<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://blogs.jornal.cat//</link>
	<title>Bloc de Intersindical CSC  a Jornal</title>
	<image><title>www.jornal.cat</title><link>http://www.jornal.cat</link><url>http://www.jornal.cat/img/contingut/logo.png</url></image>
	<pubDate>Tue, 02 Mar 2010 17:42:30 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - Les xifres d’atur dels Països Catalans ja representen més de 1.400.000 persones, aquest mes de febrer]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/les-xifres-datur-dels-paisos-catalans-ja-representen-mes-de-1.400.000-persones-aquest-mes-</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/les-xifres-datur-dels-paisos-catalans-ja-representen-mes-de-1.400.000-persones-aquest-mes-</comments>
		<pubDate>Tue, 02 Mar 2010 17:42:30 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/les-xifres-datur-dels-paisos-catalans-ja-representen-mes-de-1.400.000-persones-aquest-mes-</guid>
		<description><![CDATA[Avui s&rsquo;han publicat les dades de l&rsquo;atur del ministeri de Treball espanyol i, amb elles, una nova decepci&oacute;. Poc valen les excuses de l&rsquo;executiu central que afirmen que aquest mes de febrer el nombre de persones desocupades s&rsquo;ha redu&iuml;t menys que fa un any, ja que, amb unes taxes d&rsquo;atur properes al 20%, el que sembla incre&iuml;ble &eacute;s que encara es puguin anar destruint llocs de treball sense perspectives de resoldre aquesta xacra.<br /> <br /> En concret, durant el mes passat, 26.264 nous/ves catalans/es van passar a engreixar els registres d&rsquo;atur, arribant a la dram&agrave;tica xifra oficial dels 1.194.302 afectats/des. Tanmateix, cal tenir en compte que el ministeri de Treball tan sols comptabilitza les persones inscrites als serveis p&uacute;blics d&rsquo;ocupaci&oacute;, el que deixa fora molts/es desocupats/des que no han fet el tr&agrave;mit per no tenir dret a percebre cap prestaci&oacute; i considerar-lo una f&oacute;rmula poc &uacute;til de trobar feina. De fet, cada Enquesta de Poblaci&oacute; Activa (publicada trimestralment per l&rsquo;Instituto Nacional de Estad&iacute;stica) desemmascara unes 200.000 persones m&eacute;s a l&rsquo;atur. D&rsquo;aquesta manera, afegint aquesta xifra a la publicada avui per l&rsquo;executiu central i sumant-li les m&eacute;s de 20.000 persones sense feina de la Catalunya Nord (que s&rsquo;acosten cada cop m&eacute;s a les 30.000), podem constatar que el nombre total de desocupats/des supera ja els 1.400.000, una hist&ograve;rica xifra que fa t&eacute;mer superar en breu el llindar hist&ograve;ric del mili&oacute; i mig, si no canvia la tend&egrave;ncia.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, malgrat que l&rsquo;atur (mascul&iacute;) a les Illes Balears i Piti&uuml;ses s&rsquo;ha redu&iuml;t aquest febrer, l&rsquo;increment mensual del conjunt del pa&iacute;s ha estat del 2,25% i l&rsquo;augment anual acumulat, del 23,26%. Ambdues xifres s&oacute;n, una vegada m&eacute;s, superiors a les del conjunt de l&rsquo;Estat espanyol (on l&rsquo;increment anual ha estat del 18,63%), demostrant una vegada m&eacute;s com els Pa&iuml;sos Catalans, surten especialment perjudicats per la crisi, a causa de la manca de compet&egrave;ncies i recursos per poder-hi fer front.<br /> <br /> En el quadre adjunt, es poden observar concretament les xifres sobre la variaci&oacute; de l&rsquo;atur a les Illes Balears i Piti&uuml;ses, Catalunya i el Pa&iacute;s Valenci&agrave;, aquells territoris del pa&iacute;s que t&eacute; en compte el ministeri de Treball a l&rsquo;hora de publicar les dades.<br /> <br /> Per territoris, all&iacute; on l&rsquo;atur ha crescut m&eacute;s durant el febrer ha estat Castell&oacute; (un 3,85%), seguit de prop per Tarragona (un 3,68%) i Val&egrave;ncia (3,02%), mentre que on ho ha fet en menor mesura (a banda de la reducci&oacute; dels territoris insulars) ha estat a Girona (un 1,66%) i a Alacant (un 2,03%). En termes anuals, on el nombre de desocupats/des s&rsquo;ha incrementat m&eacute;s ha estat a Lleida (un 27,69%), seguida de Castell&oacute; (un 26,86%), i on ho ha fet en menor mesura ha estat a Alacant (un 20,38%) i a les Illes Balears i Piti&uuml;ses (un 21,06%).<br /> <br /> Pel que fa a col&middot;lectius, un altre mes consecutiu, les dones han patit m&eacute;s la destrucci&oacute; d&rsquo;ocupaci&oacute;, revertint la tend&egrave;ncia inicial de la crisi i, de fet, en termes anuals, les difer&egrave;ncies entre homes i dones en increment d&rsquo;aturats/des, ja &eacute;s tan sols d&rsquo;un punt. Aix&ograve; &eacute;s degut a qu&egrave; el sector serveis, t&iacute;picament feminitzat, ha pres el relleu als de la construcci&oacute; i la ind&uacute;stria, els primers en notar la crisi. Aix&iacute;, de les 26.264 noves persones sense feina, 15.413 provenen del sector terciari, mentre que 2.058 ho fan de la ind&uacute;stria, 1.947 de la construcci&oacute;, 1.839 del sector primari i la resta no tenien feina anterior. Per la seva banda, malgrat que el jovent &eacute;s el col&middot;lectiu m&eacute;s distorsionat per aquestes xifres (gaireb&eacute; la meitat no est&agrave; apuntat als serveis p&uacute;blics d&rsquo;ocupaci&oacute; i, per tant, no hi &eacute;s reflectit), durant aquest mes l&rsquo;increment de l&rsquo;atur que ha patit ha estat notablement superior a la mitjana.<br /> <br /> Finalment, cal destacar que hi ha prop de 243.697 immigrants a l&rsquo;atur, arreu dels Pa&iuml;sos Catalans, gaireb&eacute; un 30% m&eacute;s que fa un any. Igualment, gaireb&eacute; 450.000 de les persones sense feina no perceben cap tipus de prestaci&oacute;, i un 86,55% dels contractes firmats el mes passat s&oacute;n temporals.<br /> <br /> Una vegada m&eacute;s (i ja en portem unes quantes), les xifres demostren com el govern central &eacute;s incapa&ccedil; de trencar una din&agrave;mica enormement negativa i de precaritzaci&oacute; creixent, a la vegada que les mesures que presenta, a banda d&rsquo;in&uacute;tils, s&oacute;n incapaces de desmarcar-se d&rsquo;un model de creixement especulador, neoliberal i centralista, totalment negatiu per a les classes treballadores dels Pa&iuml;sos Catalans. Fins que no s&rsquo;afronti un veritable repartiment del treball i la riquesa (un objectiu quim&egrave;ric en el panorama de pactes obert al Congr&eacute;s dels Diputats), no se superar&agrave; aquesta destrucci&oacute; continuada de l&rsquo;ocupaci&oacute;.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - La moderació no afecta tothom per igual: les rendes salarials es van reduir el triple que les empresarials, el 2009]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-moderacio-no-afecta-tothom-per-igual-les-rendes-salarials-es-van-reduir-el-triple-que-l</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-moderacio-no-afecta-tothom-per-igual-les-rendes-salarials-es-van-reduir-el-triple-que-l</comments>
		<pubDate>Wed, 24 Feb 2010 21:39:13 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-moderacio-no-afecta-tothom-per-igual-les-rendes-salarials-es-van-reduir-el-triple-que-l</guid>
		<description><![CDATA[Feia molt de temps que la patronal venia reclamant moderaci&oacute; salarial, fins que CCOO i UGT els van oferir aquest apreciat caramel, en forma d&rsquo;acord de negociaci&oacute; col&middot;lectiva per als propers 3 anys, a canvi de res. I feia tamb&eacute; molt de temps que, des de la Intersindical-CSC, es denuncia que aquestes exig&egrave;ncies no s&oacute;n equivalents per tots els estaments i classes socials i que s&rsquo;est&agrave; intentant fer pagar la crisi als treballadors i les treballadores, tamb&eacute; amb la q&uuml;esti&oacute; dels salaris. I cada vegada van apareixent m&eacute;s not&iacute;cies que corroboren aquesta desigualtat.<br /> <br /> Aix&iacute;, mentre fa menys d&rsquo;un mes apareixia un estudi de l&rsquo;Institut Alemeny d&rsquo;Estudis Econ&ograve;mics que afirmava que els salaris reals han baixat un 7% des del 2000, a l&rsquo;Estat espanyol, aquesta setmana El Pa&iacute;s ha publicat un reportatge en el qual es demostra com les rentes salarials es van reduir el triple que les empresarials, durant l&rsquo;any passat. Aix&iacute;, les remuneracions dels assalariats i les assalariades de l&rsquo;Estat espanyol es va reduir un 3,1%, el 2009, mentre que els marges de les empreses i professionals aut&ograve;noms van baixar tan sols un 1%. El que encara es redu&iacute; m&eacute;s fou la recaptaci&oacute; d&rsquo;impostos, que va ser un 17,8% inferior a la de l&rsquo;any 2008.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, a causa de la reducci&oacute; dels impostos recaptats, que passaren a representar del 10,4% del PIB al 7,3%, el pes de les rendes del treball (malgrat reduir-se, per&ograve; en menor mesura) cresqu&eacute; fins suposar el 48,6% del PIB (el 47,6%, el 2008), mentre que els marges empresarials s&rsquo;al&ccedil;aren des del 42% fins representar el 44,1%, la major crescuda registrada des que s&rsquo;inici&agrave; la s&egrave;rie estad&iacute;stica, el 1980.<br /> <br /> D&rsquo;entre els que han perdut i atenent a l&rsquo;evoluci&oacute; general de la riquesa, queda clar que les rendes empresarials han estat les menys castigades i, tanmateix, les que m&eacute;s reclamen (i aconsegueixen) apretades de cintur&oacute; de la resta. I, mentrestant, per corregir la reducci&oacute; en la recaptaci&oacute;, el govern central aprova increments dels impostos indirectes (com l&rsquo;IVA) que nom&eacute;s faran que subratllar aquestes desigualtats. Un exemple m&eacute;s que la crisi l&rsquo;estem pagant qui no toca i qui no la provoc&agrave; i que cal posar fi a una etapa de pactisme social que l&rsquo;&uacute;nic que fa &eacute;s gestionar les mis&egrave;ries i retallades de drets de les classes treballadores!<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - El govern espanyol planteja una Reforma Laboral que retalla drets i que sindicats i patronal s’obren a negociar]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-govern-espanyol-planteja-una-reforma-laboral-que-retalla-drets-i-que-sindicats-i-patron</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-govern-espanyol-planteja-una-reforma-laboral-que-retalla-drets-i-que-sindicats-i-patron</comments>
		<pubDate>Mon, 08 Feb 2010 15:48:51 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-govern-espanyol-planteja-una-reforma-laboral-que-retalla-drets-i-que-sindicats-i-patron</guid>
		<description><![CDATA[El passat divendres, el govern espanyol va fer p&uacute;blic el seu full de ruta en mat&egrave;ria de reformes laborals i el va presentar als sindicats i patronals espanyoles, amb qui l&rsquo;haur&agrave; de consensuar, malgrat que de bon principi ja l&rsquo;han vist amb bons ulls. I, tot i que les promeses de l&rsquo;executiu central anaven cap a una altra banda, el document base amb qu&egrave; treballa suposa un increment notable de les facilitats i rebaixes per a les empreses, a costa dels drets laborals i dels comptes de l&rsquo;Estat, sense cap contrapartida m&iacute;nima fixada.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, la voluntat del govern espanyol &eacute;s que, sense crear cap nova modalitat de contracte, s&rsquo;introdueixin modificacions que incentivin l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;aquelles modalitats ja existents i que s&oacute;n m&eacute;s prec&agrave;ries que el contracte indefinit ordinari. Aix&iacute;, es pret&eacute;n incrementar el pes dels contractes de foment de la contractaci&oacute; indefinida (que rebaixa la despesa de l&rsquo;acomiadament improcedent dels 45 dies per any treball als 33, malgrat que actualment est&agrave; reservat a un conjunt de determinats col&middot;lectius que es podria augmentar), incentivar el contracte a temps parcial (malgrat que, segons l&rsquo;Enquesta de Poblaci&oacute; Activa, un 50% de les persones que actualment disposa d&rsquo;un contracte d&rsquo;aquesta modalitat preferiria tenir-ne un a temps complet, tot i que la proposta del govern de Zapatero &eacute;s flexibilitar-lo i reduir les despeses de contractaci&oacute; mitjan&ccedil;ant pressupost p&uacute;blic) i promoure el contracte de formaci&oacute; (b&agrave;sicament per a la gent jove, amb despeses de salari i acomiadament m&eacute;s baixos, tot i que ara es proposa que les empreses petites no hagin de donar la formaci&oacute; te&ograve;rica que se li pressuposa), aix&iacute; com motivar els acomiadaments procedents en els contractes indefinits ordinaris (els quals tan sols donen dret a cobrar 20 dies per anys treballat). De fet, el propi document accepta que &ldquo;les mesures de tot ordre adoptades des de fa anys per corregir aquesta disfunci&oacute; del nostre mercat de treball [entre contractes temporals i indefinits, que &eacute;s considerat el principal problema a afrontar] (...) han resultat ineficaces&rdquo; i, tanmateix, les noves propostes plantejades aprofundeixen en la generalitzaci&oacute; de contractes precaris i m&eacute;s barats per les empreses que fins ara tan negatius resultats han aportat.<br /> <br /> De la mateixa manera, es pret&eacute;n fer col&middot;laborar les empreses de treball temporal i les ag&egrave;ncies privades de col&middot;locaci&oacute; amb els serveis p&uacute;blics d&rsquo;ocupaci&oacute; (avan&ccedil;ant en la privatitzaci&oacute; plena de la intermediaci&oacute; en la recerca de feina), flexibilitzar la negociaci&oacute; col&middot;lectiva (reduint la protecci&oacute; plena que actualment pot garantir, segons la situaci&oacute; de l&rsquo;empresa), impulsar programes extraordinaris d&rsquo;ocupaci&oacute; per a joves, basats en la formaci&oacute; i en col&middot;laboraci&oacute; amb les comunitats aut&ograve;nomes (quan un dels grans problemes de molts/es joves &eacute;s la sobrequalificaci&oacute; i, a m&eacute;s, es d&oacute;na el cas que la conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya va retirar la setmana passada les ajudes per a formaci&oacute; d&rsquo;aturats/des sense formaci&oacute; i amb risc d&rsquo;exclusi&oacute;), s&rsquo;emmiralla en les pol&iacute;tiques neoliberals de flexiseguretat i ni aporta novetats en l&rsquo;estrat&egrave;gia per acabar amb les desigualtats de g&egrave;nere, ni tan sols esmenta les dificultats afegides d&rsquo;un col&middot;lectiu especialment precaritzat com l&rsquo;immigrant.<br /> <br /> Fins que el govern espanyol no accepti que el principal problema de l&rsquo;actual crisi i, de fet, del mercat laboral no &eacute;s la seva excessiva rigidesa o despeses empresarials, sin&oacute; precisament la manca d&rsquo;estabilitat i de poder adquisitiu d&rsquo;una majoria de la poblaci&oacute;, derivades de les creixents desigualtats socials, no s&rsquo;afrontaran correctament els elements centrals a debatre i tan sols es debatr&agrave; en quina mesura precaritzar encara m&eacute;s les vides de les classes treballadores, sense m&eacute;s conseq&uuml;&egrave;ncia per l&rsquo;economia que l&rsquo;enriquiment a curt termini dels i les de sempre. Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC, rebutgem contundentment les mesures que preveu l'executiu central i ens reafirmem en qu&egrave; precisament el que ara pertoca &eacute;s repartir el treball i la riquesa i avan&ccedil;ar cap un model d&rsquo;ocupaci&oacute; plena i de qualitat, mitjan&ccedil;ant <a href="http://intersindical-csc.cat/documents/10_mesures_crisi.pdf">les 10 propostes que ja fa temps que vam presentar i defensem.</a><br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - El ministeri de Treball suma 37.000 nous aturats als Països Catalans, durant el mes de gener]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-ministeri-de-treball-suma-37.000-nous-aturats-als-paisos-catalans-durant-el-mes-de-gene</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-ministeri-de-treball-suma-37.000-nous-aturats-als-paisos-catalans-durant-el-mes-de-gene</comments>
		<pubDate>Tue, 02 Feb 2010 22:28:06 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-ministeri-de-treball-suma-37.000-nous-aturats-als-paisos-catalans-durant-el-mes-de-gene</guid>
		<description><![CDATA[Aquest mat&iacute; s&rsquo;han publicat les xifres relatives a l&rsquo;evoluci&oacute; de l&rsquo;atur, durant el mes de gener, elaborades pel ministeri de Treball espanyol. Segons aquestes, la llarga llista de persones desocupades ha seguit augmentant i s&rsquo;hi han sumat 37.332 nous/ves aturats/des, des de principis d&rsquo;any. Segons l&rsquo;executiu central, doncs, la xifra total de persones sense feina, al conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans sota administraci&oacute; espanyola, s&rsquo;elevaria fins als 1.168.038. Tanmateix, cal recordar que les dades del ministeri ignoren tota aquella gent que, malgrat no tenir feina, no es troba inscrita als serveis p&uacute;blics d&rsquo;ocupaci&oacute;, motiu pel qual les Enquestes de Poblaci&oacute; Activa (EPA) trimestrals (que no discriminen segons si s&rsquo;est&agrave; registrat/da o no) acostumen a sumar una mitjana de 200.000 persones a les dades del ministeri. D&rsquo;aquesta manera, la xifra real d&rsquo;aturats/des, al conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans sota administraci&oacute; espanyola, podria elevar-se fins als 1.370.000, aproximadament.<br /> <br /> En termes percentuals, l&rsquo;increment anual de desocupats/des ha estat del 27,09%, en un degoteig imparable de llocs de treball destru&iuml;ts que dura des de fa gaireb&eacute; dos anys. A nivell mensual, l&rsquo;increment ha estat del 3,3%, malgrat que a les Illes Balears i Piti&uuml;ses s&rsquo;han creat 510 llocs de treball, tots ells en el sector de la construcci&oacute;. Aquesta xifres, una vegada m&eacute;s, s&oacute;n superiors a les estatals, on l&rsquo;increment de l&rsquo;atur anual ha estat del 21,66% i el del mensual, del 3,18%. Aix&iacute;, l&rsquo;espoli fiscal i la manca de compet&egrave;ncies en mat&egrave;ria laboral i econ&ograve;mica del nostre pa&iacute;s ens demostren cada dia fins a quin punt la manca d&rsquo;un estat propi ens afecta a les classes treballadores catalanes, en ser una c&agrave;rrega afegida a les causes internacionals i pr&ograve;pies d&rsquo;aquesta crisi.<br /> <br /> En el requadre adjunt es poden observar concretament les xifres sobre la variaci&oacute; de l&rsquo;atur a les Illes Balears i Piti&uuml;ses, Catalunya i el Pa&iacute;s Valenci&agrave;, aquells territoris del pa&iacute;s que t&eacute; en compte el ministeri de Treball a l&rsquo;hora de publicar les dades.<br /> <br /> Igualment, durant el mes de desembre, la prov&iacute;ncia on m&eacute;s cresqu&eacute; l&rsquo;atur fou Lleida (amb un 5,91%), seguida de Tarragona (amb un 5,13%) i Castell&oacute; (amb un 4,96%). I, a banda de la reducci&oacute; de l&rsquo;atur a les Illes Balears i Piti&uuml;ses, all&agrave; on menys ha crescut aquest ha estat a Alacant (ho ha fet en un 2,44%). A nivell anual, per contra, el major creixement de l&rsquo;atur ha tingut lloc a Castell&oacute; (un 36,02%) i Lleida (un 32,37%), mentre que el menor s&rsquo;ha patit a les Illes Balear i Piti&uuml;ses (un 21,68%) i Alacant (un 23,91%).<br /> <br /> Pel que fa a col&middot;lectius, durant el mes de desembre, les dones han patit m&eacute;s la destrucci&oacute; d&rsquo;ocupaci&oacute; que els homes, al contrari del que acostumava a oc&oacute;rrer en mesos previs, at&egrave;s que cada vegada m&eacute;s la crisi s&rsquo;est&agrave; bolcant en un sector generalment feminitzat com dels serveis, un cop el de la construcci&oacute; i la ind&uacute;stria ja han estat m&eacute;s afectades pr&egrave;viament. D&rsquo;aquesta manera, 27.000 de les 37.000 noves persones aturades provenen del sector serveis, que s&rsquo;ha ressentit de la fi de les feines de temporada d&rsquo;hivern i ha vist cr&eacute;ixer el nombre de desocupats/des un 4,24%. Igualment, l&rsquo;atur ha crescut un 1,87% en la ind&uacute;stria (3.733 nous/ves desocupats/des), un 1,5% en la construcci&oacute; (3.267 nous/ves desocupats/des) i un 7,27% en el sector agrari (1.297 nous/ves desocupats/des). Pel que fa a la gent jove, una altra vegada el ministeri de Treball ignora la majoria del jovent aturat, ja que el nombre de membres d&rsquo;aquest col&middot;lectiu que identifica &eacute;s gaireb&eacute; la meitat que els que reflecteix l&rsquo;EPA, at&egrave;s que la gent jove, molta de la qual no t&eacute; acc&eacute;s a cap subsidi, no es pren la mol&egrave;stia d&rsquo;inscriure&rsquo;s a uns serveis p&uacute;blics d&rsquo;ocupaci&oacute; que ent&eacute;n com a inoperants.<br /> <br /> Per altra banda, ja hi ha 235.521 persones immigrades a l&rsquo;atur, al conjunt dels Pa&iuml;sos catalans, un 34% m&eacute;s que fa un any, i representen una cinquena part dels aturats i aturades del pa&iacute;s. Igualment, del total de persones sense feina d&rsquo;arreu del pa&iacute;s, n&rsquo;hi ha prop de 450.000 que no s&oacute;n benefici&agrave;ries de cap tipus de prestaci&oacute; d&rsquo;atur, malgrat la implantaci&oacute; del subsidi de 450&euro;, amb totes les dificultats que aix&ograve; comporta. Finalment, cal destacar que, malgrat la finalitzaci&oacute; de la contractaci&oacute; de temporada, un 87,88% dels contractes firmats durant el mes de gener, als Pa&iuml;sos Catalans, han estat temporals, perpetuant aix&iacute; un model basat en la precarietat i la manca d&rsquo;estabilitat.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, tal com es ressalt&agrave; en l&rsquo;an&agrave;lisi d&rsquo;ahir de les dades de l&rsquo;Enquesta de Poblaci&oacute; Activa del 4t trimestre de 2009, aquestes xifres tornen a demostrar la inoper&agrave;ncia del govern espanyol per fer front a la xacra de l&rsquo;atur i la necessitat d&rsquo;impulsar canvis profunds que trenquin amb les seves pol&iacute;tiques neoliberals i el centralisme en les compet&egrave;ncies en mat&egrave;ria laboral i econ&ograve;mica, per tal d&rsquo;edificar un marc catal&agrave; de relacions laborals que permeti avan&ccedil;ar cap a la plena ocupaci&oacute; de qualitat.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - Ús interessat i demagògic del terme “vaga” en el tancament de cinemes de dilluns]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/us-interessat-i-demagogic-del-terme-vaga-en-el-tancament-de-cinemes-de-dilluns</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/us-interessat-i-demagogic-del-terme-vaga-en-el-tancament-de-cinemes-de-dilluns</comments>
		<pubDate>Fri, 29 Jan 2010 15:44:32 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/us-interessat-i-demagogic-del-terme-vaga-en-el-tancament-de-cinemes-de-dilluns</guid>
		<description><![CDATA[Arran del debat entorn del projecte de Llei del Cinema, el qual ha estat rebutjat pel Gremi d&rsquo;Empresaris del Cinema de Catalunya i les federacions corresponents de CCOO i CGT, mitjan&ccedil;ant arguments buits i demag&ograve;gics (tal com ja va denunciar la Intersindical-CSC), la majoria de les sales de cinema del Principat tancaran com a forma de protesta, el proper dilluns. A aquesta forma de pressi&oacute; se l&rsquo;ha volgut anomenar &ldquo;vaga de cinemes&rdquo;.<br /> <br /> Tanmateix, des de la Intersindical-CSC, es denuncia l&rsquo;&uacute;s esbiaixat i interessat d&rsquo;aquesta terminologia, ja que en cap cas es pot considerar &ldquo;vaga&rdquo; a l&rsquo;acci&oacute; que tindr&agrave; lloc.<br /> <br /> De fet, segons es despr&egrave;n del Reial Decret Llei 17/1977, la Constituci&oacute; espanyola i la sent&egrave;ncia 11/1981 del Tribunal Constitucional:<br /> <br /> &ldquo;S&rsquo;ent&eacute;n per vaga el tancament temporal, col&middot;lectiu i concertat de la prestaci&oacute; de treball, per part dels treballadors, com a forma de pressi&oacute; en defensa dels seus interessos.<br /> L&rsquo;exercici de la vaga suposa:<br /> -    la finalitzaci&oacute; de la prestaci&oacute; dels serveis per part dels treballadors afectats.<br /> -    la no ocupaci&oacute; pels treballadors del centre de treball o de les seves depend&egrave;ncies.&rdquo;<br /> <br /> Mitjan&ccedil;ant aquesta definici&oacute;, doncs, queda clar que dilluns no tindr&agrave; lloc cap &ldquo;vaga de cinemes&rdquo;, ja que l&rsquo;acci&oacute; no estar&agrave; organitzada per part dels treballadors i les treballadores del sector, sin&oacute; per la patronal, i, a m&eacute;s, les reivindicacions que es plantegen en cap cas responen als interessos de les plantilles dels cinemes ni de la classe treballadora, sin&oacute; que, altra vegada, responen als interessos dels empresaris i les empres&agrave;ries del sector i, de fet, a tots aquells col&middot;lectius contraris a la normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica de la llengua catalana.<br /> <br /> L&rsquo;&uacute;s demag&ograve;gic de la terminologia usada pret&eacute;n emmascarar rere una suposada defensa dels llocs de treball de les plantilles de les sales la manca de voluntat d&rsquo;avan&ccedil;ar cap a la introducci&oacute; del catal&agrave; als cinemes i, com a sindicat, des de la Intersindical-CSC no es pot permetre aquest engany. Cal tenir clar que, amb el tancament de cinemes del dilluns, no s&rsquo;estaran defensant drets laborals, sin&oacute; l&rsquo;immobilisme de la patronal i els seus interessos concrets.<br /> <br /> De la mateixa manera, la llei impedeix que, durant una vaga, es pugui for&ccedil;ar ning&uacute; a seguir-la si hom no est&agrave; d&rsquo;acord amb les reivindicacions o les formes usades. Per contra, les distribu&iuml;dores estan pressionant els cinemes per tal que tanquin dilluns, rere l&rsquo;amena&ccedil;a de no facilitar-los-hi pel&middot;l&iacute;cules per estrenar, en una demostraci&oacute; de les f&oacute;rmules mafioses de la patronal i les majors del sector.<br /> <br /> Des de la Intersindical-CSC, doncs, a m&eacute;s de rebutjar la terminologia emprada, l&rsquo;acci&oacute; en si mateixa i el boicot espanyolista a la Llei del Cinema, s&rsquo;anima al conjunt dels treballadors i treballadores que, en defensa dels seus interessos, el proper dilluns premi&iuml;n les sales que s&rsquo;han mantingut fermes, assistint-hi, per demostrar que la normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica, tamb&eacute; al cinema, &eacute;s una meta que cap patronal ha de poder boicotejar.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - Una retallada encoberta de les pensions de jubilació]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/una-retallada-encoberta-de-les-pensions-de-jubilacio</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/una-retallada-encoberta-de-les-pensions-de-jubilacio</comments>
		<pubDate>Wed, 27 Jan 2010 22:29:56 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/una-retallada-encoberta-de-les-pensions-de-jubilacio</guid>
