Blocs de Jornal

Cartes dels Lectors - No ho aguanto més

Fri, 12 Mar 2010 17:41:23 +0100

A la meva casa de camp de Canet d'Adri hem estat aïllats dos dies. La carretera plena de neu i arbres caiguts. Sense llum fins dijous, a les 3 de la tarda. Un caos.
Ara hem d'anar a fer foc perquè se'n pot fer fins el dia 15 i, de moment, als polítics no se'ls hi ha ocorregut allargar el plaç. Deuen preferir que no fem foc ara que està tot moll i que algun piròman en cali a l'estiu.

Un cop ha tornat la llum, i hem tornat a la normalitat, hem començat a sentir bajanades, ja en tinc la pipa plena i em sento amb l'obligació de comentar alguna cosa sobre el desgraciat tema de moda.
Tot el que es parla de la MAT, és pura demagògia. D'un error, n'han fet una justificació. Han girat la truita.

La línia que ha "caigut", la Vic-Juià, passa per davant de casa meva, a uns 2 km, la veig ara mateix, bé, dons si la MAT es fes ben feta, soterrada, les dues línies se compactarien i, com que a sota terra les inclemències del temps no afecten, ja podria fer vent, nevar o diluviar que ningú es quedaria sense llum. Si no, pot passar un altre cop.

La MAT ha sigut dividida en tres trams. Setmenat-Bescanó (aèria i construïda gairebé), Bescanó-Sta Llogaia d'Àlguema, al costat de Figueres (tram que ens afecta a Canet) i Sta Llogaia-Baixàs, al costat de Perpinyà (soterrada i pagada en gran part per la Comunitat Econòmica Europea gràcies al famós Mario Monti). Dons resulta que, segons un estudi del CILMA, Consell d'Iniciatives Locals pel Medi Ambient, soterrar el tram que ens afecta a nosaltres, val 4 vegades menys que el que travessa els Pirineus. 4 vegades menys! Per uns hi ha calers i per d'altres no...

La darrera cosa, per posar un exemple més d'avaricia de Red Eléctrica Española. Què creus més senzill. Fer passar una línia elèctrica al costat d'una autopista o fer-la passar per entremig de muntanyes, valls, boscos, camps... Dons ells creuen que és millor fer servir la segona opció.
La MAT és una línia que s'ha creat i que ara s'ha de justificar a tota costa, això sí, amagant tots els interessos econòmics de Red Eléctrica Española, dels polítics que abans hi treballaven i dels seus amiguets.

ALARMAT
Afectats del Llémena Al Revardit per la MAT.

NO, PERQUÈ LA MAT NO CAL

PTP - Necessitem un projecte eficient per posar fi a les especulacions i incerteses sobre la Diagonal

Thu, 11 Mar 2010 17:03:53 +0100

La manca d'informació pot intoxicar la consulta pública sobre la necessària reforma de la Diagonal.
Les entitats de la Plataforma "Diagonal per a tothom" defensen que la millora de la mobilitat no és contradictòria amb la preservació de l'arbrat o la qualitat de vida a la resta de l'Eixample.

Cal més informació i menys especulacions i incertesa

A dos mesos de la consulta sobre la Diagonal, la plataforma "Diagonal per a tothom" exigeix a l'Ajuntament més concreció i recolzament pel procés de reforma per tal d'evitar l'actual clima d'incertesa ciutadana i les especulacions interessades. Informacions com la definició d'una nova xarxa d'autobusos (Retbus) o un hipotètic projecte de tercer túnel de Rodalies ja han estat utilitzades en contra de la unió dels tramvies per la Diagonal, tot i ser projectes complementaris i no contradictoris. De forma més o menys perversa també s'ha contraposat la reforma de la Diagonal amb la qualitat de vida de la resta de carrers de l'Eixample, tot i que els estudis de mobilitat confirmen just el contrari: no actuar sobre la Diagonal implicaria el contagi del col·lapse actual d'aquest eix cap a la resta de la trama ortogonal.

Cal fer públics els detalls sobre la proposta urbanitzadora i, sobretot, com s'articularan els transports públics dins i fora de la Diagonal. La definició d'aquets dos aspectes és clau per convertir el màxim trànsit privat cap al transport públic i mobilitat no motoritzada i no desviar-lo per altres carrers de l'Eixample. Convertir i no desviar trànsits és un objectiu necessari i coherent amb el Pla de Mobilitat Urbana, els acords del Pacte per la Mobilitat sobre la Diagonal i la necessitat per millorar la pèssima qualitat de l'aire de la ciutat, per la qual la Unió Europea podria començar a sancionar-nos.

Plantejar una dicotomia entre arbrat - mobilitat i Diagonal - Eixample pot perjudicar el procés

La plataforma "Diagonal per a tothom" considera que les dues opcions que se sotmetran a consulta popular el proper mes de maig han de respectar el principi inspirador: millorar l'espai públic i la mobilitat a partir de la potenciació del transport públic i la mobilitat no motoritzada. Per això demanem que les dues opcions siguin coherents amb les següents cinc necessitats:

1. Transport públic que respongui a la gran demanda prevista, necessàriament definit per una doble actuació:

un tramvia ben dimensionat, amb andanes laterals (una per a cada sentit) que siguin tant o més amples que el propi tramvia per poder evacuar el passatge de forma còmoda i ràpida. No podem repetir l'error d'andanes com les de Plaça de Catalunya (Renfe) o Fòrum (Trambesòs).
una xarxa de bus protegit i d'alta freqüència (Retbus) prou accessible des dels pols més importants de generació dels viatges que avui utilitzen la Diagonal en cotxe i moto, ben connectada amb el tramvia. Els autobusos que avui estan collapsats a la Diagonal s'han de dedicar a reforçar tota la xarxa al llarg de Barcelona. Tant el tramvia com el Retbus han d'estructurar una xarxa que operi amb alta freqüència (3 minuts) i prou accessibilitat (cada 650 metres) per absorbir bona part de la demanda actual de transport.

