http://blogs.jornal.cat// http://www.jornal.cathttp://www.jornal.cat/img/contingut/logo.png Tue, 02 Mar 2010 17:42:30 +0100 ca http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/les-xifres-datur-dels-paisos-catalans-ja-representen-mes-de-1.400.000-persones-aquest-mes- http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/les-xifres-datur-dels-paisos-catalans-ja-representen-mes-de-1.400.000-persones-aquest-mes- Tue, 02 Mar 2010 17:42:30 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/les-xifres-datur-dels-paisos-catalans-ja-representen-mes-de-1.400.000-persones-aquest-mes-
En concret, durant el mes passat, 26.264 nous/ves catalans/es van passar a engreixar els registres d’atur, arribant a la dramàtica xifra oficial dels 1.194.302 afectats/des. Tanmateix, cal tenir en compte que el ministeri de Treball tan sols comptabilitza les persones inscrites als serveis públics d’ocupació, el que deixa fora molts/es desocupats/des que no han fet el tràmit per no tenir dret a percebre cap prestació i considerar-lo una fórmula poc útil de trobar feina. De fet, cada Enquesta de Població Activa (publicada trimestralment per l’Instituto Nacional de Estadística) desemmascara unes 200.000 persones més a l’atur. D’aquesta manera, afegint aquesta xifra a la publicada avui per l’executiu central i sumant-li les més de 20.000 persones sense feina de la Catalunya Nord (que s’acosten cada cop més a les 30.000), podem constatar que el nombre total de desocupats/des supera ja els 1.400.000, una històrica xifra que fa témer superar en breu el llindar històric del milió i mig, si no canvia la tendència.

D’aquesta manera, malgrat que l’atur (masculí) a les Illes Balears i Pitiüses s’ha reduït aquest febrer, l’increment mensual del conjunt del país ha estat del 2,25% i l’augment anual acumulat, del 23,26%. Ambdues xifres són, una vegada més, superiors a les del conjunt de l’Estat espanyol (on l’increment anual ha estat del 18,63%), demostrant una vegada més com els Països Catalans, surten especialment perjudicats per la crisi, a causa de la manca de competències i recursos per poder-hi fer front.

En el quadre adjunt, es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades.

Per territoris, allí on l’atur ha crescut més durant el febrer ha estat Castelló (un 3,85%), seguit de prop per Tarragona (un 3,68%) i València (3,02%), mentre que on ho ha fet en menor mesura (a banda de la reducció dels territoris insulars) ha estat a Girona (un 1,66%) i a Alacant (un 2,03%). En termes anuals, on el nombre de desocupats/des s’ha incrementat més ha estat a Lleida (un 27,69%), seguida de Castelló (un 26,86%), i on ho ha fet en menor mesura ha estat a Alacant (un 20,38%) i a les Illes Balears i Pitiüses (un 21,06%).

Pel que fa a col·lectius, un altre mes consecutiu, les dones han patit més la destrucció d’ocupació, revertint la tendència inicial de la crisi i, de fet, en termes anuals, les diferències entre homes i dones en increment d’aturats/des, ja és tan sols d’un punt. Això és degut a què el sector serveis, típicament feminitzat, ha pres el relleu als de la construcció i la indústria, els primers en notar la crisi. Així, de les 26.264 noves persones sense feina, 15.413 provenen del sector terciari, mentre que 2.058 ho fan de la indústria, 1.947 de la construcció, 1.839 del sector primari i la resta no tenien feina anterior. Per la seva banda, malgrat que el jovent és el col·lectiu més distorsionat per aquestes xifres (gairebé la meitat no està apuntat als serveis públics d’ocupació i, per tant, no hi és reflectit), durant aquest mes l’increment de l’atur que ha patit ha estat notablement superior a la mitjana.

Finalment, cal destacar que hi ha prop de 243.697 immigrants a l’atur, arreu dels Països Catalans, gairebé un 30% més que fa un any. Igualment, gairebé 450.000 de les persones sense feina no perceben cap tipus de prestació, i un 86,55% dels contractes firmats el mes passat són temporals.

Una vegada més (i ja en portem unes quantes), les xifres demostren com el govern central és incapaç de trencar una dinàmica enormement negativa i de precarització creixent, a la vegada que les mesures que presenta, a banda d’inútils, són incapaces de desmarcar-se d’un model de creixement especulador, neoliberal i centralista, totalment negatiu per a les classes treballadores dels Països Catalans. Fins que no s’afronti un veritable repartiment del treball i la riquesa (un objectiu quimèric en el panorama de pactes obert al Congrés dels Diputats), no se superarà aquesta destrucció continuada de l’ocupació.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-moderacio-no-afecta-tothom-per-igual-les-rendes-salarials-es-van-reduir-el-triple-que-l http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-moderacio-no-afecta-tothom-per-igual-les-rendes-salarials-es-van-reduir-el-triple-que-l Wed, 24 Feb 2010 21:39:13 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-moderacio-no-afecta-tothom-per-igual-les-rendes-salarials-es-van-reduir-el-triple-que-l
Així, mentre fa menys d’un mes apareixia un estudi de l’Institut Alemeny d’Estudis Econòmics que afirmava que els salaris reals han baixat un 7% des del 2000, a l’Estat espanyol, aquesta setmana El País ha publicat un reportatge en el qual es demostra com les rentes salarials es van reduir el triple que les empresarials, durant l’any passat. Així, les remuneracions dels assalariats i les assalariades de l’Estat espanyol es va reduir un 3,1%, el 2009, mentre que els marges de les empreses i professionals autònoms van baixar tan sols un 1%. El que encara es reduí més fou la recaptació d’impostos, que va ser un 17,8% inferior a la de l’any 2008.

D’aquesta manera, a causa de la reducció dels impostos recaptats, que passaren a representar del 10,4% del PIB al 7,3%, el pes de les rendes del treball (malgrat reduir-se, però en menor mesura) cresqué fins suposar el 48,6% del PIB (el 47,6%, el 2008), mentre que els marges empresarials s’alçaren des del 42% fins representar el 44,1%, la major crescuda registrada des que s’inicià la sèrie estadística, el 1980.

