Dijous, 22.1.2009 15:54 h
Carregant
Vaig comentar de passada l’ajut de 8.000€ milions de ZP als Ajuntaments en l’article “Demagògia, espanyolisme i partidisme amb diners públics: l’exemple de Sabadell i de Manuel Bustos”. No vaig comentar la mesura en sí que, per les seves característiques, és un mal parxe als problemes locals. Recordem-ho: els projectes d’aquests ajuts s’havien de presentar en només un mes, executar-los durant el 2009, i havien de ser intensius en mà d’obra. Peonades.
Això provoca que, per la rapidesa amb que s'han de decidir i executar els projectes, hi pot haver una dedicació no-òptima dels recursos, ja que és complicat tenir projectes de qualitat en només un mes i cal "gastar" els diners ràpid pel risc de perdre'ls (amb el risc a més que suposa això en termes de transparència i control de la despesa pública). A més s’incentiva l'activitat econòmica en àrees de baix valor afegit i productivitat, com la construcció pública.
Ja hi ha primeres informacions sobre que faran els ajuntaments amb aquests diners. El 32% dels projectes estan destinats a rehabilitació i millora d’espais públics, el 27% a equipaments en infrastructures i el 17% en equipaments culturals, educatius i esportius, però mirant el detall es veu que hi ha de tot, projectes petits totalment prescindibles, amb tendència a malgastar. Es projectes importants dels ajuntaments es queden sense fer.
Aquest ajut, apart dels problemes esmentats, no resol el problema de fons, que és el finançament dels ajuntaments (apart d’envair competències de la Generalitat per variar). La meva proposta sobre els ajuntaments: solucionem el finançament local i, si tot i així un ajuntament estira més el braç que la màniga i un ajuntament no pot pagar en 60 dies com marca la llei, que un proveïdor pugui instar concurs d’acreedors de l’ajuntament.
Comentaris
No hi ha cap comentari
Comenta
El comentari s'ha enviat correctament
359 lectures
Cap comentari
Enviar
