Això em recorda a un apunt que vaig fer en un fòrum del Racó Català i que crec que aporta solucions a una situació com l'actual:
A risc d'emportar-me la crítica de tothom, crec que el mercat laboral ha de flexibilitzar-se... però no només en la qüestió de l'acomiadament, com volen alguns que sempre representen a les grans empreses i no pas al teixit productiu català, representant del 97% de l'empresariat. En realitat, a l'empresari (per norma general) li emprenya haver d'acomiadar gent bona, perquè és símptoma que no té feina. En canvi li emprenya més no poder fer fora gratuïtament els penques. Això provoca el típic dilema dels 'justos per pecadors' que jo (modèstia a part) resoldria així:
- Fer desaparèixer els contractes temporals definitivament: excepte formació i pràctiques, que es controlarien amb les escoles respectives.
- Aplicar una indemnització màxima progressiva en funció de l'antiguitat: per exemple (i que ningú s'agafi a les dades), un treballador que portés menys d'un any, l'acomiadament gratuït i un que en portés 20, acomiadament de 45 dies per any, com fins ara. Així premiaríem al treballador vàlid front al penques i l'empresari no tindria por de contractar. Això provocaria molts acomiadaments? Segur, però també incentivaria l'ocupació ja que al bon empresari li encantaria que els treballadors es jubilessin a l'empresa.
- Aquesta indemnització, sense fer esment a establir de manera clara i transparent quan un acomiadament és disciplinari, quan objectiu i quan improcedent, ja que la jurisprudència actual deixa els acomiadaments objectius en paper mullat (excepte per a les grans empreses) i els disciplinaris com a tasca impossible. Un marc transparent permetria que el treballador i l'empresari no es trobessin en una situació d'indefensió.
- Rebaixar les cotitzacions a la seguretat social (actualment el cost d'un treballador per a una empresa és al voltant d'un 40% per sobre del salari brut del treballador (és a dir que un mileurista li costa a l'empresa 1400 euros).
- Retirar el subsidi d'atur a qui no accepti una feina a menys de 40km de casa (la distància es podria discutir).
- Inspeccionar de debò i d'ofici les baixes laborals, sense esperar que ho denunciï l'empresa o la mútua. Una altra vegada, hi ha molts penques que embruten la imatge dels treballadors realment malalts.
- Ampliar el límit de les bonificacions per formació del personal per a les PIMES. Actualment, el límit està en 600€ i jo pregunto: quina formació pot donar una empresa amb aquests diners? I no només això, sinó premiar les empreses que apliquin tota la bonificació, perquè voldrà que hi inverteixen.
- Incrementar (i no disminuir com fins ara) les deduccions per formació del personal a l'Impost sobre Societats.
- Fomentar la flexibilització horària, mitjançant bonificacions a les empreses que facilitin la conciliació de la vida laboral i familiar.
Per últim i, tot i que ja ho he deixat caure abans: simplificar la legislació laboral: és millor poca normativa, que sigui clara i es compleixi que no pas grans convenis col·lectius amb els que patronals i sindicats tornen contents a casa per a fardar davant la parròquia respectiva.
Si hi ha crisi i les empreses no venen es resoldrà abaratint l' acomiadament? Si hi ha un acomiadament mes barat creixerà l' ocupació ?¿ Si a la resta de paisos l' acomiadament es menys costós per a l' empresari ,com es que tenen també parats?. No serà que en aquest pais ens hem posicionat en activitats especulatives....hem donat l' esquena a l' innovació tecnològica i ara plorem i cerquem a qui carregar-li el mort ?
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari