<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
<br />
<b>Notice</b>:  Trying to get property of non-object in <b>/home/server/jornal.cat/subdominis/blogs/httpdocs/sindica.php</b> on line <b>86</b><br />
	<link>http://blogs.jornal.cat//</link>
	<title>Blocs de Jornal</title>
	<description>Blocs de Jornal</description>
	<image><title>www.jornal.cat</title><link>http://www.jornal.cat</link><url>http://www.jornal.cat/img/contingut/logo.png</url></image>
	<pubDate>Wed, 08 Sep 2010 21:52:51 +0200</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Plataforma Som lo que sembrem  - Nova entrada a Europa de panís contaminat]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/nova-entrada-a-europa-de-panis-contaminat</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/nova-entrada-a-europa-de-panis-contaminat</comments>
		<pubDate>Wed, 08 Sep 2010 21:52:51 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/nova-entrada-a-europa-de-panis-contaminat</guid>
		<description><![CDATA[El pan&iacute;s convencional de Pioneer entra de nou contaminat amb el transg&egrave;nic NK 603<br /> <br /> Tot indica que les multinacionals volen generalitzar la contaminaci&oacute; dels panissos convencionals a Europa per tal d'imposar els transg&egrave;nics El Departament d'Agricultura de la Rep&uacute;blica d'Irlanda ha trobat que les llavors que ha utilitzat a set assajos de camp de varietats convencionals de pan&iacute;s (*) estaven contaminades per <a href="http://www.epa.ie/news/pr/2010/name,30182,en.html">varietats transg&egrave;niques il&middot;legals</a>.<br /> <br /> Els assajos estaven plantejats per tal de provar la varietat convencional PR39Y83 de Pioneer, per&ograve; es va trobar que estaven contaminades amb l'event transg&egrave;nic NK603 de Monsanto que dona resist&egrave;ncia a l'herbicida glifosat i no esta aprovat per al cultiu a la Uni&oacute; Europea. Un cas de contaminaci&oacute; igual es va descobrir a Alemanya al mes de mar&ccedil;.<br /> <br /> Encara que Pioneer havia proporcionat an&agrave;lisis que certificaven les llavors com a lliures de transg&egrave;nics, els test realitzats pel Departament van mostrar un grau de<br /> contaminaci&oacute; del 3 per mil, la qual cosa representa unes 300 plantes transg&egrave;niques per hect&agrave;rea. El Departament afirma haver destru&iuml;t els camps abans que les<br /> plantes arribessin a la floraci&oacute;. <br /> <br /> Aquesta es la tercera vegada que la empresa Pioneer apareix en un cas de contaminaci&oacute; de llavors. A l'any 2007, milers de tones d'una varietat transg&egrave;nica<br /> il&middot;legal a Europa d'aquesta companyia <a href="http://www.gmfreeireland.org/press/GMFI35.pdf">es van trobar al port de Dublin</a>. I al mes de mar&ccedil; d'aquest any, Pioneer i d'altres empreses van vendre llavors de 23 varietats de pan&iacute;s contaminades amb el mateix event NK603 de Monsanto. Aquestes llavors es van sembrar a unes 3000 hect&agrave;rees a Alemanya, i les plantes van haver de ser <a href="http://www.bbc.co.uk/news/10254080">destru&iuml;des quan es va descobrir la contaminaci&oacute;</a>.<br /> <br /> Aquest m&egrave;tode de contaminaci&oacute; general de tots els nivells del proc&eacute;s de producci&oacute; d'aliments sembla ser la t&agrave;ctica d'aquestes empreses per tal de mostrar als<br /> transg&egrave;nics com un fet &ldquo;inevitable&rdquo; i aix&iacute; imposar-los arreu. <br /> <br /> (*) L'actual govern de la Rep&uacute;blica d'Irlanda ha adoptat la pol&iacute;tica de prohibir els assajos i el cultiu de varietats transg&egrave;niques. Fins i tot a l'any 2007 va dir que intentaria declarar la Rep&uacute;blica com a zona lliure de transg&egrave;nics. Aquest objectiu esta tamb&eacute; recollit al seu programa de govern publicat a l'octubre de 2009.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Josep Maria Canyelles - Autocontrol sentencia contra algunes campanyes comercials]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/josep-m/bloc/autocontrol-sentencia-contra-algunes-campanyes-comercials</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/josep-m/bloc/autocontrol-sentencia-contra-algunes-campanyes-comercials</comments>
		<pubDate>Wed, 08 Sep 2010 00:11:20 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/josep-m/bloc/autocontrol-sentencia-contra-algunes-campanyes-comercials</guid>