D’entre els que han perdut i atenent a l’evolució general de la riquesa, queda clar que les rendes empresarials han estat les menys castigades i, tanmateix, les que més reclamen (i aconsegueixen) apretades de cinturó de la resta. I, mentrestant, per corregir la reducció en la recaptació, el govern central aprova increments dels impostos indirectes (com l’IVA) que només faran que subratllar aquestes desigualtats. Un exemple més que la crisi l’estem pagant qui no toca i qui no la provocà i que cal posar fi a una etapa de pactisme social que l’únic que fa és gestionar les misèries i retallades de drets de les classes treballadores!

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-govern-espanyol-planteja-una-reforma-laboral-que-retalla-drets-i-que-sindicats-i-patron http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-govern-espanyol-planteja-una-reforma-laboral-que-retalla-drets-i-que-sindicats-i-patron Mon, 08 Feb 2010 15:48:51 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-govern-espanyol-planteja-una-reforma-laboral-que-retalla-drets-i-que-sindicats-i-patron
D’aquesta manera, la voluntat del govern espanyol és que, sense crear cap nova modalitat de contracte, s’introdueixin modificacions que incentivin l’ús d’aquelles modalitats ja existents i que són més precàries que el contracte indefinit ordinari. Així, es pretén incrementar el pes dels contractes de foment de la contractació indefinida (que rebaixa la despesa de l’acomiadament improcedent dels 45 dies per any treball als 33, malgrat que actualment està reservat a un conjunt de determinats col·lectius que es podria augmentar), incentivar el contracte a temps parcial (malgrat que, segons l’Enquesta de Població Activa, un 50% de les persones que actualment disposa d’un contracte d’aquesta modalitat preferiria tenir-ne un a temps complet, tot i que la proposta del govern de Zapatero és flexibilitar-lo i reduir les despeses de contractació mitjançant pressupost públic) i promoure el contracte de formació (bàsicament per a la gent jove, amb despeses de salari i acomiadament més baixos, tot i que ara es proposa que les empreses petites no hagin de donar la formació teòrica que se li pressuposa), així com motivar els acomiadaments procedents en els contractes indefinits ordinaris (els quals tan sols donen dret a cobrar 20 dies per anys treballat). De fet, el propi document accepta que “les mesures de tot ordre adoptades des de fa anys per corregir aquesta disfunció del nostre mercat de treball [entre contractes temporals i indefinits, que és considerat el principal problema a afrontar] (...) han resultat ineficaces” i, tanmateix, les noves propostes plantejades aprofundeixen en la generalització de contractes precaris i més barats per les empreses que fins ara tan negatius resultats han aportat.

De la mateixa manera, es pretén fer col·laborar les empreses de treball temporal i les agències privades de col·locació amb els serveis públics d’ocupació (avançant en la privatització plena de la intermediació en la recerca de feina), flexibilitzar la negociació col·lectiva (reduint la protecció plena que actualment pot garantir, segons la situació de l’empresa), impulsar programes extraordinaris d’ocupació per a joves, basats en la formació i en col·laboració amb les comunitats autònomes (quan un dels grans problemes de molts/es joves és la sobrequalificació i, a més, es dóna el cas que la conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya va retirar la setmana passada les ajudes per a formació d’aturats/des sense formació i amb risc d’exclusió), s’emmiralla en les polítiques neoliberals de flexiseguretat i ni aporta novetats en l’estratègia per acabar amb les desigualtats de gènere, ni tan sols esmenta les dificultats afegides d’un col·lectiu especialment precaritzat com l’immigrant.

Fins que el govern espanyol no accepti que el principal problema de l’actual crisi i, de fet, del mercat laboral no és la seva excessiva rigidesa o despeses empresarials, sinó precisament la manca d’estabilitat i de poder adquisitiu d’una majoria de la població, derivades de les creixents desigualtats socials, no s’afrontaran correctament els elements centrals a debatre i tan sols es debatrà en quina mesura precaritzar encara més les vides de les classes treballadores, sense més conseqüència per l’economia que l’enriquiment a curt termini dels i les de sempre. Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC, rebutgem contundentment les mesures que preveu l'executiu central i ens reafirmem en què precisament el que ara pertoca és repartir el treball i la riquesa i avançar cap un model d’ocupació plena i de qualitat, mitjançant les 10 propostes que ja fa temps que vam presentar i defensem.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-ministeri-de-treball-suma-37.000-nous-aturats-als-paisos-catalans-durant-el-mes-de-gene http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-ministeri-de-treball-suma-37.000-nous-aturats-als-paisos-catalans-durant-el-mes-de-gene Tue, 02 Feb 2010 22:28:06 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-ministeri-de-treball-suma-37.000-nous-aturats-als-paisos-catalans-durant-el-mes-de-gene
En termes percentuals, l’increment anual de desocupats/des ha estat del 27,09%, en un degoteig imparable de llocs de treball destruïts que dura des de fa gairebé dos anys. A nivell mensual, l’increment ha estat del 3,3%, malgrat que a les Illes Balears i Pitiüses s’han creat 510 llocs de treball, tots ells en el sector de la construcció. Aquesta xifres, una vegada més, són superiors a les estatals, on l’increment de l’atur anual ha estat del 21,66% i el del mensual, del 3,18%. Així, l’espoli fiscal i la manca de competències en matèria laboral i econòmica del nostre país ens demostren cada dia fins a quin punt la manca d’un estat propi ens afecta a les classes treballadores catalanes, en ser una càrrega afegida a les causes internacionals i pròpies d’aquesta crisi.

En el requadre adjunt es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades.

Igualment, durant el mes de desembre, la província on més cresqué l’atur fou Lleida (amb un 5,91%), seguida de Tarragona (amb un 5,13%) i Castelló (amb un 4,96%). I, a banda de la reducció de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, allà on menys ha crescut aquest ha estat a Alacant (ho ha fet en un 2,44%). A nivell anual, per contra, el major creixement de l’atur ha tingut lloc a Castelló (un 36,02%) i Lleida (un 32,37%), mentre que el menor s’ha patit a les Illes Balear i Pitiüses (un 21,68%) i Alacant (un 23,91%).

