Jornal.cat

Innovació social en processos domèstics

Wed, 16 May 2012 11:00:00 +0200

Coses... de què ningú vol parlar

Avui parlaré d'innovació socialment responsable en processos domèstics. Entre els molts aspectes que podríem abordar per a solucionar problemes domèstics amb un enfocament ètic / sostenible / RSE, entraré en dos que fa temps que em costava de comprendre com és que ningú els abordava.

Tots dos fan referència a la gestió domèstica diària, el primer és més ambiental i el segon és més escatològic. Si avui en parlo és perquè acabo de rebre un missatge on se m'informa de la creació d'un recurs web que permetrà solucionar el primer tema. Si se'n surten, els proposaré que intentin tot seguit abordar el segon tema!!

1a proposta

Cada dia rebem un munt de cartes, tant de publicitat com factures. Les companyies de serveis ens proposen la facturació electrònica. Però jo, malgrat tenir una sensibilitat ambiental, he desistit de demanar factures digitals perquè resulta que t'envien un correu on et diuen que la les tens disponibles... Jo tinc el temps colladíssim, només faltaria que cada cop hagués d'entrar al web, contrassenya, recordar pestanyes, etc... La factura electrònica vol dir que m'enviïn la factura, un pdf. No que em facin fer la feina a mi. Una altra cosa és que estiguin disponibles al web, que això està bé.

Una mica em recorda quan als caixers automàtics, en la primera onada de sensibilitat ambiental, et demanava si volies impressió del paper amb el saldo o no. Et deien que si optaves per no imprimir salvaries arbres! Però t'obligaven a haver de tornar a entrar-hi de nou per saber el teu saldo. Finalment, la consciència ambiental dequeia, tot lamentant la manca d'intel·ligència dels programadors que no sabien sinó oposar les dues opcions. Finalment, al cap d'uns mesos va aparèixer la tercera opció: no imprimir però veure el saldo en pantalla. En el fons estem parlant de com integrar els dos requeriments: ambiental i qualitat de gestió per al client.

Torno a la facturació electrònica. En Jordi Alvinyà ens presenta una iniciativa que han desenvolupat: www.clickpost.com. Es tracta d’un servei gratuït online que rep, gestiona i arxiva permanentment, tot de forma automàtica, la correspondència comercial que tots rebem a casa en paper (factures de la llum, el gas, el telèfon... etc.), que en general se’ns amunteguen i no tenim mai temps de revisar i classificar. Són documents que en molts casos necessitarem un dia o altre, ja sigui per a la declaració de la renda o per reclamacions o identificacions davant dels nostres proveïdors. Amb Click Post podreu fins i tot controlar més fàcilment la vostra despesa. Encara no l'he provat però estic segur que pot fer un bon servei. Semba un bon servei, molt senzill, intuïtiu i pràctic. Diuen que amb Click Post ajudem a minorar l’impacte ambiental de la tala d’arbres: menys paper = més arbres! Me n'alegro molt i finalment podré fer ús de la facturació electrònica. No me'n puc estar, però, de lamentar que algunes empreses encara continuïn treballant les solucions ambientals com oposades a altres necessitats socials, com la gestió del temps.

2a proposta

He dit que aquesta tenia un caràcter escatològic, i és que va sobre l'acte d'orinar als lavabos domèstics. Més en concret, de com ho fem els especímens de sexe masculí. Les tasses del WC no estan concebudes per als homes, i en orinar a una certa distància (que s'incrementa per a les persones altes) és inevitable que s'esquitxi encara que siguin microgotes aparentment imperceptibles.

És aquest un tema fora de les matèries d'RSE? En absolut! Les conseqüències del que explico són: males olors, manca d'higiene, necessitat de netejar més sovint, més detergent, més dolors lumbars, més temps, més tensions familiars... Si les empreses fabricants de solucions per a les evacuacions humanes no han entrat a cercar una solució a aquesta matèria és perquè tradicionament els dissenyadors han estat homes i qui ha assumit la neteja domèstica dones. Que exagero? Pregunteu al vostre voltant si el que dic suposa o no un "tema".

Ara la pregunta és quan Roca, Sangrà, etc. deixaran de fabricar tasses i passaran a proveir solucions per a la micció masculina i altres evacuacions de les famílies del segle XXI? La innovació requereix d'entrada canviar la funció per una missió. I si volem fer innovació social requereix atendre els interessos i inquituds de totes les parts, fins i tot en aspectes que, per pudor, ningú en parla. Doncs parlem-ne que ja toca! Fora tabús i abordem la innovació en tots els camps.

De vegades, sembla que parlar d'aquestes matèries estigui vetat. Avui he aprofitat l'oportunitat d'embolcallar-lo amb la primera proposta, i així he deixat anar l'altre. Diuen que els catalans som donats a l'escatologia. Deu ser per allò del cagatió... En tot cas, posats a fer, ja mostro alguna innovació (bàsicament de qualitat però també ambiental) en la matèria. Ara sols cal que s'hi afegeixi la innovació social:

Un sector en el qual es pot innovar

Retallo del que diu l'amic Andreu Veà: Sin duda este interlocutor se quedó pasmado de contemplar que en los HeadQuarters de Google del Silicon Valley se programa hasta la taza del water... Fue uno de los inventos para atraer talento joven... (ésto juntamente a la buena comida gratuita para desayunar, comer y cenar)... Lo ilustraré gráficamente (por primera vez en público desde que lo inmortalicé en 2005). Esto podría parecer una “taza normal” (de las americanas, sistema de agua va distinto):

Si nos acercamos vas, veremos rápidamente que no. Que no es una taza “normal”. Y que al igual que el ordenador hasta tiene “energy saver”.

Y para aquellos incrédulos de poca fe en mis palabras iniciales... cuando dije “en google se programan hasta los wc”...

Aquí teneis colgado en la pared a una altura adecuada, el programador, si vais leyendo detenidamente vereis que se puede ajustar la temperatura del agua, su presión el tiempo de “riego”... y un montón de útiles parámetros para el fin...

Una altra innovació que ja incorpora la visió social seria aquesta, concebuda per a diferents edats de les persones usuàries, però sembla que solament s'adreça a pompis de classe alta:

Inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Ajusta la taza a cualquier tamaño...