		<description><![CDATA[Segur que us heu fixat en l'anunci de Carrefour en qu&egrave; una persona demana si un producte t&eacute; certes qualitats virtuoses per, davant la negativa del venedor, aclarir que efectivament el producte que volia era sense totes aquestes propietats b&agrave;sicament marquetinianes que no fan res m&eacute;s que encarir el preu de venda al p&uacute;blic. Em va semblar des d'aquest punt de vista un anunci interessant i en la l&iacute;nia del que aquesta companyia va comen&ccedil;ar a fer enfront de la crisi. <br /> <br /> Per&ograve; es veu a les marques no els va agradar la difamaci&oacute;. Suposem que estaven calentes per la retallada de productes que Carrefour havia fet dels seus lineals... I el cas &eacute;s que l'1 de juny passat el jurat d'Autocontrol (Associaci&oacute; per a l'Autorregulaci&oacute; de la Comunicaci&oacute; Comercial), <a href="http://www.autocontrol.es/pdfs/pdfs_resoluciones/rest1261.pdf">va fallar a favor de Promarca</a> (l'associaci&oacute; que agrupa les empreses de productes de marca) contra una publicitat de  Carrefour. <blockquote> El primero de los anuncios reclamados promociona la botella de aceite &ldquo;Carrefour Discount&rdquo;. Comienza con la imagen de un centro comercial de Carrefour. Seguidamente vemos a una se&ntilde;ora que coge una botella de aceite y pregunta a un empleado de Carrefour: &ldquo;Perdona, &iquest;este aceite transmite en el dise&ntilde;o de su etiqueta el perfecto equilibrio entre tradici&oacute;n y modernidad?&rdquo;. Durante dicha locuci&oacute;n, observamos a una joven vestida de blanco, con una flor en el pelo, una pa&ntilde;oleta de color rojo sobre los hombros y una mantilla roja que porta una cesta con aceitunas. Vemos que la mujer apoya una mano en la cadera y camina entre el olivar. A continuaci&oacute;n observamos una botella de aceite y una cesta vertiendo aceitunas. El empleado contestar&aacute;: &ldquo;Creo que no&rdquo;. Seguidamente escuchamos a la mujer en off: &ldquo;&iquest;Lo recomienda alg&uacute;n cocinero famoso?&rdquo;. Mientras habla, observamos la imagen de un cocinero, preparando un plato con aceite. Contempla de forma exhaustiva una aceituna y a continuaci&oacute;n sonr&iacute;e a c&aacute;mara mientras sostiene una botella de aceite en la mano. Vemos una imagen de la cara del empleado de Carrefour. Le escuchamos&nbsp;decir: &ldquo;Mmmmm&hellip;. No&rdquo;. Seguidamente la mujer vuelve a preguntar: &ldquo;&iquest;Y se ve a c&aacute;mara lenta&nbsp;cuando lo usa?&rdquo;. Mientras habla, vemos un aceite verti&eacute;ndose a c&aacute;mara lenta sobre una&nbsp;ensalada de tomates. El empleado contesta: &ldquo;Me parece que no. Este es s&oacute;lo aceite de oliva&nbsp;100% espa&ntilde;ol&rdquo;. A continuaci&oacute;n la mujer contesta: &ldquo;Perfecto es justo lo que buscaba&rdquo;. Vemos&nbsp;c&oacute;mo introduce la botella de aceite &ldquo;Carrefour&rdquo; en el carro de la compra. Por corte aparece una&nbsp;cartela blanca sobre la que observamos la botella de aceite promocionada junto con la indicaci&oacute;n: &ldquo;Carrefour Discount. 2,25&euro;&rdquo;. El anuncio finaliza con el logotipo de &ldquo;Carrefour&rdquo; y la indicaci&oacute;n relativa a la p&aacute;gina web. Durante estas &uacute;ltimas escenas hemos escuchado la siguiente locuci&oacute;n en off: &ldquo;Si lo que quieres es aceite de oliva, ahora tienes aceite de oliva &ldquo;Carrefour Discount&rdquo; a 2,25&euro;. El precio m&aacute;s bajo con la garant&iacute;a Carrefour&rdquo;.  <br /> <br /> El segundo de los anuncios reclamados promociona una pasta de &ldquo;Carrefour Discount&rdquo;.&nbsp;Vemos una imagen del centro comercial &ldquo;Carrefour&rdquo;. Seguidamente una mujer que lleva un&nbsp;paquete de espagueti en la mano, le pregunta a un empleado: &ldquo;Perdone. Si, &iquest;estos son finos&nbsp;palillos de pasta pincelados al huevo que con solo cocinarlos me transportar&aacute;n a m&iacute; y a toda mi&nbsp;familia a La Toscana? &iquest;Qu&eacute; hacen que entre el sol por la ventana y de una luz c&aacute;lida a la&nbsp;estancia como en las t&iacute;picas cocinas italianas?&rdquo;. [...] El empleado le contesta: &ldquo;&iquest;A ver? No, creo que no. Estos son espagueti, solamente espagueti&rdquo;. La se&ntilde;ora le contesta: &ldquo;Perfecto, es lo que buscaba&rdquo;.