Catalunya, les farmàcies i el colonialisme

Què passa  amb el deute  a les  farmàcies  a casa nostra ? Els farmacèutics denuncien que si no cobren els deutes dels últims  mesos la  factura s'elevarà als 330 milions d'euros. La situació és insostenible. El govern català  no pot pagar  fins que no rep un pagament extraordinari del FLA (Fons de liquiditat autonòmica) . La qüestió dels retards en el pagament  a les farmàcies  és un símptoma  de l'espoliació que pateix  Catalunya. És un exemple molt  clar  que sense  trencar  amb l'Estat espanyol no ens en sortirem.

El fet que les farmàcies no cobrin en els terminis  legals és la punta  de llança  d'un sistema, molt malgirbat, que  és profundament  injust amb Catalunya. El sistema espanyol de finançament autonòmic actual és completament obsolet. Catalunya no pot continuar, de cap de les maneres,  amb un sistema de finançament  que implica  unes transferències  a l'Estat – que desprès aquest reparteix d'una manera arbitrària a les diferents Comunitats  Autònomes-  del  8%  al 10 % del PIB. .Això dessagna el  país  i és un espoli  fiscal  en majúscules. Caldria recordar, per exemple,  que  a  la República Federal Alemanya les transferències  econòmiques  dels länders  més rics (Baviera, Baden Württemberg, Hesse i Hamburg)  a l'Estat  tenen un topall  del  4% del PIB . Aquí  no es respecte la més mínima ordinalitat. Aquesta és la causa  de fons dels retards  dels pagament a les  farmàcies. Sense  una Agència Tributària catalana que recapti tots els impostos dels catalans no serà  possible  sortir d'aquest cercle  infernal. Per altra banda, és necessari  tenir molt present que els medicaments són un producte  de primera necessitat i que, en aquest sentit, els farmacèutics  estan fent una autèntica tasca  social, ja que podrien  exigir que alguns medicaments, (els  més cars)  que  entren per la seguretat  social  fossin abonats al 100%  pels malalts en el moment de la compra. 

En síntesi, que  la qüestió de les farmàcies  posa de manifest que l'economia catalana es troba actualment  totalment intervinguda i estrangulada per culpa de l'espoliació i el colonialisme econòmic i polític que exerceix el  govern espanyol. Només  amb la  sobirania plena Catalunya podrà mantenir, i millorar, un estat del benestar que ha de donar més cohesió  social i evitar una societat  dual.