, però vaig calcular abans el que em costava amb un tipus d'interès elevadíssim (al qual encara no hem arribat) i, en base a aquest càlcul vaig acceptar comprar-me un pis. El que no vaig fer és comprar un pis l'any 2003 agafant la quota de la hipoteca que podia pagar i elevant-la a un pis ja que les apujades de tipus m'haguessin deixat descol·locat financerament.]]> <![CDATA[Oriol López - 15 petites solucions]]> http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/15-petites-solucions http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/15-petites-solucions Mon, 27 Oct 2008 07:00:00 +0100 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/15-petites-solucions eurosDes d'aquesta tribuna i la meva feina com a assessor assessor d'empreses, em permeto proposar gratuïtament, solucions a aplicar immediatament per a ajudar a les empreses a combatre la crisi, sense gaires costos per l'administració i amb uns guanys palpables a nivell de llocs de treball i riquesa:
 
  1. ICOs a tipus d'interès zero per a pimes.
  2. Incrementar el límit per a ajornaments d'impostos sense garanties ni avals. El límit de 6000 euros ha quedat mort després de 20 anys.
  3. Ampliar el límit de la declaració anual amb tercers (clients i proveïdors) que actualment és de 3005,06 euros i ha fet incrementar el nombre d'obligats a la seva presentació i el volum de les mateixes, ja que 3000 euros no són res actualment a nivell empresarial
  4. Retornar els impostos negatius amb celeritat. Per exemple, no pot ser que més del 60% de les devolucions d'IVA de l'any 2007 estiguin pendents encara 10 mesos després, ja que es tracta d'un finançament que les empreses donen a l'administració.
  5. No crear noves declaracions informatives (com la que es pretén per al 2009 per a informar sobre els llibres registre d'operacions).
  6. Eliminar definitivament l'IAE per a tothom.
  7. Reduir el termini de dos anys per a permetre la modificació de la base imponible de l'IVA en casos d'impagament, i igualar-lo a la deduibilitat dels impagats a l'Impost sobre Societats (6 mesos).
  8. Deduccions fiscals per a determinades situacions que generen riquesa:
    • Reinversió de beneficis, no distribuïts en 5 anys.
    • Inversions en R+D: no limitant la definició de recerca, i permetent que una subvenció o un certificat de qualsevol administració valguin com a justificant de la mateixa.
    • Creació d'ocupació fixa.
    • Exportacions
  9. Tornar a permetre la presentació en paper de les declaracions tributàries a les societats mercantils per a no haver de treure's cap certificat ni generar més inconvenients que els propis de la crisi.
  10. No fer requeriments d'informació a les empreses que se sap positivament que no poden respondre i que són merament informatius.
  11. Els requeriments i notificacions d'hsienda, permetre una segona alegació coma bans, enlloc d'obligar al pagament pràcticament d'inici, encara que el contribuent tingi raó.
  12. Agilitzar els tràmits a hisenda i seguretat social, afavorint la presentació per internet i establint criteris únics de tramitació, ja que no pot ser que cada administració i delegació de la mateixa segueixi uns criteris diferents que fan alentir els tràmits.
  13. Nou programa de Foment de l'Ocupació que redueixi les cotitzacions socials a les contractacions fixes i les conversions a indefinit.
  14. No demanar documentació que és coneguda per l'administració (notes simples de societats, fotocòpies de DNI, CIFs, balanços, ...) que generen burocràcia i, per tant, despeses absurdes per a les empreses.
  15. Aturar la campanya d'enquestes de l'INE que obliga trimestralment a moltes empreses a plasmar els seus números a una entitat que només els vol a efectes estadístics. O, en tot cas, simplificar-les no demanant coses, com tot el compte de pèrdues i guanys o el balanç, que són públics.
]]> <![CDATA[Oriol López - La crisi de les hipoteques en 10 temps]]> http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/la-crisi-de-les-hipoteques-en-10-temps http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/la-crisi-de-les-hipoteques-en-10-temps Mon, 20 Oct 2008 07:00:00 +0200 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/la-crisi-de-les-hipoteques-en-10-temps
  1. Un senyor que vol una casa i que cap banc li deixa diners.
  2. Un banc (animat pel govern, també), demanant un tipus d'interès més alt del normal, li dóna una hipoteca per comprar la casa, valorant la casa a 100, tot i que costa 70. Creu que els preus continuaran apujant-se i per tant si el client no paga, encara guanyarà calers.
  3. Aquest banc demana diners a d'altres bancs, a canvi d'instruments financers que inclouen hipoteques (entre les quals les d'alt risc).
  4. La gent compra paquets (CDOs, per exemple) als bancs referenciats en aquests instruments, com a negoci del segle (ja que “el totxo mai baixa”).
  5. Cap banc sap quantes hipoteques d'aquest tipus té en el balanç ja que aquests instruments no ho detallen.
  6. Com els bancs no saben com de bones són aquestes hipoteques, comencen a malfiar-se els uns dels altres i es deixen els diners a un preu més alt (Euribor a casa nostra).
  7. La casa valorada en 70 i per la qual van donar un crèdit de 100, resulta que en val 50.
  8. El client no té diners i no paga.
  9. El banc es queda una casa de 50 i un deute de 100, perd 50.
  10. Aquests 50 li havia deixat un altre banc, que no els cobrarà.