</blockquote> Aqu&iacute; teniu un retall de les al&middot;legacions: <blockquote> PROMARCA alega que la campa&ntilde;a publicitaria anteriormente descrita infringe la norma 21 del C&oacute;digo de Conducta Publicitaria por ser denigratoria para la imagen de los productos de terceros. Sostiene la reclamante que se est&aacute; denigrando de forma impl&iacute;cita a otros productos. As&iacute; respecto del aceite, sostiene que se est&aacute; desacreditando las marcas &ldquo;La Espa&ntilde;ola&rdquo; y &ldquo;Carbonell&rdquo;, caracterizadas por la imagen de una mujer, ataviada con un traje de color blanco, mantilla roja y flor en el pelo sentada en un olivar. En opini&oacute;n de la reclamante la&nbsp;utilizaci&oacute;n de dicha imagen en la campa&ntilde;a de CARREFOUR menosprecia los mencionados&nbsp;aceites. De otro lado, afirma que con la alusi&oacute;n a un cocinero famoso, se est&aacute; denigrando al&nbsp;aceite &ldquo;Borges&rdquo; recomendado por el cocinero &ldquo;Ferran Adri&agrave;&rdquo;. Concluye en este punto que la&nbsp;publicidad de CARREFOUR alude a argumentos utilizados por otras marcas de aceite con el fin&nbsp;de ridiculizar la imagen que transmiten dichas marcas. Respecto del anuncio de pasta, alega&nbsp;PROMARCA que se est&aacute; desacreditando la marca &ldquo;Buitoni&rdquo;, la cual se caracteriza por utilizar en&nbsp;su &uacute;ltima campa&ntilde;a, la regi&oacute;n de &ldquo;La Toscana&rdquo; como argumento central de la misma.</blockquote> Sembla abusiu i fruit d'una interpretaci&oacute; excessiva de la norma que Carrefour no pugui fer aquest tipus de publicitat, marcada per una sana ironia per&ograve; alhora carregada de raons pel que fa als excessos que algunes marques fan de les gl&ograve;ries dels seus productes.  <br /> <br /> Prefereixo mil vegades aquesta tend&egrave;ncia a la simplificaci&oacute; que no els anuncis de marca que justifiquen el seu preu per un gran esfor&ccedil; en R+D que al capdavall sols serveix per a construir una imatge de marca m&eacute;s potent, ficar-nos no s&eacute; quants additius als aliments i jugar amb la capacitat de comprensi&oacute; de la ciutadania.  <br /> <br /> Un exemple s&oacute;n els productes que s'anuncien a partir de les qualitats gaireb&eacute; medicamentals. S&oacute;n curiosos els casos com Danone que han passat de vendre iogurts com a producte alimentari a esdevenir una pseudo farmac&egrave;utica, amb un reguitzell de productes funcionals que serveixen per al colesterol, el tr&agrave;nsit intestinal, els ossos... &nbsp;Comercialment es demostra que s&oacute;n un &egrave;xit i que &eacute;s molta la gent que pica l'ham, per&ograve; potser seria hora de demanar que la salut es deixi en mans dels professionals del ram i no a una multinacional de l'alimentaci&oacute;.  <br /> <br /> Un metge es deu a un codi deontol&ograve;gic mentre que una empresa d'alimentaci&oacute; avantposa interessos comercials, que en pocs casos s&oacute;n moderats per pol&iacute;tiques de responsabilitat social. Per&ograve; &eacute;s que en aquests casos, la injust&iacute;cia -cosa rara- afecta fins i tot al sector farmac&egrave;utic, ja que&nbsp;<a href="http://lafarmaciadevecindario.com/2008/05/24/danacol-%C2%BFsolucion-para-tu-colesterol/#comment-722">Danacol pot publicitar-se</a> sobre el client amb un m&agrave;rqueting contundent, mentre que una&nbsp;farmac&egrave;utica no pot, ja que Danacol ha estat enregistrat com un aliment funcional.  <br /> <br /> Finalment, tamb&eacute; trobo encertat que es falli <a href="http://www.autocontrol.es/pdfs/pdfs_recursos/rect1017.pdf">contra l'anunci de Fontvella</a>, per al qual no s'ha de ser cap expert per a adonar-se, amb una certa indignaci&oacute;, de l'&uacute;s mal&egrave;vol que fan de les t&egrave;cniques greening: <blockquote> Sobre la alegaci&oacute;n &ldquo;La primera hecha con pl&aacute;stico reciclado&rdquo;, entiende la Secci&oacute;n que vulnera la Norma 14 del&nbsp;C&oacute;digo de Conducta Publicitaria, en tanto que un consumidor medio podr&aacute; f&aacute;cilmente concluir que la garrafa&nbsp;de pl&aacute;stico promocionada est&aacute; hecha en su integridad con pl&aacute;stico reciclado, cuando solamente se encuentra&nbsp;fabricada con este material en un 25%.  <br /> <br /> Respecto a la alegaci&oacute;n &ldquo;40% m&aacute;s barata&rdquo;, resuelve el Jurado que es una expresi&oacute;n publicitaria&nbsp;claramente ambigua, pues puede ser interpretada por el p&uacute;blico de los consumidores como una&nbsp;comparaci&oacute;n de precios, tanto en relaci&oacute;n con los productos anteriores del mismo anunciante, como en&nbsp;relaci&oacute;n con otros productos competidores, circunstancia que no se corresponde con la realidad, pues&nbsp;aquella alegaci&oacute;n parece referirse al ahorro en relaci&oacute;n con productos anteriores del mismo anunciante.  <br /> <br /> Asimismo, en relaci&oacute;n con el mensaje &ldquo;ecol&oacute;gico&rdquo; que transmite el anuncio, resuelve el Jurado que tambi&eacute;n&nbsp;resulta enga&ntilde;oso en tanto que no resulta acreditada por el anunciante la ventaja medioambiental que&nbsp;representa el producto promocionado.</blockquote>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Ferran Camas - Seguint amb la Reforma Laboral: Una nova Llei de la que no es parla i d'interès per als treballadors per compte propi]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/ferran/bloc/seguint-amb-la-reforma-laboral-una-nova-llei-de-la-que-no-es-parla-i-dinteres-per-als-treb</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/ferran/bloc/seguint-amb-la-reforma-laboral-una-nova-llei-de-la-que-no-es-parla-i-dinteres-per-als-treb</comments>
		<pubDate>Tue, 07 Sep 2010 14:01:20 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/ferran/bloc/seguint-amb-la-reforma-laboral-una-nova-llei-de-la-que-no-es-parla-i-dinteres-per-als-treb</guid>
		<description><![CDATA[El debat pol&iacute;tic que s&rsquo;est&agrave; produint en les Corts Generals a la tornada de les vacances segueix sent el mateix que a l'inici d&rsquo;aquestes: la reforma laboral, o dit en altres termes, la modificaci&oacute; de la Llei de l'Estatut dels Treballadors vigent des de 1995. <br /> <br /> L&rsquo;aprovaci&oacute; de la reforma laboral, que s&rsquo;espera sigui ja definitiva (tot i que vista la situaci&oacute; econ&ograve;mica i social, aquest car&agrave;cter no arribi possiblement m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;aquest mateix any), es produir&agrave; aquests propers dies. En tot cas, abans de valorar el seu contingut, voldria comentar en aquesta entrada una altra reforma laboral (si b&eacute; no ha afectat a la Llei de l'Estatut dels Treballadors), que s&rsquo;ha produ&iuml;t aquest estiu a trav&eacute;s de l&rsquo;aprovaci&oacute; i publicaci&oacute; en el Butllet&iacute; Oficial de l'Estat de la Llei 32/2010, de 5 d&rsquo;agost, per la qual s&rsquo;estableix un sistema espec&iacute;fic de protecci&oacute; per cessament d&rsquo;activitat dels treballadors aut&ograve;noms. <br /> <br /> Es tracta d&rsquo;una llei molt important per a tots els treballadors aut&ograve;noms, inclosos els denominats com a treballadors aut&ograve;noms econ&ograve;micament dependents, que estiguin cotitzant a trav&eacute;s de la seva M&uacute;tua o d&rsquo;una entitat gestora de la Seguretat Social per accidents de treball o malalties professionals, ja que en el cas que no puguin seguir exercint la seva activitat de forma definitiva o temporal, pels motius que veurem posteriorment, podran cobrar una prestaci&oacute; econ&ograve;mica, de manera semblant al que succeeix amb la prestaci&oacute; per atur a la qual poden accedir els treballadors assalariats o per compte d'altre. <br /> <br /> Per poder accedir a la protecci&oacute; per cessament d&rsquo;activitat, el treballador aut&ograve;nom haur&agrave; d&rsquo;acreditar que la finalitzaci&oacute; del seu negoci s&rsquo;ha produ&iuml;t per una s&egrave;rie de causes que apareixen llistades en la pr&ograve;pia Llei 32/2010, que de forma principal s&oacute;n les seg&uuml;ents: <br /> <br /> En primer lloc, la concurr&egrave;ncia de motius econ&ograve;mics, t&egrave;cnics, productius o organitzatius que determinen la inviabilitat de prosseguir l&rsquo;activitat econ&ograve;mica o professional, o en cas que el treballador aut&ograve;nom treballi en un establiment obert al p&uacute;blic, el tancament del mateix. La Llei no defineix el que s&rsquo;ent&eacute;n per motius econ&ograve;mics, t&egrave;cnics, organitzatius o de producci&oacute;, tot i que aquesta terminologia recorda de manera directa la que la legislaci&oacute; laboral preveu per als acomiadaments dels treballadors per causes empresarials, i per tant, es podria mantenir que amb elles es fa refer&egrave;ncia a situacions de p&egrave;rdues, de manca de comandes o d&rsquo;impossibilitat de reconvertir els mitjans humans o t&egrave;cnics del negoci. En