2. Recuperació d'espais per a us ciutadà al costat de les façanes. Passejar, anar de compres o realitzar diverses activitats de lleure (jocs infantils, esport) no és confortable si el ciutadà està rodejat de trànsit a banda i banda o amb l'espai trossejat per carrils de circulació (ja siguin de serveis, trànsit de pas o carrils bici). Tenim exemples d'espais incòmodes per als vianants a la plaça de les Glòries, la Meridiana entre València i Glòries, o fins i tot a vies ja pacificades com la Rambla de Catalunya.

3. Circulació protegida i aïllada de les bicicletes. Cal assegurar una circulació còmoda i segura per a les bicicletes, amb el mínim d'interferències amb el trànsit peatonal i viari. Per fer-ho cal evitar carrils bici al mig de zones peatonals o amb continus talls de trànsit.

4. Optimització del trànsit privat pel veïnat i el comerç, dins i fora de la Diagonal:

La Diagonal només ha de funcionar com a via de pas per al transport públic i la mobilitat no motoritzada. Dins d'aquest eix, el trànsit privat s'ha de centrar en potenciar l'activitat econòmica i el veïnatge. Per això cal unificar les calçades per a cada sentit i ubicar-hi dos carrils per sentit que permetin els girs a la dreta, l'accés del taxi i la càrrega i descàrrega de forma còmoda sense envair la resta de l'espai públic.
No actuar sobre el trànsit privat de la Diagonal pot fer encomanar el collapse actual d'aquell eix sobre la resta de vies de la xarxa ortogonal
El trànsit de pas no transferible al transport públic, que actualment només utilitza la Diagonal en un curt tram i en un baix percentatge, pot assumir-se dins la trama ortogonal sense incrementar les cues.
Aprofitar espais "buits" per ubicar aparcament de motos sense pervertir l'espai guanyat per a usos ciutadans. Aquests espais es poden garantir entre les fileres d'arbrat que siguin contigües a les calçades.

5. Al menys en una de les dues opcions que se sotmetran a consulta, cal preservar el màxim d'arbrat actual. Diverses entitats membres de la plataforma "Diagonal per a tothom" han lliurat estudis a l'Oficina Tècnica de la Diagonal per demostrar que, mitjançant una secció asimètrica, és possible compatibilitzar la preservació general de l'arbrat amb la ubicació d'un tramvia d'alta capacitat amb andanes laterals, un carril bici segregat i quatre carrils de circulació (dos per sentit) amb possibilitat per a càrrega i descàrrega, circulació de taxis i girs permesos als carrers a la dreta.

Salvador Garcia - Lliçons de la nevada

Tue, 09 Mar 2010 23:17:42 +0100

De tot s'aprèn, tot i que sigui per la via dura. Després de 5 hores al cotxe (amb alguns moments de nervis) per fer el trajecte El Prat-Sabadell, les meves lliçons:
Si neva i estàs a casa, no vagis enlloc: estava a Sabadell cap a les 11:00 i havia d'anar al Prat. Nevava i semblava que anava a més. Tenia un parell de reunions de feina, importants però no s'enfonsava el món si no hi anava. Hi he anat... i no, m'havia d'haver quedat a casa
Si neva i estàs a la feina, marxa pitant: nevava i pensava "no pateixis". I no he patit, i he sortit del Prat a les 17:00, quan veia que la cosa no parava... i era massa tard: tot tot col·lapsat. Tenint en compte que era la mateixa reunió important però no crítica, havia d'haver marxat quan veia que es tot es complicava
Escolta la ràdio i mira Internet abans d'agafar el cotxe: no sé si hagués canviat res, potser m'hagués quedat al Prat fins que hagués acabat de nevar
Dipòsit sempre amb molta gasolina: avui he estat de sort, em quedava dipòsit per 120 km, però si arribo a anar amb el dipòsit just (com faig moltes vegades), m'hagués pogut quedar tirat
Mòbil carregat, cadenes (tenir-les i saber-les posar)...
... i trobar el moment per fer una guerra de de neu amb el teu fill: no ho he pogut fer fins avui, i ens ho hem passat molt bé (ell, però també jo, i molt)
I els moments de pànic:
Quan s'ha posat a nevar molt molt i estava atrapat a la Ronda de Dalt: em veia passant la nit allà
Quan he escoltat que el Saura havia tornat de Mallorca per "fer-se càrrec de la situació d'emergència": més enllà de que encara no sé ben bé què va fer el Govern, vaig sentir (jo i suposo molta altra gent) que amb les coses de menjar no s'hi juga, i que la seguretat no pot estar a les mans del Saur
I tres reflexions finals:
Els Jocs d'Hivern a Barcelona em segueixen semblant una idea de bombero
Això no té res a veure amb el canvi climàtic
Els que estàvem tirats als cotxes l'única informació que rebíem era via ràdio: potser els plans d'emergència haurien de passar justament per la coordinació amb els mitjans, especialment la ràdio
En fi, que he tingut dies millors.

Plataforma Som lo que sembrem - Resistència al cotó BT de Monsanto

Tue, 09 Mar 2010 22:00:56 +0100

Les erugues del cotó han desenvolupat resistència a la varietat de cotó BT comercialitzada per Monsanto a la India.