		<description><![CDATA[Els i les pensionistes de l&rsquo;Estat espanyol han vist aquest mes com els seus ingressos s&rsquo;han redu&iuml;t respecte all&ograve; que ingressaven el 2009. Aquest fet &eacute;s causat perqu&egrave;, malgrat l&rsquo;increment de l&rsquo;1% en les quantitats totals decretada per l&rsquo;executiu central, l&rsquo;eliminaci&oacute; de la deducci&oacute; dels 400&euro; (tramitada com una reforma de l&rsquo;IRPF, el juny del 2008) ha provocat que la quantitat neta percebuda pels i les jubilades s&rsquo;hagi vist redu&iuml;da, amb la conseq&uuml;ent p&egrave;rdua de poder adquisitiu.<br /> <br /> Davant d&rsquo;aix&ograve;, la <a href="http://www.intersindical-csc.org/">Intersindical-CSC</a> ha qualificat l&rsquo;actitud del govern espanyol de &ldquo;fr&iacute;vola, err&agrave;tica i demag&ograve;gica&rdquo;, ja que ha quedat clar com la deducci&oacute; dels 400&euro; era una f&oacute;rmula inadequada, populista i allunyada d&rsquo;una veritable pol&iacute;tica fiscal progressiva (tal com ja va denunciar en el seu moment el sindicat) i, a m&eacute;s, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, ha tingut la barra d&rsquo;assegurar que, amb l&rsquo;increment de l&rsquo;1% de les pensions, el poder adquisitiu dels jubilats augmentaria, ignorant les deduccions de l&rsquo;IRPF que anul&middot;len aquest augment.<br /> <br /> En aquest sentit, la Intersindical-CSC ha recordat que, malgrat que aquest cop la p&egrave;rdua &eacute;s en termes absoluts, la reducci&oacute; de poder adquisitiu &eacute;s una t&ograve;nica anual per al jubilat catal&agrave;, ja que els increments de qu&egrave; any rere any gaudeixen, calculats segons l&rsquo;IPC espanyol, s&oacute;n inferiors als de l&rsquo;IPC catal&agrave; que marca efectivament l&rsquo;evoluci&oacute; dels preus al nostre pa&iacute;s. De la mateixa manera, cal recordar que segons un estudi del Centre d&rsquo;Estudis Sobiranistes, si pogu&eacute;ssim gestionar la nostra pr&ograve;pia Seguretat Social catalana, amb una caixa pr&ograve;pia, la pensi&oacute; mitjana seria prop de 200&euro; mensuals superior.<br /> <br /> De la mateixa manera, aquesta reducci&oacute; de les pensions, unida a la futura pujada de l&rsquo;IVA (a mitjans de 2010) suposar&agrave; una precaritzaci&oacute; afegida per a les persones grans, les quals ja es troben prou escanyades i la situaci&oacute; de les quals dificulta la seva contribuci&oacute; a l&rsquo;impuls del consum i l&rsquo;economia, en temps de crisi. De fet, cada vegada m&eacute;s, el rostre de la pobresa &eacute;s el d&rsquo;una dona v&iacute;dua i jubilada i, per evitar un agreujament d&rsquo;aquesta situaci&oacute;, cal plantejar el debat de les pensions en el marc del debat sobre el repartiment de la riquesa i el sistema fiscal, ja que el problema que arrossega no deriva d&rsquo;un exc&eacute;s de jubilats/des, sin&oacute; el d&rsquo;una retallada continuada dels impostos directes, en favor de les grans rendes.<br /> <br /> Finalment, la Intersindical-CSC denuncia els atacs que ha patit i est&agrave; patint darrerament el dret a una jubilaci&oacute; digne, q&uuml;estionada cada vegada m&eacute;s a causa d&rsquo;aquestes reduccions continuades de poder adquisitiu, per&ograve; tamb&eacute; pel possible ajornament de la jubilaci&oacute; als 70 anys, pel tamb&eacute; possible increment del per&iacute;ode de cotitzaci&oacute; necessari per rebre una prestaci&oacute; i per la limitada aplicaci&oacute; de la llei de depend&egrave;ncia.<br /> <br /> Des de la Intersindical-CSC, doncs, es reivindiquen indicadors propis i una caixa de Seguretat Social pr&ograve;pia per als Pa&iuml;sos Catalans, per tal de poder garantir unes prestacions dignes per als jubilats catalans, aix&iacute; com una fiscalitat progressiva que penalitzi les rendes altes i garanteixi la viabilitat del sistema de pensions.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - Els Països Catalans han concentrat el 41% dels concursos de creditors de l’Estat espanyol, durant el 2009]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/els-paisos-catalans-han-concentrat-el-41-dels-concursos-de-creditors-de-lestat-espanyol-du</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/els-paisos-catalans-han-concentrat-el-41-dels-concursos-de-creditors-de-lestat-espanyol-du</comments>
		<pubDate>Sat, 09 Jan 2010 09:32:35 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/els-paisos-catalans-han-concentrat-el-41-dels-concursos-de-creditors-de-lestat-espanyol-du</guid>
		<description><![CDATA[L&rsquo;espectacular increment de l&rsquo;atur est&agrave; sent una de les conseq&uuml;&egrave;ncies m&eacute;s nefastes d&rsquo;una crisi que est&agrave; pagant especialment la classe treballadora, amb major duresa als Pa&iuml;sos Catalans. Aquesta xacra t&eacute; molts rostres i es plasma amb totes les f&oacute;rmules possibles, des dels acomiadaments individuals, fins les pressions patronals per for&ccedil;ar a renunciar a la feina o els expedients de regulaci&oacute; d&rsquo;ocupaci&oacute;. I el cas dels concursos de creditors no en s&oacute;n una excepci&oacute;, amb les dificultats afegides que comporten.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, segons un estudi de PricewaterhouseCoopers amb dades publicades al BOE, els Pa&iuml;sos Catalans concentren un 41% dels concursos de creditors que van tenir lloc a l&rsquo;Estat espanyol, durant el 2009 (quan tan sols representen prop d&rsquo;un 30% de la poblaci&oacute; ocupada de l&rsquo;estat). Igualment, el nombre de concursos de creditors al nostre pa&iacute;s de l&rsquo;any passat s&rsquo;ha doblat respecte el del 2008, mentre que &eacute;s 4,4 vegades superior a la xifra del 2007.<br /> <br /> En el requadre de la imatge es poden observar les dades concretes, per prov&iacute;ncies i territoris (d&rsquo;esquerra a dreta, el nombre total de concursos, l&rsquo;increment respecte el 2008 i el 2007 i el percentatge de concursos que representen respecte el total de l&rsquo;Estat espanyol)<br /> <br /> A banda, aquest estudi tamb&eacute; assenyala les empreses m&eacute;s afectades per aquests tancaments, malgrat que no diferencia les dades a nivell catal&agrave;. En tot cas, i suposant que no es vari&eacute;s excessivament respecte la t&ograve;nica estatal, es pot observar com cada cop m&eacute;s empreses mitjanes es declaren en fallida (respecte les grans empreses) i que disminueix el pes relatiu de les lligades als sectors de la construcci&oacute; respecte aquelles dels sectors industrial i de serveis, confirmant que la crisi cada cop afecta un varem m&eacute;s ampli d&rsquo;empreses i sectors productius.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, cal que les classes treballadores i els Pa&iuml;sos Catalans deixin de ser els principals afectats d&rsquo;una situaci&oacute; que no han provocat. Cal que s&rsquo;emprin les eines necess&agrave;ries per tal de canviar un model socioecon&ograve;mic condemnat al frac&agrave;s i garantir els recursos i compet&egrave;ncies que serveixin per construir un marc laboral propi que defensi el teixit productiu i l&rsquo;ocupaci&oacute; de qualitat.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - El projecte de Llei d’Economia Sostenible, una proposta limitada i mancada de mesures socials]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-projecte-de-llei-deconomia-sostenible-una-proposta-limitada-i-mancada-de-mesures-social</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-projecte-de-llei-deconomia-sostenible-una-proposta-limitada-i-mancada-de-mesures-social</comments>
		<pubDate>Tue, 01 Dec 2009 19:19:52 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-projecte-de-llei-deconomia-sostenible-una-proposta-limitada-i-mancada-de-mesures-social</guid>
		<description><![CDATA[La Llei d&rsquo;Economia Sostenible havia de ser la gran proposta de l&rsquo;executiu espanyol, per tal de modernitzar una economia basada en el totxo i l&rsquo;especulaci&oacute; i canviar el model productiu a nivell estatal. Tanmateix, despr&eacute;s d&rsquo;aixecar tanta polseguera i posar-hi tantes esperances, el projecte presentat el passat divendres nom&eacute;s es pot considerar com a molt decebedor, ja que defuig els canvis estructurals necessaris i proposa mesures extremadament limitades i que no afronten les veritables car&egrave;ncies de l&rsquo;actual model socioecon&ograve;mic.<br /> <br /> Aix&iacute;, el projecte del govern espanyol es divideix en 3 eixos i un seguit de mesures fiscals. Per una banda, un eix pret&eacute;n millorar l&rsquo;entorn i aglutina mesures com l&rsquo;impuls d&rsquo;una limitada reforma dels &ograve;rgans reguladors en el sector de l&rsquo;energia i les telecomunicacions i l&rsquo;aven&ccedil; cap a una t&iacute;mida transpar&egrave;ncia en els sous de directius/ves d&rsquo;empreses que cotitzen en borsa, per&ograve; tamb&eacute; q&uuml;estions com la presentaci&oacute; d&rsquo;un pla d&rsquo;estalvi en la despesa p&uacute;blica (el qual pot comportar menys inversions en serveis socials) o la modificaci&oacute; de la llei de Contractes, per facilitar la col&middot;laboraci&oacute; entre el sector p&uacute;blic i el privat (donant aix&iacute; un major pes a les empreses privades, enfront la iniciativa p&uacute;blica).