La miraculosa medicina anomenada trasplantament de caques

Poques coses hi ha més repel·lents que veure els excrements acabats de fer d'un gos al mig del carrer, tot i que que ja arriba al paroxisme de la repel·lència si aquestes "alegries" són humanes. Per sort, aquestes últimes són menys usuals de veure, però imagini que aquest mateix "regalet" humà, el liqua amb sèrum fisiològic, el fica en una xeringa de mig litre i que, mitjançant una sonda que vagi des del nas als intestins, descàrrega el seu contingut directament al duodè. Fastigós, oi? Doncs bé, això, que pogués semblar tret d'una pel·lícula gore, resulta que s'ha definit en els últims temps com una medicina més eficaç que els antibiòtics. Es tracta del trasplantament de femta.

Prendre un xarop que tingui mal gust no és un glop fàcil d'empassar, però els beneficis que ens reporta valen la pena la mala estona passada. Justament el mateix pensament pot tenir qui, a causa de patir la malaltia de Crohn, colitis ulcerosa o fins i tot esclerosi múltiple, li toca empassar amb una medicina poc grata, però que en comptes de ser un xarop a l'ús, resulta que són els excrements d'una altra persona. Però ... ¿excrements humans com a medicina? Ens hem tornat bojos? Doncs no, l'assumpte per més repulsiu que li pugui semblar té la seva lògica... i, el que resulta més sorprenent, dóna uns resultats aclaparadors.

Fins fa poc temps, a la flora intestinal no se la tenia en massa estima. El fet de tenir els budells plens de fins a dos quilos de bacteris de tot tipus -amb els efectes gasosos conseqüents- era poc menys que un focus d'infecció sense límit. No obstant això, d'un temps ençà, els estudis científics detallats d'aquesta particular comunitat que habita dins nostre, han tret a la llum que aquests microbis, lluny de ser els agents nocius que es creia, en realitat són un factor vital per la salut de l'individu. I fins a tal punt és cert que alguns científics ja arriben a considerar a aquesta comunitat microbiana com un òrgan més del cos humà. Déu n'hi do.

En el cas dels afectats de malaltia de Crohn i colitis ulcerosa, malalties que provoquen diarrees i deshidratació contínues, els intestins estan colonitzats per Clostridium difficile, un bacteri perjudicial que provoca la inflamació de la membrana intestinal, impedint l'absorció de nutrients i podent portar l'afectat a la mort. En els casos més benignes, un antibiòtic és suficient per superar la infecció, però entre el 20 i el 30% dels casos, els antibiòtics no fan cap efecte i pateixen contínues recaigudes, amb el risc de patir complicacions greus per això. I no estem parlant ni d'un ni de dos afectats greus, sinó més de 3.000 afectats anuals tan sols a l'hospital Gregorio Marañón (Madrid) o més de 500.000 afectats en tot Estats Units, amb el resultat de més de 14.000 morts per efecte d'aquestes malalties. Per tenir-ho en compte.

En aquesta situació, els científics van decidir estudiar les diferències microbiòtiques entre la flora intestinal d'un pacient afectat de Crohn i un de sa i van veure que, en realitat, el Clostridium era una dels més de 2.000 tipus de bacteri que viuen en el nostre interior. No obstant això, mentre que en un intestí malalt els Clostridium s'havien fet els reis, en el cas de gent sana, l'equilibri existent entre els diferents tipus de microbis mantenia a ratlla els microorganismes nocius com el Clostridium. La solució, per tant, es presentava evident: s'havia de restaurar “l'equilibri ecològic" de la flora intestinal de l'afectat. ¿I quina millor manera de restaurar-la que "trasplantar" la flora bacteriològica d'un pacient sa a un de malalt?

Efectivament, la introducció mitjançant cànules nasogàstriques de la femta (la caca, vaja) d'una persona sana directament al duodè o mitjançant ènemes per l'anus, obraven el miracle. La flora intestinal trasplantada començava a reproduir-se com qui repobla un bosc tirant llavors, restablint l'equilibri microbià dels budells i controlant els Clostridium, que deixaven de donar pel sac, guarint en més del 94% als pacients de Crohn resistents als antibiòtics. Però els beneficis del trasplantament fecal no terminaven aquí.

Els estudis de les interaccions de la flora bacteriana amb el cos van donar com a resultat que la microbiota (la comunitat microbiana, dit en fi) interactua amb la mucosa intestinal, segregant una hormona, el pèptid YY, que, absorbida pels intestins, regulava la sensació de sacietat davant del menjar. Això significava, per tant, que desequilibris en la flora intestinal podien estar darrere d'episodis d'obesitat mòrbida; particular que va ser demostrat en estudis per la Universitat de Washington en ratolins normals, als quals se'ls va trasplantar excrements de ratolins prims i de ratolins obesos i, sotmesos al mateix règim alimentari, els sotmesos a excrements de ratolins obesos van augmentar notablement de pes.

Sigui com sigui, i encara que es vegin els beneficis immediatament (s'està utilitzant amb èxit en casos d'esclerosi múltiple i síndrome de còlon irritable) i resulta molt barata -al contrari dels cars tractaments amb antibiòtics-, encara resulta repulsiva per a gran nombre de pacients i facultatius, per la qual cosa no s'està implementant amb la rapidesa que caldria.

L'ésser humà, per molt que ens encaparrem, forma part d'un equilibri precari entre tots els éssers que viuen a la Terra i la Terra mateix. Els nostres intestins, no deixen de ser una part més del tot que és aquest planeta i, un cop superada la lluita contra els patògens a cop de canó, hem d'adonar-nos que aquest equilibri mediambiental també té lloc sobre i dins del nostre cos, demostrant una vegada més que només coneixent i respectant el nostre entorn, ens coneixerem i ens respectarem a nosaltres mateixos.

Ens va la salut en això.


-Ireneu Castillo-

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article