S’ha confirmat l’aparició a l’Índia de resistència a la proteïna Bt, introduïda a la varietat de cotó transgènic Bollgard comercialitzada per Monsanto. Les erugues de les càpsules del cotó de l’ espècie Pectinophora gossypiella han desenvolupat resistència en menys de 10 anys contra aquesta proteïna produïda pel cotó transgènic a l’estat de Gujarat, a l’Índia.

Per descomptat, Monsanto ha culpat als agricultors per aquest problema, encara que des de l’any 2006 la multinacional comercialitza varietats amb dos proteïnes Bt diferents ja que l’empresa, igual que la comunitat científica, sap que l’aparició de resistències és intrínseca a aquest tipus de varietats transgèniques (2).

Segons el diari India Today (1), el cotó Bt ha portat, a més a més, a l’aparició de noves plagues del cotó a l’Índia amb pèrdues econòmiques significatives. L’any passat ja es va citar a la literatura científica l’aparició de resistència a varietats de panís Bt a Puerto Rico i Sudàfrica, i de cotó als Estats Units d’Amèrica.

Una vegada més, doncs, es posa de manifest el nul interès d’aquesta tecnologia des del punt de vista d’ una agricultura sostenible. Som lo que Sembrem demanem de nou que Catalunya protegeixi el seu territori (3), igual que han fet la majoria de països i regions d’Europa, oposant-se als esforços des de la Comissió Europea per aconseguir l’entrada dels transgènics agrícoles als camps europeus.

Enllaços:

(1) Diari India Today - New Delhi – 6 març 2010: Bt cotton has failed admits Monsanto http://indiatoday.intoday.in/site/Story/86939/India /Bt+cotton+has+failed+admits+Monsanto.html

(2) Monsanto Today – 3 març 2010: Cotton in India http://www.monsanto.com/monsanto_today/for_the_record/india_pink_bollworm.asp

(3) Debat a la totalitat al Parlament Català sobre la ILP per una Catalunya Lliure de Transgènics, on el PP, CiU i PSC van rebutjar el debat que demanava la ciutadania http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=34&hover=15

Sophia Blasco - Avui, diumenge, 7 de març, acte cultural solidari amb les víctimes del terratrèmol a Xile, a les Cotxeres Borrell, a Barcelona

Sun, 07 Mar 2010 09:56:10 +0100

Avui, diumenge, 7 de març, de 18.00h a 20.00h, tindrà lloc l'acte cultural solidari amb les víctimes del terratrèmol a Xile, al Centre Cívic Cotxeres Borrell, a Barcelona, al carrer Viladomat 2-8, metro L3, estació Poble Sec. Més informació de com arribar a www.cotxeresborrell.net

La entrada, 5 euros, es destinarà íntegrament a ONGs de ajuda humanitària xilenes.

L'acte l'organitza la comunitat xilena de Barcelona amb el patrocini del Consolat General de Xile a Barcelona

Programació:

Música
MANAVAI, música i dança de l'Illa de Pasqua http://manavairapanui.ning.com/
ELCOLECTIVO, cançons tradicionals xilenes
ESTEREO 3, rock simfònic
ALEX PERALTA, cantant de boleros i música tropical.

Teatre
LAS MENGANAS, teatre: fragment de l'espectacle "Tocofon2"

Dansa
DELICADO EQUILIBRIO, dansa: fragment de l'espectacle "Sala de Espera"

Fotografia
COMUNIDAD NAPULAHMAL, diaporama: fotografíes de Julio Baeza

Humor
ANA JIMÉNEZ, clown i humor visual.

Fira gastronòmica, fotografies i poesies a la venda al vestíbul del Centre Cívic

Us hi esperem!

Sophia Blasco

Xavier Cusell - Jesús Mosterin

Fri, 05 Mar 2010 11:14:17 +0100

Llegim a Vikipèdia que Jesús Mosterin és Professor d'Investigació de l'Institut de Filosofia del CSIC des de 1996. És membre del Center for Philosophy of Science de Pittsburgh, membre de l'Acadèmia Europea de Londres, de l'Institut International de Philosophie de París i de l'International Academy of Philosophy of Science. Va introduir a Espanya la filosofia analítica, corrent de pensament del s. XX caracteritzat per l'estudi del llenguatge amb la pretensió de resoldre els problemes filosòfics mitjançant l'anàlisi dels termes que intervenen en la seva formulació i d'eliminar les ambigüitats en la ciència i la filosofia (Bertrand Russell, el primer Wittgenstein, positivistes del Cercle de Viena, etc.). També va tenir un paper essencial en la introducció i desenvolupament de la lògica matemàtica a Espanya i Amèrica Llatina.
Una de les aportacions més conegudes de Mosterín ha estat la reflexió sobre la racionalitat.

Doncs bé, Jesús Mosterin és un científic i el tracte que han rebut a les seves consideracions exemplifica el valor que el món científic té per l'estament polític. D'un partit i de l'altre diuen haver-se sentit "ofesos" per les seves consideracions, que no opinions, sobre "la festa dels toros", i no és pel fet que els senyors i les senyores Diputades discrèpin de les paraules de Mosterín sinó per la virulència amb què ho han fet. Al Parlament hem escoltat toreros, apoderats, empresaris i també científics i s'ha volgut donar el mateix pes a uns i altres, obviant que des de Newton, quan es va acabar la discusió sobre la gravetat, la ciència ha estat la base del desenvolupament. No és estrany doncs que els estudis superiors, els treballs científics o les càtedres tinguin menys repercussió que les "corridas".

