http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/ Tue, 24 Jan 2012 11:04:00 +0100 ca http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/745/una-altra-politica-es-possible-una-altra-economia-es-necessaria http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/745/una-altra-politica-es-possible-una-altra-economia-es-necessaria Tue, 24 Jan 2012 11:04:00 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/745/una-altra-politica-es-possible-una-altra-economia-es-necessaria
Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques…- que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització. La crisi econòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.

Mentre que a Davos, al Forum Economic Mundial, els més rics es reuneixen per consolidar el neo-liberalisme, a Catalunya més de 742.000 persones estan a l’atur, 1 de cada 5 catalanes està empobrida. Però tot i això, els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records de vendes. Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d’urgències, els Centres d’Atenció Primària redueixen els horaris, l’educació pública cau en el més absolut oblit, s’executa pràcticament un desnonament cada hora, s’expulsa dels serveis socials els més pobres i així i tot, els grans consorcis empresarials augmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les plantilles.

Per això, és urgent i necessari que la ciutadania prenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la de les persones més desafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiques neoliberals que només beneficien als més rics, al l’1% de la població mundial que acumula prou riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i els pobles.

Per això, la Intersindical-CSC s’afegeix a les accions que des del Fòrum Social Català, espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari, que aplega més de 300 organitzacions, fent una crida a tota la ciutadania a fer sentir la seva veu el proper dia 28 de gener a les cinc de la tarda a una manifestació sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere. Confluirem en el recorregut de la manifestació amb Plataforma Prou Retallades que anunciarà properament el seu lloc de concentració.

Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè si convertim les propostes en projectes, si ens unim i alcem la nostra veu, el canvi serà possible.

Passem de la indignació a l’acció! No a la dictadura financera! Aturem les retallades

Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!

Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/729/la-intersindical-csc-considera-molt-greu-la-congelacio-del-smi-anunciada-pel-govern-de-mad http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/729/la-intersindical-csc-considera-molt-greu-la-congelacio-del-smi-anunciada-pel-govern-de-mad Fri, 30 Dec 2011 23:16:00 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/729/la-intersindical-csc-considera-molt-greu-la-congelacio-del-smi-anunciada-pel-govern-de-mad
Aquest serà el primer cop que aquest indicador es congela des que va ser creat l'any 1980. La gravetat de la decisió del govern espanyol rau en l'ús de l'SMI com a referència per a fixar conceptes retributius als convenis i determinar les rendes per poder accedir a prestacions socials.

A més de suposar un llast per a la capacitat de poder adquisitiu dels i les treballadores,aquesta congelació del SMI fa témer que suposi un avanç de la congelació de l'IPREM (Indicador Públic de Rendes de Efectes Múltiples), indicador usat per a calcular prestacions socials com ara beques, subsidis per desocupació, assistència jurídica gratuïta, ajuts per a habitatge...

Ens trobem davant d'un greu atac a les prestacions socials.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/708/les-mesures-economiques-del-govern-del-principat-castiguen-novament-les-classes-populars http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/708/les-mesures-economiques-del-govern-del-principat-castiguen-novament-les-classes-populars Thu, 24 Nov 2011 12:09:00 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/708/les-mesures-economiques-del-govern-del-principat-castiguen-novament-les-classes-populars
En trets molt generals:

Pel que fa a la sanitat, consideren implantar un “tiquet moderador”, amb un pagament addicional per cada recepta.

Pel que fa a l’ensenyament, s’apujaran encara més les matrícules universitàries, que aquest any ja s’han incrementat un 7,6%, per començar…

La mobilitat també patirà increments en l’impost sobre hidrocarburs i en el transport públic.

Les treballadores i treballadors públics patiran una enèsima retallada, després d’anys de “contenció”, una rebaixa de sous a partir de mitjan 2010, congelació d’aquesta retallada el 2011 i retallada d’altres conceptes retributius durant aquest mateix any: cap aportació de la Generalitat als fons de pensions, reducció a la meitat dels fons d’acció social i congelació dels complements de productivitat.

Pel que fa a l’aigua, es prepara un increment del cànon del 10%, després de la pujada del 8,5% que ja ha patit enguany.

Es destaca la manca de progressivitat en aquests increments, ja que una vegada més serem les capes populars qui suportarem els “necessaris ajustos per evitar mals majors” i preservar l’Estat del benestar. Benestar, per a qui, ens preguntem.

Es continua insistint en el tipus de mesures que de manera reiterada han demostrat la seva inoperància. Es continua insistint en el control del dèficit i del deute públic com a úniques variables sobre les quals operar. Tractat de Maastrich, Pacte d'Estabilitat i Creixement, reforma exprés de la Constitució Espanyola... Ens trobem en una situació molt greu, definida per una taxa d'atur al voltant del 20%; segons la darrer informe de l’EPA l'atur a Catalunya afecta 742.000 persones, de les quals 200.000 no reben cap tipus de prestació. La població de l'Estat espanyol representa el 14% de la zona euro i en canvi l'atur representa el 31% del total. I les previsions de creixement econòmic són pràcticament nul•les. L'estancament, tant econòmic com social, arriba a llindars preocupants.

Les mesures d'ajustament i reducció del dèficit via disminució de la despesa estan ja “tocant os” i es reconeix des del Govern. Els increments d'ingressos repercuteixen un altre cop sobre el gros de la població: increment dels costos del transport públic, i increment de les taxes pels carburants, increment de taxes universitàries, plantejament del copagament sanitari (recordem que a Catalunya ja paguem més car el carburant per finançar el sistema sanitari).

