http://blogs.jornal.cat// http://www.jornal.cathttp://www.jornal.cat/img/contingut/logo.png Fri, 27 Aug 2010 19:58:15 +0200 ca http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que Fri, 27 Aug 2010 19:58:15 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que
En concret, les forces partidàries de seguir explorant fórmules d’encaix amb l’Estat espanyol defensen que les tesis sobiranistes poden provocar una “fractura social” en el país. Tanmateix, aquest és un recurs trampós que busca negar la possibilitat del debat democràtic i d’aquesta manera seguir gestionant i administrant el status quo actual. La confrontació forma part de la normalitat democràtica i la conformació de majories alternatives és la base d’aquesta normalitat. Afirmar que pretendre construir un Estat propi per als Països Catalans pot provocar una fractura social és negar als seus partidaris i partidàries la possibilitat de fer realitat aquest projecte, encara que sigui majoritari, i imposar la voluntat de la minoria. Aquesta tesi, doncs, implícitament accepta que la fractura social no existeix si és l’independentisme el que ha de renunciar als seus anhels, per molt amplis i extensament acceptats que estiguin, el qual és una bajanada i una actitud anti-democràtica. No en va, qui la defensa és aquell que també rebutja la possibilitat de convocar un referèndum d’auotedeterminació, l’expressió més netament democràtica existent, ja que recull directament l’opinió de la ciutadania.

Tanmateix, la proposta de la Intersindical-CSC passa per un sobiranisme en clau d’integració social. No pot ser ni volem que sigui d’una altra manera, com a mínim per als i les que abordem la qüestió nacional des d’una perspectiva d’esquerres. Per nosaltres, res afavoreix més el procés sobiranista que la seva identificació amb una societat més justa. Només polítiques integradores, en clau de justícia social, podran suscitar il·lusió i compromís en les classes populars. És fonamental que el treball en comú de les forces sobiranistes incorpori la referència d’un model social més solidari i igualitari.

Parlar d’un procés d’acumulació de forces en clau social a favor del dret a l’autodeterminació no significa renunciar a què, en una fase posterior, puguin donar-se acords transversals. El principi de sobirania requereix un acord de mínims de les forces polítiques i socials favorables, però això no pot implicar en cap cas aparcar un debat essencial com el del model laboral, econòmic i de societat, en especial en un moment de crisi i precarietat extrema com l’actual.

Tant en el proper 11 de setembre com a la vaga general del 29 del mateix mes, doncs, caldrà plantejar la necessitat de construir un Estat propi i un nou model econòmic i social més just, solidari i igualitari, per nosaltres dues cares de la mateixa reivindicació que es necessiten mútuament.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur Wed, 25 Aug 2010 16:57:30 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur
Així, en el marc de la reforma laboral, es preveu que la comissió aprovi avui la reducció de 100 a 30 dies perquè una persona a l’atur rebutgi la realització d’un curs de formació. De la mateixa, el PSOE havia flirtejat amb el rumor de voler reduir també el temps per tal de rebutjar una oferta de treball, malgrat que al final l’esmena sembla que no incorpora aquest extrem. En tot cas, l’objectiu és posar cada cop més traves per tal de mantenir una prestació d’atur per la que cada persona ja ha cotitzat prèviament. Ja fa temps que sonen amenaces relatives a la reducció del temps de la percepció i de la seva quantitat. Per justificar aquestes mesures, s’apel·la a un suposat abús per part de les persones aturades, com si no tenir feina fos una situació en la que hom s’hi trobi per voluntat pròpia i, en tot cas, fent norma d’unes poques excepcions. Tanmateix, és més fàcil limitar l’accés a tothom que no pas perseguir els possibles fraus i aquí rau una gran injustícia utilitzada hàbilment per qui vol retallar contínuament els drets socials i laborals.

Per altra banda, el ministre espanyol de Treball, José Corbacho, va assegurar ahir que veu “inevitable” incrementar el període en base al qual calcular la pensió de jubilació i que seria “raonable” apujar aquest dels 15 anys actuals fins als 20 anys. En el fons, l’objectiu es reduir la prestació final, ja que el salari acostuma a augmentar amb l’edat, i aquesta mesura s’inclouria en la futura reforma del sistema de pensions. Frenar aquesta nova retallada de drets, que acompanyaria l’elevació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, és un altre dels motius per tal d’aconseguir que la vaga general del 29 de setembre sigui un èxit.

D’aquesta manera, es fa necessari incrementar els esforços per aconseguir que la demostració de força de la classe treballadora dels Països Catalans sigui contundent i així no només aturar totes les mesures contràries als interessos de la classe treballadora i realitzades al dictat de la patronal i les multinacionals, sinó també per forçar els governs a iniciar un canvi del model socioeconòmic cap a fórmules més socialment justes i igualitàries i per assolir la sobirania nacional dels Països Catalans que permeti edificar un marc laboral propi i adequat a les nostres característiques i necessitats.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals- http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals- Fri, 30 Jul 2010 19:55:49 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals-
D’aquesta manera, al projecte inicial, que abaratia l’acomiadament, laminava les garanties de la negociació col·lectiva, eliminava les restriccions per actuar de les ETT i les agències privades de col·locació i aprofundia en la flexibilitat interna al servei de l’empresari, les esmenes més importants pactades i incorporades a la reforma han estat:

- Es permet acomiadar amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat en cas que l’empresa “prevegi pèrdues”. No caldrà esperar a què aquestes es consolidin per tal d’obtenir la rebaixa i, amb el frau que té lloc actualment, no costarà gaire maquillar els números.