<br /> <br /> Per altra banda, el segon eix pret&eacute;n refor&ccedil;ar la competitivitat, aportant tot un seguit de facilitats a les empreses, com una reducci&oacute; dels terminis per crear-ne (reduint aix&iacute; el seu control), retallant el termini de pagament de les administracions, rebaixant les c&agrave;rregues administratives a les pimes (fent-les menys transparents) o donant m&eacute;s suport al foment de la internacionalitzaci&oacute; empresarial. De la mateixa manera, s&rsquo;assegura que es vol potenciar la ci&egrave;ncia i la innovaci&oacute; en la ind&uacute;stria, una promesa poc cre&iuml;ble, ja que aix&ograve; ve acompanyat per una reducci&oacute; de les partides destinat a I+R+D, en els pressupostos d&rsquo;enguany. Aix&iacute; mateix, totes aquestes mesures de suport a l&rsquo;empresa no tenen cap contraprestaci&oacute; en favor de les classes treballadores<br /> <br /> Pel que fa al tercer eix, aquest proposa potenciar la sostenibilitat, per&ograve; presenta mesures tan limitades com la creaci&oacute; d&rsquo;un segell amb informaci&oacute; mediambiental i d&rsquo;una Mesa Sectorial per potenciar el transport sostenible, impulsar el vehicle el&egrave;ctric en les diferents administracions, potenciar el transport de mercaderies per ferrocarril (segurament sense tenir en compte l&rsquo;eix mediterrani), facilitar l&rsquo;entrada de nous operadors en el transport interurb&agrave; o accelerar els objectius de l&rsquo;estalvi energ&egrave;tic (despr&eacute;s d&rsquo;anys sense complir els que ja hi havia fixats). Tot plegat, per&ograve;, obvia la necessitat de fixar l&iacute;mits i sancions quant a la contaminaci&oacute; i la sostenibilitat energ&egrave;tica i un aut&egrave;ntic canvi de model en aquest &agrave;mbit.<br /> <br /> Finalment, el projecte de llei preveu nombroses mesures fiscals, moltes d&rsquo;elles ja anunciades amb anterioritat, com la limitaci&oacute; de la deducci&oacute; per habitatge, millores fiscals pels lloguers i per la realitzaci&oacute; de certes obres, canvis en la fiscalitat dels directius i les directives (ja no tindran reducci&oacute; del 40% en les retribucions plurianuals que superin els 600.000 euros) i majors deduccions empresarials per inversions en I+R+D i mediambientals. En general, per&ograve;, s&oacute;n mesures molt t&iacute;mides amb conseq&uuml;&egrave;ncies limitades que xoquen amb la din&agrave;mica general de la fiscalitat regressiva potenciada pel govern del PSOE.<br /> <br /> Igualment, aquesta llei preveu marcar els canvis productius fins al 2020 i mobilitzar uns 20.000 milions d&rsquo;euros. Aix&iacute;, s&rsquo;hipotequen els propers 10 anys amb un pressupost previst que queda molt lluny dels 150.000 milions d&rsquo;euros mobilitzats per salvar el sector financer. I els canvis que es pretenen introduir queden molt lluny de les promeses realitzades de control del sector financer, la superaci&oacute; de l&rsquo;economia del totxo o l&rsquo;aven&ccedil; cap a un model de creixement sostenible. I encara queden m&eacute;s lluny les nostres reivindicacions de donar un major pes als serveis socials (especialment l&rsquo;educaci&oacute; i la sanitat), de fer del sector p&uacute;blic una pe&ccedil;a clau de l&rsquo;impuls econ&ograve;mic, d&rsquo;imposar una fiscalitat veritablement progressiva, de fer de l&rsquo;habitatge un dret, de crear un sector p&uacute;blic potent d&rsquo;energies i ind&uacute;stria i uns sistema p&uacute;blic de finances, de fomentar la participaci&oacute; social en el disseny de les pol&iacute;tiques econ&ograve;miques i socials...<br /> <br /> Igualment, s&rsquo;obvia una de les altres causes per la qual la crisi ha colpejat especialment l&rsquo;Estat espanyol i fa de la seva economia actualment tan insostenible, com &eacute;s l&rsquo;enorme desigualtat social i salarial en el si de la societat, impedint que una majoria de la poblaci&oacute; tingui recursos per tal de consumir all&ograve; que es produeix. L&rsquo;aven&ccedil; cap a la igualtat, la just&iacute;cia social i l&rsquo;estabilitat laboral &eacute;s tamb&eacute; un requisit per tal de garantir un poder adquisitiu b&agrave;sic perqu&egrave; se superi l&rsquo;atzucac actual. Una llei d&rsquo;economia sostenible que no contempli aquesta faceta, la de la demanda, i no presenti mesures en aquesta l&iacute;nia no podr&agrave; avan&ccedil;ar mai correctament cap a l&rsquo;estabilitat econ&ograve;mica.<br /> <br /> Per tots aquests motius, des de la Intersindical-CSC rebutgem aquesta projecte de llei i esperem que sigui millorat en el seu tr&agrave;mit parlamentari, malgrat que aquestes modificacions hauran de ser profundes, per tal de poder avan&ccedil;ar cap al canvi econ&ograve;mic i la transformaci&oacute; social necess&agrave;ries. Cal ser conscients, per&ograve;, que el tr&agrave;mit parlamentari dif&iacute;cilment avan&ccedil;ar&agrave; en aquest sentit, sense una mobilitzaci&oacute; i pressi&oacute; popular al darrera per superar les mesures neoliberals amb les que s&rsquo;est&agrave; fent front a la crisi.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - Des del sindicalisme i el món laboral, fem front a la violència de gènere!]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/25-de-novembre-de-2009-des-del-sindicalisme-i-el-mon-laboral-fem-front-a-la-violencia-de-g</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/25-de-novembre-de-2009-des-del-sindicalisme-i-el-mon-laboral-fem-front-a-la-violencia-de-g</comments>
		<pubDate>Wed, 25 Nov 2009 20:20:13 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/25-de-novembre-de-2009-des-del-sindicalisme-i-el-mon-laboral-fem-front-a-la-violencia-de-g</guid>
		<description><![CDATA[Un any m&eacute;s, cal que des de tots els fronts ens mobilitzem per fer front a una de les majors xacres dels Pa&iuml;sos Catalans i d&rsquo;arreu del m&oacute;n, la viol&egrave;ncia de g&egrave;nere que han de patir les dones en bona part de les seves relacions socials, familiars i laborals, de forma conscient o no. Aquesta viol&egrave;ncia, que va molt m&eacute;s enll&agrave; de les desenes de dones que moren a mans de les seves parelles o exparelles (malgrat que aquesta en sigui la seva faceta m&eacute;s terrible) o que s&oacute;n agredides per aquestes, marca bona part de les actituds que han de viure di&agrave;riament, des de comentaris fins a discriminacions de tot tipus.<br /> <br /> Aquestes relacions abusives troben la seva justificaci&oacute; en l&rsquo;estructura patriarcal de la societat i en la desigualtat que aquesta marca entre homes i dones, fins al punt de legitimar, normalitzar i fins minimitzar les reaccions que susciten, una actitud passiva que des de ben petites ens inculquen. D&rsquo;una altra manera, no es podria entendre que les dones, que produeixen m&eacute;s del 80% de la riquesa del planeta, tan sols posseeixin vora el 10% de la riquesa.<br /> <br /> I aquestes relacions tamb&eacute; es donen dia a dia, als centres de treball del nostre pa&iacute;s, on la dona ha de viure una discriminaci&oacute; permanent que la converteix en m&agrave; d&rsquo;obra barata i de baixa consideraci&oacute;, justificant diferents formes de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere o per ra&oacute; de sexe, en forma de menysteniment constant, insults o una cosificaci&oacute; sexual de la persona (fins i tot, abans d&rsquo;entrar al lloc de treball, en la fase d&rsquo;entrevistes, on el f&iacute;sic pot ser molt m&eacute;s determinant en elles que en ells). I aquesta situaci&oacute;, altra vegada, se sustenta en discriminacions ja permanents en el m&oacute;n laboral catal&agrave;, en el qual el 80% dels contractes a jornada parcial els concentren dones, en el qual elles cobren un 25% menys de salari, en el qual tan sols un 9% dels c&agrave;rrecs directius s&oacute;n ocupats per dones, en el qual pateixen un punt m&eacute;s de temporalitat que ells, en el qual un 30% de dones estan ocupades en llocs de treball per sota de la seva formaci&oacute; (en els homes, aquesta xifra &eacute;s del 21%)... I aquesta situaci&oacute; &eacute;s agreujada per la crisi actual, quan desenes de milers de dones s&rsquo;han vist abocades al m&oacute;n laboral en condicions d&rsquo;urg&egrave;ncia i, per tant, de precarietat afegida, per poder garantir uns ingressos a la llar que les seves parelles respectives ja no podien assegurar (a causa de l&rsquo;increment de l&rsquo;atur mascul&iacute;). De la mateixa manera, en el cas de les dones immigrades sense papers, arran de la recent aprovaci&oacute; de la nova Llei d&rsquo;Estrangeria, aquestes resten encara m&eacute;s desprotegides davant les agressions masclistes, ja que poden ser deportades en cas de denunciar-ho a la just&iacute;cia.<br /> <br /> Per aquests motius, des del sindicalisme nacional i de classe, tenim unes tasques importants a fer per afrontar la viol&egrave;ncia de g&egrave;nere dia a dia. Ens comprometem a denunciar la divisi&oacute; sexual del treball, la precarietat afegida de les dones, la feminitzaci&oacute; de la pobresa. Exigirem desenvolupar protocols per prevenir i eradicar l&rsquo;assetjament sexual o per motius de sexe als centres de treball, incloure a la negociaci&oacute; col&middot;lectiva l&rsquo;exig&egrave;ncia de la plena igualtat entre homes i dones i l&rsquo;aplicaci&oacute; de plans d&rsquo;igualtat efectius, vetllar perqu&egrave; els centres d&rsquo;ensenyament impulsin un model coeducatiu, insistir en una corresponsabilitat en les tasques de la llar i reproductives i uns horaris de treball que la facin efectiva i lluitar pels drets de les dones immigrants i la seva protecci&oacute; davant tot tipus d&rsquo;agressi&oacute; i viol&egrave;ncia.<br /> <br /> Des de la Intersindical-CSC, un any m&eacute;s, i dia a dia, farem front a la viol&egrave;ncia de g&egrave;nere i al patriarcat que la sustenta!<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - Beneficis BBVA: això no és crisi, és un escàndol!]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/beneficis-bbva-aixo-no-es-crisi-es-un-escandol</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/beneficis-bbva-aixo-no-es-crisi-es-un-escandol</comments>