Totes aquestes mesures aniran disminuint la despesa interna i aniran afeblint la nostra economia, els acomiadaments en el sector públic incrementaran l'atur i les progressives retallades salarials afectaran negativament el consum.

Contra aquesta nova agressió, la Intersindical-CSC reitera que les mesures que permetran superar la situació actual passen per la progressivitat fiscal, que pagui més qui més té per mitjà de l’impost de patrimoni, de l’impost de successions, fiscalitat de les SICAV o fiscalitat de les societats instrumentals...

Cal també un control real i efectiu del frau fiscal: estem a un 23% del PIB, mentre que la mitjana europea se situa en el 13%. Passar del 23% al 13% de frau fiscal suposa a Catalunya un ingrés de 7.000 milions d'euros. L'eliminació del dèficit fiscal, calculat en mitjana anual, suposaria un ingrés de 13.832 milions d'euros. L'estalvi/guany de les mesures proposades suposa 1.000 milions d'euros. Només atacant el problema d'arrel serà possible reactivar l'economia i donar resposta a les necessitats socials. El problema no és de deute o dèficit, el problema és d'economia real.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/666/politiques-publiques-i-crisi-economica http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/666/politiques-publiques-i-crisi-economica Fri, 09 Sep 2011 12:35:00 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/666/politiques-publiques-i-crisi-economica Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya i com a sindicat nacional i de classe que som, la Intersindical-CSC presenta les següents propostes com a respostes de xoc tan per sortir de la crisi econòmica com per superar la llarga crisi en les relacions Catalunya-Espanya que
deixen entreveure que el cicle de la transició ha passat a la història fet pel qual ens cal bastir un projecte nacional propi impulsat de manera participativa per la majoria social del nostre país.

1.- Augment del poder adquisitiu que vol dir un augment salarial per recuperar els 7 punts de disminució que ha tingut la participació de les rendes de treball en la riquesa en els últims anys. Estimular la demanda interna té el seu reflex en el creixement del PIB.

2.- Creació d’una ocupació estable i de qualitat. Un mercat laboral menys rígid i més flexible no assegura la creació d’ocupació. En països com ara Alemanya, on el mercat laboral és força rígid la taxa d’ocupació ha augmentat malgrat que han baixat les exportacions, principal motor de l’economia alemanya.

És un error pensar que aquí hi sobren empleats públics quan la ràtio respecte a països més desenvolupats, com ara Suècia, és clarament inferior. Per tal d’assolir els nivells d’aquests països es calcula que faltarien gairebé un milió de llocs de treball en el sector públic en el conjunt
dels països catalans.

3.- Una política fiscal més justa i progressiva. Aquí les rendes més altes tributen fiscalment un 80% menys si ho comparem amb la mitjana de la fiscalitat de les rendes més altes dels països de la OCDE.

4.- Augment de la despesa social per tal de donar resposta a les necessitats de la població, especialment en els col•lectius més desafavorits. La despesa pública ha de prioritzar aquesta via i potser oblidar d’altres com les línies d’alta velocitat, aeroports i altres infraestructures que han resultat clarament deficitàries. Per contra, l’eix mediterrani, futur motor de desenvolupament, ha estat oblidat durant massa temps.

5.- Apostar per una banca pública que és la que ha de prioritzar els interessos públics i frenar el procés de privatització de les caixes.

6.- Acabar amb l’espoli fiscal que patim com a país. Hem d’assolir quan abans millor el concert econòmic similar als del País Basc i Navarra. El dret a decidir comença per gestionar i organitzar els afers econòmics segons les nostres necessitats i no per imposicions vingudes de fora
que a més ens afebleixen com a país.

7.- Aturar les imposicions dels mercats i del poder financer i econòmic sobre la sobirania dels pobles. La reforma de la Constitució per tal de limitar el dèficit públic és un clar exemple de dèficit democràtic que ens porta un cop més cap a la recentralització i el blindatge de les estructures de l’estat. Si cal alguna reforma, aquesta ha de ser la que permeti el dret a l’autodeterminació.

8.- Mantenir el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament. Després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del darrer any, de la interlocutòria del TSJC i de la nova tendència a legislar usant el rodet de les majories espanyoles, aquests actes són una
veritable mina sota la línia de flotació de les institucions i els consensos sorgits durant la transició. És l’hora de refusar les vies mortes de l’autonomisme i el pactisme social encarregat de gestionar i institucionalitzar la precarietat. És el moment de contribuir a l’avenç del projecte nacional des dels centres de treball.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/610/de-recortes-i-retallades http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/610/de-recortes-i-retallades Wed, 11 May 2011 18:57:00 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/610/de-recortes-i-retallades Carles Sastre, Secretari d’acció sindical

Fem memòria

Durant el darrer any els treballadors i treballadores públics de tot l’estat van patir una retallada del 5% en les seves retribucions, retallada que sumada a l’increment del cost de la vida va suposar una pèrdua de poder adquisitiu del 8%. De totes maneres, com hi ha la percepció que estem parlant d’un sector privilegiat no afectat per l’atur i els daltabaixos del sector privat, tendim a oblidar-ho.