Esther Vivas - Viure sense supermercats

Wed, 03 Mar 2010 18:22:54 +0100

Anar a comprar al supermercat s'ha convertit en una pràctica quotidiana. De fet, un 80% de les nostres compres es porten a terme en grans cadenes de distribució com ara Carrefour, Alcampo, Eroski, El Corte Inglés i Mercadona, etc. Malgrat que mengem i consumim diàriament, i molt sovint ho fem mitjançant la compra en supermercats, poques vegades ens aturem a pensar en les conseqüències que aquest model té per tots aquells que participen en la cadena de comercialització: pagesos, treballadors, consumidors, comerç local. Ara pot ser un bon moment per plantejar-nos aquestes qüestions.

Alguns impactes

La concentració empresarial en cada un dels trams de la cadena agroalimentària va a més i el sector de la distribució no n'és una excepció. La dinàmica a Europa, per exemple, apunta a una tendència ascendent. A Suècia, tres cadenes de supermercats controlen el 95,1% de la quota de mercat, a Dinamarca tres cadenes monopolitzen el 63,8%, i a Bèlgica, Àustria i França unes poques companyies dominen més del 50%. Cada dia tenim menys portes d'accés als aliments, a la vegada que el productor té menys opcions d'arribar a nosaltres. El poder de la indústria agroalimentària és total i la nostra alimentació ha quedat supeditada als seus interessos econòmics.

Aquest model de distribució al detall, que s'ha generalitzat en els darrers cinquanta anys a l'Estat espanyol, comporta un empobriment generalitzat de l'activitat pagesa, l'homogeneïtzació d'allò que consumim, la precarització dels drets laborals tan en els seus centres comercials com en aquells que els proveeixen, la pèrdua del comerç local, la promoció d'un model de consum insostenible i irracional. Vegem algunes xifres.

El diferencial entre el preu en origen d'un producte (pagat al pagès) i en destí (el que paguem en un 'súper') és una mitja del 490%, segons xifres del sindicat camperol COAG, però en alguns aliments aquest pot arribar a superar amb escreix el 1.000%, com és el cas de les patates, els tomàquets, els cogombres o les pastanagues. Mentre, la gran distribució es qui s’emporta el benefici. Aquesta situació comporta un creixent empobriment de la població pagesa, amb una disminució anual de la seva renta del 26% en els darrers cinc anys. Amb aquestes dades no ens hauria de sorprendre que cada tres minuts a Europa desaparegui una explotació camperola, segons dades de La Vía Campesina, ja que els petits productors no poden competir amb l’agroindústria.

En l’àmbit laboral, el treballador està sotmès a ritmes de treball intensos, tasques repetitives i poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l‘esgotament, els dolors crònics a l’esquena i cervicals, etc. A més, els horaris laborals altament flexibles, en funció dels interessos productius de l’empresa, dificulten la conciliació de la vida laboral amb la social i familiar, fent que el treballador arribi a perdre fins i tot el control sobre el seu temps lliure.

L’impacte en el petit comerç és devastador. Si l’any 1998 hi havia a l’Estat espanyol 95 mil tendes, al 2004 aquesta xifra s’havia reduït a 25 mil. El comerç tradicional d’aliments ha patit una erosió constant i imparable des dels anys 80, arribant a ser a dia d’avui quasi residual.

Alternatives

Però, podem viure sense supermercats? Els grups i les cooperatives de consum agroecològic, la compra directa al pagès, el comerç local, les cistelles a domicili, anar al mercat són algunes opcions alternatives que impliquen un model de comercialització de proximitat, establint una relació directa i solidària entre el pagès/el camp i el consumidor/la ciutat. Es tracta d’opcions de compra que van en augment. Si abans de l’any 2000 a Catalunya tan sols existien deu grups de consum ecològic, avui en dia aquesta xifra arriba quasi al centenar.

Aquesta acció col.lectiva en l’àmbit del consum és fonamental per començar a canviar dinàmiques i arribar a més gent. Sovint se’ns parla del nostre poder individual com a consumidors, però malgrat que l’acció individual aporta coherència i és demostrativa, per si sola ben poques coses podrà canviar. La perspectiva política és clau. Per exemple, jo puc formar part d’una cooperativa de consum i optar per la compra d’aliments ecològics, però si no es prohibeixen els transgènics hi haurà dia en que tant l’agricultura convencional com l’ecològica estarà contaminada, fruit d’una coexistència impossible. Per tant, cal mobilitzar-nos, sortir al carrer i exigir que volem unes polítiques agrícoles i alimentàries que garanteixin un consum saludable, respectuoses amb la natura i que tinguin en compte els drets de la pagesia i els treballadors.

La lògica capitalista que impera en l’actual model agrícola i alimentari és la mateixa que afecta a d’altres àmbits de les nostres vides: la privatització dels serveis públics, l’especulació amb la vivenda, la deslocalització empresarial, la precarietat laboral. Canviar l’actual sistema agroalimentari implica un canvi radical de paradigma. I per fer-ho l’acció política i la creació d’aliances amb d’altres actors socials (camperols, treballadors, ecologistes, feministes...) és imprescindible.

Esther Vivas és coautora del llibre Supermercados, no gracias (Icaria editorial, 2007). Article publicat a La Directa, núm. 171.