Pueden llegar a pensar que estoy un poco obsesionada con estos complementos fundamentales del cuarto de baño. Pero nada más lejos de eso. Ocurre que si se avanza tecnológicamente en estos dispositivos, por llamarlos de alguna manera, también debemos comunicarlo como hacemos con un televisor 3D ó un tablet que mejora el iPAD. Y ahora resulta que los diseñadores coreanos il-seop so + hanbi jung, jaeyoung heo, hyungkyun jung, han creado un inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Y la universalización de la tapa del inodoro creo que tiene su importancia ¿digo yo?, como la tendría un cargador universal para los teléfonos móviles. Pero se han conseguido antes con un WC, ¿que le vamos a hacer?...

El Beetle´s Wing (Escarabajo con alas) como así se llama el inodoro, es un retrete doméstico que puede ser perfectamente compartido por hombres y mujeres y por los niños, por pequeños que estos sean, porque la tapa del WC se ajusta automáticamente a la medida ideal de cada persona con solo pisar un pedal. Cuando un hombre necesita orinar solo debe presionar ligeramente la palanca y la tapa se abre en dos alas, una a cada lado, sin que el señor deba tocarla con las manos. Y si el niño se sienta para hacer su necesidad, puede ajustar la tapa adaptando el tamaño a su tierno culito, sin que corra el peligro de caer dentro del inodoro con el consiguiente susto del pequeño y de mamá. Por las imágenes podemos ver que cualquier persona puede usar el asiento del inodoro con el tamaño adecuado a sus justas proporciones anatómicas con la consiguiente comodidad y relajamiento que facilita los procesos biológicos.
"Los 10 inodoros top de alta tecnología solo para millonarios"
"Robot inodoro Toto que te ayuda en el ahorro de agua de la cisterna",

Per cert, el que ja no m'atreveixo a tocar, és un enfocament ambiental: el paper higiènic. Es tracta d'una solució exclusivament occidental... Ni a l'Àfrica ni a l'Àsia Oriental se'n fa servir. Els que estan acostumats al rajolí d'aigua no comprenen que fem servir un sistema tan poc higiènic com el paper.

I finalment, recordarem una proposta per a dismunir el consum de combustible, que no sabem com va acabar: La companyia de vols japonesa All Nippon Airways (ANA) ha posat a prova un nou sistema d'estalvi de carburant des de primer d'octubre. Es tracta d'estalviar pes en els seus aparells convidant als seus passatgers a orinar abans de embarcar. Ho podeu llegir a 08.10.09
Embarquin pixats, sisplau!

La PTP fa sis precs al grup de peatges: cal canviar el sistema de peatges, però sense suprimir-los

Tue, 15 May 2012 22:45:00 +0200

■ Per justícia social i per protecció del medi ambient, cal canviar la gestió dels peatges, però no suprimir-los
■ #novullpagar denuncia la situació de greuge comparatiu amb la resta d'Espanya, però la gratuïtat als peatges ens allunyaria d'una mobilitat sostenible en termes econòmics, ambientals ni socials
■ El principal greuge territorial és l'estat de la xarxa ferroviària i el finançament del transport públic
■ La PTP proposa avançar en un model de peatges gestionats sota l'interès públic, per evitar la ruina de l'administració i per captar fons per pagar els peatges a l'ombra -l'autèntica ruïna catalana, el pla de Rodalies, el corredor ferroviari del Mediterrani i el finançament del transport públic

PRECS REALITZATS AL GRUP DE PEATGES: CAL AVANÇAR A UN MODEL DE PEATGE DE GESTIÓ DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE AMB UN BALANÇ ECONÒMIC NEUTRE PER A L'ADMINISTRACIÓ I SENSE FOMENTAR L'AUTOMOCIÓ

1.      El principal greuge de transport de Catalunya amb l'estat és ferroviari i de finançament del transport públic metropolità: cap fons de rescat s'ha de destinar a abaratir el transport privat, sinó a resoldre el finançament precari del transport metropolità, el pla de Rodalies i el Corredor Mediterrani o per cobrir les ruïnoses anualitats dels peatges a l'ombra, que avui paguen tots els catalans i catalanes.

2.      Catalunya ha de ser conseqüent amb unes concessions signades per Generalitat i Estat per disposar d'una xarxa viària de 1a divisió. En comptes de rescatar peatges i arruïnar l'administració encara més, el que cal és negociar amb les concessionàries un nou model de peatges gestionats sota l'interès públic per afavorir la mobilitat sostenible, seguint el model de Tabasa, permetent l'aplicació de l'Eurovinyeta, aplicar la gratuïtat als autobusos per autopista i permetre generar ingresos per finançar alternatives de mobilitat sostenible, en contraposició amb el lucre privat com succeeix en l'actualitat.

3.      Evitar noves temptatives d'allargar concessions a canvi d'ampliar la xarxa viària per enèsima vegada: no hauria de ser aquesta la prioritat de les infraestructures catalanes.

4.      Cal preservar Tabasa en mans públiques com a model de peatge socialment just i font d'ingressos per a una administració en sequera. Tabasa hauria d'heretar totes les concessions que s'esgotin en un futur.

5.      Evitar el rescat de les concessions més ruïnoses de l'Estat, com les autopistes radials de Madrid, mitjançant l'ampliació de concessions d'autopistes ja amortitzades. Les irresponsabilitats polítiques s'han d'assumir des dels mateixos territoris, per exemple implantant peatges a les autovies concurrents a les radials.

6.      Aplicar la gratuïtat dels peatges als autobusos de línia regular, en compliment amb la disposició addicional onzena de la llei 9/2003 de mobilitat.

15M: Una mirada al futur

Sun, 13 May 2012 19:15:00 +0200

Intempestiu i inesperat. Així va ser l'emergència d'aquest moviment de la indignació col·lectiva a l'Estat espanyol. Si el 14M ens haguessin dit que l'endemà milers de persones sortirien al carrer i que en les setmanes successives s'ocuparien places, s'organitzarien assemblees, es desafiaria el poder amb actes de desobediència civil massius romanent a les places... no ho haguéssim imaginat . Però així va ser. La gent, dos anys i mig després de l'esclat de la "gran crisi", va dir "Ja n'hi ha prou".

I a la perifèria d'Europa, i emulant les revoltes populars en el món àrab, a la calor de la Kasba i de Tahrir, la gent va recuperar, va reocupar, l'espai públic. La Primavera Àrab ens va tornar la confiança en el "nosaltres" i en la capacitat col·lectiva per canviar l'actual ordre de coses. I mirant, també, a Islàndia i a Grècia, el 15M va trencar amb l'escepticisme, la resignació i l'apatia imperant. Però un any després de la seva eclosió, què en queda de tot això? Què s'ha aconseguit? Quins reptes i perspectives s'enfronta?

El moviment de la indignació col·lectiva ha calat fort. Més enllà dels milers de persones que van ocupar les places, van participar en assemblees, es van manifestar al carrer..., moltes altres, des de casa, es van sentir "representades" per aquesta marea indignada. I és que amb un 23% d'atur, 175 desnonaments diaris i una de cada cinc llars vivint per sota del llindar de la pobresa com no indignar-se, rebel·lar i desobeir.

El 15M ha estat capaç de transcendir el nucli activista de la protesta, sumar a una nova generació militant i fer-ne aixecar a molts altres dels seus còmodes sofàs. Són aquests, joves, ecologistes, dones, avis ..., els que han configurat el "poble" de Sol, Catalunya. Un any després del 15M veiem com el poder econòmic i polític ha quedat socialment sentenciat com a responsable de l'actual crisi, posant de manifest els vincles estrets i la connivència entre ambdós. S'ha desemmascarat una democràcia de baixa intensitat, i el seu segrest per part del poder financer, on els qui governen no estan al servei del 99% sinó de l'1%. S'ha aconseguit modificar l'imaginari col·lectiu i el paisatge de fons. La crisi ha significat un terratrèmol social, polític i econòmic, però l'emergència del 15M ho ha estat, també, en sentit invers, generant un procés de repolitització de la societat.

La crisi profunda i l'emergència del moviment ha permès "pensar en gran" i "actuar en gran". Avui ja no només s'exigeix la reforma del sistema bancari sinó que es defensa l'expropiació i la nacionalització de la banca i el "no pagament" d'un deute injust, il·legítim i il·legal. El repertori d'acció s'ha ampliat i radicalitzat, ja no n'hi ha prou en manifestar-se i sortir al carrer, ara s'ocupen places, es talla el trànsit, s'aturen desnonaments... La crisi posa de manifest com, sovint, la il·legalitat és legítima i el que és il·legítim és, precisament, allò que és legal. Ocupar cases o bancs pot estar penat, mentre que desnonar famílies o estafar amb les preferents és perfectament legal. Davant de tan injusta realitat, per què no desobeir o donar suport als qui ho fan? Aquesta és una de les grans victòries del 15M: normalitzar aquestes formes de lluita i fer-les socialment acceptables.

I, ¿quins reptes i perspectives s'enfronten? Canviar el món de base no és una tasca ni fàcil ni immediata, per això, com bé assenyalava el filòsof Daniel Bensaïd, cal armar-se d'"una lenta impaciència". Cal reconstruir una altra correlació de forces entre els qui ostenten el poder i la gran majoria de la societat, i això requereix d'un llarg camí, no sempre lineal ni previsible. I el 15M és només el pròleg d'aquest cicle de lluites que ha començat. Alhora, aconseguir victòries concretes és extremadament difícil, més enllà d'alguns èxits defensius. Tot i que la indignació i el malestar social van a més, les polítiques de retallades s'intensifiquen.

Lluitar contra l'estigmatització, la criminalització i la repressió és una altra de les tasques fonamentals en el pròxim període. L'erosió de l'Estat de dret va acompanyada de l'emergència de l'Estat d'excepció. Així ho hem vist. A menor Estat social, major Estat policial. Es comença per estigmatitzar qui es mobilitza titllant-los de "perroflautas", es passa a la seva criminalització dient que són "violents antisistema", fins a la seva repressió mitjançant detencions preventives, pàgines web delatores, etc. Es tracta de crear "un enemic", per justificar la seva repressió. La política de la por, de la intimidació, és l'altra cara de la política de les retallades. Però la massivitat de la protesta és el millor antídot contra aquestes mesures. Com estigmatitzar els avis d'un municipi que ocupen un ambulatori contra el seu tancament? Com reprimir durament qui es defensa amb llibres i mans? Es pot fer, i es fa, però no sense pagar un cost alt en l'opinió pública. Fins ara la repressió ha estat un bumerang que s'ha tornat en contra del poder.

Sovint s'ha dit que amb el 15M "s'ha perdut la por", però la "por" continua estant molt present en el lloc de treball, on el capital domina gairebé sense sacsejades. La submissió de les direccions dels sindicats majoritaris enfront del govern i la patronal pesa com una llosa en el conjunt dels moviments socials. Cal un sindicalisme combatiu, que tingui el seu eix de gravetat no en les negociacions per dalt sinó en la lluita per baix i que defensi una cultura de la mobilització i la solidaritat.

I si el moviment planteja un canvi radical de paradigma no pot oblidar altres aspectes fonamentals de la crisi, més enllà dels econòmics i la lluita contra les retallades, el deute i les privatitzacions. El vessant ecològic i climàtic de la crisi és un element central. No és possible pensar "un altre món" sense combatre la lògica productivista d'un sistema que no té en compte els límits de la terra. Crisi econòmica i ecològica estan íntimament entrellaçades. Com tampoc és possible una alternativa que no busqui acabar amb un sistema patriarcal que invisibilitza, supedita i no reconeix el treball de les dones. Sense anar més lluny, la crisi econòmica actual té, clarament, rostre femení.

La coordinació internacional és un altre dels grans reptes a aprofundir. Tot i que el moviment ha comptat amb jornades de mobilització global reeixides, com la del passat 15 d'octubre del 2011 i ara les del 12M i el 15M, la seva coordinació és encara feble. El capitalisme és global i, conseqüentment, les resistències al mateix han de ser globals, internacionalistes i solidàries. De la plaça a la indignació mundial hi ha un camí d'anada i tornada pel qual s'haurà de transitar cada vegada més.

Mirant un any enrere, pocs havien previst la magnitud de les retallades (arribant-se fins i tot a modificar la Constitució per a posar sostre al dèficit públic) o de la repressió (amenaçant amb la reforma del Codi Penal per penar severament les accions directes no violentes), però tampoc haguéssim imaginat aquesta marea indignada que ha sacsejat amb força el panorama polític i social. En temps convulsos són falses les certeses i només en tenim una: els qui tenen el poder no renunciaran sense més als seus privilegis. No sabem el resultat d'aquest "combat" entre els "de dalt" i els "de baix", però si no lluitem la partida està perduda per endavant.