Pel que fa a col·lectius, durant el mes de desembre, les dones han patit més la destrucció d’ocupació que els homes, al contrari del que acostumava a ocórrer en mesos previs, atès que cada vegada més la crisi s’està bolcant en un sector generalment feminitzat com dels serveis, un cop el de la construcció i la indústria ja han estat més afectades prèviament. D’aquesta manera, 27.000 de les 37.000 noves persones aturades provenen del sector serveis, que s’ha ressentit de la fi de les feines de temporada d’hivern i ha vist créixer el nombre de desocupats/des un 4,24%. Igualment, l’atur ha crescut un 1,87% en la indústria (3.733 nous/ves desocupats/des), un 1,5% en la construcció (3.267 nous/ves desocupats/des) i un 7,27% en el sector agrari (1.297 nous/ves desocupats/des). Pel que fa a la gent jove, una altra vegada el ministeri de Treball ignora la majoria del jovent aturat, ja que el nombre de membres d’aquest col·lectiu que identifica és gairebé la meitat que els que reflecteix l’EPA, atès que la gent jove, molta de la qual no té accés a cap subsidi, no es pren la molèstia d’inscriure’s a uns serveis públics d’ocupació que entén com a inoperants.

Per altra banda, ja hi ha 235.521 persones immigrades a l’atur, al conjunt dels Països catalans, un 34% més que fa un any, i representen una cinquena part dels aturats i aturades del país. Igualment, del total de persones sense feina d’arreu del país, n’hi ha prop de 450.000 que no són beneficiàries de cap tipus de prestació d’atur, malgrat la implantació del subsidi de 450€, amb totes les dificultats que això comporta. Finalment, cal destacar que, malgrat la finalització de la contractació de temporada, un 87,88% dels contractes firmats durant el mes de gener, als Països Catalans, han estat temporals, perpetuant així un model basat en la precarietat i la manca d’estabilitat.

D’aquesta manera, tal com es ressaltà en l’anàlisi d’ahir de les dades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2009, aquestes xifres tornen a demostrar la inoperància del govern espanyol per fer front a la xacra de l’atur i la necessitat d’impulsar canvis profunds que trenquin amb les seves polítiques neoliberals i el centralisme en les competències en matèria laboral i econòmica, per tal d’edificar un marc català de relacions laborals que permeti avançar cap a la plena ocupació de qualitat.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/us-interessat-i-demagogic-del-terme-vaga-en-el-tancament-de-cinemes-de-dilluns http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/us-interessat-i-demagogic-del-terme-vaga-en-el-tancament-de-cinemes-de-dilluns Fri, 29 Jan 2010 15:44:32 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/us-interessat-i-demagogic-del-terme-vaga-en-el-tancament-de-cinemes-de-dilluns
Tanmateix, des de la Intersindical-CSC, es denuncia l’ús esbiaixat i interessat d’aquesta terminologia, ja que en cap cas es pot considerar “vaga” a l’acció que tindrà lloc.

De fet, segons es desprèn del Reial Decret Llei 17/1977, la Constitució espanyola i la sentència 11/1981 del Tribunal Constitucional:

“S’entén per vaga el tancament temporal, col·lectiu i concertat de la prestació de treball, per part dels treballadors, com a forma de pressió en defensa dels seus interessos.
L’exercici de la vaga suposa:
- la finalització de la prestació dels serveis per part dels treballadors afectats.
- la no ocupació pels treballadors del centre de treball o de les seves dependències.”

Mitjançant aquesta definició, doncs, queda clar que dilluns no tindrà lloc cap “vaga de cinemes”, ja que l’acció no estarà organitzada per part dels treballadors i les treballadores del sector, sinó per la patronal, i, a més, les reivindicacions que es plantegen en cap cas responen als interessos de les plantilles dels cinemes ni de la classe treballadora, sinó que, altra vegada, responen als interessos dels empresaris i les empresàries del sector i, de fet, a tots aquells col·lectius contraris a la normalització lingüística de la llengua catalana.

L’ús demagògic de la terminologia usada pretén emmascarar rere una suposada defensa dels llocs de treball de les plantilles de les sales la manca de voluntat d’avançar cap a la introducció del català als cinemes i, com a sindicat, des de la Intersindical-CSC no es pot permetre aquest engany. Cal tenir clar que, amb el tancament de cinemes del dilluns, no s’estaran defensant drets laborals, sinó l’immobilisme de la patronal i els seus interessos concrets.

De la mateixa manera, la llei impedeix que, durant una vaga, es pugui forçar ningú a seguir-la si hom no està d’acord amb les reivindicacions o les formes usades. Per contra, les distribuïdores estan pressionant els cinemes per tal que tanquin dilluns, rere l’amenaça de no facilitar-los-hi pel·lícules per estrenar, en una demostració de les fórmules mafioses de la patronal i les majors del sector.

Des de la Intersindical-CSC, doncs, a més de rebutjar la terminologia emprada, l’acció en si mateixa i el boicot espanyolista a la Llei del Cinema, s’anima al conjunt dels treballadors i treballadores que, en defensa dels seus interessos, el proper dilluns premiïn les sales que s’han mantingut fermes, assistint-hi, per demostrar que la normalització lingüística, també al cinema, és una meta que cap patronal ha de poder boicotejar.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/una-retallada-encoberta-de-les-pensions-de-jubilacio http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/una-retallada-encoberta-de-les-pensions-de-jubilacio Wed, 27 Jan 2010 22:29:56 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/una-retallada-encoberta-de-les-pensions-de-jubilacio
Davant d’això, la Intersindical-CSC ha qualificat l’actitud del govern espanyol de “frívola, erràtica i demagògica”, ja que ha quedat clar com la deducció dels 400€ era una fórmula inadequada, populista i allunyada d’una veritable política fiscal progressiva (tal com ja va denunciar en el seu moment el sindicat) i, a més, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, ha tingut la barra d’assegurar que, amb l’increment de l’1% de les pensions, el poder adquisitiu dels jubilats augmentaria, ignorant les deduccions de l’IRPF que anul·len aquest augment.