Plataforma Som lo que sembrem - La CE autoritza el cultiu d'una patata transgènica desatenent l'opinió del Consell de Ministres i dels ciutadans europeus

Wed, 03 Mar 2010 12:07:50 +0100

La Comissió Europea ha autoritzat el cultiu de la varietat de patata transgènica “Amflora” de l'empresa BASF per a usos industrials i pinsos. Aquesta varietat està modificada per tal que no produeixi amilosa, un component del midó que “molesta” durant el processament per a usos industrials. A més, conté un gen de resistència als antibiòtics kanamicina i neomicina.

L’aprovació d’aquesta varietat ha estat envoltada d’un intens debat des que BASF va demanar l’autorització els anys 2003 i 2005, després d’un primer intent l’any 1996. Tant l’Organització Mundial de la Salut com l’Agència Europea de Medicaments han declarat que la kanamicina i la neomicina són antibiòtics importants des del punt de vista terapèutic. Això implica que, d’acord amb la normativa europea vigent des de 2001, no s’haurien d’aprovar varietats transgèniques amb gens de resistència a aquests antibiòtics.

De fet, aquesta patata, igual que la resta de transgènics aprovats fins ara, mai ha aconseguit una vot majoritari de suport als Consells de Ministres de la UE. Fins i tot, dins de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, “Amflora” no va obtenir un suport unànime.

S’estima que la BASF obtindrà uns ingressos punta de 20-30 milions d’euros l’any per la venda d’aquesta varietat, i com que no aconseguia els seus propòsits, l’any 2008 va presentar una demanda contra la UE per aquesta patata. I ara, una vegada més, la Comissió Europea, una institució no escollida pels ciutadans i que no rendeix comptes davant de ningú, aprova per defecte la varietat “Amflora”, tot plegant-se als interessos de les grans indústries, i passant per sobre de les opinions del Consell de Ministres i de les dels mateixos ciutadans europeus, que mostren contínuament el seu rebuig als cultius transgènics.

Intersindical CSC - Les xifres d’atur dels Països Catalans ja representen més de 1.400.000 persones, aquest mes de febrer

Tue, 02 Mar 2010 17:42:30 +0100

Avui s’han publicat les dades de l’atur del ministeri de Treball espanyol i, amb elles, una nova decepció. Poc valen les excuses de l’executiu central que afirmen que aquest mes de febrer el nombre de persones desocupades s’ha reduït menys que fa un any, ja que, amb unes taxes d’atur properes al 20%, el que sembla increïble és que encara es puguin anar destruint llocs de treball sense perspectives de resoldre aquesta xacra.

En concret, durant el mes passat, 26.264 nous/ves catalans/es van passar a engreixar els registres d’atur, arribant a la dramàtica xifra oficial dels 1.194.302 afectats/des. Tanmateix, cal tenir en compte que el ministeri de Treball tan sols comptabilitza les persones inscrites als serveis públics d’ocupació, el que deixa fora molts/es desocupats/des que no han fet el tràmit per no tenir dret a percebre cap prestació i considerar-lo una fórmula poc útil de trobar feina. De fet, cada Enquesta de Població Activa (publicada trimestralment per l’Instituto Nacional de Estadística) desemmascara unes 200.000 persones més a l’atur. D’aquesta manera, afegint aquesta xifra a la publicada avui per l’executiu central i sumant-li les més de 20.000 persones sense feina de la Catalunya Nord (que s’acosten cada cop més a les 30.000), podem constatar que el nombre total de desocupats/des supera ja els 1.400.000, una històrica xifra que fa témer superar en breu el llindar històric del milió i mig, si no canvia la tendència.

D’aquesta manera, malgrat que l’atur (masculí) a les Illes Balears i Pitiüses s’ha reduït aquest febrer, l’increment mensual del conjunt del país ha estat del 2,25% i l’augment anual acumulat, del 23,26%. Ambdues xifres són, una vegada més, superiors a les del conjunt de l’Estat espanyol (on l’increment anual ha estat del 18,63%), demostrant una vegada més com els Països Catalans, surten especialment perjudicats per la crisi, a causa de la manca de competències i recursos per poder-hi fer front.

En el quadre adjunt, es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades.

Per territoris, allí on l’atur ha crescut més durant el febrer ha estat Castelló (un 3,85%), seguit de prop per Tarragona (un 3,68%) i València (3,02%), mentre que on ho ha fet en menor mesura (a banda de la reducció dels territoris insulars) ha estat a Girona (un 1,66%) i a Alacant (un 2,03%). En termes anuals, on el nombre de desocupats/des s’ha incrementat més ha estat a Lleida (un 27,69%), seguida de Castelló (un 26,86%), i on ho ha fet en menor mesura ha estat a Alacant (un 20,38%) i a les Illes Balears i Pitiüses (un 21,06%).

Pel que fa a col·lectius, un altre mes consecutiu, les dones han patit més la destrucció d’ocupació, revertint la tendència inicial de la crisi i, de fet, en termes anuals, les diferències entre homes i dones en increment d’aturats/des, ja és tan sols d’un punt. Això és degut a què el sector serveis, típicament feminitzat, ha pres el relleu als de la construcció i la indústria, els primers en notar la crisi. Així, de les 26.264 noves persones sense feina, 15.413 provenen del sector terciari, mentre que 2.058 ho fan de la indústria, 1.947 de la construcció, 1.839 del sector primari i la resta no tenien feina anterior. Per la seva banda, malgrat que el jovent és el col·lectiu més distorsionat per aquestes xifres (gairebé la meitat no està apuntat als serveis públics d’ocupació i, per tant, no hi és reflectit), durant aquest mes l’increment de l’atur que ha patit ha estat notablement superior a la mitjana.