* Esther Vivas és coautora, junt amb Josep Maria Antentas, de "Planeta indignado. Ocupando el futuro "(Sequitur). Traducció: Eldebat.cat.

Pensaments

Thu, 10 May 2012 16:30:00 +0200

Pensament 87: El responsable del museu ho va confirmar -es tracta d'una granada de mà usada en la segona guerra mundial a la regió de les Ardenes, entre Bégica i França, està petrificada pel temps i les condicions, i diguin-me on l'han aconseguit? -Va aparèixer per sorpresa en un sac de patates que es va comprar a Chiclana, a la costa de Cadis, va respondre Ricardo Serra responsable de l'agricultura local. No mentia, Andalusia zona productora de patates de gran qualitat càrrega camions amb les seves patates noves de la temporada per a països del nord d'Europa, quan prèviament dels mateixos camions s'han descarregat patates de pitjor qualitat o de temporades anteriors que a França, Bèlgica o Alemanya ja no volen consumir. Això és el lliure mercat, un comerç explosiu.

Pensament 86: Chema li explica 'Els tres porquets' al seu fill etíop de 6 anys. - El porquet constructor amb plànols, maons i uralita-li diu-va fer una casa freda a l'hivern, calenta a l'estiu, molt cara i gens saludable. El porquet mandrós, imitant la natura, amb bales de palla premsada de la zona i una capa de guix, va tenir una casa antiincendis, antihuracans i bioclimàtica. I el llop, que no és dolent ni ximple, en aquests temps de desnonaments, li ha demanat estatge.

Edició d'un llibret amb 11 arguments perquè les escoles puguin defensar la immersió lingüística

Wed, 09 May 2012 22:45:00 +0200

Desfer tòpics sobre l’ensenyament en català i rebatre les afirmacions errònies que pretenen tergiversar la realitat lingüística del país. Aquests són els principals objectius del llibret Argumentari en suport del català com a única llengua vehicular a l’escola catalana, que acaba d’editar la Plataforma per la Llengua i que es farà arribar a les escoles del país. Podeu descarregar-vos la versió digital en aquest enllaç: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/90.

El document s’estructura en 11 afirmacions falses que sovint s’han difós per carregar contra el model, internacionalment lloat, de l’escola catalana en llengua i continguts, el que popularment coneixem com a immersió lingüística, per raons purament polítiques i no educatives. A cada una d’aquestes afirmacions se li contraposa un argument que destaca la importància i validesa d’aquesta metodologia, que suposa adquirir el domini d’una segona llengua tot fent-la servir com a llengua vehicular dels aprenentatges i com a vehicle de comunicació social en tots els àmbits de l’escola i en totes les activitats extraescolars, en la cohesió social del país.

El document vol ser un material de suport a la comunitat educativa, una eina pràctica que afronta la problemàtica sorgida recentment arran de la lluita judicial engegada per uns pocs pares contra el model.

L’argumentari explica, per exemple, com la metodologia d’immersió lingüística es va basar en les experiències aplicades al Canadà (al Quebec) i als Estats Units i com es tracta d’un model lloat internacionalment per diversos organismes, com per exemple el High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a altres territoris europeus. El mètode també ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional espanyol. A més, aquest no és un model utilitzat exclusivament a Catalunya, per la qual cosa és il·lògic posar en dubte el sistema lingüístic a l’escola catalana i no pas l’europeu o d’altres regions d’Espanya com pot ser Madrid: efectivament, sense anar més lluny, el Govern de Madrid utilitza la immersió lingüística per al castellà tal com a casa nostra es fa amb el català.

També es rebat l’afirmació que la immersió només afavoreix l’alumnat catalanoparlant i que té com a objectiu crear una societat monolingüe en català: ben al contrari, és la garantia que els nens i nenes que no tenen el català com a llengua primera siguin igualment competents en les dues llengües oficials i, per tant, tinguin les mateixes oportunitats per trobar feina i per desenvolupar-se que la resta. A més, es nega també que la metodologia atempti contra el bon coneixement de la llengua castellana, i per tal de reforçar aquesta afirmació, s’aporten dades que demostren que la competència en llengua castellana de l’alumnat a Catalunya i a Espanya és molt similar. També les proves de castellà de la selectivitat a Catalunya són fins i tot millors que les de Espanya.

L’argumentari s’ha presentat ja a les 12 escoles de Santa Coloma de Gramenet que el curs 1982/83 van fer les primeres proves pilot del Programa d’Immersió Lingüística i que, trenta anys després, es van tornar a reunir per refermar el compromís amb l’escola en català. Properament, es farà arribar als centres educatius i es presentarà a la comunitat educativa en una sèrie de xerrades i presentacions.

El Pla dels Innocents

Tue, 08 May 2012 22:45:00 +0200

Recentment el Govern de la Generalitat ha aprovat un Pla d'Energia que sembla escrit pel dia dels Innocents. Entre d'altres coses proclamem la sostenibilitat ambiental i ells donen carta blanca a que es facin línies de Molt Alta Tensió tot i que el consum elèctric no para de baixar. El conseller Xavier Mena diu que es crearà ocupació però em pregunto... I els clients que deixaran d'anar als restaurants i a les cases rurals perquè no volen estar a prop de torres elèctriques, qui ho pagarà? Després de reflexionar-hi, he pensat que es devia referir a l'ocupació als hospitals, amb nens amb leucèmia o persones amb càncers provocats per les ones electromagnètiques. Segur que era això. També ha parlat de garantia de seguretat i qualitat de subministrament. Dons ja va essent hora de que es facin les coses ben fetes, perquè ja vam veure la qualitat que ofereix Endesa, després de la famosa nevada. Deu ser perquè encara paguem l'electricitat massa barata. Clar, el dèficit tarifari! Genial!

Albert Riera i Fanlo.

Can Roca Gros- Canet d'Adri. Gironès.

L’Economia del Bé Comú, un model possible

Tue, 08 May 2012 09:45:00 +0200

L’Economia del Bé Comú, en alemany “Gemeinwohl-Ökonomie”, projecte promogut per l’economista Christian Felber, ens proposa una autèntica economia sostenible alternativa a la vigent.