En aquest sentit, la Intersindical-CSC ha recordat que, malgrat que aquest cop la pèrdua és en termes absoluts, la reducció de poder adquisitiu és una tònica anual per al jubilat català, ja que els increments de què any rere any gaudeixen, calculats segons l’IPC espanyol, són inferiors als de l’IPC català que marca efectivament l’evolució dels preus al nostre país. De la mateixa manera, cal recordar que segons un estudi del Centre d’Estudis Sobiranistes, si poguéssim gestionar la nostra pròpia Seguretat Social catalana, amb una caixa pròpia, la pensió mitjana seria prop de 200€ mensuals superior.

De la mateixa manera, aquesta reducció de les pensions, unida a la futura pujada de l’IVA (a mitjans de 2010) suposarà una precarització afegida per a les persones grans, les quals ja es troben prou escanyades i la situació de les quals dificulta la seva contribució a l’impuls del consum i l’economia, en temps de crisi. De fet, cada vegada més, el rostre de la pobresa és el d’una dona vídua i jubilada i, per evitar un agreujament d’aquesta situació, cal plantejar el debat de les pensions en el marc del debat sobre el repartiment de la riquesa i el sistema fiscal, ja que el problema que arrossega no deriva d’un excés de jubilats/des, sinó el d’una retallada continuada dels impostos directes, en favor de les grans rendes.

Finalment, la Intersindical-CSC denuncia els atacs que ha patit i està patint darrerament el dret a una jubilació digne, qüestionada cada vegada més a causa d’aquestes reduccions continuades de poder adquisitiu, però també pel possible ajornament de la jubilació als 70 anys, pel també possible increment del període de cotització necessari per rebre una prestació i per la limitada aplicació de la llei de dependència.

Des de la Intersindical-CSC, doncs, es reivindiquen indicadors propis i una caixa de Seguretat Social pròpia per als Països Catalans, per tal de poder garantir unes prestacions dignes per als jubilats catalans, així com una fiscalitat progressiva que penalitzi les rendes altes i garanteixi la viabilitat del sistema de pensions.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/els-paisos-catalans-han-concentrat-el-41-dels-concursos-de-creditors-de-lestat-espanyol-du http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/els-paisos-catalans-han-concentrat-el-41-dels-concursos-de-creditors-de-lestat-espanyol-du Sat, 09 Jan 2010 09:32:35 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/els-paisos-catalans-han-concentrat-el-41-dels-concursos-de-creditors-de-lestat-espanyol-du
D’aquesta manera, segons un estudi de PricewaterhouseCoopers amb dades publicades al BOE, els Països Catalans concentren un 41% dels concursos de creditors que van tenir lloc a l’Estat espanyol, durant el 2009 (quan tan sols representen prop d’un 30% de la població ocupada de l’estat). Igualment, el nombre de concursos de creditors al nostre país de l’any passat s’ha doblat respecte el del 2008, mentre que és 4,4 vegades superior a la xifra del 2007.

En el requadre de la imatge es poden observar les dades concretes, per províncies i territoris (d’esquerra a dreta, el nombre total de concursos, l’increment respecte el 2008 i el 2007 i el percentatge de concursos que representen respecte el total de l’Estat espanyol)

A banda, aquest estudi també assenyala les empreses més afectades per aquests tancaments, malgrat que no diferencia les dades a nivell català. En tot cas, i suposant que no es variés excessivament respecte la tònica estatal, es pot observar com cada cop més empreses mitjanes es declaren en fallida (respecte les grans empreses) i que disminueix el pes relatiu de les lligades als sectors de la construcció respecte aquelles dels sectors industrial i de serveis, confirmant que la crisi cada cop afecta un varem més ampli d’empreses i sectors productius.

D’aquesta manera, cal que les classes treballadores i els Països Catalans deixin de ser els principals afectats d’una situació que no han provocat. Cal que s’emprin les eines necessàries per tal de canviar un model socioeconòmic condemnat al fracàs i garantir els recursos i competències que serveixin per construir un marc laboral propi que defensi el teixit productiu i l’ocupació de qualitat.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-projecte-de-llei-deconomia-sostenible-una-proposta-limitada-i-mancada-de-mesures-social http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-projecte-de-llei-deconomia-sostenible-una-proposta-limitada-i-mancada-de-mesures-social Tue, 01 Dec 2009 19:19:52 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-projecte-de-llei-deconomia-sostenible-una-proposta-limitada-i-mancada-de-mesures-social
Així, el projecte del govern espanyol es divideix en 3 eixos i un seguit de mesures fiscals. Per una banda, un eix pretén millorar l’entorn i aglutina mesures com l’impuls d’una limitada reforma dels òrgans reguladors en el sector de l’energia i les telecomunicacions i l’avenç cap a una tímida transparència en els sous de directius/ves d’empreses que cotitzen en borsa, però també qüestions com la presentació d’un pla d’estalvi en la despesa pública (el qual pot comportar menys inversions en serveis socials) o la modificació de la llei de Contractes, per facilitar la col·laboració entre el sector públic i el privat (donant així un major pes a les empreses privades, enfront la iniciativa pública).