A més hi va haver congelació de les pensions, afectant sobretot a les pensions de jubilació, però clar les persones jubilades no són un col•lectiu amb una gran capacitat d’incidència social, per dir-ho d’alguna manera estan subrepresentats i normalment el seu problema és sobreviure.

Durant el mes de setembre es va aprovar la Reforma Laboral, que a aquestes alçades ja ha demostrat la seva inutilitat pel que fa almenys al rellançament de l’ocupació, que n’era l’excusa principal. El 29 de setembre va haver-hi una vaga general a nivell d’estat, després d’aprovar la Reforma Laboral, però encara a temps d’incidir sobre la reforma de les pensions de jubilació i la reforma de la negociació col•lectiva. El 2 de febrer del 2011, Govern de l’Estat per una banda i UGT i CCOO per l’altra, signen una reforma de la jubilació que suposa, no només un endarreriment en l’accés a la prestació, sinó també una disminució important en la quantia de la prestació. Però és clar, és una pèrdua a futur, ja s’ho trobarà qui arribi i per tant sembla com si ens n’haguéssim oblidat.

Tot plegat són retallades, o no? Algunes amb el vist i plau d’organitzacions sindicals que han acabat convertint-se en institucions d’acompanyament de l’administració. Al BOE del 7 de gener hi ha una partida de 26,6 milions d’euros per formació que fa de mal justificar. La memòria és curta, o millor dit és com una planta que cal regar de tant en tant.

Resumim la crisi

Podem dir que en l’actualitat estem en la tercera fase de la crisi. Primer la crisi és immobiliària i acaba arrossegant al sistema financer. Per tal d’evitar l’enfonsament del sistema financer els estats aporten diners públics (de tothom) i s’endeuten. I ara estem en la tercera fase de la crisi on els estats no poden fer front als seus deutes. Crisi immobiliària, crisi financera, crisi del deute públic.

Ara la gran contradicció és entre allò públic i allò privat i el pols, ara per ara, el perd l’àmbit públic. En el context actual, amb la pràctica desaparició d’un discurs polític d’esquerres potent, només es contemplen dues vies de sortida; la reducció de la despesa pública i la privatització dels serveis. Això pot disminuir la despesa i incrementar ingressos per la via de la venda dels serveis que siguin rendibles. Dues conclusions: La fi del model econòmic i social europeu, la fi de l’estat del benestar. I la constatació que acabem pagant les conseqüències d’una crisi que hem patit des del primer moment. D’això se’n diu cornuts i pagar el beure.

Qüestió d’agendes

Hi ha qui té el poder de marcar les agendes. Això ve donat per capacitat organitzativa, reconeixement social i dels mitjans de comunicació, els recursos econòmics, la visió de l’oportunitat, i les relacions... i entenem poder com allò que t’atorga qui el pateix, conscient o inconscientment; el poder no és mèrit propi, és atorgat per altri. La part afectiva, que tothom porta dins, té més capacitat de mobilització que la part racional, i en el context actual un dels elements que té la possibilitat de remoure la component racional, i sobretot l’afectiva, és el de la salut. Això afecta a tothom de qualsevol edat i condició. La gran sensibilitat social respecte a les retallades ha cristal•litzat a l’entorn de la salut i la sanitat pública. Recordem també que és una de les grans partides pressupostàries i un àmbit on els experiments de privatització estan més avançats. Per tant se’n pot fer un ús oportú o oportunista, deixem-ho a gustos, si és té el poder de marcar agendes. ¿ N’hi ha prou amb manifestar-se contra les retallades acotant-les en el temps -les d’ara-, les anteriors a les quals ja ens hem referit no cal, les hem oblidat i els coautors es redimeixen per enèsima vegada... tot s’oblida per tant tot es pot fer... si tens poder?

¿Seriosament, podem parlar de retallades i deixar de banda els problemes de finançament ? Ingressos, despesa, dèficit, endeutament, costos financers, increment de la despesa... la seqüència és fins i tot a nivell d’estar per casa. Podem manifestar-nos contra les retallades, -que ja està bé-, i passar de puntetes sobre el finançament de la despesa pública?

Aquesta és l’agenda que ens han marcat: ¿estàs a favor o en contra de les retallades, d’algunes, depèn de qui les signi, ras i curt? Sobre el finançament... deixe'm-ho per després de les municipals, ara no toca com deia aquell.


De què parlem?

Segons dades de PIMEC, referides al període 2004-2009, la mitjana d’empleats públics sobre població a nivell estatal estaria en 56,4 per mil habitants, a Catalunya seria de 38,1 per mil habitants. Hi ha una comunitat autònoma que arribaria fins als 82,8 per mil.
Fent el mateix procediment sobre població ocupada, la mitjana estatal estaria en el 15%, Catalunya estaria en un 8,3%, arribant en alguna comunitat fins al 23,3%. En tots dos casos, Catalunya és la comunitat amb una proporció d’empleats públics més baixa de tot l’Estat.
En el cas de la Generalitat de Catalunya el 60% d’empleats públics són persones funcionàries amb un percentatge de persones interines del 25,5%. La majoria de treballadors i treballadores, un 76,8%, estan destinats a sanitat i ensenyament no universitari.

Dit això cal fer tres reflexions:

Primera; no és cert que tinguem un sector públic hipertròfic, inflat, i si ho comparéssim a nivell europeu les dades serien encara més escandaloses. Un altre debat seria la millor utilització dels recursos. Respecte a aquest tema s’ha fet molta demagògia, sobretot des de la dreta més rància, intentant enfrontar la població en general i els treballadors i treballadores públics.