		<pubDate>Wed, 11 Nov 2009 14:42:45 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/beneficis-bbva-aixo-no-es-crisi-es-un-escandol</guid>
		<description><![CDATA[En 9 mesos, el BBVA ha obtingut 4.179 milions d&rsquo;euros de beneficis, m&eacute;s de 15 milions d&rsquo;euros al dia, mentre, aix&ograve; s&iacute;, el nombre d&rsquo;aturats/des augmenta tamb&eacute; de forma exponencial. Esc&agrave;ndol.<br /> <br /> La banca, un cop m&eacute;s, presumeix de beneficis, poc sembla importar-li la crisi per continuar engreixant els seus comptes de resultats. Com si no pass&eacute;s res continuen obtenint beneficis a compte, en bona part, dels que estan patint, de veritat, les conseq&uuml;&egrave;ncies d&rsquo;una crisi que ells no han creat, els treballadors i les treballadores.<br /> <br /> Si a aquestes dades de beneficis hi afegim la &quot;jubilaci&oacute;&quot; del ja fam&oacute;s exconseller, els ajuts que els governs de torn concedeixen a les entitats financeres, el desmantellament del BBVA als nostres pa&iuml;sos i la destrucci&oacute; constant de llocs de treball en aquest Banc, durant el darrer any, podem concloure que AIX&Ograve; NO &Eacute;S CRISI, &Eacute;S UN ESC&Agrave;NDOL.<br /> <br /> Des de LAB i la Intersindical-CSC, no nom&eacute;s estem obligats a denunciar aquest esc&agrave;ndol i els qui se&rsquo;n vanaglorien, l&rsquo;aplaudeixen o ho justifiquen, sin&oacute; que estem conven&ccedil;uts/des que nom&eacute;s amb un canvi de Model Econ&ograve;mic i Social podrem abordar, com correspon, una situaci&oacute; de crisi tan greu i que tants perjudicis comporta a la classe treballadora, mentre els de sempre continuen presumint dels seus immensos beneficis amb tot el que est&agrave; caient.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - El sector serveis esperona l'increment del nombre de persones a l’atur i aquest octubre ja en són 24.000 més]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-sector-serveis-esperona-lincrement-del-nombre-de-persones-a-latur-i-aquest-octubre-ja-e</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-sector-serveis-esperona-lincrement-del-nombre-de-persones-a-latur-i-aquest-octubre-ja-e</comments>
		<pubDate>Tue, 03 Nov 2009 17:16:44 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-sector-serveis-esperona-lincrement-del-nombre-de-persones-a-latur-i-aquest-octubre-ja-e</guid>
		<description><![CDATA[Avui s&rsquo;han publicat les dades del ministeri espanyol de Treball referents a l&rsquo;evoluci&oacute; de l&rsquo;atur i aquestes mostren com es mant&eacute; l&rsquo;increment, als Pa&iuml;sos Catalans, seguint amb una tend&egrave;ncia que sembla no tenir aturador. Concretament, durant el mes d&rsquo;octubre, hi hagueren uns/es 23.922 nous/ves aturats/des al conjunt de Catalunya, Pa&iacute;s Valenci&agrave; i Illes Balears, arribant fins a la xifra total de 1.087.114 desocupats/des.<br /> <br /> Aquesta evoluci&oacute; &eacute;s semblant a la que t&eacute; lloc al conjunt de l&rsquo;Estat espanyol, malgrat que en aquest no s&rsquo;hi d&oacute;na amb tanta virul&egrave;ncia, ja que, mentre l&rsquo;atur estatal s&rsquo;ha incrementat un 35,14% anual, als Pa&iuml;sos Catalans ho ha fet en un 45,60%, deu punts per sobre. Aquesta difer&egrave;ncia es mant&eacute; en les xifres d&rsquo;atur mascul&iacute; i femen&iacute;, mentre que, en el cas de l&rsquo;atur juvenil, l&rsquo;augment catal&agrave; &eacute;s fins a 12,5 punts superior a l&rsquo;espanyol. D&rsquo;aquesta manera, un altre mes, podem comprovar com les nefastes pol&iacute;tiques econ&ograve;miques del govern central perjudiquen especialment els Pa&iuml;sos Catalans, els quals s&oacute;n incapa&ccedil;os d&rsquo;aplicar mesures i reformes adequades a les seves caracter&iacute;stiques i necessitats socials, laborals i productives, a la vegada que pateix un d&egrave;ficit fiscal que en malmet greument el conjunt de l&rsquo;economia.<br /> <br /> Tanmateix, cal tenir en compte que les xifres del ministeri de Treball no s&oacute;n en cap cas les correctes, ja que tan sols t&eacute; en compte les persones registrades als serveis p&uacute;blics d&rsquo;ocupaci&oacute;, un tr&agrave;mit que, en cas de no tenir acc&eacute;s a prestacions o creure el servei in&uacute;til per trobar feina, no cal realitzar. D&rsquo;aquesta manera, l&rsquo;Enquesta de Poblaci&oacute; Activa (EPA) referent al tercer trimestre de 2009, identifica fins a 170.000 aturats/des m&eacute;s als Pa&iuml;sos Catalans.<br /> <br /> En el requadre adjunt, es poden observar concretament les xifres sobre la variaci&oacute; de l&rsquo;atur a les Illes Balears i Piti&uuml;ses, Catalunya i el Pa&iacute;s Valenci&agrave;, aquells territoris del pa&iacute;s que t&eacute; en compte el ministeri de Treball a l&rsquo;hora de publicar les dades.<br /> <br /> Durant aquest mes d&rsquo;octubre, l&rsquo;increment de l&rsquo;atur ha estat especialment acusat a les Illes Balears i Piti&uuml;ses, on la xifra de persones desocupades ha augmentat un 13,28%. Per contra, al Pa&iacute;s Valenci&agrave; l&rsquo;increment ha estat gaireb&eacute; nul (tot i que presenta les pitjors dades en l&rsquo;evoluci&oacute; anual). Quant a prov&iacute;ncies, la de Castell&oacute; &eacute;s altra vegada la que presenta un increment anual m&eacute;s elevat, del 66,38%, mentre que la de Lleida, amb un 50,57%, &eacute;s l&rsquo;altra que supera l&rsquo;augment del 50%.<br /> <br /> Quant a col&middot;lectius &eacute;s significatiu com l&rsquo;evoluci&oacute; de l&rsquo;atur mascul&iacute; i femen&iacute; tendeixen a igualar-se i, mentre l&rsquo;increment mensual ja &eacute;s superior per a les dones, la difer&egrave;ncia entre ambdues evolucions anuals s&rsquo;ha redu&iuml;t des dels 20 fins als 14 punts en tan sols un mes. Pel que fa al jovent, aquestes dades s&oacute;n enganyoses, ja que bona part dels i les joves aturades no s&rsquo;apunta als serveis p&uacute;blics de treball, motiu pel qual la majoria d&rsquo;ells/es no hi consten (les dades de l&rsquo;EPA mostren el doble de joves desocupats/des que les del ministeri de Treball). Quant al col&middot;lectiu immigrat, l&rsquo;increment de l&rsquo;atur anual ha estat del 62,48% i ja hi ha 211.327 nouvinguts/des sense feina, al conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans, una cinquena part del total d&rsquo;aturats/des del pa&iacute;s.<br /> <br /> Tanmateix, &eacute;s interessant veure com el sector serveis ha estat el que ha aportat 20.500 dels 24.000 nous/aturats, durant el mes d&rsquo;octubre, ja que la construcci&oacute; i la ind&uacute;stria gaireb&eacute; han congelat el seu proc&eacute;s de destrucci&oacute; d&rsquo;ocupaci&oacute;, tot i que han traslladat al sector terciari tota la precarietat creada. De fet, malgrat que la construcci&oacute; ha vist augmentar el nombre d&rsquo;aturats/des un 64,65% anual i la ind&uacute;stria un 40,87%, el sector serveis ja ho ha fet tamb&eacute; en un 41,95%, el que en termes absoluts s&oacute;n 181.573, un 53% del total de nous/ves desocupats/des.<br /> <br /> Altres dades interessants s&oacute;n, per exemple, que un 87,3% dels 352.850 contractes firmats als Pa&iuml;sos Catalans, durant el mes d&rsquo;octubre, s&oacute;n temporals i que un 28,73% dels aturats i les aturades registrades als serveis d&rsquo;ocupaci&oacute;, un total de 317.312 persones, no cobren cap tipus de prestaci&oacute;. Aquesta darrera xifra, per&ograve;, es podria elevar fins a gaireb&eacute; mig mili&oacute; de persones, si es tenen en compte les dades de l&rsquo;EPA.<br /> <br /> Per fer front a aquesta crisi i l&rsquo;especial precaritzaci&oacute; patida per les classes treballadores, podeu <a href="http://intersindical-csc.cat/documents/10_mesures_crisi.pdf">consultar aqu&iacute;</a> les propostes de la Intersindical-CSC, entre les quals s&rsquo;hi inclouen no aprovar cap ERO sense acord sindical, augmentar les prestacions socials i la despesa en sanitat i educaci&oacute;, imposar un sistema fiscal realment progressiu i que carregui sobre les rendes altes, impulsar el sector p&uacute;blic com a element cabdal de l&rsquo;economia (incloent la participaci&oacute; en les finances, la ind&uacute;stria, l&rsquo;energia...) i avan&ccedil;ar cap a l&rsquo;edificaci&oacute; d&rsquo;un Marc Catal&agrave; de Relacions Laborals que eviti els greuges que patim com a naci&oacute; espoliada i sense compet&egrave;ncies reals per garantir el progr&eacute;s econ&ograve;mic, el benestar social i els drets laborals.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - Un 60,5% de les persones té dificultats per arribar a final de mes i un 15,6% són pobres, als Països Catalans]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/un-60-5-de-les-persones-te-dificultats-per-arribar-a-final-de-mes-i-un-15-6-son-pobres-als</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/un-60-5-de-les-persones-te-dificultats-per-arribar-a-final-de-mes-i-un-15-6-son-pobres-als</comments>
