Tan simple com pagar a 30 dies

I si l'administració pública pagués a 30 dies? I si no endarrerissin el pagament a les empreses per motius obscurs? I si dediquéssim els esforços econòmics a pagar a temps, enlloc de a salvar bancs? Potser no en sortiríem, però probablement ajudaríem a les empreses (i als treballadors) a aguantar el tipus davant d'una situació complicada que, segons sembla, encara es complicarà més en els propers mesos i potser anys.

Diculpeu la brevetat de l'article, però crec que no calen gaires arguments per a defensar el que ja és norma pel sector privat, i és que, si no dius res, el termini de pagament és a 30 dies. La resta és un finançament il·lícit a càrrec d'empresaris i treballadors que l'administració pública hauria d'explicar i aclarir davant l'eterna culpabilització del sector privat de tots els mals de l'economia mundial.

I ara, uns apunts de realitat: En els últims dos mesos he vist empresaris plorar per haver d'acomiadar personal preparat per manca de finançament, provocat per l'endarreriment a més de 200 dies del cobrament d'una administració pública. O bé, administracions que, sota l'eterna excusa del pressupost tancat (mesos després d'haver rebut les factures i les feines encarregades), obliguen a les empreses a refacturar a l'exercici següent, incorrent en una infracció tributària que, òbviament, acabaria pagant l'empresa si es portés a terme, i ajornant encara més el cobrament a empreses que veuen com els bancs acaparen i no obren l'aixeta d'una simple pòlissa de crèdit de cobrabilitat assegurada pel sector públic. Òbviament, a l'administració pública, ara mateix, el que li preocupa és subsistir sense prendre mal, com aquell sistema de la Terra explicat per James Lovelock, que degut al canvi climàtic, mira de sobreviure encara que sigui fent-ne fora els humans.

482 lectures   Un comentari   Enviar

---

Etiquetes: crisi, empreses, administració