tot cas, la llei ent&eacute;n com a suficient per demanar la prestaci&oacute; per cessament d&rsquo;activitat que aquesta es derivi d&rsquo;unes p&egrave;rdues superiors al 30% dels ingressos del negoci, si b&eacute; assenyala que no computar&agrave; a aquests efectes el primer any d&rsquo;inici de l&rsquo;activitat. Per cert, aix&ograve; obre el dubte de si despr&eacute;s del primer any d&rsquo;activitat es pot demanar la prestaci&oacute; en cas que aquesta finalitzi per una situaci&oacute; espec&iacute;fica de p&egrave;rdues, el que possiblement s&rsquo;ha de resoldre negativament. <br /> <br /> En segon lloc, tamb&eacute; s&rsquo;ha d&rsquo;expressar que la prestaci&oacute; per cessament d&rsquo;activitat s&rsquo;atorgar&agrave; quan el negoci hagi hagut de finalitzar per for&ccedil;a major, per p&egrave;rdua de la llic&egrave;ncia administrativa, sempre que aquesta constitueixi un requisit per a l&rsquo;exercici de l&rsquo;activitat econ&ograve;mica o professional , per viol&egrave;ncia de g&egrave;nere determinant del cessament temporal o definitiu de la treballadora aut&ograve;noma, o per divorci o acord de separaci&oacute; matrimonial en els sup&ograve;sits en qu&egrave; l'aut&ograve;nom divorciat o separat exerceixi funcions d&rsquo;ajuda familiar en el negoci del seu exc&ograve;njuge o de la persona de la qual s&rsquo;ha separat. <br /> <br /> La protecci&oacute; a la qual el treballador aut&ograve;nom tindr&agrave; dret se centra principalment en l&rsquo;abonament d&rsquo;una prestaci&oacute; econ&ograve;mica, la quantitat de la qual derivar&agrave; d&rsquo;aplicar un percentatge del 70% a una base reguladora, resultant de la mitjana de les bases per les quals el treballador aut&ograve;nom ha cotitzat durant els dotze mesos continuats i immediatament anteriors a la situaci&oacute; legal de cessament. <br /> <br /> Aquesta quantitat es rebr&agrave; sempre que el treballador aut&ograve;nom hagi cotitzat pr&egrave;viament per ella, dins dels 48 mesos anteriors a la situaci&oacute; legal de cessament d&rsquo;activitat, dels quals, com a m&iacute;nim, dotze han de ser continuats i immediatament anteriors a aquesta situaci&oacute;: per tant, el termini m&iacute;nim per obtenir la prestaci&oacute; de cessament d&rsquo;activitat &eacute;s haver-la realitzat durant dotze mesos, per l&rsquo;acreditaci&oacute; de la qual, segons escala fixada en la llei, el treballador aut&ograve;nom cobrar&agrave; dos mesos de prestaci&oacute;. Aquesta durada es va incrementant a mesura que es demostri un major nombre de mesos cotitzats (l&rsquo;augment en el nombre de mesos pels quals es pot rebre la prestaci&oacute; es fixa en funci&oacute; d&rsquo;escales de cinc mesos cotitzats, de manera que per exemple, de divuit a vint-i-tres mesos cotitzats, es rebr&agrave; la prestaci&oacute; durant tres mesos; de vint-i-quatre a vint-i-nou s&rsquo;obtindr&agrave; la prestaci&oacute; quatre mesos i aix&iacute; successivament fins arribar a m&eacute;s de quaranta-vuit mesos cotitzats o m&eacute;s, on com a m&agrave;xim es podr&agrave; rebre la prestaci&oacute; durant un per&iacute;ode de 12 mesos). <br /> <br /> En tot cas, la protecci&oacute; al treballador aut&ograve;nom per cessament d&rsquo;activitat no acaba en l&rsquo;abonament d&rsquo;una prestaci&oacute;, sin&oacute; que tamb&eacute; inclou el pagament, per l&rsquo;entitat que gestioni aquesta protecci&oacute;, de la cotitzaci&oacute; de Seguretat Social del treballador aut&ograve;nom per conting&egrave;ncies comunes, aix&iacute; com la dispensaci&oacute; de mesures de formaci&oacute;, orientaci&oacute; professional i promoci&oacute; de l&rsquo;activitat emprenedora dels treballadors aut&ograve;noms beneficiaris del mateix. <br /> <br /> De fet, la norma atribueix la gesti&oacute; d&rsquo;aquesta prestaci&oacute; econ&ograve;mica per cessament d&rsquo;activitat a les M&uacute;tues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals amb la qual el treballador aut&ograve;nom tingui concertada la seva protecci&oacute; davant situacions d&rsquo;accidents de treball o malalties professionals, llevat que pel contrari tinguin coberta aquesta protecci&oacute; amb una entitat gestora de la Seguretat Social, ja que en aquests casos, la tramitaci&oacute; correspon al Servei P&uacute;blic d'Ocupaci&oacute; Estatal. <br /> <br /> Amb aix&ograve;, s&rsquo;observa una equiparaci&oacute; progressiva entre