		<pubDate>Thu, 22 Oct 2009 21:44:16 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/un-60-5-de-les-persones-te-dificultats-per-arribar-a-final-de-mes-i-un-15-6-son-pobres-als</guid>
		<description><![CDATA[Segons dades de l&rsquo;Enquesta de Condicions de Vida 2008, feta p&uacute;blica ahir per l&rsquo;Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE), la crisi econ&ograve;mica ha fet augmentar el nombre de persones que es troben amb dificultats per arribar a final de mes, fins al punt que 6 de cada 10 catalans/es ja es troben en aquesta situaci&oacute;. Aquest fet es pot explicar en bona mesura per l&rsquo;increment del nombre de persones en situaci&oacute; d&rsquo;atur, afectades per un expedient de regulaci&oacute; d&rsquo;ocupaci&oacute; o amb les condicions laborals i salarials laminades amb l&rsquo;excusa de les dificultats econ&ograve;miques. Tanmateix, cal entendre que les dades d&rsquo;aquesta enquesta fan refer&egrave;ncia a la situaci&oacute; de l&rsquo;any 2008, el que fa pressuposar que actualment el nombre de persones amb dificultats es deu haver incrementat notablement. De fet, el creixement percentual respecte el 2007 ja havia estat molt elevat, de fins a 4 punts.<br /> <br /> La mateixa enquesta de l&rsquo;INE ofereix una altra dada preocupant, el del nombre de persones que se situen per sota del llindar de la pobresa, una xifra que supera el 15% en el conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans, tot i que amb difer&egrave;ncies notables segons el territori. D&rsquo;aquesta manera, un 20,2% de la poblaci&oacute; del Pa&iacute;s Valenci&agrave; es pot considerar pobre, quan l&rsquo;any passat aquesta xifra era del 16,3%, mentre que a Catalunya i a les Illes Balears i Piti&uuml;ses el percentatge s&rsquo;ha redu&iuml;t lleument.<br /> <br /> Finalment, l&rsquo;Enquesta de Condicions de Vida 2008 tamb&eacute; reflecteix que el coeficient de Gini de l&rsquo;Estat espanyol, aquell que marca el nivell de desigualtat entre la seva poblaci&oacute;, se situ&agrave; en el 31,2, a nivell estatal. Aquesta xifra pr&agrave;cticament no ha variat respecte el 2007, i, segons dades de l&rsquo;Observatori Social d&rsquo;Espanya, segueix sent superior a la mitjana de la UE, on se situa en 30 i, per tant, reflecteix que la desigualtat a l&rsquo;Estat espanyol &eacute;s superior a la mitjana europea i molt m&eacute;s elevada que la de pa&iuml;sos com Su&egrave;cia (coeficient de 23), Dinamarca (25), Finl&agrave;ndia (26) o, fins i tot, Eslov&agrave;quia (24), Malta (26) o Hongria (26).<br /> <br /> Davant d&rsquo;aquestes dades, des de la Intersindical-CSC, es reclama que el govern espanyol faci marxa enrere amb la seva proposta de pressupostos, que es considera &ldquo;fiscalment i socialment regressiva&rdquo; (ja que incrementa els impostos indirectes, redueix les partides socials i limita l&rsquo;augment de les prestacions socials), i aposti per protegir aquelles fam&iacute;lies de classe treballadora amb dificultats per arribar a final de mes, que cada cop s&oacute;n m&eacute;s majorit&agrave;ries, mitjan&ccedil;ant la implantaci&oacute; d&rsquo;un salari social per damunt del llindar de la pobresa, el refor&ccedil; dels serveis p&uacute;blics, una millora accentuada en les quantitats de les prestacions socials, un notable increment del salari m&iacute;nim per fer-lo arribar fins als 1.200 &euro; mensuals i una fiscalitat realment progressiva i basada en els impostos directes, per a les rendes riques.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - El creixement de l’atur als Països Catalans es manté durant el setembre, amb 27.500 noves persones desocupades]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-creixement-de-latur-als-paisos-catalans-es-mante-durant-el-setembre-amb-27.500-noves-pe</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-creixement-de-latur-als-paisos-catalans-es-mante-durant-el-setembre-amb-27.500-noves-pe</comments>
		<pubDate>Fri, 02 Oct 2009 13:57:18 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-creixement-de-latur-als-paisos-catalans-es-mante-durant-el-setembre-amb-27.500-noves-pe</guid>
		<description><![CDATA[Tal com ja va oc&oacute;rrer el mes passat, el creixement del nombre d&rsquo;aturats i aturades, als Pa&iuml;sos Catalans, ha recuperat el creixement positiu, despr&eacute;s d&rsquo;un breu par&egrave;ntesi degut a la contractaci&oacute; de temporada. Aix&iacute;, la finalitzaci&oacute; d&rsquo;aquestes feines estiuenques i de les relacionades amb les obres del PlanE ha provocat que 27.500 persones es quedessin sense feina, aquest mes de setembre, arribant fins a un total de 1.063.192, en el conjunt de Catalunya, el Pa&iacute;s Valenci&agrave; i les Illes Balears i Piti&uuml;ses.<br /> <br /> Atesa la import&agrave;ncia del sector tur&iacute;stic, l&rsquo;increment mensual d&rsquo;aturats/des insulars ha estat especialment agut, de gaireb&eacute; un 8%, enfront la mitjana nacional del 2,65%. Tanmateix, tal com ja avis&agrave;vem a principis de setembre, els propers mesos poden ser claus de cara a observar l&rsquo;evoluci&oacute; de les xifres d&rsquo;atur, ja que existeixen gran quantitat d&rsquo;ERO suspensius que es poden convertir en ERO d&rsquo;extinci&oacute;, el que pot agreujar encara m&eacute;s la situaci&oacute; la situaci&oacute;.<br /> <br /> De la mateixa manera, l&rsquo;increment anual de l&rsquo;atur dels Pa&iuml;sos Catalans sota administraci&oacute; espanyola segueix m&eacute;s d&rsquo;11 punts per sobre de la mitjana estatal (un 52,75% catal&agrave; enfront un 41,29% espanyol), fruit de les dificultats per impulsar pol&iacute;tiques laborals, productives i d&rsquo;ocupaci&oacute; adequades, sense un marc laboral propi. Malgrat tot, la xifra absoluta de persones sense feina de ben segur que &eacute;s m&eacute;s elevada que la que reflecteixen aquestes dades del Ministeri de Treball, ja que l&rsquo;Enquesta de Poblaci&oacute; Activa (EPA) del segon semestre ja va incrementar-la fins a m&eacute;s de 1.250.000, una xifra que ha augmentat des de llavors.<br /> <br /> Aix&iacute;, mentre el Pa&iacute;s Valenci&agrave; &eacute;s la comunitat aut&ograve;noma que presenta un increment anual de l&rsquo;atur m&eacute;s elevat (del 55,83%), en termes absoluts &eacute;s a Catalunya on m&eacute;s persones s&rsquo;han quedat sense feina durant aquest per&iacute;ode (fins a 354.215). Quant a prov&iacute;ncies, en totes les de les tres comunitats les xifres d&rsquo;increment anual de la desocupaci&oacute; ronden el 50% positiu, malgrat que a Castell&oacute; la xifra s&rsquo;enfila fins al 79,14%, essent la prov&iacute;ncia de l&rsquo;estat amb un major augment de l&rsquo;atur.<br /> <br /> Quant a col&middot;lectius, les xifres anuals encara presenten una difer&egrave;ncia de 20 punts entre l&rsquo;increment d&rsquo;aturats i d&rsquo;aturades, malgrat que aquesta xifra tendeix a reduir-se, ja que, per exemple, l&rsquo;augment mensual ha estat gaireb&eacute; id&egrave;ntic en ambd&oacute;s sexes. Pel que fa als i les joves, la fi de la temporada estiuenca ha suposat un incre&iuml;ble increment del 12,11% en el nombre de desocupats/des, tot i que aquesta xifra (i en especial l&rsquo;absoluta) segur que &eacute;s m&eacute;s elevada, tal com ho demostra si comparem aquestes dades sobre aturats/des joves amb les de l&rsquo;&uacute;ltima EPA, que eleva fins a m&eacute;s de 250.000 el nombre absolut de joves sense feina. Finalment, el col&middot;lectiu nouvingut torna a ser el m&eacute;s perjudicat per la crisi, superant la xifra de 200.000 immigrants a l&rsquo;atur (el que no comptabilitza els que no es troben inscrits/es als serveis p&uacute;blics d&rsquo;ocupaci&oacute;) i un increment anual del 75,70%.<br /> <br /> Pel que fa als sectors, aquest mes d&rsquo;agost la destrucci&oacute; de treball s&rsquo;ha concentrat en el sector serveis, amb prop de 22.000 noves persones a l&rsquo;atur, una xifra que s&rsquo;eleva fins a 194.964 en termes anuals (el que suposa un increment del 48,86% en el sector). Quant al sector de la construcci&oacute;, el darrer any ha aportat 88.015 nous/ves aturats/ves (un augment del 75,90% en el sector); la ind&uacute;stria n&rsquo;ha aportat 62.822 de nous/ves (un augment del 47,63%) i el sector primari n&rsquo;ha aportat 4.777 (un augment del 42,23%).<br /> <br /> Un mes m&eacute;s, les mesures preses per les diverses administracions, en especial la central espanyola (pel grau de compet&egrave;ncies que gestiona), no estan servint per frenar la xacra de l&rsquo;atur, ja que es resumeixen en simples peda&ccedil;os, cars i poc efectius i que no ataquen el problema base de la crisi actual: un model socioecon&ograve;mic basat en l&rsquo;especulaci&oacute;, el totxo, les desigualtats socials i el baix poder adquisitiu i amb un baix pes del sector p&uacute;blic i els serveis socials. Cal, doncs, afrontar aquests reptes, malgrat que est&agrave; clar que mesures com l&rsquo;increment regressiu d&rsquo;impostos o la reducci&oacute; de les inversions en I+D, previstes en els pressupostos de l&rsquo;Estat, no apunten a qu&egrave; es pretengui avan&ccedil;ar per aqu&iacute;.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - Mancances i limitacions en l'Acord de Mesures per a l'Ocupació Juvenil]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/mancances-i-limitacions-en-lacord-de-mesures-per-a-locupacio-juvenil</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/mancances-i-limitacions-en-lacord-de-mesures-per-a-locupacio-juvenil</comments>