Per altra banda, el segon eix pretén reforçar la competitivitat, aportant tot un seguit de facilitats a les empreses, com una reducció dels terminis per crear-ne (reduint així el seu control), retallant el termini de pagament de les administracions, rebaixant les càrregues administratives a les pimes (fent-les menys transparents) o donant més suport al foment de la internacionalització empresarial. De la mateixa manera, s’assegura que es vol potenciar la ciència i la innovació en la indústria, una promesa poc creïble, ja que això ve acompanyat per una reducció de les partides destinat a I+R+D, en els pressupostos d’enguany. Així mateix, totes aquestes mesures de suport a l’empresa no tenen cap contraprestació en favor de les classes treballadores

Pel que fa al tercer eix, aquest proposa potenciar la sostenibilitat, però presenta mesures tan limitades com la creació d’un segell amb informació mediambiental i d’una Mesa Sectorial per potenciar el transport sostenible, impulsar el vehicle elèctric en les diferents administracions, potenciar el transport de mercaderies per ferrocarril (segurament sense tenir en compte l’eix mediterrani), facilitar l’entrada de nous operadors en el transport interurbà o accelerar els objectius de l’estalvi energètic (després d’anys sense complir els que ja hi havia fixats). Tot plegat, però, obvia la necessitat de fixar límits i sancions quant a la contaminació i la sostenibilitat energètica i un autèntic canvi de model en aquest àmbit.

Finalment, el projecte de llei preveu nombroses mesures fiscals, moltes d’elles ja anunciades amb anterioritat, com la limitació de la deducció per habitatge, millores fiscals pels lloguers i per la realització de certes obres, canvis en la fiscalitat dels directius i les directives (ja no tindran reducció del 40% en les retribucions plurianuals que superin els 600.000 euros) i majors deduccions empresarials per inversions en I+R+D i mediambientals. En general, però, són mesures molt tímides amb conseqüències limitades que xoquen amb la dinàmica general de la fiscalitat regressiva potenciada pel govern del PSOE.

Igualment, aquesta llei preveu marcar els canvis productius fins al 2020 i mobilitzar uns 20.000 milions d’euros. Així, s’hipotequen els propers 10 anys amb un pressupost previst que queda molt lluny dels 150.000 milions d’euros mobilitzats per salvar el sector financer. I els canvis que es pretenen introduir queden molt lluny de les promeses realitzades de control del sector financer, la superació de l’economia del totxo o l’avenç cap a un model de creixement sostenible. I encara queden més lluny les nostres reivindicacions de donar un major pes als serveis socials (especialment l’educació i la sanitat), de fer del sector públic una peça clau de l’impuls econòmic, d’imposar una fiscalitat veritablement progressiva, de fer de l’habitatge un dret, de crear un sector públic potent d’energies i indústria i uns sistema públic de finances, de fomentar la participació social en el disseny de les polítiques econòmiques i socials...

Igualment, s’obvia una de les altres causes per la qual la crisi ha colpejat especialment l’Estat espanyol i fa de la seva economia actualment tan insostenible, com és l’enorme desigualtat social i salarial en el si de la societat, impedint que una majoria de la població tingui recursos per tal de consumir allò que es produeix. L’avenç cap a la igualtat, la justícia social i l’estabilitat laboral és també un requisit per tal de garantir un poder adquisitiu bàsic perquè se superi l’atzucac actual. Una llei d’economia sostenible que no contempli aquesta faceta, la de la demanda, i no presenti mesures en aquesta línia no podrà avançar mai correctament cap a l’estabilitat econòmica.

Per tots aquests motius, des de la Intersindical-CSC rebutgem aquesta projecte de llei i esperem que sigui millorat en el seu tràmit parlamentari, malgrat que aquestes modificacions hauran de ser profundes, per tal de poder avançar cap al canvi econòmic i la transformació social necessàries. Cal ser conscients, però, que el tràmit parlamentari difícilment avançarà en aquest sentit, sense una mobilització i pressió popular al darrera per superar les mesures neoliberals amb les que s’està fent front a la crisi.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/25-de-novembre-de-2009-des-del-sindicalisme-i-el-mon-laboral-fem-front-a-la-violencia-de-g http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/25-de-novembre-de-2009-des-del-sindicalisme-i-el-mon-laboral-fem-front-a-la-violencia-de-g Wed, 25 Nov 2009 20:20:13 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/25-de-novembre-de-2009-des-del-sindicalisme-i-el-mon-laboral-fem-front-a-la-violencia-de-g
Aquestes relacions abusives troben la seva justificació en l’estructura patriarcal de la societat i en la desigualtat que aquesta marca entre homes i dones, fins al punt de legitimar, normalitzar i fins minimitzar les reaccions que susciten, una actitud passiva que des de ben petites ens inculquen. D’una altra manera, no es podria entendre que les dones, que produeixen més del 80% de la riquesa del planeta, tan sols posseeixin vora el 10% de la riquesa.

I aquestes relacions també es donen dia a dia, als centres de treball del nostre país, on la dona ha de viure una discriminació permanent que la converteix en mà d’obra barata i de baixa consideració, justificant diferents formes de violència de gènere o per raó de sexe, en forma de menysteniment constant, insults o una cosificació sexual de la persona (fins i tot, abans d’entrar al lloc de treball, en la fase d’entrevistes, on el físic pot ser molt més determinant en elles que en ells). I aquesta situació, altra vegada, se sustenta en discriminacions ja permanents en el món laboral català, en el qual el 80% dels contractes a jornada parcial els concentren dones, en el qual elles cobren un 25% menys de salari, en el qual tan sols un 9% dels càrrecs directius són ocupats per dones, en el qual pateixen un punt més de temporalitat que ells, en el qual un 30% de dones estan ocupades en llocs de treball per sota de la seva formació (en els homes, aquesta xifra és del 21%)... I aquesta situació és agreujada per la crisi actual, quan desenes de milers de dones s’han vist abocades al món laboral en condicions d’urgència i, per tant, de precarietat afegida, per poder garantir uns ingressos a la llar que les seves parelles respectives ja no podien assegurar (a causa de l’increment de l’atur masculí). De la mateixa manera, en el cas de les dones immigrades sense papers, arran de la recent aprovació de la nova Llei d’Estrangeria, aquestes resten encara més desprotegides davant les agressions masclistes, ja que poden ser deportades en cas de denunciar-ho a la justícia.