Finalment, cal destacar que hi ha prop de 243.697 immigrants a l’atur, arreu dels Països Catalans, gairebé un 30% més que fa un any. Igualment, gairebé 450.000 de les persones sense feina no perceben cap tipus de prestació, i un 86,55% dels contractes firmats el mes passat són temporals.

Una vegada més (i ja en portem unes quantes), les xifres demostren com el govern central és incapaç de trencar una dinàmica enormement negativa i de precarització creixent, a la vegada que les mesures que presenta, a banda d’inútils, són incapaces de desmarcar-se d’un model de creixement especulador, neoliberal i centralista, totalment negatiu per a les classes treballadores dels Països Catalans. Fins que no s’afronti un veritable repartiment del treball i la riquesa (un objectiu quimèric en el panorama de pactes obert al Congrés dels Diputats), no se superarà aquesta destrucció continuada de l’ocupació.

Sophia Blasco - Anatomia de la timidesa

Sun, 28 Feb 2010 13:11:09 +0100

La timidesa ens genera nivells considerables d'ansietat. Les persones que ens autodescribim com tímides tenim tendència a sentir-nos supersobservades, hiperexaminades i jutjades desfaorablement.
D'altra banda, la timidesa ens representa, entre altres, un conjunt de repercussions negatives: l'entenem com una qualitat intrínseca que ens acompanyarà tota la vida, ens fa perdre innombrables oportunitats i ens porta a percebre'ns com menys dotats que els altres. Aclarir-ne el concepte, observar minuciosament el procés d'un atac de timidesa i delimitar quin, o quins, han estat els detonants, ens proporcionarà les opcions per superar-la.

Comencem per l'afirmació "Som tímids". Els que som tímids, ho som, quan mengem, quan ballem, ... ?
O realment, el tímids tenim atacs de timidesa en determinades situacions i entorns? Aquest és un dels primers punts a abordar. Entendre la timidesa com l'alçària, la robustesa, el color de la pell, és a dir, com una qualitat intrínseca o genètica, ens porta a negar qualsevol opció de canvi. Molts tímids ho entenen així.
Però, certament reaccionem de la mateixa forma al llarg de tot el dia davant de qualsevol circumstància i en qualsevol entorn? La resposta és NO. Els tímids tenim atacs de timidesa davant circumstàncies ben diverses, allò que els puja els colors a uns deixa impassibles a altres.

Etapes d'un atac de timidesa
Com en tot procés, en un atac de timidesa trobarem els factors que el possibiliten, el detonant que dóna el tret de sortida i el conjunt de reaccions multinivell que es generen en l'organisme. L'estudi minuciós de les etapes de un atac de timidesa ens proporcionarà claus per entendre'l i per superar-lo.

Alguns dels factors d'activació d'un atac de timidesa:
* L'entorn; un entorn conegut que ens permet preveure què pot passar ens tranquil·litza i un entorn desconegut ens aboca a la incertesa i augmenta la sensació de perill.
* L'acció que ens veiem obligats a engegar; afrontarem amb serenor una activitat que dominem i ens envairan les pors i el desassossec si no ens entenem habilitats per desenvolupar-la amb èxit.
* La creença que tenim sobre les nostres habilitats i competències; la valoració que fem del nostre saber fer és clau, la resposta serà una o altra, en funció de si ens entenem com aptes o no aptes per a portar-la a terme amb èxit.
* L'impacte que creiem que tindrà l'acció per a la nostra imatge, prestigi social i amor propi; si entenem que l'acció ens afavorirà la rebrem amb goig, si, per contra, entenem que ens devaluarà, intentarem defugir de realitzar-la. A ningú li agrada llençar pedres al seu propi terrat.

Pel que fa al detonant, la percepció de risc de dany ens aboca a l'esclat d'un atac de timidesa. El tret de sortida d'un atac de timidesa el dóna el perill percebut. Si la percepció subjectiva de perill no hi és, la reacció no es produeix. El perill pot ser de qualsevol tipus, per exemple: dany en l'amor propi, pèrdua del prestigi, lesió en la imatge social, etc.; tots tenen un gran impacte per a la vida de l'individu que viu en societat, ja que afecten les relacions amb el grup i els projectes personals es veuran afavorits o dificultats.

El conjunt de respostes a la situació són de naturalesa diversa, entre elles:
* Reaccions fisiològiques (taquicàrdia, tremolor a la veu, vermellor de rostre, o rubor facial, suor a las mans),
* Respostes psicològiques o creencials (recreacions en l'imaginari de les possibles repercussions del fet: pèrdua d'autoritat, pèrdua del respecte, etc.),
* Canvis comportamentals (neguiteig, desassossec, ..) i
* L'impacte emocional (la pressió de l'entorn que genera percepció d'acorralament, ...)

Si ens ho mirem de prop, ens adonarem de la gran semblança que hi ha entre aquestes respostes i les que es desencadenen en situacions d'estrès; un conjunt de reaccions per preparar l'organisme per a la fugida, la paràlisi o la lluita. Aquestes manifestacions són instintives, no racionals, i han estat dissenyades al llarg del procés evolutiu de la nostra espècie per preservar-nos la vida i la integritat. Precisament la seva naturalesa instintiva fa que escapin al govern racional; no podem aturar la vermellor del rostre o la taquicàrdia una vegada han començat, per molt que vulguem.

Utilitzaré un exemple que ens ajudarà a entendre millor el procés d'un atac de timidesa:
Mireia està en una celebració amb l'equip de treball. Ella és la cap del departament i el seu superior li proposa que canti. Cantar no és una de les seves habilitats; ella considera que cantar deteriorarà la seva imatge envers l'equip; el seu prestigi, guanyat durant tants anys, pot anar-se'n en orris; sap que desafina estrepitosament i, donada la situació, li ho ha demanat el cap, no es pots negar. Percep el perill i el seu organisme desencadena la resposta.