L’Economia del Bé Comú fa seu el principi ‘Tota activitat econòmica serveix al bé comú‘ de la Constitució de Baviera i té per objectiu adaptar l’economia actual, en la que prevalen valors com l’afany de lucre i la competència, als principis constitucionals que recull la Constitució de Baviera i moltes altres Constitucions.

Els principis bàsics de l’Economia del Bé Comú són la confiança, l’honestedat, la responsabilitat, la cooperació, la solidaritat, la generositat, … ; uns valors contraposats als del lucre i la competència ferotge vigents avui dia.

L’economia actual mesura l’èxit econòmic amb indicadors monetaris com el PIB (Producte Interior Brut) i els beneficis, bandejant l’impacte en els éssers humans i el medi ambient. Que una empresa tingui beneficis no ens informa sobre les condicions de treball dels seus treballadors ni sobre l’impacte mediambiental de la seva producció.

Un balanç econòmic fonamentat en l’Economia del Bé Comú mesura com una empresa respecta la dignitat humana, aplica la solidaritat, la justícia social i la sostenibilitat ecològica, estableix relacions democràtiques amb els seus proveïdors i els seus clientes, …

L’Economia del Bé Comú proposa qualificar els productes de manera semblant a com ara es qualifica el grau de eficiència energètica d’un electrodomèstic, d’aquesta manera els consumidors podrem escollir els productes que contribueixin a fomentar el Bé Comú.

L’Economia del Bé Comú proposa un seguit de beneficis fiscals i duaners per a les empreses amb més bona qualificació que faran que els productes més sostenibles siguin, a més a més dels més ben qualificats, els més barats, i d’aquesta manera, les empreses més sostenibles sortiran doblement beneficiades.

Al vídeo, l’economista Christian Felber ens presenta el projecte L’Economia del Bé Comú, paga la pena dedicar-li uns minuts.

La implantació del projecte Economia del Bé Comú
El primer esborrany d’aquest model, incloent-hi el Full de Balanç de Benestar Comú, va ser desenvolupat, entre 2009 i 2010, per una dotzena d’empresaris d’Àustria.
L’any 2011, 60 empreses, de 3 països van crear el Full de Balanç de Bé Comú. Comptaren amb el suport i l’assessorament de consultors de Bé Comú.
Ara, hi ha més de 500 empreses, d’un total de 13 països, donant suport al procés general de l’Economia del Bé Comú.
Cada dia que passa, més professionals i empreses s’hi sumen.

S’han constituït grups regionals de suport, que denominen Camps d’Energia, a molts països. Els Camps d’Energia són grups regionals de suport que recolzen les empreses que s’hi adhereixen i fan difusió del projecte a la seva àrea local.
Ja s’han rebut les primeres sol·licituds de comunitats per constituir-se com una Comunitat de Bé Comú.

El procés ja ha començat!

Tothom, tant empreses com consumidors, hi podem participar i contribuir, afegint-nos, o constituint, grups de treball o Camps d’Energia, als barris, a les escoles, a les universitats, a les comunitats, …
Participa-hi!
Implantar l’Economia del Bé Comú ens interessa!

Contribueix-hi fent córrer aquesta proposta!

Pàgina oficial de l’Economia del Bé Comú (en alemany, castellà, italià, francès i anglès )
L’Economia del Bé Comú, explicada per Christian Felber
Conferència de Christian Felber sobre l’Economía del Bé Comú a Alcoy, al febrer de 2012. (vídeo)
L’Economia del Bé Comú a Singulars de TV3

L'article fou publicar originalment a Des de la Mediterrània

Sophia Blasco Castell
Receptes per Viure Bé!

Les "estratègies de superació" de la fam, segons el Banc Mundial

Sun, 06 May 2012 18:45:00 +0200

El 2011 es va desencadenar una terrible fam a la Banya d'Àfrica que va amenaçar les vides i els mitjans de subsistència de més de 12 milions de persones, principalment a Somàlia, Djibouti, Etiòpia i Kenya, encara que la situació es va estendre a Sudan ia certes regions de Uganda. S'han relatat situacions caòtiques i les morts per inanició es calculen entre 50.000 i 100.000, segons Oxfam i Save the Children. La situació estava millorant lleugerament a la regió, gràcies a l'acció humanitària i a les pluges que van tenir lloc a finals de 2011, però malgrat tot, 8 milions de persones segueixen rebent atenció humanitària i la FAO ha llançat una alerta perquè el pronòstic per a la temporada de pluges sembla indicar que plourà menys del previst.

La crisi està lluny de solucionar-se i en els últims mesos s'ha estès a vuit països del Sahel, on es calcula que hi ha aproximadament quinze milions de persones en risc greu d'inseguretat alimentària. Els estats més afectats són Níger (5,4 milions, 35% de la població), Txad (3,6 milions, 28% de la població), Mali (3 milions, 20% de la població), Burkina Faso (1, 7 milions, 10% de la població), Senegal (0,85 milions, 6% de la població), Gàmbia (0,71 milions, 37% de la població) i Mauritània (0,7 milions, 22% de la població ), encara que la inquietud també s'ha propagat a Camerun i Nigeria.

L'increment dels preus dels aliments

Per diversos organismes la causa de les tragèdies a la Banya d'Àfrica i al Sahel ha tingut el seu origen en l'augment dels preus dels aliments, en la sequera existent a la regió i en les males collites. La realitat és que al costat dels motius conjunturals com la sequera o la reducció de les collites, caldria afegir altres "històrics" com la desestructuració de les comunitats i de les seves tradicions agrícoles, una deficient política agrària, foment de l'agroexportació en detriment de la sobirania alimentària i l'agricultura camperola per a consum propi i venda en mercats nacionals, etc.

Tot això ha ocasionat que molts països africans depenguin de les importacions de menjar, i amb això, d'uns preus internacionals dels aliments que s'han duplicat en menys d'una dècada. Inicialment aquest augment es va voler vincular, perversament, amb l'oferta i la demanda d'aliments i matèries primeres agrícoles (sobretot cereals). Però amb el pas del temps s'ha reconegut que aquest increment té més relació amb la inversió financera en els mercats alimentaris de futurs.

Elaboració pròpia amb dades de GRAIN, FAO i Institut Internacional de Finances.