Això, com no, acaba repercutint-nos d'una manera directa: l'euribor s'apuja i nosaltres paguem més hipoteca. Però també ens repercuteix d'una manera indirecta: atur, inflació i baixada del consum i l'estalvi.
]]> <![CDATA[Oriol López - Per què tinc por de l'interès?]]> http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/per-que-tinc-por-de-linteres http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/per-que-tinc-por-de-linteres Mon, 13 Oct 2008 07:00:00 +0200 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/per-que-tinc-por-de-linteres BCE que l'Euribor?

Molts creuen que són el mateix. Són els mateixos que truquen al banc indignats un cop revisada la quota de la hipoteca per a dir que el tipus d'interès és al 4,5%, que sumat al 0,45, dóna un 4,95%; i ells han posat un 5,25% d'interès.
En realitat, la diferència és molt simple: el tipus d'interès és el preu que posa el Banc Central als diners de què disposa. El Banc Central, posem, té uns euros a una caixa forta i els ven als bancs comercials a un preu que anomena tipus d'interès oficial.

I l'Euribor? Aquest és un preu negociat al mercat entre els diferents bancs comercials que es presten diners entre ells i que s'utilitza en el càlcul de molts productes financers com les hipoteques. De fet, no és l'únic tipus d'interès comercial: per exemple, les caixes d'estalvi disposen d'un altre anomenat IRPH (Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris) i hi ha d'altres entitats que ofereixen productes a tipus fix que poc té a veure amb l'Euribor.

Ara, el que sí que és cert, és que una pujada del preu del diner per part del BCE, normalment, farà pujar l'Euribor, ja que els bancs s'hi guanyen la vida amb això dels préstecs, però no és la situació actual i abaixades de tipus d'interès com les de fa uns dies dels principals bancs centrals, no està clar que es reflecteixin en el euribor i la butxaca directa de l'hipotecat.]]> <![CDATA[Oriol López - Jornal + entorns]]> http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/jornal-entorns http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/jornal-entorns Mon, 06 Oct 2008 16:57:42 +0200 http://blogs.jornal.cat/oriol/bloc/jornal-entorns Quan vaig iniciar el blog d'entorns, al Febrer de l'any 2004, l'objectiu era parlar de l'economia en minúscules: la petita empresa, la compra al súper, el pagament de la hipoteca o les obligacions fiscals, obviant volgudament el gran empresariat, la borsa i les decisions macroeconòmiques dels governs de torn. Tot això per dos motius: el primer, que m'interessa ben poc i aquest és el meu blog (sí, així d'egoista); i en segon, tot i que sóc economista no en sé de temes financers, ni treballo amb ni per a grans empreses, ni se'm donava bé la macroeconomia mentre estudiava. D'experts d'aquests i d'altres temes en trobareu a molts llocs, com per exemple aquí mateix i d'això precisament vull parlar-vos:
 
Avui s'inaugura Jornal.cat, un projecte de dues empreses petitones i emprenedores que amb il·lusió i qualitat han engegat un portal econòmic que ens parlarà de l'economia real. A aquest portal, hi tindré un petit blog a on intentaré parlar-vos del món de l'empresa, recuperant el fil que vaig anar perdent amb el dia a dia d'un blog personal.

Com afecta el nou Pla General Comptable a les empreses, quina burocràcia és i no és prescindible, com elaborar un pla de negoci, per què tenim més diners que els nostres pares però som més pobres, per què els tipus d'interès ens fan la vida impossible o per què mesures com els 400 euros no valen per res més que guanyar vots, són afers que veig diàriament i que em permetran ajudar en la gestió de l’empresa.
 
I com hi escriuré? Doncs no sóc escriptor així que faré el que pugui mirant de ser clar, concís i correcte; però a més, miraré de ser proper i explicar les coses amb un llenguatge que fugi dels tecnicismes i que vagi directament al gra. Miraré també de donar enllaços que us permetin aprofundir més. I per últim, miraré d’escoltar els vostres dubtes per tant, no dubteu en proposar temes de conversa que us interessin. ]]>