aquest tipus de treballadors aut&ograve;noms i els assalariats en situaci&oacute; d&rsquo;atur, que encara es fa m&eacute;s visible si es repara en que la Llei 32/2010 atribueix als Serveis P&uacute;blics d&rsquo;Ocupaci&oacute; Auton&ograve;mic la gesti&oacute; de les mesures de formaci&oacute;, orientaci&oacute; professional i promoci&oacute; de l&rsquo;activitat emprenedora dels treballadors aut&ograve;noms. De forma general, cal dir que la Llei preveu que el treballador aut&ograve;nom haur&agrave; de participar en aquelles accions que es determinin per l&rsquo;&ograve;rgan gestor, pel Servei P&uacute;blic d'Ocupaci&oacute; de la corresponent Comunitat Aut&ograve;noma de manera general, ja que en cas contrari, la no acceptaci&oacute; pel treballador aut&ograve;nom a participar en aquelles accions ofertes per l&rsquo;&ograve;rgan que li gestioni la prestaci&oacute; per cessament d&rsquo;activitat es produir&agrave; una infracci&oacute; legal que pot donar lloc a la p&egrave;rdua del cobrament durant algun temps, o en cas de repetir-se la infracci&oacute; tres vegades , a l&rsquo;extinci&oacute; de la prestaci&oacute;. <br /> <br /> En fi, la Llei no entrar&agrave; en vigor fins el 6 de novembre d&rsquo;aquest any, temps concedit per a una bona comprensi&oacute; de la norma, perqu&egrave; els treballadors aut&ograve;noms puguin posar al dia les seves obligacions administratives respecte de la Seguretat Social, i possiblement el que &eacute;s m&eacute;s important, perqu&egrave; les Administracions implicades i les M&uacute;tues, principals benefici&agrave;ries d&rsquo;aquesta normativa, puguin disposar els deguts canals de coordinaci&oacute; que pel que es veu, tan importants seran, no nom&eacute;s per concedir la prestaci&oacute; als treballadors aut&ograve;noms, sin&oacute; per emp&egrave;nyer-los a seguir amb la seva traject&ograve;ria professional. <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Josep Maria Canyelles - Actuar des de la consciència personal contra polítiques caduques]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/josep-m/bloc/actuar-des-de-la-consciencia-personal-contra-politiques-caduques</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/josep-m/bloc/actuar-des-de-la-consciencia-personal-contra-politiques-caduques</comments>
		<pubDate>Sat, 04 Sep 2010 13:14:40 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/josep-m/bloc/actuar-des-de-la-consciencia-personal-contra-politiques-caduques</guid>
		<description><![CDATA[&Eacute;s clar que la societat ha de trobar maneres de fer possible la conviv&egrave;ncia, com tamb&eacute; sembla adequat que els estats tinguin un paper determinant a l&rsquo;hora de regular-la. Per&ograve; la societat civil hauria de ser molt m&eacute;s activa alhora de cercar solucions per a integrar i respectar la diversitat i convertir-la en una font de riquesa. No es pot deixar tot en mans dels poders p&uacute;blics perqu&egrave; el seu capteniment regulador i sancionador no &eacute;s sovint el m&eacute;s adequat per a abordar la complexitat de molts dels problemes que ens cal abordar.<br /> <br /> Els gitanos van arribar a Europa al segle XV, coincidint en el moment en qu&egrave; es comen&ccedil;aven a constituir els estats-naci&oacute; obsessionats per l&rsquo;homogene&iuml;tat. En aquell context, si es volia mantenir la identitat &egrave;tnica, els propis costums, tradicions, llengua... quedaves al marge de la societat. Per aix&ograve;, durant segles els gitanos han estat estigmatitzats per la societat sota el lideratge dels poders p&uacute;blics. Als estats franc&egrave;s i espanyol s&rsquo;han promulgat lleis contra els gitanos i se n&rsquo;han expulsat.<br /> <br /> En el cas del gitanos, pel fet de la discriminaci&oacute; social que comporta i les seves condicions de vida, &eacute;s f&agrave;cil de comprendre que es d&oacute;na una estigmatitzaci&oacute;. Per&ograve; la d&egrave;ria dels estats per disposar d&rsquo;unes societats homog&egrave;nies va arribar a la voluntat activa disposar d&rsquo;una naci&oacute; homog&egrave;nia des de tots els punts de vista. Pel mateix motiu no es podia acceptar que dins d&rsquo;un estat hi convisquessin diferents nacions. Tot i que aqu&iacute; caldria matisar entre realitats com la brit&agrave;nica, amb un sentit m&eacute;s tolerant i liberal on va ser possible el respecte a les nacions integrants del projecte com&uacute;, i altres com la francesa i hisp&agrave;nica on des dels poders centrals la naci&oacute; dominant tenia un projecte que comportava l&rsquo;anihilaci&oacute; de les altres realitats nacionals.