La timidesa: qualitat negativa o recurs valuós?
Tradicionalment, els tímids hem intentat aturar les respostes pròpies de l'atac de timidesa, sobretot les que són observables per l'altre, ja que evidencien que la situació ens desborda i ens mostren afeblits als ulls dels altres.
Però una vegada començat l'atac de timidesa amb totes les seves expressions fisiològiques, psicològiques, emocionals i de comportament que mostren que estem patint un atac de timidesa, amb detalls tan evidents com la vermellor del rostre, la suor de les mans, la tremolor de la veu, no podrem ocultar-los i, ens convé recordar que, difícilment podrem aturar la resposta instintiva automàtica que ha activitat la percepció de perill.
Afrontar la timidesa centrant-nos en aturar l'atac de timidesa una vegada engegat ens aboca a fracassar, no podem avortar amb força de voluntat la vermellor del rostre, el titubeig, etc. Escollir aquesta opció reforça la idea que la timidesa ens acompanyarà al llarg de tota la nostra vida.

El valor de la timidesa rau en el fet d'alertar-nos del perill. L'atac de timidesa esclata sempre com resposta a la percepció de perill. Definir el perill i acotar-lo són claus per superar-lo o vorejar-lo. Entendre la timidesa com un mecanisme de resposta a un perill percebut ens proporciona eines per transformar-la en un recurs valuós. Analitzar la situació que ha provocat l'esclat de timidesa al detall ens permetrà prendre les mesures pertinents per governar la situació d'acord a allò que ens convingui, intel·ligentment, tenint en compte els nostres interessos. Esbrinar en quines situacions sentim timidesa, comprendre que és el què passa i el què ens passa, ens permetrà descobrir les claus per transformar la timidesa en un recurs valuós.

Conclusions:
La timidesa és una reacció específica davant d'un perill percebut, no és una patologia ni una característica genètica.
L'atac de timidesa engega un conjunt de respostes instintives.
Superar-la amb èxit ve determinat per l'anàlisi exhaustiva de la circumstància desencadenant de la reacció de timidesa, és a dir, quin és el perill percebut i la seva font: quina és la por, quina és la cosa temuda, detallar què és el que passa, quins recursos tenim, etc.; l'anàlisi ens proporcionarà opcions per redimensionar i encarar el perill percebut i véncer la nostra timidesa específica.

Enllaços relacionats:
Article El preu de la timidesa
Taller Superem la timidesa
Test de l'Escala de Timidesa revisada de Cheek i Buss (RCBS-20) (en castellà)

Sophia Blasco, assessora personal
657 825 188
sophiablasco@gmail.com
http://coaching.bloc.cat

Intersindical CSC - La moderació no afecta tothom per igual: les rendes salarials es van reduir el triple que les empresarials, el 2009

Wed, 24 Feb 2010 21:39:13 +0100

Feia molt de temps que la patronal venia reclamant moderació salarial, fins que CCOO i UGT els van oferir aquest apreciat caramel, en forma d’acord de negociació col·lectiva per als propers 3 anys, a canvi de res. I feia també molt de temps que, des de la Intersindical-CSC, es denuncia que aquestes exigències no són equivalents per tots els estaments i classes socials i que s’està intentant fer pagar la crisi als treballadors i les treballadores, també amb la qüestió dels salaris. I cada vegada van apareixent més notícies que corroboren aquesta desigualtat.

Així, mentre fa menys d’un mes apareixia un estudi de l’Institut Alemeny d’Estudis Econòmics que afirmava que els salaris reals han baixat un 7% des del 2000, a l’Estat espanyol, aquesta setmana El País ha publicat un reportatge en el qual es demostra com les rentes salarials es van reduir el triple que les empresarials, durant l’any passat. Així, les remuneracions dels assalariats i les assalariades de l’Estat espanyol es va reduir un 3,1%, el 2009, mentre que els marges de les empreses i professionals autònoms van baixar tan sols un 1%. El que encara es reduí més fou la recaptació d’impostos, que va ser un 17,8% inferior a la de l’any 2008.

D’aquesta manera, a causa de la reducció dels impostos recaptats, que passaren a representar del 10,4% del PIB al 7,3%, el pes de les rendes del treball (malgrat reduir-se, però en menor mesura) cresqué fins suposar el 48,6% del PIB (el 47,6%, el 2008), mentre que els marges empresarials s’alçaren des del 42% fins representar el 44,1%, la major crescuda registrada des que s’inicià la sèrie estadística, el 1980.

D’entre els que han perdut i atenent a l’evolució general de la riquesa, queda clar que les rendes empresarials han estat les menys castigades i, tanmateix, les que més reclamen (i aconsegueixen) apretades de cinturó de la resta. I, mentrestant, per corregir la reducció en la recaptació, el govern central aprova increments dels impostos indirectes (com l’IVA) que només faran que subratllar aquestes desigualtats. Un exemple més que la crisi l’estem pagant qui no toca i qui no la provocà i que cal posar fi a una etapa de pactisme social que l’únic que fa és gestionar les misèries i retallades de drets de les classes treballadores!

Salvador Garcia - Nova versió de "L'economia catalana l'endemà de la independència"

Mon, 22 Feb 2010 09:36:32 +0100

Com sempre, comentaris i suggeriments, benvinguts!

L'economia catalana l'endemà de la independència

View more presentations from salvagarcia.

Sophia Blasco - Un regal per compartir!