- Amb l’excusa d’una teòrica lluita contra l’absentisme laboral, es permet acomiadar amb la mateixa indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat els empleats i les empleades que faltin a la feina de forma reiterada, encara que sigui per malaltia. De la mateixa manera, els inspectors i inspectores de Seguretat Social podran forçar l’alta d’un/a malalt/a a partir del quart dia de baixa, i no del 14è, com fins ara. El sol fet d’emmalaltir, doncs, pot passar a estar penat o limitat.

- Es consolida la judicialització de les relacions laborals. Quan l’empresari no es posa d’acord amb els i les representants de la plantilla per modificar condicions laborals i evitar complir convenis i contractes, serà un jutge qui determinarà si la mesura convé.

- Qualsevol persona que porti un mes a l’atur, podrà ser contractada a través del contracte de foment de l’ocupació, amb una indemnització per acomiadament de 33 dies per any treballat, enlloc dels 45 dies del contracte indefinit ordinari. Per tal que fos així, en el projecte inicial la persona havia de dur 3 mesos a l’atur.

- Es dóna mig any a sindicats i patronal perquè negociïn la reforma de la negociació col·lectiva. De no posar-se d’acord, legislaria el Congrés, al qual de qui ja sabem de qui està i s’avançaria en noves mesures per laminar la representació col·lectiva i la força dels sindicats.

- Una esmena de CiU ha aconseguit arrencar el compromís que, un cop s’acabi la crisi actual, el Govern procedirà a dificultar la percepció de la prestació d’atur per part dels desocupats i les desocupades, els i les quals estarien obligats/des a assistir a cursos de formació o a acceptar ofertes de feina.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-meitat-dels-joves-triguen-mes-dun-any-a-trobar-la-seva-primera-feina-i-aquesta-es-major http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-meitat-dels-joves-triguen-mes-dun-any-a-trobar-la-seva-primera-feina-i-aquesta-es-major Wed, 28 Jul 2010 10:45:31 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-meitat-dels-joves-triguen-mes-dun-any-a-trobar-la-seva-primera-feina-i-aquesta-es-major
Una vegada més, es constata que, mentre les dificultats són similars entre la gent que acaba els estudis entre la primària i el batxillerat, aquestes es redueixen per als i les que han optat per realitzar cursos de formació professional i encara més per a les persones amb títol universitari. Tanmateix, la diferència en cap cas és tan gran com es podria pensar i, de fet, quatre de cada deu universitaris/àries triguen més d’un any a trobar la feina, el que demostra fins a quin punt la dificultat per entrar al món laboral és un problema estructural del conjunt del jovent, només parcialment condicionat pel seu nivell formatiu. No es pot, doncs, deixar en mans de la formació la solució per reduir l’atur juvenil, sinó que cal actuar en el món laboral.

El requadre adjunt classifica el temps que triguen a trobar feina els i les estudiants que finalitzen la formació en cada franja. Les dades tan sols es trobaven en termes estatals i, per tant, no les podem mostrar segons la nostra realitat nacional concreta.

Més enllà de les dificultats pròpies del moment econòmic, cal buscar les causes de les dificultats per entrar al món laboral en les deficiències dels mecanismes d’intermediació. Així, una altra dada interessant de l’estudi de l’INE és la fórmula gràcies a la quals els i les joves van poder accedir a la seva primera feina en acabar els estudis. Tal i com es pot observar, els serveis públics d’ocupació només són útils per un 3,19% dels nois i per un 4,98% de les noies; els centres educatius només troben treball per al 6,54% dels nois i el 7,13% de les noies; i les pràctiques a les empreses només permeten incorporar un 2,72% dels nois i un 3,16% de les noies. Les fórmules informals, com els contactes, o la pròpia iniciativa de la persona són les maneres més útils de trobar feina.

Cal, doncs, una reformulació profunda dels serveis públics de recerca de feina , dotant-los de més recursos i noves eines, per tal de poder fer un seguiment més actiu i personalitzat del procés d’intermediació, acostant-lo als territoris i als centres educatius. Per contra, la reforma laboral tal com està plantejada permetrà un major pes de les ETT i de les agències privades de col·locació i, per tant, majors taxes de precarietat i temporalitat i l’inici d’un procés de privatització dels serveis de recerca de feina que només contribuirà a empitjorar les condicions de treball del jovent i del conjunt de la classe treballadora.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/sallarga-lajuda-de-426-euros-per-les-persones-sense-feina-una-almoina-per-palliar-el-probl http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/sallarga-lajuda-de-426-euros-per-les-persones-sense-feina-una-almoina-per-palliar-el-probl Wed, 21 Jul 2010 20:56:48 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/sallarga-lajuda-de-426-euros-per-les-persones-sense-feina-una-almoina-per-palliar-el-probl
Des de la Intersindical-CSC, celebrem que a partir d’ara hi hagi més persones que es puguin beneficiar d’aquesta ajuda, però ens reiterem en la crítica que ja vam fer en el seu moment a una mesura que considerem demagògica, amb finalitats publicitàries i amb la voluntat de fer baixar artificialment les xifres d’atur (ja que qui la cobra no consta en els llistats de persones desocupades). Aquesta ajuda es pot percebre per un màxim de sis mesos improrrogables i només hi poden optar aquelles persones que s’han quedat sense feina des de l’inici de la crisi i posteriorment a cobrar la prestació d’atur.

Així, doncs, no és un subsidi que cobrin aquelles persones que el necessitin segons uns barems determinats o per corregir situacions endèmiques de necessitats econòmiques i socials. Ben al contrari, tan sols és una ajuda puntual i d’una quantitat irrisòria per fer més acceptable el tràngol de la desocupació sense prendre mesures estructurals per garantir un benestar social generalitzat i permanent i una ocupació estable i de qualitat. Qui ja es trobava sense feina abans de la crisi, el jovent i les dones que no s’han pogut incorporar al mercat laboral, els treballadors i les treballadores més precàries i temporals i que no havien tingut accés a la prestació per desocupació, qui esgoti durant sis mesos aquesta quantitat mensual i tants altres col·lectius queden exclosos d’aquesta ajuda. Després de dècades mantenint taxes de pobresa que ronden el 20% de la població, caldria mesures molt més agosarades, en especial amb les taxes d’atur i de precarietat permanent en les que ens trobem. Igualment, que la quantitat sigui la mateixa arreu de l’Estat perjudica clarament els ciutadans i les ciutadanes dels Països Catalans, on el cost de la vida és més elevat. Així, cal bastir un marc laboral propi per poder instaurar una prestació indefinida i digne d’atur com a fórmula de benestar i justícia social.

Per altra banda, el Congrés també va aprovar diverses resolucions en les que s’instava l’Executiu central a aparcar les seves pretensions de congelar les pensions i d’ajornar la jubilació fins els 67 anys. El PSOE es va quedar sol defensant aquestes mesures, però ja va deixar clar que igualment tenia pensat tirar-les endavant, en el que suposa un insult més a la teòrica democràcia.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-tribunal-constitucional-constata-que-lunic-encaix-viable-entre-catalunya-i-espanya-es-l http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-tribunal-constitucional-constata-que-lunic-encaix-viable-entre-catalunya-i-espanya-es-l Tue, 29 Jun 2010 17:56:46 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-tribunal-constitucional-constata-que-lunic-encaix-viable-entre-catalunya-i-espanya-es-l
El missatge enviat pel tribunal ha estat clar: les aspiracions nacionals dels Països Catalans són incompatibles amb l’estructura centralista de l’Estat espanyol. Davant d’aquest escenari, s’obren dues possibilitats, intentar reformar aquesta estructura o abandonar-la definitivament. Com que la reforma i la pedagogia amb Madrid ja fa gairebé tres segles que fracassen, l’única opció es mostra clara i diàfana. Cal avançar cap a la constitució d’un Estat propi, lliure, democràtic i socialment just.

Ara és el moment de fer una crida a totes aquelles forces i organitzacions que creuen en el dret a l’autodeterminació i en la democràcia, per fer un pas decidit i contundent. No s’hi val a cercar una unitat buida de continguts i de projectes de trencament que només serveixi per rentar la cara a aquells i aquelles que volen mantenir eternament un somni autonomista que ja s’ha demostrat fallit. Ara, més que mai, cal articulat la majoria ja existent per construir la independència. La primera missió serà convertir la manifestació del proper 10 de juliol en una mobilització netament sobiranista, sense ambigüitats. Caldrà omplir Barcelona d’estelades per deixar ben clar que no reivindiquem cap nou o vell Estatut que mantingui les cadenes amb Espanya, sinó la plena llibertat del nostre país!

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/lexecutiu-espanyol-endureix-la-reforma-laboral-en-el-decret-que-va-aprovar-ahir-i-dona-nou http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/lexecutiu-espanyol-endureix-la-reforma-laboral-en-el-decret-que-va-aprovar-ahir-i-dona-nou Thu, 17 Jun 2010 15:35:57 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/lexecutiu-espanyol-endureix-la-reforma-laboral-en-el-decret-que-va-aprovar-ahir-i-dona-nou la Intersindical-CSC ja va analitzar i criticar anteriorment. Igualment, però, les línies mestre són les mateixes i les modificacions que s’introdueixen pretenen abaratir l’acomiadament, malgrat que el propi Executiu havia reconegut prèviament que aquesta mesura no crearia ocupació, i trencar els fonaments de l’Estat de dret i les garanties jurídiques, en tant que els empresaris podran modificar les condicions laborals i salarials de les seves plantilles tan sols al·legant pèrdues, independentment d’allò negociat amb els sindicats.

Els canvis més importants respecte l’esborrany inicial són:

- Es facilita la possibilitat que l’empresari realitzi acomiadaments per raons objectives, amb un cost de 20 dies per any treballat (enlloc dels 45 dies o els 33 dies en cas d’acomiadament improcedent, segons tipus de contracte), al·legant dificultats econòmiques. En l’esborrany, s’hi especificava que només podien fer-ho quan l’empresa mostrés “pèrdues econòmiques no simplement fruit de la conjuntura”; els rumors apuntaven que finalment això significaria que havien de tenir lloc 6 mesos seguits de pèrdues; però, en el decret final, només requereix que acrediti pèrdues en un moment donat o una previsió de pèrdues futures.

- L’acomiadament s’abaratirà encara més perquè l’Estat el bonificarà quan els treballadors i les treballadores tinguin un contracte indefinit, fins i tot l’ordinari (que en un principi quedava exclòs de la mesura). Els diners públics serviran per pagar 8 dies per any treballat del total de dies a pagar com a indemnització.