Per aquests motius, des del sindicalisme nacional i de classe, tenim unes tasques importants a fer per afrontar la violència de gènere dia a dia. Ens comprometem a denunciar la divisió sexual del treball, la precarietat afegida de les dones, la feminització de la pobresa. Exigirem desenvolupar protocols per prevenir i eradicar l’assetjament sexual o per motius de sexe als centres de treball, incloure a la negociació col·lectiva l’exigència de la plena igualtat entre homes i dones i l’aplicació de plans d’igualtat efectius, vetllar perquè els centres d’ensenyament impulsin un model coeducatiu, insistir en una corresponsabilitat en les tasques de la llar i reproductives i uns horaris de treball que la facin efectiva i lluitar pels drets de les dones immigrants i la seva protecció davant tot tipus d’agressió i violència.

Des de la Intersindical-CSC, un any més, i dia a dia, farem front a la violència de gènere i al patriarcat que la sustenta!
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/beneficis-bbva-aixo-no-es-crisi-es-un-escandol http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/beneficis-bbva-aixo-no-es-crisi-es-un-escandol Wed, 11 Nov 2009 14:42:45 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/beneficis-bbva-aixo-no-es-crisi-es-un-escandol
La banca, un cop més, presumeix de beneficis, poc sembla importar-li la crisi per continuar engreixant els seus comptes de resultats. Com si no passés res continuen obtenint beneficis a compte, en bona part, dels que estan patint, de veritat, les conseqüències d’una crisi que ells no han creat, els treballadors i les treballadores.

Si a aquestes dades de beneficis hi afegim la "jubilació" del ja famós exconseller, els ajuts que els governs de torn concedeixen a les entitats financeres, el desmantellament del BBVA als nostres països i la destrucció constant de llocs de treball en aquest Banc, durant el darrer any, podem concloure que AIXÒ NO ÉS CRISI, ÉS UN ESCÀNDOL.

Des de LAB i la Intersindical-CSC, no només estem obligats a denunciar aquest escàndol i els qui se’n vanaglorien, l’aplaudeixen o ho justifiquen, sinó que estem convençuts/des que només amb un canvi de Model Econòmic i Social podrem abordar, com correspon, una situació de crisi tan greu i que tants perjudicis comporta a la classe treballadora, mentre els de sempre continuen presumint dels seus immensos beneficis amb tot el que està caient.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-sector-serveis-esperona-lincrement-del-nombre-de-persones-a-latur-i-aquest-octubre-ja-e http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-sector-serveis-esperona-lincrement-del-nombre-de-persones-a-latur-i-aquest-octubre-ja-e Tue, 03 Nov 2009 17:16:44 +0100 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-sector-serveis-esperona-lincrement-del-nombre-de-persones-a-latur-i-aquest-octubre-ja-e
Aquesta evolució és semblant a la que té lloc al conjunt de l’Estat espanyol, malgrat que en aquest no s’hi dóna amb tanta virulència, ja que, mentre l’atur estatal s’ha incrementat un 35,14% anual, als Països Catalans ho ha fet en un 45,60%, deu punts per sobre. Aquesta diferència es manté en les xifres d’atur masculí i femení, mentre que, en el cas de l’atur juvenil, l’augment català és fins a 12,5 punts superior a l’espanyol. D’aquesta manera, un altre mes, podem comprovar com les nefastes polítiques econòmiques del govern central perjudiquen especialment els Països Catalans, els quals són incapaços d’aplicar mesures i reformes adequades a les seves característiques i necessitats socials, laborals i productives, a la vegada que pateix un dèficit fiscal que en malmet greument el conjunt de l’economia.

Tanmateix, cal tenir en compte que les xifres del ministeri de Treball no són en cap cas les correctes, ja que tan sols té en compte les persones registrades als serveis públics d’ocupació, un tràmit que, en cas de no tenir accés a prestacions o creure el servei inútil per trobar feina, no cal realitzar. D’aquesta manera, l’Enquesta de Població Activa (EPA) referent al tercer trimestre de 2009, identifica fins a 170.000 aturats/des més als Països Catalans.

En el requadre adjunt, es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades.

Durant aquest mes d’octubre, l’increment de l’atur ha estat especialment acusat a les Illes Balears i Pitiüses, on la xifra de persones desocupades ha augmentat un 13,28%. Per contra, al País Valencià l’increment ha estat gairebé nul (tot i que presenta les pitjors dades en l’evolució anual). Quant a províncies, la de Castelló és altra vegada la que presenta un increment anual més elevat, del 66,38%, mentre que la de Lleida, amb un 50,57%, és l’altra que supera l’augment del 50%.

Quant a col·lectius és significatiu com l’evolució de l’atur masculí i femení tendeixen a igualar-se i, mentre l’increment mensual ja és superior per a les dones, la diferència entre ambdues evolucions anuals s’ha reduït des dels 20 fins als 14 punts en tan sols un mes. Pel que fa al jovent, aquestes dades són enganyoses, ja que bona part dels i les joves aturades no s’apunta als serveis públics de treball, motiu pel qual la majoria d’ells/es no hi consten (les dades de l’EPA mostren el doble de joves desocupats/des que les del ministeri de Treball). Quant al col·lectiu immigrat, l’increment de l’atur anual ha estat del 62,48% i ja hi ha 211.327 nouvinguts/des sense feina, al conjunt dels Països Catalans, una cinquena part del total d’aturats/des del país.

Tanmateix, és interessant veure com el sector serveis ha estat el que ha aportat 20.500 dels 24.000 nous/aturats, durant el mes d’octubre, ja que la construcció i la indústria gairebé han congelat el seu procés de destrucció d’ocupació, tot i que han traslladat al sector terciari tota la precarietat creada. De fet, malgrat que la construcció ha vist augmentar el nombre d’aturats/des un 64,65% anual i la indústria un 40,87%, el sector serveis ja ho ha fet també en un 41,95%, el que en termes absoluts són 181.573, un 53% del total de nous/ves desocupats/des.

Altres dades interessants són, per exemple, que un 87,3% dels 352.850 contractes firmats als Països Catalans, durant el mes d’octubre, són temporals i que un 28,73% dels aturats i les aturades registrades als serveis d’ocupació, un total de 317.312 persones, no cobren cap tipus de prestació. Aquesta darrera xifra, però, es podria elevar fins a gairebé mig milió de persones, si es tenen en compte les dades de l’EPA.

