el digital d'economia domèstica i consum a Catalunya

abr
25
dt
Dia Africà del Paludisme

Oriol López

Una mica de seny

Dimecres, 4.3.2009 14:58 h
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant












Etiquetes
crisi, treball

L'OCDE recomana a Espanya que redueixi les indemnitzacions per acomiadament en els contractes indefinits i que instauri un contracte únic en el que la indemnització sigui proporcional a l'antiguitat del treballador. Tanmateix, demana abaixar els impostos a les rendes més baixes per estimular el consum, augmentar la despesa en formació i evitar les traves a la competència.

Això em recorda a un apunt que vaig fer en un fòrum del Racó Català i que crec que aporta solucions a una situació com l'actual:

A risc d'emportar-me la crítica de tothom, crec que el mercat laboral ha de flexibilitzar-se... però no només en la qüestió de l'acomiadament, com volen alguns que sempre representen a les grans empreses i no pas al teixit productiu català, representant del 97% de l'empresariat. En realitat, a l'empresari (per norma general) li emprenya haver d'acomiadar gent bona, perquè és símptoma que no té feina. En canvi li emprenya més no poder fer fora gratuïtament els penques. Això provoca el típic dilema dels 'justos per pecadors' que jo (modèstia a part) resoldria així:

  1. Fer desaparèixer els contractes temporals definitivament: excepte formació i pràctiques, que es controlarien amb les escoles respectives.
  2. Aplicar una indemnització màxima progressiva en funció de l'antiguitat: per exemple (i que ningú s'agafi a les dades), un treballador que portés menys d'un any, l'acomiadament gratuït i un que en portés 20, acomiadament de 45 dies per any, com fins ara. Així premiaríem al treballador vàlid front al penques i l'empresari no tindria por de contractar. Això provocaria molts acomiadaments? Segur, però també incentivaria l'ocupació ja que al bon empresari li encantaria que els treballadors es jubilessin a l'empresa.
  3. Aquesta indemnització, sense fer esment a establir de manera clara i transparent quan un acomiadament és disciplinari, quan objectiu i quan improcedent, ja que la jurisprudència actual deixa els acomiadaments objectius en paper mullat (excepte per a les grans empreses) i els disciplinaris com a tasca impossible. Un marc transparent permetria que el treballador i l'empresari no es trobessin en una situació d'indefensió.
  4. Rebaixar les cotitzacions a la seguretat social (actualment el cost d'un treballador per a una empresa és al voltant d'un 40% per sobre del salari brut del treballador (és a dir que un mileurista li costa a l'empresa 1400 euros).
  5. Retirar el subsidi d'atur a qui no accepti una feina a menys de 40km de casa (la distància es podria discutir).
  6. Inspeccionar de debò i d'ofici les baixes laborals, sense esperar que ho denunciï l'empresa o la mútua. Una altra vegada, hi ha molts penques que embruten la imatge dels treballadors realment malalts.
  7. Ampliar el límit de les bonificacions per formació del personal per a les PIMES. Actualment, el límit està en 600€ i jo pregunto: quina formació pot donar una empresa amb aquests diners? I no només això, sinó premiar les empreses que apliquin tota la bonificació, perquè voldrà que hi inverteixen.
  8. Incrementar (i no disminuir com fins ara) les deduccions per formació del personal a l'Impost sobre Societats.
  9. Fomentar la flexibilització horària, mitjançant bonificacions a les empreses que facilitin la conciliació de la vida laboral i familiar.
Ja sé que no tot és acceptable per tothom i que les xifres poden ser discutibles, però hem d'adonar-nos que el nostre país necessita l'actualització d'unes normes laborals que, excepte petits maquillatges, no han variat des de l'època d'en Franco.

Per últim i, tot i que ja ho he deixat caure abans: simplificar la legislació laboral: és millor poca normativa, que sigui clara i es compleixi que no pas grans convenis col·lectius amb els que patronals i sindicats tornen contents a casa per a fardar davant la parròquia respectiva.

Lectures 3033 lectures   comentari 2 comentaris   Enviar article Enviar
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

Emuaj 8 de juny 22.47h

a esviel... Ben segur que turisme i especulació immobiliària han desincentivat la inversió en activitats innovadores, però ara la qüestió és com solucionar-ho. Tenim la sort, relativa, que el nostre teixit empresarial és de micro i petita empresa, sobretot. Això s'ha d'aprofitar regulant específicament per a aquest tipus d'empresa, però el legislador sembla que pensi únicament en la gran empresa. Les mesures que proposa l'Oriol són molt raonables. JO diria que la paraula és flexib... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

esviel 21 d'abril 19.48h

Si hi ha crisi i les empreses no venen es resoldrà abaratint l' acomiadament? Si hi ha un acomiadament mes barat creixerà l' ocupació ?¿ Si a la resta de paisos l' acomiadament es menys costós per a l' empresari ,com es que tenen també parats?. No serà que en aquest pais ens hem posicionat en activitats especulatives....hem donat l' esquena a l' innovació tecnològica i ara plorem i cerquem a qui carregar-li el mort ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1



Comenta



  Previsualitza

La direcció de Jornalet es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat


Jornal.cat © 1999 - 2017

Edita
Xadica

Subscriu-te als titulars de Jornal.cat per RSS   Troba Jornal.cat al Facebook   Segueix Jornal.cat al Twitter