- El contracte temporal d’obra i servei podrà durar fins a 3 anys amb dret a un més si així s’acorda. En la proposta inicial només podia allargar-se 2 anys, amb un tercer de negociable.

- Les ETT podran col·locar treballadors/es eventuals en les administracions públiques, un terreny fins ara vedats per elles. En un principi ja es preveia que també poguessin operar en el sector de la construcció i que poguessin tramitar contractes indefinits, en col·laboració amb el serveis públics d’ocupació, pràctiques fins ara també prohibides.

- Els sindicats espanyols CCOO i UGT guanyaran certa representativitat en els centres de treball on no hi tinguin presència, en especial petites i mitjanes empreses, per tal de reforçar la seva majoria.

Aquestes modificacions afegides en el decret final tan sols carreguen de més arguments les organitzacions partidàries d’una vaga general unitària i combativa, en especial atenent a què el tràmit parlamentari (que es pactarà previsiblement amb la dreta) pot endurir encara més la reforma i que aviat es pot aprovar definitivament la reforma del sistema de pensions i noves retallades en els serveis públics, en un procés continuat cap a la seva privatització.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/zapatero-claudica-altra-vegada-davant-dels-poders-economics-i-aprova-un-paquet-de-retallad http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/zapatero-claudica-altra-vegada-davant-dels-poders-economics-i-aprova-un-paquet-de-retallad Wed, 12 May 2010 17:26:37 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/zapatero-claudica-altra-vegada-davant-dels-poders-economics-i-aprova-un-paquet-de-retallad
Les mesures més destacades de Zapatero consisteixen en reduir el sou del personal del sector públic un 5% de mitjana, aquest 2010, i congelar-lo pel 2011 (vulnerant l’acord d’increment salarial per aquest col·lectiu, firmat el 25 de setembre passat), congelar igualment les pensions a partir de l’any vinent (l’increment en funció de l’IPC ha estat garantit durant els darrers 25 anys), eliminar el xec bebè, suprimir la possibilitat de la jubilació parcial, eliminar la retroactivitat en el cobrament de la prestació per a dependència (el dret a percebre les quantitats corresponents des del dia de la seva sol·licitud, a causa dels retards en l’adjudicació), reduir 600 milions d’euros en ajudes al desenvolupament (aquesta partida ja va disminuir un 1% el 2009), reduir la inversió pública estatal en 6.045 milions d’euros (aquesta ja havia disminuït en 5.000 milions en el Pla d’Austeritat ja aprovat) i exigir un estalvi de 1.200 milions d’euros a comunitats autònomes i municipis (el gener ja es va imposar un estalvi de 10.000 milions).

Aquestes reformes són enormement injustes i ataquen drets de la classe treballadora i dels sectors més desafavorits, com el dels pensionistes o les persones dependents. Igualment, la menor inversió pública pot frenar projectes absolutament urgents, com el del corredor mediterrani (reclamat unànimement per la societat civil i la classe política dels Països Catalans, en un acte celebrat la setmana passada). Ara no és el moment de reduir la despesa i els drets socials, sinó tot el contrari.

Fins ara, el govern del PSOE havia reduït l’impost de Societats, havia fet disminuir l’IRPF per a les rentes altes i el capital, havia eliminat l’impost sobre el patrimoni i ha permès que es mantingui un nivell de diner negre que equival al 25% del PIB estatal. I un cop beneficiades les classes opulentes, aquestes mesures pretenen reduir el dèficit actual en 15.000 milions d’euros, després que la UE i Obama li ho hagin reclamat recentment a Zapatero. Per contra, ningú va evitar en el seu moment que l’Executiu central regalés 50.000 milions d’euros a la banca, una xifra que no tornarà a les arques públiques.

Però aquestes mesures no van soles, sinó que van acompanyades d’altres paquets d’ajustaments i retallades socials, com la reforma del sistema de pensions, la reducció de la despesa en sanitat i educació o la propera reforma laboral, anunciada per aquest mes.

I, des de Catalunya, enlloc de plantar cara a aquesta ofensiva neoliberal, sembla que el govern autonòmic es prepara per aprovar un pla similar que, entre altres coses, retalli els salaris dels treballadors i treballadores del sector públic català.

Des de la Intersindical-CSC no podem permetre agressions d’aquest tipus a la classe treballadora. El govern del PSOE cada cop pot amagar menys que és un titella en mans del poder econòmic i ara és el moment de protegir més els drets dels i les més desafavorides. Ara és quan cal més mobilitzacions i confrontació social, per tal de defensar un model socioeconòmic més just i equitatiu i per frenar l’actual ofensiva neoliberal.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/per-un-futur-sense-crisi-prou-retallades-socials http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/per-un-futur-sense-crisi-prou-retallades-socials Thu, 29 Apr 2010 21:05:45 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/per-un-futur-sense-crisi-prou-retallades-socials
Ja n'estem farts/es que la seva crisi esdevingui un xantatge diari tant pels que estan a l'atur com pels que treballen i que això sigui acceptat tant per les administracions com pels majoritaris, sindicats d'acompanyament. Les condicions laborals estan empitjorant dia a dia. El model de negociació col·lectiva està trencat, ha tocat fons. I l'amenaça de la nova reforma laboral planeja sobre els nostres caps, un llençol a cada bugada, mai l'empitjorament de les condicions de treball i l'abaratiment de l'atur ha suposat una millora en res per a nosaltres i sí un baló d'oxigen al capitalisme especulatiu, en fase agònica, que no sap fer altra cosa que competir en baixos costos i en l'espoli dels recursos.