Per fer front a aquesta crisi i l’especial precarització patida per les classes treballadores, podeu consultar aquí les propostes de la Intersindical-CSC, entre les quals s’hi inclouen no aprovar cap ERO sense acord sindical, augmentar les prestacions socials i la despesa en sanitat i educació, imposar un sistema fiscal realment progressiu i que carregui sobre les rendes altes, impulsar el sector públic com a element cabdal de l’economia (incloent la participació en les finances, la indústria, l’energia...) i avançar cap a l’edificació d’un Marc Català de Relacions Laborals que eviti els greuges que patim com a nació espoliada i sense competències reals per garantir el progrés econòmic, el benestar social i els drets laborals.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/un-60-5-de-les-persones-te-dificultats-per-arribar-a-final-de-mes-i-un-15-6-son-pobres-als http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/un-60-5-de-les-persones-te-dificultats-per-arribar-a-final-de-mes-i-un-15-6-son-pobres-als Thu, 22 Oct 2009 21:44:16 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/un-60-5-de-les-persones-te-dificultats-per-arribar-a-final-de-mes-i-un-15-6-son-pobres-als
La mateixa enquesta de l’INE ofereix una altra dada preocupant, el del nombre de persones que se situen per sota del llindar de la pobresa, una xifra que supera el 15% en el conjunt dels Països Catalans, tot i que amb diferències notables segons el territori. D’aquesta manera, un 20,2% de la població del País Valencià es pot considerar pobre, quan l’any passat aquesta xifra era del 16,3%, mentre que a Catalunya i a les Illes Balears i Pitiüses el percentatge s’ha reduït lleument.

Finalment, l’Enquesta de Condicions de Vida 2008 també reflecteix que el coeficient de Gini de l’Estat espanyol, aquell que marca el nivell de desigualtat entre la seva població, se situà en el 31,2, a nivell estatal. Aquesta xifra pràcticament no ha variat respecte el 2007, i, segons dades de l’Observatori Social d’Espanya, segueix sent superior a la mitjana de la UE, on se situa en 30 i, per tant, reflecteix que la desigualtat a l’Estat espanyol és superior a la mitjana europea i molt més elevada que la de països com Suècia (coeficient de 23), Dinamarca (25), Finlàndia (26) o, fins i tot, Eslovàquia (24), Malta (26) o Hongria (26).

Davant d’aquestes dades, des de la Intersindical-CSC, es reclama que el govern espanyol faci marxa enrere amb la seva proposta de pressupostos, que es considera “fiscalment i socialment regressiva” (ja que incrementa els impostos indirectes, redueix les partides socials i limita l’augment de les prestacions socials), i aposti per protegir aquelles famílies de classe treballadora amb dificultats per arribar a final de mes, que cada cop són més majoritàries, mitjançant la implantació d’un salari social per damunt del llindar de la pobresa, el reforç dels serveis públics, una millora accentuada en les quantitats de les prestacions socials, un notable increment del salari mínim per fer-lo arribar fins als 1.200 € mensuals i una fiscalitat realment progressiva i basada en els impostos directes, per a les rendes riques.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-creixement-de-latur-als-paisos-catalans-es-mante-durant-el-setembre-amb-27.500-noves-pe http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-creixement-de-latur-als-paisos-catalans-es-mante-durant-el-setembre-amb-27.500-noves-pe Fri, 02 Oct 2009 13:57:18 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/el-creixement-de-latur-als-paisos-catalans-es-mante-durant-el-setembre-amb-27.500-noves-pe
Atesa la importància del sector turístic, l’increment mensual d’aturats/des insulars ha estat especialment agut, de gairebé un 8%, enfront la mitjana nacional del 2,65%. Tanmateix, tal com ja avisàvem a principis de setembre, els propers mesos poden ser claus de cara a observar l’evolució de les xifres d’atur, ja que existeixen gran quantitat d’ERO suspensius que es poden convertir en ERO d’extinció, el que pot agreujar encara més la situació la situació.

De la mateixa manera, l’increment anual de l’atur dels Països Catalans sota administració espanyola segueix més d’11 punts per sobre de la mitjana estatal (un 52,75% català enfront un 41,29% espanyol), fruit de les dificultats per impulsar polítiques laborals, productives i d’ocupació adequades, sense un marc laboral propi. Malgrat tot, la xifra absoluta de persones sense feina de ben segur que és més elevada que la que reflecteixen aquestes dades del Ministeri de Treball, ja que l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon semestre ja va incrementar-la fins a més de 1.250.000, una xifra que ha augmentat des de llavors.

Així, mentre el País Valencià és la comunitat autònoma que presenta un increment anual de l’atur més elevat (del 55,83%), en termes absoluts és a Catalunya on més persones s’han quedat sense feina durant aquest període (fins a 354.215). Quant a províncies, en totes les de les tres comunitats les xifres d’increment anual de la desocupació ronden el 50% positiu, malgrat que a Castelló la xifra s’enfila fins al 79,14%, essent la província de l’estat amb un major augment de l’atur.

Quant a col·lectius, les xifres anuals encara presenten una diferència de 20 punts entre l’increment d’aturats i d’aturades, malgrat que aquesta xifra tendeix a reduir-se, ja que, per exemple, l’augment mensual ha estat gairebé idèntic en ambdós sexes. Pel que fa als i les joves, la fi de la temporada estiuenca ha suposat un increïble increment del 12,11% en el nombre de desocupats/des, tot i que aquesta xifra (i en especial l’absoluta) segur que és més elevada, tal com ho demostra si comparem aquestes dades sobre aturats/des joves amb les de l’última EPA, que eleva fins a més de 250.000 el nombre absolut de joves sense feina. Finalment, el col·lectiu nouvingut torna a ser el més perjudicat per la crisi, superant la xifra de 200.000 immigrants a l’atur (el que no comptabilitza els que no es troben inscrits/es als serveis públics d’ocupació) i un increment anual del 75,70%.