		<pubDate>Thu, 24 Sep 2009 10:05:13 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/mancances-i-limitacions-en-lacord-de-mesures-per-a-locupacio-juvenil</guid>
		<description><![CDATA[Una setmana despr&eacute;s que les organitzacions sindicals juvenils Avalot-Joves de la UGT i Acci&oacute; Jove-Joves de CCOO, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), les patronals Foment del Treball i PIMEC i el govern de la Generalitat de Catalunya firmessin pomposament l&rsquo;Acord de Mesures per a l&rsquo;Ocupaci&oacute; Juvenil de Catalunya (AMOJC), l&rsquo;Espai Jove de la Intersindical-CSC ha presentat un <a href="http://www.lespaijove.cat/documents/AMOJC_EJ.pdf">document</a> on es demostren algunes de les seves de les seves profundes mancances i evidents limitacions. D&rsquo;aquesta manera, mentre els actors firmants asseguraven que aquest podia ser un element essencial per tal de millorar la situaci&oacute; de l&rsquo;ocupaci&oacute; per al jovent treballador catal&agrave; i un exemple del comprom&iacute;s de l&rsquo;Administraci&oacute; amb la mat&egrave;ria, les joventuts del sindicalisme nacional i de classe destripen l&rsquo;acord, eix per eix i objectiu per objectiu, per tal de mostrar una visi&oacute; totalment diferent.<br /> <br /> Aix&iacute;, en el document, que podeu llegir <a href="http://www.lespaijove.cat/documents/AMOJC_EJ.pdf">aqu&iacute;</a> i que porta per t&iacute;tol &ldquo;Acord de Mesures per a l&rsquo;Ocupaci&oacute; Juvenil a Catalunya: un acord d&rsquo;intencions incertes i mancances estructurals&rdquo;, es demostra com 51 de les 68 mesures previstes a l&rsquo;AMOJC s&oacute;n molt superficials i es refereixen tan sols a an&agrave;lisis, estudis, convenis, sensibilitzaci&oacute; o difusi&oacute;, fins al punt que no es concreta ni una sola actuaci&oacute; parlament&agrave;ria o legislativa en favor del treball juvenil. Igualment, l&rsquo;AMOJC en cap cas suposa un projecte innovador, ja que, dels 200 milions d&rsquo;euros anunciats totals, fins a un 92,88% del pressupost es dedicar&agrave; a mesures que es trobaven en curs, realitzades o previstes en anteriors plans, motiu pel qual en el present acord tan sols es recullen aquestes, per&ograve; sense aportar gaire de nou. Un agreujant d&rsquo;aix&ograve; &eacute;s que el cos central i m&eacute;s d&rsquo;un 90% dels recursos es dediquen a accions relatives a la formaci&oacute; professional i l&rsquo;educaci&oacute;, uns camps que, tot i importants, no haurien de ser l&rsquo;eix central de l&rsquo;ocupaci&oacute; juvenil.<br /> <br /> Davant d&rsquo;aquest fet, des de l&rsquo;Espai Jove es conclou que aquest acord &eacute;s una constataci&oacute; m&eacute;s de la incapacitat de la Generalitat de Catalunya per tal d&rsquo;impulsar pol&iacute;tiques laborals decidides en favor del jovent treballador, tant per manca de compet&egrave;ncia i recursos, com per manca de voluntat pol&iacute;tica d&rsquo;aprofitar les possibilitats existents. Igualment, l&rsquo;AMOJC parteix d&rsquo;un error de fons com &eacute;s el considerar que la crisi &eacute;s una causant de la precarietat juvenil, quan en realitat aquest &eacute;s un mal end&egrave;mic que requereix profundes reformes per ser superat, mentre que des de l&rsquo;Espai Jove tamb&eacute; es critica que es vulgui transportar en el camp juvenil la nefasta via de la pau i la concertaci&oacute; social, una l&iacute;nia que les classes treballadores ja han descobert que nom&eacute;s serveix per institucionalitzar les desigualtats en favor de les classes benestants.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - 11 de setembre: Davant la crisi, Estat propi i transformació social!]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/11-de-setembre-davant-la-crisi-estat-propi-i-transformacio-social</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/11-de-setembre-davant-la-crisi-estat-propi-i-transformacio-social</comments>
		<pubDate>Tue, 08 Sep 2009 17:34:46 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Intersindical CSC ]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/11-de-setembre-davant-la-crisi-estat-propi-i-transformacio-social</guid>
		<description><![CDATA[Els darrers mesos, hem pogut constatar de forma clara els l&iacute;mits de la via autonomista i les mancances que aquesta presenta de cara a avan&ccedil;ar cap a l&rsquo;alliberament nacional dels Pa&iuml;sos Catalans. En aquest sentit, han estat especialment simptom&agrave;tiques algunes q&uuml;estions que, poc despr&eacute;s de tancar en fals el debat sobre el nou Estatut, ens han reafirmat en els nostres posicionaments: per una banda, la incapacitat d&rsquo;obtenir un sistema de fina&ccedil;ament que limiti significativament l&rsquo;espoli fiscal i la depend&egrave;ncia econ&ograve;mica amb l&rsquo;Estat espanyol, despr&eacute;s de gaireb&eacute; un any d&rsquo;incompliment de terminis en la negociaci&oacute;; per altra banda, la impossibilitat d&rsquo;avan&ccedil;ar cap a un marc propi de relacions laborals, en aconseguir tan sols un trasp&agrave;s de la gesti&oacute; d&rsquo;Inspecci&oacute; de Treball, sense capacitat legislativa, com a tota millora en compet&egrave;ncies laborals prevista per l&rsquo;Estatut; i, finalment, les dificultats afegides que la manca de recursos i compet&egrave;ncies han provocat a l&rsquo;hora de fer front a l&rsquo;actual crisi econ&ograve;mica i social, que ha colpejat especialment les classes treballadores dels Pa&iuml;sos Catalans.<br /> <br /> Aquesta incapacitat per desenvolupar-nos com a poble i gestionar les nostres pr&ograve;pies eines i sobirania deriven del car&agrave;cter centralista dels estats espanyol i franc&egrave;s, que han estat incapa&ccedil;os d&rsquo;acceptar la seva pluralitat nacional interna i de cedir la capacitat de decisi&oacute; a la seva poblaci&oacute; i als pa&iuml;sos que la conformen. Igualment, aquestes estructures i l&rsquo;opressi&oacute; nacional que apliquen internament responen a uns interessos determinats de classe que tenen com a objectiu mantenir la unitat de mercat i de legislaci&oacute; laboral i econ&ograve;mica neoliberal.<br /> <br /> Davant d&rsquo;aquesta situaci&oacute;, la resposta basada en perpetuar la pol&iacute;tica del peix al cove i un gradualisme permanent sense un objectiu clar es presenta err&agrave;tica i ja s&rsquo;ha demostrat in&uacute;til. Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC apostem per resoldre aquest conflicte mitjan&ccedil;ant l&rsquo;exercici del dret a decidir i l&rsquo;autodeterminaci&oacute;, amb el trasllat de la veu i la decisi&oacute; als treballadors i treballadores i la cessi&oacute; al poble de la sobirania que li pertany. En aquest proc&eacute;s, davant la impossibilitat d&rsquo;edificar un projecte just i democr&agrave;tic amb l&rsquo;Estat espanyol, cal avan&ccedil;ar decididament cap a la creaci&oacute; d&rsquo;un estat catal&agrave; sobir&agrave; i social, cal acompanyar indestriablement el proc&eacute;s d&rsquo;alliberament nacional amb el de transformaci&oacute; social, cal convertir les classes treballadores en protagonistes.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, en un moment que la crisi actual fa m&eacute;s visible les limitacions dels estats espanyol i franc&egrave;s i de l&rsquo;actual model socioecon&ograve;mic, cal refor&ccedil;ar m&eacute;s que mai un sindicalisme nacional i de classe amb car&agrave;cter sociopol&iacute;tic i combatiu. &Eacute;s l&rsquo;hora de refusar les vies mortes de l&rsquo;autonomisme i el pactisme social encarregat de gestionar i institucionalitzar la precarietat. &Egrave;s el moment de contribuir a l&rsquo;aven&ccedil; del projecte nacional des dels centres de treball.<br /> <br /> Com a classe treballadora i com a Pa&iuml;sos Catalans estem patint de forma agreujada una crisi que no hem provocat, ara ens toca construir l&rsquo;alternativa!<br /> <br />]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