No és possible que privatitzem guanys i socialitzem les pèrdues, no és possible que amb els diners de tots es rescatin els bancs i que després el crèdit no arribi ni als particulars ni a les petites empreses, no és possible continuar amb les retallades socials i mentrestant continuar com si no passés res. No és possible el drenatge cap al sector privat dels fons destinats a les pensions. I no és possible perquè això ens du a un carreró sense sortida, a una destrucció del teixit productiu i social de la nostra nació i davant d'això no hi ha altra sortida que la de plantar cara.

Conscienciació, organització, mobilització.
Amb les idees clares i endavant, l'únic futur possible és el nostre!

Intersindical-CSC
1 de maig de 2010


]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/condicions-de-treball-dignes-i-sanitat-publica-de-qualitat-son-objectius-irrenunciables http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/condicions-de-treball-dignes-i-sanitat-publica-de-qualitat-son-objectius-irrenunciables Wed, 24 Mar 2010 15:40:59 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/condicions-de-treball-dignes-i-sanitat-publica-de-qualitat-son-objectius-irrenunciables
Per aconseguir-ho, la mesura que més ressò ha obtingut ha estat la de reduir el cost dels medicaments i la priorització d’aquells que són més barats. Més enllà d’això, però, se n’han aprovat i s’estan debatent més qüestions que afecten directament i profunda les condicions laborals del personal implicat i la qualitat d'aquest servei públic, que volem de qualitat. D’aquesta manera, es va acordar que la incorporació de nous medicaments dins el sistema públic es basarà en criteris de “cost-efectivitat”, com si d’una empresa privada es tractés i el que pot deixar sense cobertura pacients que requereixin tractaments que no siguin “rendibles”. En la lletra menuda de l'acord trobem que es vol pactar “homogeneïtzar” les retribucions dels i les professionals, el que pot traduir-se en congelacions salarials i, en tot cas, perjudica aquells/es que treballen als Països Catalans, on el cost de la vida és superior. Igualment, es preveu congelar les plantilles i no cobrir les absències dels i les professionals, el que sense cap dubte repercutirà en la qualitat, ja força debilitada d’un servei públic de primera necessitat com ha de ser la sanitat. De la mateixa manera, es va plantejar centralitzar la compra dels fàrmacs, el que pot vulnerar competències de les comunitats autònomes o establir alguna fórmula de copagament sanitari (una mesura per la qual ja va apostar fa un temps la consellera de Catalunya, Marina Geli).

Des de la Intersindical-CSC, ens mostrem contraris/àries a contenir la despesa sanitària, i ja hem defensat que, en tot cas, el que cal és incrementar-la, per millorar un servei encara allunyat dels estàndards de qualitat dels països europeus més avançats i perquè la despesa pública i l’aposta pels serveis públics ha d’esdevenir un estímul per l’economia i la base per al nou model que cal edificar. Actualment, els Països Catalans presenten despeses sanitàries que es troben fins i tot a la cua de l’estat: el País Valencià gasta en ella 1.140,5 € per habitant (la que menys de tot l’estat), les Illes Balears i Pitiüses, 1.181,8 € per habitant (la segona que menys) i Catalunya, 1.295,6 € per habitant (la cinquena per la cua). I això queda reflectit en un servei molt per sota d’allò desitjable (llistes d’espera, saturació d’hospitals, patologies fora de cobertura...) i condicions laborals precàries (durs ritmes de treball, molta pressió, manca de recursos, desregularització, no cobertura d'absències...).

A més, no es pot parlar que hi hagi dèficit en un servei públic, ja que un servei públic i universal té aquesta condició implícita. En tot cas, si manquen diners, com se’ns diu, és perquè aquests estan mal repartits i la solució no és reduir la despesa, sinó aplicar una fiscalitat progressiva i lluitar efectivament contra el frau fiscal, sobretot el de les grans empreses i els grans capitals, per tal de recaptar-ne més.

No podem permetre que, amb l’excusa de la crisi, altra vegada, se’ns retallin drets i es limitin i precaritzin serveis!

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/les-xifres-datur-dels-paisos-catalans-ja-representen-mes-de-1.400.000-persones-aquest-mes- http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/les-xifres-datur-dels-paisos-catalans-ja-representen-mes-de-1.400.000-persones-aquest-mes- Tue, 02 Mar 2010 17:42:30 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/les-xifres-datur-dels-paisos-catalans-ja-representen-mes-de-1.400.000-persones-aquest-mes-
En concret, durant el mes passat, 26.264 nous/ves catalans/es van passar a engreixar els registres d’atur, arribant a la dramàtica xifra oficial dels 1.194.302 afectats/des. Tanmateix, cal tenir en compte que el ministeri de Treball tan sols comptabilitza les persones inscrites als serveis públics d’ocupació, el que deixa fora molts/es desocupats/des que no han fet el tràmit per no tenir dret a percebre cap prestació i considerar-lo una fórmula poc útil de trobar feina. De fet, cada Enquesta de Població Activa (publicada trimestralment per l’Instituto Nacional de Estadística) desemmascara unes 200.000 persones més a l’atur. D’aquesta manera, afegint aquesta xifra a la publicada avui per l’executiu central i sumant-li les més de 20.000 persones sense feina de la Catalunya Nord (que s’acosten cada cop més a les 30.000), podem constatar que el nombre total de desocupats/des supera ja els 1.400.000, una històrica xifra que fa témer superar en breu el llindar històric del milió i mig, si no canvia la tendència.