<br /> <br /> Pot semblar que aix&ograve; sigui hist&ograve;ria per&ograve; encara forma part de la nostra realitat, dels nostres problemes i tensions, i apareixen amb nova for&ccedil;a com a grans reptes del segle XXI en el context global i molt especialment a Europa, on alhora que estem construint un projecte d&rsquo;unitat i alhora que es fan proclames pel dret a la difer&egrave;ncia i la igualtat de drets, es continuen fent servir respostes m&eacute;s pr&ograve;pies de segles enrere. <br /> <br /> Per als nous temps, calen noves sensibilitats, calen nous lideratges, calen nous paradigmes. Sens dubte la responsabilitat social de les empreses forma part d&rsquo;aquest nou model, aplicat a les pol&iacute;tiques de les organitzacions, per&ograve; aquest enfocament de gesti&oacute; no s&rsquo;ha de limitar a una aplicaci&oacute; metodol&ograve;gica de quatre preceptes pol&iacute;ticament correctes sin&oacute; que ha de saber sortir del gui&oacute; per a captar les noves necessitats de la societat. Ajudar a repensar el dem&agrave; i a tra&ccedil;ar solucions, experimentar propostes.<br /> <br /> Estem encara presoners d&rsquo;idees, valors i actituds pr&ograve;pies de fa tres-cents i cinc-cents anys. Canviar-les implica que les persones han de prendre un lideratge basat en la consci&egrave;ncia, en l&rsquo;autoresponsabilitat, en el comprom&iacute;s i l&rsquo;exig&egrave;ncia &egrave;tica. Ens toca q&uuml;estionar els preceptes que no funcionen, que no se sostenen damunt bases prou s&ograve;lides des d&rsquo;un punt de vista &egrave;tic. Finalment la pol&iacute;tica i els poders p&uacute;blics s&oacute;n necessaris per a la nostre articulaci&oacute; social i econ&ograve;mica per&ograve; ara per ara no disposen intr&iacute;nsecament de la capacitat de renovaci&oacute; i posada al dia que la seva pr&ograve;pia superviv&egrave;ncia requereix. Cal, doncs, coratge i fortalesa per saber articular les veus de la societat civil, de les persones que s&oacute;n capaces de posar veu renovada a la nova pel&middot;l&iacute;cula que comen&ccedil;a en aquest segle XXI.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Esther Vivas - Què mengem?]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/que-mengem</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/que-mengem</comments>
		<pubDate>Tue, 31 Aug 2010 10:00:45 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/que-mengem</guid>
		<description><![CDATA[Cada dia ens posem a la boca desenes d&rsquo;aliments. Confiem en marques com Kraft, Coca-cola, Nestl&eacute;, Danone. Pensem que els nous aliments funcionals, als quals se&rsquo;ls atribueixen qualitats terap&egrave;utiques, com ous enriquits amb &agrave;cids grassos omega 3, llet i iogurts fermentats amb cultius probi&ograve;tics i cereals amb &agrave;cid f&ograve;lic ens permetran viure m&eacute;s i millor. Per&ograve; hi ha un cant&oacute; fosc en all&ograve; que mengem.<br /> <br /> L&rsquo;&uacute;s de colorants, edulcorants, emulsionants y saboritzants s&oacute;n una pr&agrave;ctica habitual a l&rsquo;hora de processar els aliments que consumim. Als Estats Units, i a trav&eacute;s de la ingesta de menjar, es calcula que cada ciutad&agrave; pren anualment 52 quilos d'additius, fet que genera creixents dosis d'intoler&agrave;ncia i al&middot;l&egrave;rgies als mateixos. L'ingredient artificial que m&eacute;s problemes genera &eacute;s la sacarina, el m&eacute;s est&egrave;s de tots, junt amb la cola i la cafe&iuml;na.<br /> <br /> Segons una investigaci&oacute; realitzada a la Universitat de Southampton, el 2007, per enc&agrave;rrec de l'Ag&egrave;ncia d'Est&agrave;ndards Alimentaris del Regne Unit, la barreja de colorants artificials alimentaris amb el benzoat de sodi, un conservant utilitzat en gelats i rebosteria, produiria un augment de la hiperactivitat en infants. Com assenyalava el professor Ruperto Bermejo, expert en colorants alimentaris de la Universitat de Ja&eacute;n, la soluci&oacute; passa per substituir els colorants artificials per d&rsquo;altres de naturals, per&ograve; &quot;per a la ind&uacute;stria, el cost dels colorants naturals &eacute;s molt m&eacute;s elevat que el dels sint&egrave;tics&quot;. Una vegada m&eacute;s els interessos econ&ograve;mics prevalen per sobre les necessitats i el benestar de les persones.