Viatjar per aprendre

¡Benvinguts al Planeta Mart! Tot i que en realitat es tracti d’un territori al sud d’Argélia anomenat Tassili Ahaggar, una zona desèrtica que ocupa les dues terceres parts del país.

Un paisatge d’infinites extensions on els cotxes tot terreny gasten d’igual manera la benzina que els seus ocupants els litres d’aigua imprescindibles per sobreviure dies sencers en uns deserts que arriben a tenir a l’estiu fins a temperatures de 45 graus. Afortunadament, i amb els anys de canvis climàtics i contrastos extrems de temperatures durant el dia i la nit i, tot i els milers de kilòmetres que té el Sàhara argelí, la natura capritxosa ens regala uns sistemes muntanyencs on les roques esculpeixen uns relleus calcaris sorprenents.

La visió panoràmica que el viatger té a cada minut de trajecte trenca amb la creença errònia sobre que passar varis dies al desert pot resultar monòton i repetitiu. Fins i tot m’atreviria a dir que estant al mateix lloc sense moure’s durant un dia sencer gràcies a la llum solar i als seus filtres naturals, la percepció i el lloc semblarien diferents.

Tot el territori es converteix així en una obra mestra d’ornaments rocallosos que, a més, amaguen sorpreses al seu interior… a la zona de Tassili Youf-feaket, entre d’altres, apareixen gravats prehistòrics molt ben conservats que ens recorden que el continent africà fou el bressol de la humanitat.

Si els paisatges ens deixen impactats i ens convencen que només per això la zona del sud mereix una visita, els seus habitants no ens decebran. L'hospitalitat dels tuaregs és tanta que es podria afirmar que si algun cop apareguéssiu per les seves cases, us trobaríeu que us obririen la porta donant-vos la benvinguda ( en cas que la porta fos tancada) i us convidarien com a mínim a un té. Les dones i els homes a les seves llars restaran separats a l'hora de menjar i els nens situats a l’ampli menjador de decoració simple consistent amb un terra ple de catifes i envoltats de sofàs rogencs no pararan de jugar fins a altes hores de la nit amb la resta de la família ja que els valors comunitaris de compartir segueixen arrelats com en els vells temps quan els tuaregs feien grans trajectes amb els camells i es necessitaven els uns als altres per acabar l’aventura amb èxit.

Vaig visitar Argèlia com a guia acompanyant i coordinant uns viatges organitzats de dones. Un grup de fèmines que va creure com jo que seria divertit i enriquidor no només conèixer els paisatges exòtics amb gent similar sinó també amb la motivació de saber més de la gent local i en especial de les dones ja que… ¿quants de vosaltres quan pronuncio la paraula Tuareg té la visió d‘un home vestint una túnica tenyida de blau? però… ¿quanta gent sap que els tuareg son l’ únic grup ètnic on el vel l’utilitzen només els homes i que les dones ocupen una posició forta a la vida social on els nens fins i tot pertanyen a la capa social de la seva mare?

En aquest viatge nosaltres varem aprendre a compartir l’art de la cuina lenta, amb menjars laboriosos com el Cous-cous, a saber pintar-nos les mans de henna amb els dissenys que elles mateixes ens mostraven, a vestir-nos amb la indumentària típica i xafardejar en quines ocasions utilitzaven cada vestit. En definitiva, varem aprendre el verdader significat del verb “viatjar” que no es només un trasllat, sinó també, una participació de convivència per a fer-nos descobrir que sent tan diferents els uns dels altres, finalment, som una totalitat on val la pena aprendre i compartir, tot de tots!

Sandra Canudas
[email protected]
www.consultoriaviajes.com