Topsy, l'elefant condemnat a la cadira elèctrica

La crueltat de l'ésser humà envers els animals és, tot i trobar-nos en ple segle XXI, una assignatura pendent per a la civilització. Encara avui dia hi ha la idea generalitzada que els animals són éssers inferiors als quals podem tractar com ens vingui de gust, sense adonar-nos que tant ells com nosaltres, no som més que companys de viatge d'aquesta fràgil bombolla de terra, aire i aigua de color blau que sura a tota velocitat pel buit univers. Per sort, la humanitat està avançant en aquest sentit, però fins no fa gaire la cosa era bastant diferent i només així s'entenen casos com les lluites de tigres contra toros o com el cas que va tenir lloc el 1903, en què un elefant va ser condemnat a morir cruelment a la cadira elèctrica.

Topsy, el 1903, era una elefanta índia d'uns 36 anys que pertanyia a un circ de Coney Island, a Nova York, que passava la seva vida fent ridícules piruetes per al públic nord-americà. Aquesta elefanta havia estat arrabassada a la seva família a l'Índia amb una edat de 8 anys i va ser portada fins als Estats Units per formar part de la troupe del circ Forepaugh, un dels més grans circs del món, competència directa del famós circ Barnum. Forepaugh, però, estava especialitzat en les feres salvatges i tenia gran quantitat de tot tipus d'animals exòtics, als quals es forçava a fer tot tipus de cabrioles en unes condicions a quina més inversemblant i denigrant per als mateixos animals, però que eren especialment atractives per al públic. Per exemple, un dels més famosos números d'aquest circ era una piràmide de 5 elefants la qual aixecava expectació allà per on era representada.

No obstant això, la vida dels elefants que la representaven no era ni còmoda, ni dolça. Topsy, des que va arribar a Amèrica, per la seva joventut s'utilitzava en espectacles infantils, de manera que es va fer famosa, però a mesura que va créixer va anar entrant en altres tipus de actuacions més complicades. Això implicava un treball més gran i més grans càstigs, a les mans moltes vegades d'uns cuidadors infames que els maltractaven contínuament fins a extrems sàdics. En aquesta situació de maltractament reiterat, no eren pocs els elefants -posteriorment reconeguts com una de les espècies més sensibles que hi ha- que acabaven per perdre el seny. Topsy va ser-ne un d'ells.

La nostra protagonista s'havia fet tristament famosa per provocar la mort de dos cuidadors, un a Waco i un altre a París (ambdues ciutats de Texas) en els darrers 3 anys. Però la gota que va fer vessar el got va ser la mort d'un tercer cuidador, el qual, borratxo com un cep, no va tenir millor idea que donar-li de menjar a Topsy una cigarreta encesa. L'elefanta, fora de si -normal d'altra banda- el va aixecar amb la seva trompa i el va estampar contra el terra, matant-lo instantàniament. Aquest fet va fer que la companyia Forepaugh la veiés com una nosa per al seu negoci i, després d'apartar-la al circ de Lluna Park a Coney Island, va decidir treure-se-la de sobre.

La idea al principi era penjar-la, però la protesta de la Societat Americana per a la Prevenció de la Crueltat amb els Animals va fer que es busquessin alternatives. En aquesta situació, el famós inventor Thomas Alva Edison, que estava en plena pugna amb Nikola Tesla i George Westinghouse pel desenvolupament de la indústria elèctrica, va veure que l'ocasió queia com bunyol dins mel per a denigrar els seus competidors. Edison intentava generalitzar l'ús del corrent continu, mentre que Tesla i Westinghouse propugnaven l'ús del corrent altern, de manera que Edison va aconsellar que Topsy fos ajusticiada mitjançant una mena de cadira elèctrica que utilitzaria corrent altern per matar-la. D'aquesta manera quedaria palesa la perillositat del corrent altern i deixaria en bon lloc al seu apadrinat corrent continu.

El dia 4 de gener de 1903, Topsy va ser portada mansament al seu particular cadafal. Se li va instal·lar una mena d'arnès metàl·lic que li va cobrir el cap i va ser calçada amb unes sandàlies cobertes de coure en cadascuna de les potes. Segons sembla, la sandàlia de la pota davantera dreta va donar més problemes d'instal·lació del compte, ja que la desgraciada bèstia no la tolerava. Tot i això, al final se li va col·locar.
Prèviament a la descàrrega, se li donarien 3 pastanagues enverinades amb un total de 460 grans (uns 30 gm) de cianur de potassi. Primerament se li van donar dues i, atès que Edison havia de filmar tot “l'espectacle”, quan va estar preparat li van donar a Topsy la tercera pastanaga. La idea era deixar-la atordida i col·laborar en el possible que la "cadira elèctrica" ​​fes la seva feina correctament.

A les 14.45 h, a un senyal d'Edison, un corrent d' 6600 volts va recórrer el cos del paquiderm, aixecant una forta fumera de les seves potes i caient pesadament del seu costat dret. Després de 10 segons d'electrocució, va cessar el corrent i passats dos minuts, el metge va certificar la mort de Topsy. Tot el peix estava venut i els gairebé 1500 espectadors que estaven es van retirar del lloc de l'elefanticidi. El cos va ser comprat per un taxidermista, el qual, després separar-ne el cap - el qual va ser enterrat- va utilitzar-ne la pell per entapissar unes cadires, i les potes com a bases per a para-sols. Trista fi per a un animal que simplement va seguir el seu instint i es va defensar del maltractament infligit pels seus suposats cuidadors.

Segons els testimonis, l'animal no va emetre ni un so, ni un grunyit. Res. Actualment sabem que els elefants es comuniquen amb els seus congèneres amb sons de baixa freqüència inaudibles per l'ésser humà, però que recorren llargues distàncies. El seu silenci, bé podria haver estat el seu últim crit d'horror davant l'estultícia d'un ésser que pretensiosament s'autodenomina sapiens.

-Ireneu Castillo-