SELECT id_comentari FROM blogs_comentaris WHERE id_article = 1190 AND id_comentari =

L'enlluernador problema de la contaminació lumínica

¿Quanta gent a l'actualitat és capaç de reconèixer al cel el Carro Gran o el Camí de Sant Jaume? Poques, per no dir-ne cap. Ens hem separat tant de la natura que aquestes constel·lacions, antany conegudes i reconegudes per qualsevol pagès, ara ningú no les reconeix. I és que les ciutats i pobles s'han omplert de tantes llums que, ara, és impossible veure nítidament el cel, fins i tot a les poblacions poc habitades, i el que era abans habitual ara s'ha convertit en una cosa anecdòtica. La contaminació lumínica no és una cosa per prendre a broma.

Les ciutats, en els últims 30 anys, han crescut desmesuradament i amb elles el seu consum d'energia, ja sigui per a consum domèstic, industrial o per a il·luminació dels carrers. Cada vegada utilitzem més i més llum, ja que artificialment hem allargat la nostra activitat diària en haver estat capaços d'allargar el cicle de llum. Hem creat, per així dir-ho, sols portàtils per poder seguir treballant més enllà del moment de l'ocàs: les bombetes. I encara que resulta inútil remarcar els beneficis de tenir llum contínuament, el que ningú sembla tenir en compte són els perjudicis, els quals no són pocs.

Més d'un pensarà que el fet que la contaminació lumínica afecti la visió de les galàxies i constel·lacions, no deixa de ser més que un dany secundari que afecta més al romanticisme de la nit que a una altra cosa. No obstant això, si tenim en compte l'afectació que té en nosaltres el variar tan sols una hora durant el canvi horari estiu-hivern o el jet lag dels viatges en avió, ens adonarem de la gravetat l'assumpte.

La manca de foscor de les ciutats i les zones periurbanes, crea innombrables perjudicis mediambientals, ja sigui a les espècies d'hàbits nocturns -a les que trenca els seus sistemes de defensa o atac- com als ecosistemes marins en alterar el cicle normal de nit i dia i amb ell la producció de plàncton. No obstant això, al qui més afecta és a l'ésser humà, precisament el que menys importància dóna a l'assumpte.

Els milions d'anys d'evolució de l'espècie supeditada constantment al ritme diari de llum-foscor ha produït que els nostres sistemes neuronal i immunològic estiguin lligats a la llum del sol. Per exemple, l'hormona melatonina, un potent antioxidant que generem durant la nit, que es veu afectada greument en cas de perllongar el període de llum més enllà del que és normal. La manca d'aquest antioxidant augmenta el risc de patir càncer i, en general, fa al cos molt procliu a patir malalties degeneratives de tot tipus. Estudis efectuats a Israel confirmen la relació directa entre l'afectació de certs tipus de càncers i les zones amb més contaminació lumínica. És per tenir-ho en compte.

Si a tots aquests inconvenients els sumem l'evident malbaratament econòmic en forma de llum llançada a l'espai, en un període de crisi en què tot costa massa, podrem comprendre la importància de restringir la llum que consumim. Especialment la que es troba a l'exterior de les nostres cases, les quals moltes de les vegades no tenen una finalitat pràctica més enllà de la de decorar, donar certa seguretat i donar estatus al posseïdor de la potent llum: una Fira d'Abril, pel que es veu, no seria tanta Fira d'abril si no tingués l'autèntica bestiesa de bombetes i quilowatts malgastats ximplement en el seu “Real”.

Hem perdut la nostra visió nocturna, els accidents per enlluernament han augmentat en les nostres carreteres a causa del contrast entre l'excés de llum i la foscor, i tot i així tenim els carrers il·luminats com si els nostres cotxes no tinguessin fars. Tot va sumant, i encara rai que a Catalunya ja tenim algunes lleis encarades a preservar la foscor de la nit. Tot això no evita que, en nits clares, la resplendor de l'àrea urbana de Barcelona es vegi desde Mallorca, a més de 300 kms del seu origen.

Possiblement sigui ja hora d'apagar la llum i intentar estar una mica més a les fosques. Els nostres cossos i el medi ambient, l'hi agrairan enormement.

Comentaris

manuel gilcano Barcelona
1.

De petit encara he pogut veure "el carro" de l`Osa Major i Menor a Barcelona. M`ho senyalava la mare quan pujavem al terrat de casa a les nits

  • 1
  • 0

Comenta aquest article