4 anys del Codi de Consum. La Plataforma per la Llengua convida a la compra de productes etiquetats en català

La Plataforma per la Llengua apel·la a la consciència dels ciutadans perquè consumeixin productes etiquetats en català. La Plataforma fa aquesta crida coincidint amb els 4 anys del Codi de Consum. El 23 de juliol de 2010, es va publicar al DOGC la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya. Aquesta llei fou aprovada pel Ple del Parlament el 30 de juny de 2010 i va entrar en vigor el 23 d’agost de 2010.

Aquesta Llei entre altres aspectes regula l’etiquetatge en català i, en referència a aquest àmbit, la Plataforma per la Llengua ha analitzat la situació de l’etiquetatge i l’adaptació de les empreses a la Llei del Codi de Consum 4 anys després d’haver-se aprovat:

1) Tot i l’augment de productes adaptats a la normativa, Catalunya és encara la regió europea on hi ha més incompliments de la legislació en matèria d’etiquetatge, amb només un 10% dels productes generalistes adaptats a la llei. Aquesta primavera (2014) la Plataforma per la Llengua va analitzar a l’atzar 2006 productes de marques comercials de 45 establiments de supermercats de Catalunya. Segons aquestes dades, la probabilitat que un ciutadà entri en un supermercat i agafi un producte no de marca blanca etiquetat en català és del 10%. És encara baixa però molt superior a la de fa 2 anys (2012), que era d’un 6% (ha pujat un 70%). Si el consumidor fes aquest mateix exercici en un supermercat català aquesta possibilitat pujaria fins al 14%. Si l’establiment no fos català, la possibilitat baixaria per sota del 9%.

Pel que fa a les marques blanques etiquetades en català el percentatge és del 31%; més alt que el 27% del 2012.

Cal tenir en compte que aquests resultats no inclouen els molts productes de proximitat que cada vegada etiqueten més en català i que tenen poc accés a les grans superfícies. L’etiquetatge en català augmenta malgrat les reticències de grans empreses com Nestlé, Danone, Casa Tarradellas, Gallina Blanca, Panrico, Henkel, Philips, Nutrexpa o Coca-Cola o d’altres sectors com el farmacèutic on pràcticament la totalitat dels productes es venen fora de la legalitat vigent.

La Plataforma per la Llengua també destaca que, tot i les sancions previstes, no té constància de cap multa o retirada de producte per no complir aquesta llei.

2) Aquests incompliments de la Llei del Codi de consum contrasten amb l’àmplia adaptació a la normativa espanyola que obliga les empreses a etiquetar en castellà. En aquest cas sí que hi ha hagut sancions i retirades de productes. Segons el darrer estudi elaborat per la Plataforma per la Llengua (maig 2014), actualment hi ha 180 disposicions que obliguen les empreses a etiquetar en castellà. L’informe constata que des del desembre del 2011 - començament de la legislatura del govern del PP de Mariano Rajoy-  fins a començament del maig del 2014, s’han promulgat quatre nous reials decrets on s'obliga a etiquetar en castellà i vuit més que fan referència directa a l'acompliment de disposicions que hi obliguen. Podeu llegir l’informe aquí.

3) La història de l’etiquetatge en català i l’aplicació dels requisits lingüístics és una situació sense precedents en l’àmbit europeu. Així es constata també en un informe elaborat per la Plataforma per la Llengua on s’analitza l’evolució de la normativa i les polítiques de les administracions en aquest àmbit en els darrers 20 anys. El podeu consultar aquí.

A l’estiu, també en català

La Plataforma per la Llengua també anima els ciutadans a reclamar l’etiquetatge en català a l’estiu en bars i restaurants d’albergs i museus gestionats per ens catalans.

La Plataforma per la Llengua explica que s’ha de tenir en compte que totes les begudes, bosses de patates o altres piscolabis, iogurts, xocolatines o altres productes oferts envasats de les màquines expenedores o dels bars, restaurants o menjadors,  han de tenir les dades obligatòries com a mínim en català. D’entre aquestes dades hi ha els ingredients, les informacions de seguretat o la data de caducitat.

Així ho estableix, des de l’any 1998, l’article 30.1 de la Llei de política lingüística, per la qual “les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d'emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin”.

La Plataforma per la Llengua recorda que si en alguns d’aquests centres el català no és la llengua normalment emprada a l’etiquetatge, es pot presentar una denúncia a l’administració responsable o bé adreçar-se directament al Síndic de Greuges.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article