D’aquesta manera, malgrat que l’atur (masculí) a les Illes Balears i Pitiüses s’ha reduït aquest febrer, l’increment mensual del conjunt del país ha estat del 2,25% i l’augment anual acumulat, del 23,26%. Ambdues xifres són, una vegada més, superiors a les del conjunt de l’Estat espanyol (on l’increment anual ha estat del 18,63%), demostrant una vegada més com els Països Catalans, surten especialment perjudicats per la crisi, a causa de la manca de competències i recursos per poder-hi fer front.

En el quadre adjunt, es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades.

Per territoris, allí on l’atur ha crescut més durant el febrer ha estat Castelló (un 3,85%), seguit de prop per Tarragona (un 3,68%) i València (3,02%), mentre que on ho ha fet en menor mesura (a banda de la reducció dels territoris insulars) ha estat a Girona (un 1,66%) i a Alacant (un 2,03%). En termes anuals, on el nombre de desocupats/des s’ha incrementat més ha estat a Lleida (un 27,69%), seguida de Castelló (un 26,86%), i on ho ha fet en menor mesura ha estat a Alacant (un 20,38%) i a les Illes Balears i Pitiüses (un 21,06%).

Pel que fa a col·lectius, un altre mes consecutiu, les dones han patit més la destrucció d’ocupació, revertint la tendència inicial de la crisi i, de fet, en termes anuals, les diferències entre homes i dones en increment d’aturats/des, ja és tan sols d’un punt. Això és degut a què el sector serveis, típicament feminitzat, ha pres el relleu als de la construcció i la indústria, els primers en notar la crisi. Així, de les 26.264 noves persones sense feina, 15.413 provenen del sector terciari, mentre que 2.058 ho fan de la indústria, 1.947 de la construcció, 1.839 del sector primari i la resta no tenien feina anterior. Per la seva banda, malgrat que el jovent és el col·lectiu més distorsionat per aquestes xifres (gairebé la meitat no està apuntat als serveis públics d’ocupació i, per tant, no hi és reflectit), durant aquest mes l’increment de l’atur que ha patit ha estat notablement superior a la mitjana.

Finalment, cal destacar que hi ha prop de 243.697 immigrants a l’atur, arreu dels Països Catalans, gairebé un 30% més que fa un any. Igualment, gairebé 450.000 de les persones sense feina no perceben cap tipus de prestació, i un 86,55% dels contractes firmats el mes passat són temporals.

Una vegada més (i ja en portem unes quantes), les xifres demostren com el govern central és incapaç de trencar una dinàmica enormement negativa i de precarització creixent, a la vegada que les mesures que presenta, a banda d’inútils, són incapaces de desmarcar-se d’un model de creixement especulador, neoliberal i centralista, totalment negatiu per a les classes treballadores dels Països Catalans. Fins que no s’afronti un veritable repartiment del treball i la riquesa (un objectiu quimèric en el panorama de pactes obert al Congrés dels Diputats), no se superarà aquesta destrucció continuada de l’ocupació.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-moderacio-no-afecta-tothom-per-igual-les-rendes-salarials-es-van-reduir-el-triple-que-l http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-moderacio-no-afecta-tothom-per-igual-les-rendes-salarials-es-van-reduir-el-triple-que-l Wed, 24 Feb 2010 21:39:13 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-moderacio-no-afecta-tothom-per-igual-les-rendes-salarials-es-van-reduir-el-triple-que-l
Així, mentre fa menys d’un mes apareixia un estudi de l’Institut Alemeny d’Estudis Econòmics que afirmava que els salaris reals han baixat un 7% des del 2000, a l’Estat espanyol, aquesta setmana El País ha publicat un reportatge en el qual es demostra com les rentes salarials es van reduir el triple que les empresarials, durant l’any passat. Així, les remuneracions dels assalariats i les assalariades de l’Estat espanyol es va reduir un 3,1%, el 2009, mentre que els marges de les empreses i professionals autònoms van baixar tan sols un 1%. El que encara es reduí més fou la recaptació d’impostos, que va ser un 17,8% inferior a la de l’any 2008.

D’aquesta manera, a causa de la reducció dels impostos recaptats, que passaren a representar del 10,4% del PIB al 7,3%, el pes de les rendes del treball (malgrat reduir-se, però en menor mesura) cresqué fins suposar el 48,6% del PIB (el 47,6%, el 2008), mentre que els marges empresarials s’alçaren des del 42% fins representar el 44,1%, la major crescuda registrada des que s’inicià la sèrie estadística, el 1980.

D’entre els que han perdut i atenent a l’evolució general de la riquesa, queda clar que les rendes empresarials han estat les menys castigades i, tanmateix, les que més reclamen (i aconsegueixen) apretades de cinturó de la resta. I, mentrestant, per corregir la reducció en la recaptació, el govern central aprova increments dels impostos indirectes (com l’IVA) que només faran que subratllar aquestes desigualtats. Un exemple més que la crisi l’estem pagant qui no toca i qui no la provocà i que cal posar fi a una etapa de pactisme social que l’únic que fa és gestionar les misèries i retallades de drets de les classes treballadores!

