El vergonyós frau de l'home de Piltdown

L'evolució humana durant els últims milions d'anys, ha estat un espinós tema de debat científic des que Darwin va proposar la seva teoria de l'evolució i va gosar teoritzar amb que l'home provingués d'un mico. Actualment sabem que els micos actuals i els homes, si bé tenen un ancestre en comú, aquest havia de ser totalment diferent d'uns i altres. No obstant això, a principis del segle XX, es creia que havia d'haver un pas intermedi, un "baula perduda", que barregés les característiques humanes i simies... i es va trobar. Va ser anomenat l'Home de Piltdown i la seva troballa va revolucionar l'antropologia durant més de 40 anys. Només hi havia un lleugeríssim inconvenient: es va descobrir que havia estat una falsificació.

Al primer decenni del segle XX, les troballes paleontològiques respecte l'evolució de l'ésser humà havien estat mínimes, de manera que la seqüència evolutiva es desconeixia gairebé íntegrament. Per la seva banda, la teoria de l'evolució era encara qüestionada pels científics més reaccionaris, de manera que el fet de trobar restes fòssils humanes que confirmessin el seu desenvolupament evolutiu era més que imperiós per a la implantació definitiva de la teoria de Darwin entre els científics. En aquest marc, el 18 desembre 1912 va saltar a la palestra informativa el descobriment d'unes restes de crani, una dent i una mandíbula en una gravera d'un llogaret del sud d'Anglaterra anomenat Piltdown.

Aquests fragments, presentats per l'arqueòleg aficionat Charles Dawson i l'eminent paleontòleg Smith Woodward, pertanyien tots al mateix individu, però tenien la característica que el crani era semblant al d'un ésser humà, però la mandíbula tenia un aspecte simiesc que cridava molt l'atenció.

Aquesta barreja de trets humans i de simi en un mateix individu significava que s'havia donat amb la "baula perduda" entre uns i altres, ja que es demostrava que hi havia hagut un moment en què les dues característiques s'havien superposat. Però no només això, ja que la seva existència confirmava sense cap mena de dubte la validesa de la Teoria de l'Evolució i, alhora, demostrava que primer havia estat el desenvolupament del cervell i, posteriorment, la de la mandíbula, al contrari del que recolzava una part dels antropòlegs.

L'Home de Piltdown -com va ser batejat per la premsa- a més, era el primer fòssil humà que s'havia trobat a la Gran Bretanya, posant al mapa Paleontològic humà europeu el Regne Unit, fins llavors copat pels descobriments francesos (Cro-Magnon ) i alemanys (Neanderthal). Al moment de pre-guerra mundial que es respirava, la guerra freda entre les potències europees també passava pels descobriments antropològics.

No obstant això, van haver veus discrepants que van determinar que era fals, ja que el crani era humà, la mandíbula d'un orangutan i la dent de ximpanzé, però van caure en sac foradat, tenint en compte el renom i la credibilitat dels descobridors. Bé... a això i a que no s'havien desenvolupat encara tècniques adequades que poguessin demostrar fefaentment que eren una simple bola.

Sigui com sigui, el fòssil es va donar per bo i se li va donar el nom científic de Eoanthropus dawsoni, passant als anals científics com la baula perduda entre humans i simis durant 40 anys malgrat les denúncies de frau que hi havia contra ell.

No va ser fins el 1953 en que el Museu d'Història Natural de Londres, després d'estudiar la quantitat de fluor dels ossos, va certificar que l'Home de Piltdown era un simple engany. Tal com havien apuntat els experts que discrepaven de la teoria oficial, el crani era d'un home recent, la mandíbula era d'un orangutan i la dent d'un jove ximpanzé, muntats de tal manera que semblaven ser un fòssil real. Fins i tot els autors havien tingut la precaució d'envellir químicament els ossos per igualar el seu color i donar-los una pàtina rovellada que colés davant els ulls de profans i experts.

No obstant això, havien passat 40 anys, dues guerres mundials i el que li penjava, i pràcticament no quedava ningú viu dels protagonistes del descobriment que pogués donar raó de l'engany, de manera que un fosc teló va caure sobre l'Home de Piltdown.

S'especula que l'autor fos el propi Dawson per simples ganes de notorietat, o per pressió dels nacionalistes britànics en el moment previ a la 1ª Guerra Mundial per no ser menys que francesos o alemanys, però tot queda en el camp de l'especulació. Les investigacions posteriors han atorgat l'autoria del frau fins a una dotzena d'implicats, incloent a personatges tan famosos com l'escriptor Arthur Conan Doyle, però, siguin uns o altres, s'ignoren les raons d'aquesta estafa.

L'estafa de l'Home de Piltdown, a més, va deixar una marca profunda en el mètode científic utilitzat posteriorment, en augmentar la desconfiança general dels antropòlegs i paleontòlegs davant els nous descobriments a venir. Un efecte col·lateral relativament beneficiós d'un dels fraus científics més famosos, més desconeguts i, curiosament, més influents de la Història.


-Ireneu Castillo-