Segona; l’impacte de la crisi sobre el dia a dia serà inversament proporcional al nombre d’empleats públics en la mesura que les conseqüències, i especialment l’atur, afecten fonamentalment al sector privat.

I tercera; una lògica de retallades pel broc gros, la més fàcil de gestionar i la més estúpida, retallant a tothom un x%, penalitza més a qui tingui els recursos més ajustats. En definitiva és preferible no fer els deures i anar a ca l’ample. Aquesta és l’aposta guanyadora. Estem mal posicionats, mirem com ens ho mirem.

Un dels grans problemes és l’estancament de la demanda interna. A hores d’ara el que permet una certa expectativa són les exportacions, i en menor mesura el turisme (i caldria valorar el model econòmic i social que això porta implícit). La demanda interna, tant de particulars com pública, no és capaç d’arrossegar l’economia en un context de noves retallades al sector públic que anirà empitjorant aquesta incapacitat. A més, cal no oblidar que els serveis i prestacions socials tenen un efecte multiplicador sobre l’economia a més de permetre millors quotes de benestar i de cohesió social.

El contrapunt

Segons es diu des del Departament d’Economia de la Generalitat, l’exercici 2010 va acabar amb un dèficit al voltant dels 7.000 milions d’euros, suposant un 3,6 del PIB català. I les exigències del Govern de l’Estat estarien xifrades per enguany en un dèficit de 2.400 milions d’euros, equivalents a un 1,3% del PIB. Recordem que a nivell d’Unió Europea el dèficit acceptat és del 3% sobre el PIB i que el dèficit de l’Estat Espanyol al 2010 va arribar al 11,5%. La recepta a aplicar passaria bàsicament per una reducció de la despesa del 10%, aproximadament: 2.600 milions d’euros. Això significa incrementar l’endeutament (bons,...), per la qual cosa cal l’autorització del Govern de l’Estat. I el pagament durant el 2011 per part de l’Estat dels fons de competitivitat (entre 1.000 i 1.450 milions d’euros) ja hem vist que és un tema controvertit. Segons dades del Banc d’Espanya, Catalunya tanca el 2.010 amb un endeutament proper al 19% del seu PIB, sent la comunitat autònoma més endeutada de l’Estat.
I a partir d’aquí...

Les preguntes

Després d’un nou Estatut d’Autonomia, aprovat per referèndum el 18 de juny de 2.006, retallat –això sí- per sentència del Tribunal Constitucional de data 28 de juny de 2.010, i un pacte de finançament signat el juliol del 2.009. ¿Com podem estar en la situació que estem? La crisi econòmica, que al final s’ha convertir en política, ha estat l’única causa de la situació actual? Té algun sentit parlar ara i adés de retallades quan tenim un dèficit fiscal anual del 10% del PIB de Catalunya? No estarem fent l’orni instal•lats en una dinàmica del qui dia passa anys empeny abocada al fracàs rere fracàs? No tenim cap necessitat de seguir patint per arribar a final de mes, i no es tracta només dels serveis públics i les retallades a la força. No hi ha país del mon, i menys en moments de dificultats econòmiques, capaç d’aixecar cap quan cada any un 10% de la seva riquesa, els bens i serveis produïts, marxa via impostos sense cap retorn. D’això no només se’n ressenten les prestacions i els serveis públics, se’n ressenten les infraestructures, se’n ressent l’economia productiva, se’n ressent la formació del seu jovent.

No és el moment de fer plantejaments a curt termini ni covards. L’única manera de garantir serveis públics de qualitat, millors prestacions socials, un ensenyament de qualitat, infraestructures adequades que ens permetin situar-nos en el mapa i una economia productiva eficient, és a partir de la gestió dels nostres recursos, amb fiscalitat progressiva, amb capacitat de recaptació -no cal que ningú altre ens controli la caixa- amb un sistema financer públic, amb un altre model de repartiment de la riquesa.

Aquest és el repte de la majoria social d’aquest país, la dels treballadors i les treballadores. Aquesta és la resposta a les retallades. El que cal retallar és el despropòsit.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/608/crida-a-mobilitzar-se-el-proper-14-de-maig-contra-les-retallades-socials-i-contra-lespoli- http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/608/crida-a-mobilitzar-se-el-proper-14-de-maig-contra-les-retallades-socials-i-contra-lespoli- Mon, 09 May 2011 17:15:00 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/608/crida-a-mobilitzar-se-el-proper-14-de-maig-contra-les-retallades-socials-i-contra-lespoli- El sindicat nacional i de classe crida a participar en la mobilització que durà a terme a Barcelona el proper dissabte 14 de maig a la Plaça Letamendi a les 18:00 hores, en protesta per les retallades socials dels governs espanyol i català com ara la reforma laboral, la de pensions i de la negociació col.lectiva avalada pels sindicats majoritaris de l’Estat. A més, vol recordar que l’espoli que pateix el país el paga majoritàriament la classe treballadora.

La Intersindical-CSC considerem inacceptables les retallades socials que acabem pagant els treballadors i treballadores d’aquest país i van en detriment de la recuperació econòmica. El sindicat nacional considera que una de les claus per a la recuperació econòmica és la reactivació del consum intern, fet pel qual el que calen són polítiques públiques de despesa social, una fiscalitat progressiva aplicada clarament a les rendes del capital enlloc de les del treball, així com línies de crèdit reals des del sector públic i privat que doni liquiditat tan a la petita empresa com a les famílies.