D'aquesta manera el Parlament Europeu reconeixia el gener de 2011 que "... aquests esdeveniments estan només en part provocats per principis bàsics del mercat com l'oferta i la demanda i que en bona mesura són conseqüència de l'especulació (...) els moviments especulatius són responsables de gairebé el 50% dels recents augments de preus ... ". En la mateixa direcció, Olivier de Schutter, relator de Nacions Unides per al dret a l'alimentació, manifestava el setembre passat que" El suport als biocombustibles, així com d'altres aspectes relacionats amb l'oferta [com les males collites o la suspensió d'exportacions] són factors d'una importància relativament secundària, però el tens i desesperat estat de les finances mundials desencadenen una gegantina bombolla especulativa ".

Durant dècades es va promoure una agricultura exportadora d'aliments i matèries primeres creant al seu torn dependència cap a les importacions, cosa que ha originat dinàmiques desastroses com l'anunciada per la FAO a inicis de 2011, que va suposar l'avantsala a l'actual crisi alimentària que viu Àfrica : "... els països de baixos ingressos i dèficit d'aliments han estat colpejats amb duresa per les pujades dels preus en els últims anys. A causa d'aquesta alça, molts d'aquests països han hagut de pagar factures més elevades per la importació d'aliments. Gairebé tots els països africans són importadors nets de cereals. Les persones més afectades per l'alça de preus són els compradors nets d'aliments, com els residents urbans i els petits camperols, pescadors, pastors i treballadors agrícoles que no produeixen aliments suficients per cobrir les seves necessitats. Els més pobres d'entre ells destinen més del 70-75 per cent dels seus ingressos en la compra d'aliments. "

Les estratègies de superació

En un recent informe del Banc Mundial, s'esmenten les denominades "estratègies de superació" per combatre la fam. Aquestes mal anomenades "estratègies" no són més que sacrificis que, de manera obligatòria davant d'una situació de crisi alimentària, han de fer les persones per satisfer mínimament les seves necessitats nutricionals. Per donar més llum sobre aquest controvertit tema, el mateix organisme indica que "Els mecanismes de superació no són universals, però normalment involucren respostes comunes entre les famílies i els països. En primera instància, la resposta implica alguna forma d'ajust en el consum (menjar aliments més barats i reduir la mida i la freqüència dels menjars) i conductes de normalització del consum (demanar diners prestats, comprar aliments a crèdit, vendre actius i buscar més ocupació) ... ".

En principi es podria creure que el Banc Mundial únicament informa sobre algunes actuacions desesperades que aplica la gent en moments d'emergència. Però realment aquesta corporació arriba a justificar-les i les veu com una eina més per pal · liar la fam, asseverant que "Les estratègies de superació poden atenuar alguns d'aquests riscos, amb opcions que generin impactes molt positius en el benestar ...".

L'organisme multilateral accepta aquestes conductes, encara que no té més remei que confessar la realitat i reconèixer que, el menor consum d'aliments i la incapacitat de costejar una dieta equilibrada condueixen a una ingesta menor de micronutrients. Així mateix confessa que els nens, les embarassades i els malalts crònics requereixen una alimentació més nutritiva i variada, i per tant disposen de menys mecanismes de superació. No obstant això el Banc Mundial, miraculosament complementa les seves "estratègies de superació" amb la caritat dels estats nacionals: "... les intervencions públiques han de considerar les conductes de superació, complementar els seus efectes positius i mitigar les seves deficiències. Per exemple, els programes d'alimentació escolar poden reduir l'incentiu dels pares de treure els seus fills de l'escola perquè treballin, igual que les transferències d'efectiu condicionades. Gràcies a aquestes remeses pot ser innecessari saltar-se àpats i amb programes nutricionals bé focalitzats, s'aconsegueix reduir la insuficiència de micronutrients causa de la falta de menjars. "

En definitiva, algunes de les possibles solucions proposades pel Banc Mundial davant les actuals crisis alimentàries, passen per una reducció en la ingesta de menjar, el préstec de diners per comprar-la i la caritat a través de l'ajuda alimentària com a complement a les "estratègies de superació ". Poques coses es poden afegir a una declaració semblant de principis. Els especuladors que segueixin incrementant els seus rèdits en els mercats de futurs, els acaparadors que perpetuen la colonització dels països empobrits i les multinacionals de l'agronegoci que mantinguin el control sobre la cadena alimentària. Que segueixin sent les persones i les nacions les que se sacrifiquin sempre. Els altres que mantinguin els seus negocis lucratius.

Vicent Boix.
Investigador associat de la Càtedra "Terra Ciutadana - Fondation Charles Léopold Mayer", de la Universitat Politècnica de València. Autor del llibre El parc de les hamaques. Article de la sèrie "Crisi Agroalimentària", veure més aquí.

Diada per la Seguretat i la Salut al Treball

Sat, 28 Apr 2012 12:15:00 +0200

El 28 d’abril és el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut al Treball.

No hi ha feines amb risc zero Cada lloc de treball té uns riscos que ens interessa identificar, controlar i prevenir. Avui, un alt percentatge de treballs són d’oficina i aquí l'estrès és un dels riscos psicosocials. L'estrès es tradueix en contractures musculars, lumbàlgies, insomni, irritabilitat, ... impactant en la nostra salut considerablement. És una de les principals causes de baixa laboral a Catalunya.

Les principals conseqüències de l’estrès són les anomenades malalties cròniques d’adaptació. L’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona, al monogràfic Estrès en el Treball, ens en detalla algunes:

Accidents cardiovasculars. La pressió psicològica per un control excessiu dels processos de treball, o per altres raons, augmenta el risc d’alteracions cardiovasculars.
Disfuncions dels músculs i dels ossos. Les contractures, les sobrecàrregues de determinades articulacions, etc., segons les investigacions de la NIOSH (National Institute for Occupational Safety and Health) i altres organitzacions, són atribuïbles a l’estrès.
Trastorns psicològics. La depressió, l’ansietat i el “burn-out” poden estar relacionades amb activitats estressants.
Accidents en el lloc de treball. Unes condicions de treball estressants interfereixen amb la pràctica d’un treball segur afavorint els riscos d’accidentalitat.
Alteracions del sistema immunitari, provocant un increment d'infeccions i al•lèrgies.
Disfuncions del sistema digestiu com l'úlcera gàstrica, la gastritis, el colon irritable, etc.
Hipertensió arterial.
Increment de les taxes de colesterol.
Insomni.
Sobrepès i obesitat.