Pel que fa als sectors, aquest mes d’agost la destrucció de treball s’ha concentrat en el sector serveis, amb prop de 22.000 noves persones a l’atur, una xifra que s’eleva fins a 194.964 en termes anuals (el que suposa un increment del 48,86% en el sector). Quant al sector de la construcció, el darrer any ha aportat 88.015 nous/ves aturats/ves (un augment del 75,90% en el sector); la indústria n’ha aportat 62.822 de nous/ves (un augment del 47,63%) i el sector primari n’ha aportat 4.777 (un augment del 42,23%).

Un mes més, les mesures preses per les diverses administracions, en especial la central espanyola (pel grau de competències que gestiona), no estan servint per frenar la xacra de l’atur, ja que es resumeixen en simples pedaços, cars i poc efectius i que no ataquen el problema base de la crisi actual: un model socioeconòmic basat en l’especulació, el totxo, les desigualtats socials i el baix poder adquisitiu i amb un baix pes del sector públic i els serveis socials. Cal, doncs, afrontar aquests reptes, malgrat que està clar que mesures com l’increment regressiu d’impostos o la reducció de les inversions en I+D, previstes en els pressupostos de l’Estat, no apunten a què es pretengui avançar per aquí.

]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/mancances-i-limitacions-en-lacord-de-mesures-per-a-locupacio-juvenil http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/mancances-i-limitacions-en-lacord-de-mesures-per-a-locupacio-juvenil Thu, 24 Sep 2009 10:05:13 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/mancances-i-limitacions-en-lacord-de-mesures-per-a-locupacio-juvenil document on es demostren algunes de les seves de les seves profundes mancances i evidents limitacions. D’aquesta manera, mentre els actors firmants asseguraven que aquest podia ser un element essencial per tal de millorar la situació de l’ocupació per al jovent treballador català i un exemple del compromís de l’Administració amb la matèria, les joventuts del sindicalisme nacional i de classe destripen l’acord, eix per eix i objectiu per objectiu, per tal de mostrar una visió totalment diferent.

Així, en el document, que podeu llegir aquí i que porta per títol “Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya: un acord d’intencions incertes i mancances estructurals”, es demostra com 51 de les 68 mesures previstes a l’AMOJC són molt superficials i es refereixen tan sols a anàlisis, estudis, convenis, sensibilització o difusió, fins al punt que no es concreta ni una sola actuació parlamentària o legislativa en favor del treball juvenil. Igualment, l’AMOJC en cap cas suposa un projecte innovador, ja que, dels 200 milions d’euros anunciats totals, fins a un 92,88% del pressupost es dedicarà a mesures que es trobaven en curs, realitzades o previstes en anteriors plans, motiu pel qual en el present acord tan sols es recullen aquestes, però sense aportar gaire de nou. Un agreujant d’això és que el cos central i més d’un 90% dels recursos es dediquen a accions relatives a la formació professional i l’educació, uns camps que, tot i importants, no haurien de ser l’eix central de l’ocupació juvenil.

Davant d’aquest fet, des de l’Espai Jove es conclou que aquest acord és una constatació més de la incapacitat de la Generalitat de Catalunya per tal d’impulsar polítiques laborals decidides en favor del jovent treballador, tant per manca de competència i recursos, com per manca de voluntat política d’aprofitar les possibilitats existents. Igualment, l’AMOJC parteix d’un error de fons com és el considerar que la crisi és una causant de la precarietat juvenil, quan en realitat aquest és un mal endèmic que requereix profundes reformes per ser superat, mentre que des de l’Espai Jove també es critica que es vulgui transportar en el camp juvenil la nefasta via de la pau i la concertació social, una línia que les classes treballadores ja han descobert que només serveix per institucionalitzar les desigualtats en favor de les classes benestants.
]]> http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/11-de-setembre-davant-la-crisi-estat-propi-i-transformacio-social http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/11-de-setembre-davant-la-crisi-estat-propi-i-transformacio-social Tue, 08 Sep 2009 17:34:46 +0200 http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/11-de-setembre-davant-la-crisi-estat-propi-i-transformacio-social
Aquesta incapacitat per desenvolupar-nos com a poble i gestionar les nostres pròpies eines i sobirania deriven del caràcter centralista dels estats espanyol i francès, que han estat incapaços d’acceptar la seva pluralitat nacional interna i de cedir la capacitat de decisió a la seva població i als països que la conformen. Igualment, aquestes estructures i l’opressió nacional que apliquen internament responen a uns interessos determinats de classe que tenen com a objectiu mantenir la unitat de mercat i de legislació laboral i econòmica neoliberal.

Davant d’aquesta situació, la resposta basada en perpetuar la política del peix al cove i un gradualisme permanent sense un objectiu clar es presenta erràtica i ja s’ha demostrat inútil. Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC apostem per resoldre aquest conflicte mitjançant l’exercici del dret a decidir i l’autodeterminació, amb el trasllat de la veu i la decisió als treballadors i treballadores i la cessió al poble de la sobirania que li pertany. En aquest procés, davant la impossibilitat d’edificar un projecte just i democràtic amb l’Estat espanyol, cal avançar decididament cap a la creació d’un estat català sobirà i social, cal acompanyar indestriablement el procés d’alliberament nacional amb el de transformació social, cal convertir les classes treballadores en protagonistes.

D’aquesta manera, en un moment que la crisi actual fa més visible les limitacions dels estats espanyol i francès i de l’actual model socioeconòmic, cal reforçar més que mai un sindicalisme nacional i de classe amb caràcter sociopolític i combatiu. És l’hora de refusar les vies mortes de l’autonomisme i el pactisme social encarregat de gestionar i institucionalitzar la precarietat. Ès el moment de contribuir a l’avenç del projecte nacional des dels centres de treball.

Com a classe treballadora i com a Països Catalans estem patint de forma agreujada una crisi que no hem provocat, ara ens toca construir l’alternativa!

]]>