No és cert que amb retallades en serveis socials, sanitat i educació sortirem de la crisi, ja que les polítiques de retallada social l’únic que fan és encongir més la confiança i el consum intern.

No és cert que fent tributar el capital i els seus beneficis perdem el teixit productiu. Si perdem el teixit productiu és per manca d’inversió en infraestructures però sobre tot per manca d’inversió en investigació, recerca i desenvolupament, i de formació.

I no és cert que no hi hagi crèdit després de veure les gran injeccions de diner públic a les entitats bancàries privades. Els traspassos de diner públic al sector privat només responen als interessos del capital financer privat amb les mires posades a iniciar un procés privatitzador encobert a gran escala, després d’ofegar el país amb les retallades socials.

Alhora la Intersindical-CSC vol remarcar que aquesta situació agreuja, en gran mesura, l’espoli econòmic i la nul.la capacitat de decisió en els afers sociolaborals que van en detriment de les majories socials d’aquest país.

La Intersindical-CSC denuncia la reforma laboral imposada des de Madrid i els acords contrets entre el govern d’Espanya i els sindicats majoritaris estatals per a la reforma de les pensions i la futura reforma de la negociació col.lectiva, que encara empitjoren més els drets de la classe treballadora i les majories socials dels Països Catalans.

La Intersindical-CSC convoca a mobilitzar-se el proper 14 de maig a les 18:00 a la Plaça Letamendi de Barcelona amb el lema “Prou espoliació, Prou retallades socials. Nosaltres decidim”
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/601/davant-les-retallades-laborals-i-socials-lluita-sindical http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/601/davant-les-retallades-laborals-i-socials-lluita-sindical Wed, 27 Apr 2011 23:26:00 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/601/davant-les-retallades-laborals-i-socials-lluita-sindical
Fins avui se'ns ha imposat:


1. Una reforma laboral pensada en benefici de la patronal amb mesures com l'abaratiment de l'acomiadament, la consolidació de la precarietat laboral i l'afebliment de la classe treballadora i dels seus drets sindicals.

2. Una reforma de les pensions que suposa un pas enrere important respecte al Pacte de Toledo amb mesures com el retard en l'edat de jubilació, reduir la quantia de les pensions, endurir les condicions per accedir a una pensió pública alhora que afavoreix l'expansió dels plans de pensions privats aportant novament beneficis al secor financer.

3. Se'ns imposarà properament una reforma de la negociació col·lectiva. En aquests moments a la cuina de la patronal i dels sindicats espanyols d'acompanyament, preparada per ser aprovada i tramitar-se legalment durant aquest mes. Tot i el secret amb què s'acompanya coneixem l'abast de la seva amenaça a doble banda: individualitzar les relacions laborals potenciant la flexibilitat i centralitzar l'estructura de la negociació col·lectiva reforçant l'àmbit estatal.

Davant aquests múltiples atacs és fa més evident que mai la justa reclamació d'un marc català de relacions laborals i socials per tal de disposar dels instruments reals d'acció sindical que ens permetin desenvolupar amb eficàcia la defensa dels nostres interessos com a classe. En aquesta reivindicació del marc social i laboral ens hi juguem també la possibilitat d'articular un altre model de societat.

Des de la confrontació hem de plantar cara a la reforma laboral, a la reforma de les pensions, a la reforma de la negociació col·lectiva , reformes que van acompanyades de polítiques econòmiques de retallada de la despesa pública (amb el nostre govern com a capdavanter de la mesura), reducció de salaris, reducció d'impostos al capital o privatització d'empreses i serveis públics. Tot composant un mosaic d'estratègies al servei del capital financer i en contra dels serveis públics i de la classe treballadora.

És l'hora de lluitar perquè sobre el tauler s'hi dibuixa un nou model social que ens juga a la contra com a classe i com a poble.

Visca el 1r de maig!
Visca la terra!

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/591/admes-a-tramit-el-recurs-contra-les-retallades-dels-sous-del-personal-de-les-administracio http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/591/admes-a-tramit-el-recurs-contra-les-retallades-dels-sous-del-personal-de-les-administracio Wed, 13 Apr 2011 23:15:00 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/591/admes-a-tramit-el-recurs-contra-les-retallades-dels-sous-del-personal-de-les-administracio Aquest dimarts 12 d’abril ha arribat a la Intersindical-CSC la notificació de la Secció Quarta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en què se’ns comunica l’admissió a tràmit del recurs contenciós-administratiu presentat contra l’acord del Govern de la Generalitat que fixava les retallades de sou que pateixen les treballadores i treballadors públics/es.

Altres recursos presentats, per exemple, per CATAC I CCOO, no havien estat admesos a tràmit, ja que el seu objecte va ser el decret en què es duia a la pràctica l’acord de Govern i no el propi Acord.

Des de la presentació del recurs se’ns va demanar l’aportació de l’acte o disposició contra el qual interposàvem el recurs –suposem que per veure si picàvem i adjuntàvem el text del decret en què es va vehicular l’Acord de Govern– i fins i tot se’ns va notificar l’abstenció d’un dels membres de la sala.

