El míssil vivent anomenat Falcó Pelegrí

L'ésser humà, malgrat haver-se encimbellat el rei de la naturalesa, la veritat és que, en comparació amb els altres animals de la Terra, no pot ser més mediocre. No destaca ni per grandària, ni per força, ni per vista, ni per olfacte, ni per resistència... i vistes les audiències endimoniades de "Gran Hermano VIP" ni tan sols en intel·ligència. Evidentment, en velocitat, tampoc anàvem a ser més i qualsevol cabra coixa supera els 37,57 km/h que va aconseguir Usain Bolt quan va batre el seu rècord mundial dels 100 m llisos amb 9,58 segons. I és que, en qüestió de velocitat, n'hi ha un que és capaç de deixar a qualsevol cotxe de carreres a l'alçada del betum amb els seus 389 km/h: el falcó pelegrí.

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) si no ha tingut oportunitat de veure-ho en alguna exhibició falconera o similar, tampoc és que sigui una enormitat. Amb els seus 50 cm d'alt, un metre d'ample i rondant el quilo de pes, aquesta au rapinyaire no destaca excessivament per la seva corpulència, sobretot si ho comparem amb mussols reals o àligues. No obstant això, aquesta aparent menudesa no li impedeix ser un autèntic míssil viu aire-aire que entra en acció en el moment que caça les seves preses.

Ànecs, gavines, tudons, estornells, guatlles... però sobretot coloms, són els aspirants a formar part de l'esmorzar diari del falcó pelegrí, als quals dóna caça de forma sorprenentment letal gràcies a la seva velocitat extrema, impossible d'assolir per les seves preses. La tècnica del falcó, la qual aprofita la velocitat d'acceleració de la gravetat, és quirúrgica alhora que mortal.

Aquesta petita rapinyaire, que s'alimenta gairebé exclusivament d'aus, busca la seva presa en ple vol. El falcó, en velocitat de creuer, ja és capaç de volar a uns 100 km/h, la qual cosa ja el converteix en una de les aus més ràpides. No obstant això, quan amb els seus grans i penetrants ulls detecten una presa, el falcó pelegrí plega les ales i es llança sobre la seva presa en caiguda lliure.

La rapinyaire, que en aquell moment ja volava a una velocitat elevada, pren forma de torpede i després d'una caiguda lliure en alguns casos de més de 1.500 metres en què encara té força de donar-se impuls, supera els 300 km/h i colpeja a la seva presa amb les potes tancades, a manera de maça. D'aquesta forma, l'infortunat colom mor o queda atordit després de rebre l'impacte d'un projectil a una velocitat impressionant. El falcó, per la seva banda, aprofita per agafar-la a l'aire per portar-la a algun lloc tranquil o, si és massa gran, la deixa caure a terra per, des del terra, desplomar-la i menjar-se-la allà mateix.

Algú podria pensar que deixar-se caure per agafar velocitat no té cap mèrit, però la veritat és que per suportar una velocitat semblant s'ha d'estar molt preparat, si no vol còrrer risc de rebentar en ple vol. I el falcó pelegrí, ho està. I molt.

Tot en ell està preparat per a la velocitat: la seva aerodinàmica forma de falç (falx en llatí) del qual deriva el seu nom "falcó", adaptat a reduir la resistència de l'alta velocitat; un plomatge adaptat a dominar fins al més mínim moviment a l'aire; un cos petit i dens disposat a plegar-se sobre si mateix i convertir-se en un autèntic torpede; un cap equipat amb uns ulls aguts amb una tercera parpella que els protegeix i humitegen en el seu descens meteòric, així com uns orificis nasals que són autèntiques toveres dissenyades per frenar l'aire que entra als pulmons i poder respirar sense problemes a velocitats de més de 300 km/h... característiques totes elles que el converteixen en un depredador letal. Però no tot és tan eficient com sembla.

El falcó pelegrí, en llançar-se com un coet, basa la seva estratègia en la sorpresa i en la capacitat d'encertar sobre un objectiu en moviment. No obstant això, l'efecte sorpresa només funciona una vegada, de manera que l'atac ha de funcionar a la primera per ser efectiu... però les preses no són ximples i de vegades modifiquen la trajectòria de vol, el que es tradueix en el fet que només el 20% dels intents acaben en èxit.

Sigui com sigui, la baixa taxa d'encerts en els seus atacs no treu gens de bellesa a una criatura majestuosa com poques i que fins fa poc temps va estar en perill per la contaminació i l'activitat destructora humana. Camps aquests on, per desgràcia, l'home és el rei indiscutible.

-Ireneu Castillo-

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article