Anàlisi d'urgència de la Reforma Laboral de febrer de 2012

Un cop més s'aprova normativa laboral via “Real Decreto Ley”, és a dir en absència del necessari debat polític i a més des d'una absoluta opacitat. La qualitat democràtica, malgrat que queda pendent el tràmit parlamentari posterior, torna a ser preocupant.

Del preàmbul es desprèn que la causa de tots els mals és el model laboral (atur, destrucció de teixit productiu, descens en els ingressos de seguretat social, increment en la despesa de prestacions...). Un diagnòstic interessat per a facilitar una mala solució pel que fa als treballadors.

També s'afirma que l'objectiu és assolir la reiterada “flexiseguretat”, sense entrar en més detalls i oblidant que no hi ha “flexiseguretat” sense un entramat potent de prestacions socials. Un altre brindis al sol que traspua cinisme veient els temps que corren; una falta de respecte cap a la ciutadania.

Aquesta nova reforma laboral incrementa perillosament la inseguretat jurídica (el fer de negociar un conveni no és garantia de res, sembla que els pactes són per incomplir-se). L'aplicació dinàmica dels convenis anirà empitjorant les condicions de treball de manera galopant, afeblint els drets col·lectius de manera inexorable.

Es redueixen les garanties jurídiques en cas d'acomiadament col·lectiu i s'obre la porta als acomiadaments objectius, individuals i col·lectius al sector públic (personal laboral). Veurem expedients en cascada.

Aquesta reforma, pel seu procediment i contingut, a més vulnera el més bàsic dret a la negociació col·lectiva establert a la Constitució Espanyola. I al mateix temps, relega el paper de la Generalitat al de simple espectadora en els ERO (no es tindrà cap capacitat per incidir des de l'administració en els expedients de regulació i, per tant, la influència sobre les empreses segons criteris de política econòmica i industrial serà absolutament testimonial).

També cal revisar com en una disposició final es recuperen per l'Estat atribucions en matèria d'ocupació i treball, recentralitzant encara més les relacions laborals.

No estaria de més recordar que aquesta nova reforma, està en la línia del “II Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva” signat el mes passat per CCOO, UGT, CEOE i CEPYME... pèrdua de salaris i del pes de les rendes del treball front les del capital, major flexibilitat potestativa de l'empresari (10% de distribució irregular de la jornada i bossa de 5 dies anuals), introducció del concepte “flexibilitat extraordinària”, la perspectiva econòmica negativa com a habilitant per incomplir unilateralment un conveni col·lectiu o la priorització dels convenis d'empresa.

Lluny d'assolir els objectius de rellançament de l'activitat econòmica, aquesta reforma suposa atacar la línia de flotació dels drets laborals i de les garanties socials.

Ens trobem davant un decret que sembla un d'aquells ous de xocolata que venen amb sorpreses a dins...

Intersindical Csc


Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article