Finalment, malgrat les al•legacions en contra de l’advocat de la Generalitat i de la Fiscalia, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens ha donat la raó. Ja estem preparant la demanda.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/458/la-classe-treballadora-de-lestat-frances-encen-la-llavor-de-la-revolta-i-marca-el-cami-de- http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/458/la-classe-treballadora-de-lestat-frances-encen-la-llavor-de-la-revolta-i-marca-el-cami-de- Mon, 18 Oct 2010 20:20:11 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/458/la-classe-treballadora-de-lestat-frances-encen-la-llavor-de-la-revolta-i-marca-el-cami-de-
El passat 12 d’octubre van començar les mobilitzacions, amb la realització de la setena vaga de l’any contra les polítiques de Sarkozy. Des de llavors, nous sectors i col·lectius s’han adherit a unes protestes que de moment es preveuen indefinides. Així, en una marxa sense precedents, més de 20.000 persones van desfilar per Perpinyà dissabte passat en un episodi més d’aquestes accions. Treballadors i treballadores del transport i de les refineries han frenat l’abastiment de combustible i més de mil benzineres ja se n’han quedat sense. Igualment, prop de mig miler d’instituts s’han unit a la vaga i els i les seves estudiants han participat activament en les mobilitzacions, cada vegada més multitudinàries, en un exemple clarivident de lluita intergeneracional contra una mesura que tard o d’hora afectarà a tota la classe treballadora.

Des de la Intersindical-CSC, felicitem els companys i companyes del nord del país i el conjunt de treballadors/es de l’Estat francès per la seva lluita, que topa amb la intransigència d’un Govern que no podrà aguantar gaire la pressió. Com el de Zapatero, l’Executiu francès ha aprovat els darrers anys una gran quantitat de mesures que han retallat drets socials i laborals com feia dècades que no ocorria, el que, en el seu cas, li ha motivat lluites constants contra els sindicats.

Des dels Països Catalans sota administració espanyola hem de treure conclusions i prendre exemple d’aquestes lluites, amb les que cal solidaritzor-nos i coordinar-nos-hi, per fer front a unes polítiques clarament neoliberals i calcades arreu de la Unió Europea. Després de la vaga general del 29 de setembre, més exitosa del que molts i moltes preveien, cal mantenir les protestes i fixar un calendari indefinit de mobilitzacions que forci el Govern central a fer-se enrere en mesures com la reforma laboral i que en freni d’altres com la reforma del sistema de pensions. Cal recordar, de fet, que el que planteja l’Executiu francès és apujar l’edat de jubilació dels 60 als 62 anys (i dels 65 als 67 per aquelles persones que no hagin cotitzat prou per cobrar la prestació sencera), mentre que en el cas espanyol s’eleva en tots els casos dels 65 als 67 anys, el que encara és més agressiu.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/448/la-intersindical-csc-porta-la-veu-dels-paisos-catalans-a-la-conferencia-europea-de-la-fede http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/448/la-intersindical-csc-porta-la-veu-dels-paisos-catalans-a-la-conferencia-europea-de-la-fede Wed, 06 Oct 2010 23:34:27 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/448/la-intersindical-csc-porta-la-veu-dels-paisos-catalans-a-la-conferencia-europea-de-la-fede
Durant la conferència, els i les assistents van fer un balanç de la feina feta durant el darrer any i van planificar les activitats preparatòries de cara a al Congrés de l’any que ve de la Federació Sindical Mundial, que es realitzarà a Atenes. El debat de fons, però, va ser l’impacte a cada país i al conjunt d’Europa de l’actual crisi capitalista i la necessitat de mantenir i aguditzar les mobilitzacions i la confrontació per frenar les retallades de drets laborals i socials que s’impulsen amb ella com a excusa. Finalment, s’hi van aprovar resolucions de solidaritat amb Palestina i la classe treballadora de Grècia, en favor de la reunificació de Xipre i del procés de pau a Euskadi i en contra de les regressives reformes en els sistemes de pensions i de prestacions socials que tenen lloc a diversos països. De fet, aquest darrer text es va entregar al delegat de la Unió Europea a Roma en una visita posterior.

Per part de la Intersindical-CSC, Carles Sastre va explicar el desenvolupament de la vaga general del 29 de setembre des d’una perspectiva catalana, les especificitats de la crisi als Països Catalans (amb un pes exagerat de la construcció i amb un atur molt més elevat que a països propers com Euskadi) i el procés de consultes sobiranistes que s’està impulsant al Principat de Catalunya.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/444/la-vaga-general-ha-estat-un-exit-pero-ara-cal-mantenir-la-protesta http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/444/la-vaga-general-ha-estat-un-exit-pero-ara-cal-mantenir-la-protesta Wed, 29 Sep 2010 21:14:08 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/444/la-vaga-general-ha-estat-un-exit-pero-ara-cal-mantenir-la-protesta
El seguiment de la vaga als Països Catalans ha estat del 75% i aproximadament 400.000 persones s’han manifestat pels carrers de Barcelona contra les últimes mesures del Govern central, així com milers més també han marxat per altres ciutats catalanes. Unes xifres contundents que han de moure al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a respondre satisfent la voluntat popular, que no és altra que la de retirar la reforma laboral, el projecte de reforma de pensions, les mesures d’austeritat contràries als interessos dels i les treballadors/es públics i pensionistes i totes aquelles polítiques que dilapiden el benestar de les classes populars.

