Monsanto davant dels tribunals a l’Índia per biopirateria

Segons el diari Le Monde, la raó de la denúncia per part de l’Autoritat Índia de la Biodiversitat és que per “fabricar” l’albergínia OGM, Monsanto ha fet servir deu varietats locals índies (de les milers que són autòctones del país) sense demanar autorització i sense consultar a les organitzacions pageses. És un precedent important, ja que és la primera vegada que serà jutjada una empresa per actes de biopirateria a l’Índia.

Som Lo Que Sembrem afegim al comunicat dos comentaris:

Un, que el futur de la millora de les plantes (en front a malalties, condicions de sequera o salinitat, etc) passa per la biodiversitat silvestre i cultivada existent encara en el planeta. Ambdues són patrimoni de la humanitat, dels pobles d’on són autòctones les plantes o de la cultura agrícola que ha desenvolupat aquestes varietats durant centenars d’anys. Aquesta biodiversitat està sent objecte de biopirateria en la carrera per obtenir patents, i a més a més les mateixes pràctiques i el mateix model agroalimentari industrialitzat i globalitzat està afavorint la seva destrucció, tirant pedres absurdament sobre la seva pròpia teulada.

Diran alguns que necessitem els OGM en el futur, però on son els trets meravellosos que ens prometen des de fa dècades? Els busquen desesperats per tots els racons del planeta, abans que desapareguin amb les cultures i les terres que les han seleccionades i conservades durant tant de temps, i els volen guardar, orfes d’aquesta cultura, en magatzems sota el gel com Svalbard Global Seed Vault a Noruega, gestionat per la Crop Diversity Trust, organisme al qual diversos “filantrops” com Gates o Rockefeller, i molts Estats (com l’espanyol) han donat diners.

Dos, no son només els trets aïllats dels gens, sinó les mateixes pràctiques i cultures les que son necessàries conservar arreu del planeta per protegir el futur de l’agricultura.

Plantes que es van adaptant al clima i sòl d’un lloc durant generacions enlloc de plantes que s’han d’estabilitzar a base de fertilitzants i pesticides – cada vegada més cars -, pràctiques de policultius, més estables, enlloc dels monoconreus tan susceptibles a l’aparició de noves malalties, una agricultura que conservi la biodiversitat natural als marges dels camps o a les àrees naturals properes, enlloc de les pràctiques que l’arrasen, simplificant tant l’ecosistema que les plagues no tenen enemics naturals que les frenin.

Finalment també, unes pràctiques – i politiques - agrícoles i ramaderes que permetin que aquells que volen treballar al camp hi puguin viure i alimentar les seves comunitats, i no transformar l’agricultura mundial en un negoci de quatre empreses que per una banda fan com que inventen llavors en un laboratori, mentre que per l’altre exploten treballadors als camps per produir productes arreu del el planeta.



" Monsanto denunciada per ¨biopirateria ¨a l’Índia

(Traducció de Som lo que Sembrem)

L’Autoritat Índia de la Biodiversitat va anunciar, el dia 11 d’agost, que començaria les diligències judicials necessàries contra l’empresa americana Monsanto, per haver posat a punt una albergínia genèticament modificada a partir de varietats autòctones locals sense haver-ne demanat l’autorització.

Es el primer cop que a l’Índia una empresa serà perseguida per actes de ¨biopirateria¨; aquesta infracció està penada amb 3 anys de presó. En l’obtenció de la albergínia OGM han intervingut, a més de Monsanto, la seva sòcia índia Mahyco i diferents universitats índies associades des de l’any 2005 per a conduir aquestes recerques. Aquestes entitats tenien el recolzament de l’agència americana de desenvolupament Usaid, favorable als OGM.

Per a l’obtenció de l’albergínia OGM s’havien utilitzat una desena de varietats locals de les regions de Karnataka i Tamil Nadu, d’entre les 2500 varietats diferents amb les que compta el país. Aquesta albergínia havia de comercialitzar-se a l’Índia.

La llei de la biodiversitat índia de l’any 2002 contempla l’obligació de demanar una autorització per utilitzar els gens de les varietats locals. Els agricultors també haurien d’haver estat consultats segons aquesta llei, per negociar una possible participació en els beneficis obtinguts de l’explotació comercial de l’albergínia. Totes aquestes circumstàncies eren conegudes per l’empresa Monsanto, que va preferir ignorar-les.

Segons el setmanari India Today, l’empresa negaria les seves responsabilitats, acusant als seus col•legues indis de no haver fet les gestions necessàries. Malyco, en la que Monsanto té un 26% de participacions comenta que només va proporcionar el gen de transformació.

L’acusació de biopirateria és un cop dur per a Monsanto, que corre el perill de que les seves activitats a l’Índia es redueixin.

L’oposició índia als OGM espera que Monsanto no tindrà cap autorització per a començar les investigacions sobre cebes OGM, demanada al mes de juny del 2011.

L’Índia que té el 7.9% de les espècies animals i vegetals del planeta, i només el 2.5% de la terra, està molt exposada als perills de la biopirateria. Ja en 1997, els pagesos del nord del país van protestar violentament contra l’empresa americana RiceTec que va comercialitzar una varietat d’arròs basmati anomenada ¨kasmati¨.

Per a poder disposar de tots els elements necessaris, el govern indi ha engegat un projecte faraònic de registre i recollida del saber fer en matèria mèdica tradicional: 200.000 tractaments, incloses les postures de ioga, ja han estat protocol•litzats. Centenars de científics escorcollen els tractats antics en medicina ayurvèdica per a recollir les propietats ja comprovades dels fruits i de les plantes medicinals.

Aquesta ¨biblioteca del saber tradicional¨ja compta amb 30 milions de pàgines, ha estat traduïda a 5 idiomes i ha permès anular algunes patents importants per a l’Índia, com la d’una universitat americana sobre les propietats de la cúrcuma contra el càncer. Aquesta ha estat anul•lada desprès d’una queixa posada pel govern indi.

També s’ha rebutjat la patent temporal del 2007 del laboratori Livzon (Xina) sobre la menta i l’Andrographis, utilitzades pel tractament de la grip aviar.

Malgrat tot, es necessitaran 6 anys per a que l’Autoritat Nacional de la biodiversitat comenci els emplaçaments legals contra Monsanto. Aquesta acció legal constitueix una victòria per als opositors als OGM. Actualment, a la India només està autoritzat el cotó OGM, però aquestes noves llavors estan sota sospita al ser considerades cares i responsables de la ruïna dels productors més fràgils.

L’albergínia està molt present en l’alimentació quotidiana de tot el país, també s’utilitza com a ofrena religiosa al Déu Krishna; els seus fidels es van oposar violentament a la comercialització de l’albergínia OGM al tenir por d’encendre la còlera del seu Déu si li oferien fruits impurs.
Julien Bouissou "