Sun, 21 Feb 2010 12:57:46 +0100

He rebut el text que trobaràs a continuació dins un missatge i m'ha semblat bé compartir-lo:

He aprés que ningú és perfecte fins que te n'enamores.

He aprés que les oportunitats no es perden mai, les que deixem anar, altres les aprofiten.

He aprés que quan sembres rancúnia i amargor la felicitat se'n va a una altra banda.

He aprés que un somriure és l'opció més econòmica de millorar el nostre aspecte.

He aprés que, de vegades, volem viure al cim de la muntanya, però la felicitat ens arriba mentre l'escalem; ens interessa gaudir del viatge.

He aprés que és millor donar consells només en dues circumstàncies: quan te'ls demanen i quan està en joc la vida.

Autoria desconeguda

Fes-lo córrer!

Traduit i adaptat per Sophia Blasco, assessora personal
Telèfon 657 825 188
sophiablasco@gmail.com
http://coaching.bloc.cat

Xavier Cusell - El Barça i Hisenda

Fri, 19 Feb 2010 12:50:52 +0100

S'ha parlat molt dels dos models de joc i d'equip que encapçalen el Barça i el Madrid però, si hi reflexionem des del punt de vista d'Hisenda, ben segur que el del Barça ha de ser més del seu grat.

El pla de l'equip català, que Josep Guardiola ha portat a l'excel·lència, es basa en jugadors locals reforçats per jugadors estrangers de qualitat. És a dir, el FC Barcelona aposta per donar oportunitats als jugadors de l'escola local i aquesta circumstància afavoreix, de passada, que els ingressos d'aquests jugadors augmentin i, per tant, que acabin engreixant les arques d'Hisenda quan els toca fer la declaració de renda.

Per contra, el model del Real Madrid és fitxar a grans estrelles internacionals a base de talonari i als qui els acompanyen. Tots ells han emergit en d'altres equips, també amb grans ingressos, per tant Hisenda recapta el que pot als estrangers i impostos similars als que ja cobrava a la resta de jugadors.

I aquesta és una bona metàfora per mostrar un model de creixement de país basat en l'excel·lència: apostar per la gent de casa fa que es potenciïn les seves capacitats, ens fa gaudir de tardes de glòria i les aportacions d'aquestes figures locals a l'IRPF poden acabar beneficiant a tothom.

Esther Vivas - On són les pageses?

Thu, 18 Feb 2010 13:25:52 +0100

Quan els meus avis venien ous al Mercat Central de Sabadell, a fora, al voltant de la plaça, sempre hi havia les pageses. Anys més tard, quan els meus pares van seguir amb la parada, les pageses continuaven allà. Avui ja no hi són. I els meus pares tampoc venen al mercat.

I es que la crisi de la pagesia, del comerç local, dels mercats... no ve d’ara, ja fa anys que s’arrossega. I a les pageses se les ha fet fora de les places. Quants dels que hi havia aleshores encara queden? Molt pocs.

Paradoxalment, en molts d’aquests mercats antics, avui “modèlicament” reformats, els hi han col.locat algun que altre “súper”, símbol de modernitat. Miratge dels temps que corren? Curiós. Precisament, un dels principals responsables de la present crisi del model agrícola i alimentari, els supermercats, avui ocupen, i fins substitueixen, el que van ser els espais de compra habituals, i de socialització (no ho oblidem!), de les nostres famílies.

I prenem nota: tot dirigit sota la batuta d’aquells que ostenten el poder, a les institucions, i enarboren la bandera del progrés, instant al bé comú, que, en canvi, només beneficia a una minoria. Ciutats per viure, créixer i conèixer o ciutats aparador, per anar de botigues, mirar i comprar. Sembla que alguns, els de dalt, ho tenen molt clar.

Aquest proper dissabte, pagesos i pageses ens convoquen a sortir al carrer, a una manifestació a Barcelona [11h a Pl. Catalunya], exigeixen “preus justos al camp i a la ciutat”. I es que el diferencial mig entre el preu pagat en origen, a la pagesia, i en destí, el que paguem nosaltres al supermercat, és de quasi un 500%. En alguns productes, com les patates, els tomàquets i les pastanagues, el diferencial supera el 1000%. I són aquestes grans cadenes de distribució al detall, les que s’emporten el benefici.

A Catalunya poc més de l’1% de la població activa és pagesa i la seva renda no fa res més que disminuir. Aleshores, cal preguntar-nos: si la pagesia desapareix, en mans de qui està la nostra alimentació? Qui decideix allò que mengem? Multinacionals com Monsanto, Cargill, Kraft, Nestlé, Carrefour o Mercadona acaben decidint què, com i quan consumim.

La pagesia està en crisi, el món rural està en crisi, la pesca tradicional està en crisi i, no ho oblidem, les treballadores i els treballadors estem en crisi. I mentre alguns surten guanyant amb la crisi, n’hi ha d’altres com nosaltres, els de baix, que la paguem.

Avui a Sant Antoni, a Barcelona, surto al carrer. El mercat està en obres. Al diari diuen que en faran un de més gran i millor, amb supermercat inclòs, igual que el de Santa Caterina.... o com fa uns anys van fer amb el Mercat Central a Sabadell. Però no diuen res de tots aquells i aquelles que han hagut de plegar, dels que s’han quedat pel camí. Històries de perdedors? Tot es repeteix i jo em pregunto: on són les pageses?

Esther Vivas és coautora dels llibres “Del campo al plato” i “Supermercados, no gracias”. Article publicat a La Directa, núm.172.

http://www.esthervivas.wordpress.com