Ara el que cal és avançar cap a un nou model social i econòmic i vers la plena sobirania nacional dels Països Catalans. Tanmateix, fins que aquests objectius no s’assoleixin, cal mantenir la pressió i la protesta que avui tan nítidament s’han expressat. Cal fixar un calendari indefinit de mobilitzacions que situï en un atzucac el Govern i el forci a escoltar el clam d’una majoria de la població. Ara és el moment de mantenir la confrontació, un cop la via del pactisme i el diàleg social defensat per alguns s’ha demostrat fallit. Hem de mantenir el pols i no cedir als tímids focs d’encenalls que busquin domesticar el sindicalisme i no hem de posar límits a la lluita. Cal fer tots els esforços possibles per parar empreses i ocupar els carrers les vegades que calgui com a mínim fins que l’Executiu central realitzi un gest que demostri la voluntat de canviar el rumb de les seves polítiques, i aquest gest no pot ser altre que la retirada completa de la reforma laboral!
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/438/el-congres-aprova-definitivament-la-reforma-laboral-la-intersindical-csc-engega-els-motors http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/438/el-congres-aprova-definitivament-la-reforma-laboral-la-intersindical-csc-engega-els-motors Wed, 15 Sep 2010 09:49:21 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/438/el-congres-aprova-definitivament-la-reforma-laboral-la-intersindical-csc-engega-els-motors
En concret, i malgrat els canvis d’última hora, la reforma laboral abarateix i facilita l’acomiadament, flexibilitza encara més el mercat laboral, obre la porta a un més senzill incompliment dels convenis i avança cap a la privatització dels serveis d’intermediació laboral, entre altres aspectes. Des de la Intersindical-CSC, estem convençuts que només amb la mobilització social aconseguirem obligar el Govern espanyol a fer-se enrere amb aquesta reforma i frenar totes les altres que es preveuen, totes elles d’un marcat caràcter neoliberal i d’atac a les classes treballadores.

Som conscients que la data de la vaga general no és la més adequada per garantir un seguiment majoritari, quan la principal de les mesures ja ha estat aprovada i després de mesos en què s’ha constatat un cop més el fracàs del model actual de pau i diàleg social dels dos principals sindicats espanyols. A diferència d’altres països com Euskal Herria, on la majoria sindical basca ha permès fer ja dues vagues generals en millors moments clau -a l’inici de la crisi i abans de l’aprovació de la reforma laboral-, als Països Catalans hem hagut de seguir l’estratègia marcada per CCOO i UGT, amb tot el que això comporta. Tanmateix, malgrat no disposar encara d’una majoria sindical pròpia capaç de defensar més efectivament els nostres drets, cal treballar per garantir el major èxit possible d’aquesta vaga i aconseguir sortides a la crisi que passin per la redistribució del treball i la riquesa, un nou model social i econòmic més just i sostenible i un Estat propi per al nostre país que ens doni les eines i els recursos necessaris per construir-lo.

El proper divendres tindran lloc alguns dels episodis que serviran per preparar les mobilitzacions i les tasques de difusió de la vaga. Per començar, aquell matí, el comitè de vaga de la Intersindical-CSC negociarà amb el departament de Treball de la Generalitat de Catalunya els serveis mínims a realitzar durant la jornada. Paral·lelament, es realitzarà a la Seu Nacional del sindicat una assemblea de delegats i delegades i a la tarda hi haurà, al mateix lloc, una reunió del Consell Nacional del sindicat, oberta a totes les afiliades i afiliats, amb la preparació de la vaga general com a únics punts de l’ordre del dia.

La jornada del 29 de setembre, les classes treballadores dels Països Catalans ens hi juguem molt, i és per aquest motiu que tots els esforços són pocs per garantir el seu èxit i salvar d’aquesta manera els nostres drets!
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/432/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/432/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que Fri, 27 Aug 2010 19:58:15 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/432/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que
En concret, les forces partidàries de seguir explorant fórmules d’encaix amb l’Estat espanyol defensen que les tesis sobiranistes poden provocar una “fractura social” en el país. Tanmateix, aquest és un recurs trampós que busca negar la possibilitat del debat democràtic i d’aquesta manera seguir gestionant i administrant el status quo actual. La confrontació forma part de la normalitat democràtica i la conformació de majories alternatives és la base d’aquesta normalitat. Afirmar que pretendre construir un Estat propi per als Països Catalans pot provocar una fractura social és negar als seus partidaris i partidàries la possibilitat de fer realitat aquest projecte, encara que sigui majoritari, i imposar la voluntat de la minoria. Aquesta tesi, doncs, implícitament accepta que la fractura social no existeix si és l’independentisme el que ha de renunciar als seus anhels, per molt amplis i extensament acceptats que estiguin, el qual és una bajanada i una actitud anti-democràtica. No en va, qui la defensa és aquell que també rebutja la possibilitat de convocar un referèndum d’auotedeterminació, l’expressió més netament democràtica existent, ja que recull directament l’opinió de la ciutadania.

Tanmateix, la proposta de la Intersindical-CSC passa per un sobiranisme en clau d’integració social. No pot ser ni volem que sigui d’una altra manera, com a mínim per als i les que abordem la qüestió nacional des d’una perspectiva d’esquerres. Per nosaltres, res afavoreix més el procés sobiranista que la seva identificació amb una societat més justa. Només polítiques integradores, en clau de justícia social, podran suscitar il·lusió i compromís en les classes populars. És fonamental que el treball en comú de les forces sobiranistes incorpori la referència d’un model social més solidari i igualitari.