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-govern-espanyol-planteja-una-reforma-laboral-que-retalla-drets-i-que-sindicats-i-patron http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-govern-espanyol-planteja-una-reforma-laboral-que-retalla-drets-i-que-sindicats-i-patron Mon, 08 Feb 2010 15:48:51 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-govern-espanyol-planteja-una-reforma-laboral-que-retalla-drets-i-que-sindicats-i-patron
D’aquesta manera, la voluntat del govern espanyol és que, sense crear cap nova modalitat de contracte, s’introdueixin modificacions que incentivin l’ús d’aquelles modalitats ja existents i que són més precàries que el contracte indefinit ordinari. Així, es pretén incrementar el pes dels contractes de foment de la contractació indefinida (que rebaixa la despesa de l’acomiadament improcedent dels 45 dies per any treball als 33, malgrat que actualment està reservat a un conjunt de determinats col·lectius que es podria augmentar), incentivar el contracte a temps parcial (malgrat que, segons l’Enquesta de Població Activa, un 50% de les persones que actualment disposa d’un contracte d’aquesta modalitat preferiria tenir-ne un a temps complet, tot i que la proposta del govern de Zapatero és flexibilitar-lo i reduir les despeses de contractació mitjançant pressupost públic) i promoure el contracte de formació (bàsicament per a la gent jove, amb despeses de salari i acomiadament més baixos, tot i que ara es proposa que les empreses petites no hagin de donar la formació teòrica que se li pressuposa), així com motivar els acomiadaments procedents en els contractes indefinits ordinaris (els quals tan sols donen dret a cobrar 20 dies per anys treballat). De fet, el propi document accepta que “les mesures de tot ordre adoptades des de fa anys per corregir aquesta disfunció del nostre mercat de treball [entre contractes temporals i indefinits, que és considerat el principal problema a afrontar] (...) han resultat ineficaces” i, tanmateix, les noves propostes plantejades aprofundeixen en la generalització de contractes precaris i més barats per les empreses que fins ara tan negatius resultats han aportat.

De la mateixa manera, es pretén fer col·laborar les empreses de treball temporal i les agències privades de col·locació amb els serveis públics d’ocupació (avançant en la privatització plena de la intermediació en la recerca de feina), flexibilitzar la negociació col·lectiva (reduint la protecció plena que actualment pot garantir, segons la situació de l’empresa), impulsar programes extraordinaris d’ocupació per a joves, basats en la formació i en col·laboració amb les comunitats autònomes (quan un dels grans problemes de molts/es joves és la sobrequalificació i, a més, es dóna el cas que la conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya va retirar la setmana passada les ajudes per a formació d’aturats/des sense formació i amb risc d’exclusió), s’emmiralla en les polítiques neoliberals de flexiseguretat i ni aporta novetats en l’estratègia per acabar amb les desigualtats de gènere, ni tan sols esmenta les dificultats afegides d’un col·lectiu especialment precaritzat com l’immigrant.

Fins que el govern espanyol no accepti que el principal problema de l’actual crisi i, de fet, del mercat laboral no és la seva excessiva rigidesa o despeses empresarials, sinó precisament la manca d’estabilitat i de poder adquisitiu d’una majoria de la població, derivades de les creixents desigualtats socials, no s’afrontaran correctament els elements centrals a debatre i tan sols es debatrà en quina mesura precaritzar encara més les vides de les classes treballadores, sense més conseqüència per l’economia que l’enriquiment a curt termini dels i les de sempre. Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC, rebutgem contundentment les mesures que preveu l'executiu central i ens reafirmem en què precisament el que ara pertoca és repartir el treball i la riquesa i avançar cap un model d’ocupació plena i de qualitat, mitjançant les 10 propostes que ja fa temps que vam presentar i defensem.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-ministeri-de-treball-suma-37.000-nous-aturats-als-paisos-catalans-durant-el-mes-de-gene http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-ministeri-de-treball-suma-37.000-nous-aturats-als-paisos-catalans-durant-el-mes-de-gene Tue, 02 Feb 2010 22:28:06 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-ministeri-de-treball-suma-37.000-nous-aturats-als-paisos-catalans-durant-el-mes-de-gene
En termes percentuals, l’increment anual de desocupats/des ha estat del 27,09%, en un degoteig imparable de llocs de treball destruïts que dura des de fa gairebé dos anys. A nivell mensual, l’increment ha estat del 3,3%, malgrat que a les Illes Balears i Pitiüses s’han creat 510 llocs de treball, tots ells en el sector de la construcció. Aquesta xifres, una vegada més, són superiors a les estatals, on l’increment de l’atur anual ha estat del 21,66% i el del mensual, del 3,18%. Així, l’espoli fiscal i la manca de competències en matèria laboral i econòmica del nostre país ens demostren cada dia fins a quin punt la manca d’un estat propi ens afecta a les classes treballadores catalanes, en ser una càrrega afegida a les causes internacionals i pròpies d’aquesta crisi.

En el requadre adjunt es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades.

Igualment, durant el mes de desembre, la província on més cresqué l’atur fou Lleida (amb un 5,91%), seguida de Tarragona (amb un 5,13%) i Castelló (amb un 4,96%). I, a banda de la reducció de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, allà on menys ha crescut aquest ha estat a Alacant (ho ha fet en un 2,44%). A nivell anual, per contra, el major creixement de l’atur ha tingut lloc a Castelló (un 36,02%) i Lleida (un 32,37%), mentre que el menor s’ha patit a les Illes Balear i Pitiüses (un 21,68%) i Alacant (un 23,91%).