Hi ha moltes malalties provocades per l’estrès laboral com a resultat de l'esforç de l'organisme per adaptar-se i fer front a les exigències de l'entorn, tenir-ho en compte és el primer pas per millorar i preservar la nostra salut i la nostra qualitat de vida.

Adoptar mesures preventives, des de les organitzacions i a títol individual, és clau per preservar la nostra salut, i la primera mesura és, sens dubte, posar l'estrès a ratlla. Si no vetllem nosaltres per la nostra pròpia salut, a qui li encarregarem que ho faci? Recorda que pots comptar amb ajuda professional per aconseguri-ho. Reduir i gestionar bé l’estrès t'interessa, és una mesura per incrementar la Salut i la Seguretat a la feina, el teu coach personal t’ajudarà a aconseguir-ho. Posa-t’hi!

L’article original ha estat publicat a Receptes per Viure Bé!

Articles relacionats:
L'estrès, a ratlla! (e-Book)
Estrès. Test de nivell d’estrès (1)
Com identificar els riscos psicosocials
Com avaluar els riscos psicosocials del teu lloc de treball. Test
+ articles sobre l'estrès

Sophia Blasco Castell, assessora i coach personal
sophiablasco@gmail.com 657 825 188
Al Twitter
Al Google +
A LinkedIn
Receptes per Viure Bé!

Documentat a:
Notes sobre l’estrès en l’àmbit laboral. Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Administracions Públiques. Direcció General de la Funció Pública
L’Estrès Laboral i la seva influència sobre la salut, Agència de Salut Pública de Barcelona L’estrès en el treball. Universitat de Barcelona. Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient

Cap a un copagament progressiu!

Tue, 24 Apr 2012 21:45:00 +0200

La Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat –CUS-, vol manifestar-se davant l’anunciat increment del copagament en medicaments, productes sanitaris i transport no urgent. No guanyem per sustos! Lamentablement s’estan materialitzant tots els pronòstics anunciats en obrirse la veda al ticket moderador. On és el topall aturador d’aquestes mesures d’estalvi? El decret llei sobre la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut publicat avui al BOE ens sembla pervers i injust.

El decret indica que es garantirà la prevenció, el diagnòstic, tractament i rehabilitació que dispensaran els centres sanitaris o sociosanitaris, així com el transport urgent. Nosaltres creiem que amb els copagament què se’ns proposa, ens sembla difícil garantir la prevenció. Cal tenir en compte què la prevenció és la clau perquè la sanitat pública sigui més eficient evitant possibles malalties.

Ara ja no tan sols es parla del ticket moderador per medicament sino que s’inclouen, en el mateix paquet de mesures, copagament per les ortoprotesis ambulatories, el productes dietétics especialment indicats per a nens i ancians, i el transport sanitari no urgent.

Tot aquest copagament s’aplicarà segons el nivell de renda. En primer lloc cal tenir en compte que la renda a aplicar és la corresponent a l’any 2010, i la situació de molts ciutadans a variat molt i pot fer-ho encara més. Garantir una equitat a partir de les rendes no resultarà fàcil com es creuaran les dades entre Sanitat i Hisenda, pot donar-se el cas que costi més el farcit què el pollastre.

Ens preocupa també la valoració d’inclusió-exclusió de les tècniques, tecnologies i procediments en funció de la seva eficacia i/o eficiència.

Si a tot això afegim la manifestacions del portaveu de la Generalitat que ha dit que aquestes mesures són encara insuficients per complir amb l’esforç que demana el Govern Central, la situació no pot ser més preocupant.

Barcelona, 24 d’abril de 2012.

#NoVullPagar Importantíssim!

Tue, 24 Apr 2012 07:45:00 +0200

L’article #novullpagar publicat a El Punt/Avui, dimarts, 17 d’abril de 2012, ens diu, per si si estem barrinant sumar-nos a #NoVullPagar , que és bo saber que la concessionària:

- No pot immobilitzar-nos, ni el vehicle ni a nosaltres.

- No té potestat per exigir-nos que ens identifiquem amb el document d’identitat, sols ho pot fer l’autoritat pública.

I també diu que els Mossos d’Esquadra van dir ahir, que ells no poden denunciar-nos si decidim no pagar; no infringim cap punt del reglament general de circulació i, per tant, no ens poden sancionar policialment.

Al mateix article #novullpagar, fonts d’Abertis, la concessionària, diuen que no pagar un peatge pot comportar sancions econòmiques si acaben prosperant les denúncies que en facin. I l’advocat Antoni Sant ens diu que aquest impagament, segons la jurisprudència, es podria tractar en l’àmbit penal com a delicte d’estafa si es demostra que hi ha voluntat d’enganyar.

Hi ha convocades diverses caravanes de cotxes #NoVullPagar per diumenge, 20 de maig, a les 18.00h.

El vídeo de la campanya: Ap-7 No Vull Pagar

.
Sophia Blasco
657 825 188
sophiablasco@gmail.com
Al Twitter
Al Google+

La foto és 'Peatge de l'A-16 des de l'ermita de la Trinitat', de Joan ggk, al Flickr

Novetat editorial: Planeta indignado

Mon, 23 Apr 2012 17:15:00 +0200

Novetat editorial:

Planeta indignado
Ocupando el futuro
Josep Maria Antentas i Esther Vivas (editorial Sequitur)

La indignació expressada a les places de Tahrir, Syntagma, Zuccotti o Catalunya no és mera còlera davant la injustícia, sinó passió constituent, i va en sentit contrari a l'atomització que ens imposa el neoliberalisme.

No s’ha de fer, doncs, una lectura despolititzada del moviment i de les lluites contemporànies que es quedi només en la dimensió moral de la indignació. Aquesta dóna lloc a una rebel·lió política: és una indignació favorable a la justícia social, a un canvi social en un sentit igualitari i democratitzador.

No és una indignació desesperada. No és un cop d'ira frustrada sense perspectiva de sortida. Al contrari, és una indignació esperançada que empeny a la mobilització i a les ganes de vèncer. És una indignació que es basa en la confiança col·lectiva en un nosaltres disposat a construir un altre futur.