Parlar d’un procés d’acumulació de forces en clau social a favor del dret a l’autodeterminació no significa renunciar a què, en una fase posterior, puguin donar-se acords transversals. El principi de sobirania requereix un acord de mínims de les forces polítiques i socials favorables, però això no pot implicar en cap cas aparcar un debat essencial com el del model laboral, econòmic i de societat, en especial en un moment de crisi i precarietat extrema com l’actual.

Tant en el proper 11 de setembre com a la vaga general del 29 del mateix mes, doncs, caldrà plantejar la necessitat de construir un Estat propi i un nou model econòmic i social més just, solidari i igualitari, per nosaltres dues cares de la mateixa reivindicació que es necessiten mútuament.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/429/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/429/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur Wed, 25 Aug 2010 16:57:30 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/429/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur
Així, en el marc de la reforma laboral, es preveu que la comissió aprovi avui la reducció de 100 a 30 dies perquè una persona a l’atur rebutgi la realització d’un curs de formació. De la mateixa, el PSOE havia flirtejat amb el rumor de voler reduir també el temps per tal de rebutjar una oferta de treball, malgrat que al final l’esmena sembla que no incorpora aquest extrem. En tot cas, l’objectiu és posar cada cop més traves per tal de mantenir una prestació d’atur per la que cada persona ja ha cotitzat prèviament. Ja fa temps que sonen amenaces relatives a la reducció del temps de la percepció i de la seva quantitat. Per justificar aquestes mesures, s’apel·la a un suposat abús per part de les persones aturades, com si no tenir feina fos una situació en la que hom s’hi trobi per voluntat pròpia i, en tot cas, fent norma d’unes poques excepcions. Tanmateix, és més fàcil limitar l’accés a tothom que no pas perseguir els possibles fraus i aquí rau una gran injustícia utilitzada hàbilment per qui vol retallar contínuament els drets socials i laborals.

Per altra banda, el ministre espanyol de Treball, José Corbacho, va assegurar ahir que veu “inevitable” incrementar el període en base al qual calcular la pensió de jubilació i que seria “raonable” apujar aquest dels 15 anys actuals fins als 20 anys. En el fons, l’objectiu es reduir la prestació final, ja que el salari acostuma a augmentar amb l’edat, i aquesta mesura s’inclouria en la futura reforma del sistema de pensions. Frenar aquesta nova retallada de drets, que acompanyaria l’elevació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, és un altre dels motius per tal d’aconseguir que la vaga general del 29 de setembre sigui un èxit.

D’aquesta manera, es fa necessari incrementar els esforços per aconseguir que la demostració de força de la classe treballadora dels Països Catalans sigui contundent i així no només aturar totes les mesures contràries als interessos de la classe treballadora i realitzades al dictat de la patronal i les multinacionals, sinó també per forçar els governs a iniciar un canvi del model socioeconòmic cap a fórmules més socialment justes i igualitàries i per assolir la sobirania nacional dels Països Catalans que permeti edificar un marc laboral propi i adequat a les nostres característiques i necessitats.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/423/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals- http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/423/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals- Fri, 30 Jul 2010 19:55:49 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/blog/423/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals-
D’aquesta manera, al projecte inicial, que abaratia l’acomiadament, laminava les garanties de la negociació col·lectiva, eliminava les restriccions per actuar de les ETT i les agències privades de col·locació i aprofundia en la flexibilitat interna al servei de l’empresari, les esmenes més importants pactades i incorporades a la reforma han estat:

- Es permet acomiadar amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat en cas que l’empresa “prevegi pèrdues”. No caldrà esperar a què aquestes es consolidin per tal d’obtenir la rebaixa i, amb el frau que té lloc actualment, no costarà gaire maquillar els números.

- Amb l’excusa d’una teòrica lluita contra l’absentisme laboral, es permet acomiadar amb la mateixa indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat els empleats i les empleades que faltin a la feina de forma reiterada, encara que sigui per malaltia. De la mateixa manera, els inspectors i inspectores de Seguretat Social podran forçar l’alta d’un/a malalt/a a partir del quart dia de baixa, i no del 14è, com fins ara. El sol fet d’emmalaltir, doncs, pot passar a estar penat o limitat.

- Es consolida la judicialització de les relacions laborals. Quan l’empresari no es posa d’acord amb els i les representants de la plantilla per modificar condicions laborals i evitar complir convenis i contractes, serà un jutge qui determinarà si la mesura convé.

- Qualsevol persona que porti un mes a l’atur, podrà ser contractada a través del contracte de foment de l’ocupació, amb una indemnització per acomiadament de 33 dies per any treballat, enlloc dels 45 dies del contracte indefinit ordinari. Per tal que fos així, en el projecte inicial la persona havia de dur 3 mesos a l’atur.

- Es dóna mig any a sindicats i patronal perquè negociïn la reforma de la negociació col·lectiva. De no posar-se d’acord, legislaria el Congrés, al qual de qui ja sabem de qui està i s’avançaria en noves mesures per laminar la representació col·lectiva i la força dels sindicats.

- Una esmena de CiU ha aconseguit arrencar el compromís que, un cop s’acabi la crisi actual, el Govern procedirà a dificultar la percepció de la prestació d’atur per part dels desocupats i les desocupades, els i les quals estarien obligats/des a assistir a cursos de formació o a acceptar ofertes de feina.
]]>