El desconegut delta del riu Tordera

Quan parlem de deltes fluvials a Catalunya, el primer que se'ns ve a la ment és el conegut delta de l'Ebre i, com a màxim, el delta del Llobregat, tots dos per les seves especials característiques de reserves naturals. Tot i que la gent només pugui tenir en ment aquests dos deltes, a Catalunya tenim d'altres, com ara el delta del Besòs -totalment urbanitzat i destrossat a nivell natural per la conurbació barcelonina-, o el delta de la Tordera, un espai natural a un pas de Barcelona, tan desconegut com interessant i que a continuació els hi presento.

A menys de 60 quilòmetres al nord de Barcelona, entre les molt turístiques viles de Malgrat de Mar i Blanes, ens trobem amb un paratge natural molt poc conegut pels turistes que envaeixen aquesta part de la costa catalana i fins i tot pels mateixos habitants de la zona. En aquest paratge desemboca el riu Tordera, un curt riu català que amb un recorregut de 55 km, neix als contraforts del Massís del Montseny i desemboca en aquesta zona, creant un pronunciat delta amb els seus sediments.

El delta de la Tordera té una superfície d'uns 12 km2 i penetra a l'interior del mar uns dos quilòmetres. Aquesta zona, plana com el palmell de la mà, ha estat des de molt antic una zona inundable i pantanosa on s'ha desenvolupat l'agricultura gràcies als seus rics i fèrtils sòls detrítics provinents de l'erosió dels massissos granítics circumdants. La riquesa tant agrícola, com de disposició d'aigua dolça, ha portat des d'antic a les poblacions a establir-se en els voltants del delta i a treure el màxim profit d'aquesta plana al·luvial, la qual encara a l'actualitat es dedica en bona part a l'agricultura.

El riu Tordera com a riu mediterrani que és, tot i tenir un cabal constant, a causa justament de no dependre de les nevades a les seves capçaleres, està molt subjecte a les vel·leïtats de les pluges que té en els 894 km2 de la seva conca. Aquestes, en ser predominantment torrencials, provoquen que el cabal de la Tordera variï extraordinàriament en època de pluges, passant d'anar pràcticament sec a arribar a desbordar en molt poques hores. En aquesta circumstància, el delta ha avançat a cops d'inundació i de variació de la seva desembocadura, la qual cosa ha creat una gens infundada desconfiança en les poblacions riberenques, que va portar a finals del s. XX a canalitzar el tram final de la desembocadura de la Tordera.

Malgrat les seves innegables qualitats naturals, aquest jove delta (construït pel riu en els últims 6000 anys), a l'actualitat no disposa de zones lacunars o de marjals més enllà de la zona de la desembocadura pròpiament dita. Això és així, de primeres per la composició de les seves sorres, eminentment granítiques i gruixudes a causa del poc recorregut de la seva llera, i de segones, per l'extraordinària explotació dels importants aqüífers del delta, ja sigui tant per a ús industrial, agrícola o de consum humà a causa de la creixent pressió humana de l'entorn.

Efectivament, en estar en una zona turística de primer ordre, la qual ha aprofitat les amples platges del delta de la Tordera des de Calella fins a Blanes, la pressió que ha hagut de suportar en els últims anys ha estat tremenda. L'augment desmesurat del consum d'aigua, ha provocat que els nivells de l'aqüífer es vegin afectats, la qual cosa ha induït una incipient salinització i la pràctica desaparició de l'aigua circulant superficial que arriba al mar fora dels episodis de pluges.

Aquesta circumstància ha produït que el riu no arribi al mar més que en moments d'inundacions excepcionals, impedint l'arribada de sediments al front marítim i, per tant, produint una erosió de la línia de costa que es tradueix en una regressió generalitzada a tot el front del delta. Aquesta regressió, -agreujada per les desmesurades explotacions d'àrids de la llera de la Tordera durant els anys 60, 70 i 80- està afectant l'amplada de les seves platges i, directament, a les infraestructures i als nombrosos càmpings que, aprofitant les característiques de l'espai natural, estan instal·lats en els voltants, la qual cosa ha posat en peu de guerra als grups ecologistes i proteccionistes de la zona.

El delta de la Tordera, a causa del seu interès tant paisatgístic com estratègic per ser una zona eminentment agrícola propera a Barcelona, mereix una especial atenció i defensa. Desgraciadament, la pressió urbanística dels últims anys i una mala gestió per part de les administracions implicades en la seva conservació i desenvolupament, ha posat en perill la pervivència d'aquest paisatge. Un paisatge d'excepcional vàlua ecològica pràcticament desconeguda per al gran públic i al qual es pot accedir fàcilment amb el tren des del centre de Barcelona.

-Blog d'Ireneu Castillo-