[a les llibreries a partir del 7 de maig]

ÍNDEX

Planeta indignado
Ocupando el futuro
Josep Maria Antentas y Esther Vivas (editorial Sequitur)

I. SIN LUZ AL FINAL DEL TÚNEL
Crisis de la política, crisis de la democracia
Socialdemocracia: sin aliento
Los avatares del neoliberalismo
Encrucijadas y bifurcaciones

II. LA REBELIÓN DE L@S INDIGNAD@S
Conspiraciones y “consipiranoias”
El topo indignado
2011: el año de la indignación global
No somos mercancías en manos de políticos y banqueros
Jóvenes y generación indignada
¿Revolución 2.0?

III. LA DIGNIDAD DE LA INDIGNACIÓN
No nos representan
Los múltiples significados de la plaza
Luchas fundacionales, acontecimiento y nuevo ciclo
¿Y en el puesto de trabajo?

IV. EL NUEVO INTERNACIONALISMO DE LA INDIGNACIÓN
Internacionalismo(s): ayer y hoy
El internacionalismo de las resistencias
Indignad@s del mundo
¿Internacionalismo o campismo?

V. LAS TIJERAS DE LA DEUDA
El yugo de la deuda en el Sur
En pie contra la deuda externa
Mucho ruido y pocas nueces
El bumerán de la deuda golpea al Norte
De la deuda odiosa y las auditorías
Indignad@s contra la deuda

VI. FEMINISTAS E INDIGNADAS
De las plazas, el feminismo y el 15M
La Primavera árabe y las mujeres
Occupy Wall Street en femenino
Grecia, las mujeres y el “no” a la deuda

VII. CRISIS ECOLÓGICA E INDIGNACIÓN GLOBAL
De la crisis alimentaria y la Primavera Árabe
La ofensiva de la economía verde
El movimiento por la justicia climática
El 99% y nuestro planeta
Anticapitalismo y ecologismo

VIII. OCUPEMOS EL FUTURO
Anticapitalismo: el regreso
Derribar muros, levantar puentes… hacia los lados y adelante
¿Revolution Reloaded?
(Sin) Futuros posibles

CARACTERÍSTIQUES DEL LLIBRE

Format: 13×21.
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-95363-23-7
PVP: 14 €

Verd contra verd

Mon, 23 Apr 2012 13:00:00 +0200

Fa uns dies vaig anar a la subdelegació de la Generalitat de Girona. Sortint-ne em va sobtar veure que en un balcó del davant hi havia una pancarta on hi deia «MAT soterrada». Em va sobtar que fos a Girona, i que hi fos. Sembla que la línia de Molt Alta Tensió es dóna per feta i que ha de ser aèria. De totes maneres, això, ben pensat, tampoc és tan estrany. Vist amb perspectiva, aixecant el cap una mica més del punt de vista del propi melic i del que ens volen fer creure, ens adonarem que la majoria dels ajuntaments del tram Bescanó-Santa Llogàia d´Àlguema van demanar a Red Eléctrica de España que, ja que la interconnexió s´havia de fer per nassos, els la fessin amb el menor impacte possible, és a dir, soterrada seguint el traçat de l´AP- 7 i/o del TAV. Als francesos bé que els ho fan d´aquesta manera i de la frontera a Santa Llogaia també. Així doncs, per què des del Govern ni tan sols s´ha plantejat el problema? De què hi ha por? Sembla que es vulgui deixar fer i desfer impunement a una empresa prepotent, coneguda per la seva manca d´escrúpols i de respecte pel medi ambient. Quina llàstima que el verd dels bitllets de cent euros no es prefereixi enfront de la gespa, dels camps i dels boscos. Espero que a més d´un li enrampin la consciència.

Albert Riera i Fanlo
Canet d'Adri

Es confirmen les sospites: Els insecticides sistèmics que envolten les llavors, responsables de la desaparició massiva d'abelles aquesta última dècada.

Sun, 22 Apr 2012 08:00:00 +0200

Feia anys que es denunciava des de molts col·lectius i persones a tot el món la relació entre insecticides i desaparició d'abelles.

Només ara després dels dos últims articles científics, l'Agencia Europea de Seguretat (EFSA) pensa posar-se a revisar l'autorització d'aquests insecticides, tot i que alguns països (no el nostre) ja els havien prohibit.

Son insecticides que aquí a Catalunya porten per exemple les llavors de panís convencional i transgènic. Només el panís ecològic estaria amb absoluta seguretat lliure d'aquests insecticides, però recordem que el conreu de panís ecològic ha anat desapareixent al nostre país a mesura que es recolzava i es generalitzava el conreu de transgènics.

Decisions preses des de la irresponsabilitat i la ignorància i sense tenir en compte totes les conseqûències, a més de ridiculitzant les veus crítiques. Recordem que a més a més l'exportació de mel del nostre país està vetada a Europa pel seu contingut en polen transgènic.

Un article científic que està a punt de publicar-se sobre el tema: aquí.

Nou copagament farmacèutic

Wed, 18 Apr 2012 23:15:00 +0200

La Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat –CUS-, vol manifestar-se davant l’anunci de noves retallades en les prestacions sanitaries.

• Com ja s’havia previst el copagament d’un euro per recepta ha obert la capsa del trons. No han trigat pas massa, el Govern Central, a proposar nous copagaments. Si ens fixem ja serien 3 copagaments acumulats els que s’aplicaran a Catalunya.

• No estem d’acord en que aquesta mesura de copagament per part de tots els pensionistes sigui global per a tothom.

• Pel que fa a l’increment del 50% de copagment de les persones laboralment actives, hauria de tenir-se en compte la situació de cadascú, ja què no s’exclouen els aturats, pensions baixes, viudes amb ingressos minsos, etc.

• Demanem més concreció i seriositat en la possible aplicació de noves mesures en el copagament dels medicaments.

• Previament cal fer una acurada valoració de totes les possibles retallades per tal de minimitzar els possibles danys i evitar abandonament de tractaments.

• La eliminació d’alguns medicaments del finançament públic, pot agreujar encara més la lamentable situació d'una part creixent de la població que ja està demanant ajuts per despesa farmacèutica.

• Ens preocupa també que la revisió de la cartera de serveis de la Sanitat Pública amb l’exclusió dels medicaments de cost inferior a 3€, suposi abandonament de tractaments que afectin la salut.

• El que estan aconseguint amb aquestes informacions és espantar a la població encara més. I ens preguntem no hi ha una altra alternativa que no sigui pressionar més a la població? d’aquesta manera complirem amb el dèficit a assolir però poc o gens s'activarà el consum.