Pel que fa a col·lectius, durant el mes de desembre, les dones han patit més la destrucció d’ocupació que els homes, al contrari del que acostumava a ocórrer en mesos previs, atès que cada vegada més la crisi s’està bolcant en un sector generalment feminitzat com dels serveis, un cop el de la construcció i la indústria ja han estat més afectades prèviament. D’aquesta manera, 27.000 de les 37.000 noves persones aturades provenen del sector serveis, que s’ha ressentit de la fi de les feines de temporada d’hivern i ha vist créixer el nombre de desocupats/des un 4,24%. Igualment, l’atur ha crescut un 1,87% en la indústria (3.733 nous/ves desocupats/des), un 1,5% en la construcció (3.267 nous/ves desocupats/des) i un 7,27% en el sector agrari (1.297 nous/ves desocupats/des). Pel que fa a la gent jove, una altra vegada el ministeri de Treball ignora la majoria del jovent aturat, ja que el nombre de membres d’aquest col·lectiu que identifica és gairebé la meitat que els que reflecteix l’EPA, atès que la gent jove, molta de la qual no té accés a cap subsidi, no es pren la molèstia d’inscriure’s a uns serveis públics d’ocupació que entén com a inoperants.

Per altra banda, ja hi ha 235.521 persones immigrades a l’atur, al conjunt dels Països catalans, un 34% més que fa un any, i representen una cinquena part dels aturats i aturades del país. Igualment, del total de persones sense feina d’arreu del país, n’hi ha prop de 450.000 que no són beneficiàries de cap tipus de prestació d’atur, malgrat la implantació del subsidi de 450€, amb totes les dificultats que això comporta. Finalment, cal destacar que, malgrat la finalització de la contractació de temporada, un 87,88% dels contractes firmats durant el mes de gener, als Països Catalans, han estat temporals, perpetuant així un model basat en la precarietat i la manca d’estabilitat.

D’aquesta manera, tal com es ressaltà en l’anàlisi d’ahir de les dades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2009, aquestes xifres tornen a demostrar la inoperància del govern espanyol per fer front a la xacra de l’atur i la necessitat d’impulsar canvis profunds que trenquin amb les seves polítiques neoliberals i el centralisme en les competències en matèria laboral i econòmica, per tal d’edificar un marc català de relacions laborals que permeti avançar cap a la plena ocupació de qualitat.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/us-interessat-i-demagogic-del-terme-vaga-en-el-tancament-de-cinemes-de-dilluns http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/us-interessat-i-demagogic-del-terme-vaga-en-el-tancament-de-cinemes-de-dilluns Fri, 29 Jan 2010 15:44:32 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/us-interessat-i-demagogic-del-terme-vaga-en-el-tancament-de-cinemes-de-dilluns
Tanmateix, des de la Intersindical-CSC, es denuncia l’ús esbiaixat i interessat d’aquesta terminologia, ja que en cap cas es pot considerar “vaga” a l’acció que tindrà lloc.

De fet, segons es desprèn del Reial Decret Llei 17/1977, la Constitució espanyola i la sentència 11/1981 del Tribunal Constitucional:

“S’entén per vaga el tancament temporal, col·lectiu i concertat de la prestació de treball, per part dels treballadors, com a forma de pressió en defensa dels seus interessos.
L’exercici de la vaga suposa:
- la finalització de la prestació dels serveis per part dels treballadors afectats.
- la no ocupació pels treballadors del centre de treball o de les seves dependències.”

Mitjançant aquesta definició, doncs, queda clar que dilluns no tindrà lloc cap “vaga de cinemes”, ja que l’acció no estarà organitzada per part dels treballadors i les treballadores del sector, sinó per la patronal, i, a més, les reivindicacions que es plantegen en cap cas responen als interessos de les plantilles dels cinemes ni de la classe treballadora, sinó que, altra vegada, responen als interessos dels empresaris i les empresàries del sector i, de fet, a tots aquells col·lectius contraris a la normalització lingüística de la llengua catalana.

L’ús demagògic de la terminologia usada pretén emmascarar rere una suposada defensa dels llocs de treball de les plantilles de les sales la manca de voluntat d’avançar cap a la introducció del català als cinemes i, com a sindicat, des de la Intersindical-CSC no es pot permetre aquest engany. Cal tenir clar que, amb el tancament de cinemes del dilluns, no s’estaran defensant drets laborals, sinó l’immobilisme de la patronal i els seus interessos concrets.

De la mateixa manera, la llei impedeix que, durant una vaga, es pugui forçar ningú a seguir-la si hom no està d’acord amb les reivindicacions o les formes usades. Per contra, les distribuïdores estan pressionant els cinemes per tal que tanquin dilluns, rere l’amenaça de no facilitar-los-hi pel·lícules per estrenar, en una demostració de les fórmules mafioses de la patronal i les majors del sector.

Des de la Intersindical-CSC, doncs, a més de rebutjar la terminologia emprada, l’acció en si mateixa i el boicot espanyolista a la Llei del Cinema, s’anima al conjunt dels treballadors i treballadores que, en defensa dels seus interessos, el proper dilluns premiïn les sales que s’han mantingut fermes, assistint-hi, per demostrar que la normalització lingüística, també al cinema, és una meta que cap patronal ha de poder boicotejar.
]]>