<br /> <br /> I &eacute;s que unes poques empreses monopolitzen cada un dels trams de la cadena agroaliment&agrave;ria, des de les llavors, passant pels fertilitzants fins a la distribuci&oacute; dels aliments. La dist&agrave;ncia entre el pag&egrave;s i el consumidor s&rsquo;ha anat allargant en els darrers anys, amb la conseq&uuml;ent p&egrave;rdua d&rsquo;autonomia per part del productor i la creixent mercantilitzaci&oacute; del menjar. Unes poques empreses acaben determinant all&ograve; que mengem: qu&egrave;, com, quan i on s&rsquo;elaboren els aliments i quin preu es paga pels mateixos tant en l&rsquo;origen, al pag&egrave;s, com en dest&iacute;, al supermercat.<br /> <br /> El dret a decidir en les pol&iacute;tiques agr&iacute;coles i aliment&agrave;ries no est&agrave; avui garantit. Cal reivindicar el dret dels pobles a la sobirania aliment&agrave;ria, l&rsquo;acc&eacute;s de la pagesia a l&rsquo;aigua, la terra i les llavors, a poder escollir aliments lliures de transg&egrave;nics. Nom&eacute;s aix&iacute; la nostra seguretat aliment&agrave;ria ser&agrave; una realitat.<br /> <br /> *Esther Vivas &eacute;s coautora de Del campo al plato (Icaria ed., 2009).<br /> ***Article publicat a El Punt, 09/08/2010.<br /> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - La Intersindical-CSC rebutja que la independència pugui provocar una fractura social o que l’Estat propi es pugui construir sense discurs social]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que</comments>
		<pubDate>Fri, 27 Aug 2010 19:58:15 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que</guid>
		<description><![CDATA[Totes les enquestes i les darreres mobilitzacions en clau nacional demostren que alguna cosa s&rsquo;est&agrave; movent al nostre pa&iacute;s, en especial despr&eacute;s de la sent&egrave;ncia del Tribunal Constitucional sobre l&rsquo;Estatut. L&rsquo;encaix entre els Pa&iuml;sos Catalans (especialment el Principat) i l&rsquo;Estat espanyol est&agrave; m&eacute;s q&uuml;estionat que mai i aix&ograve; provoca que cada vegada m&eacute;s les forces contr&agrave;ries al dret de decidir, mancades d&rsquo;arguments, apel&middot;lin al discurs de la por per evitar que continu&iuml;n avan&ccedil;ant els posicionaments sobiranistes. Paral&middot;lelament, s&rsquo;estan organitzant els defensors que aquest independentisme es desvinculi de tot discurs social per tal d&rsquo;arreplegar m&eacute;s sectors i accelerar el proc&eacute;s de secessi&oacute;.<br /> <br /> En concret, les forces partid&agrave;ries de seguir explorant f&oacute;rmules d&rsquo;encaix amb l&rsquo;Estat espanyol defensen que les tesis sobiranistes poden provocar una &ldquo;fractura social&rdquo; en el pa&iacute;s. Tanmateix, aquest &eacute;s un recurs tramp&oacute;s que busca negar la possibilitat del debat democr&agrave;tic i d&rsquo;aquesta manera seguir gestionant i administrant el status quo actual. La confrontaci&oacute; forma part de la normalitat democr&agrave;tica i la conformaci&oacute; de majories alternatives &eacute;s la base d&rsquo;aquesta normalitat. Afirmar que pretendre construir un Estat propi per als Pa&iuml;sos Catalans pot provocar una fractura social &eacute;s negar als seus partidaris i partid&agrave;ries la possibilitat de fer realitat aquest projecte, encara que sigui majoritari, i imposar la voluntat de la minoria. Aquesta tesi, doncs, impl&iacute;citament accepta que la fractura social no existeix si &eacute;s l&rsquo;independentisme el que ha de renunciar als seus anhels, per molt amplis i extensament acceptats que estiguin, el qual &eacute;s una bajanada i una actitud anti-democr&agrave;tica. No en va, qui la defensa &eacute;s aquell que tamb&eacute; rebutja la possibilitat de convocar un refer&egrave;ndum d&rsquo;auotedeterminaci&oacute;, l&rsquo;expressi&oacute; m&eacute;s netament democr&agrave;tica existent, ja que recull directament l&rsquo;opini&oacute; de la ciutadania.<br /> <br /> Tanmateix, la proposta de la Intersindical-CSC passa per un sobiranisme en clau d&rsquo;integraci&oacute; social. No pot ser ni volem que sigui d&rsquo;una altra manera, com a m&iacute;nim per als i les que abordem la q&uuml;esti&oacute; nacional des d&rsquo;una perspectiva d&rsquo;esquerres. Per nosaltres, res afavoreix m&eacute;s el proc&eacute;s sobiranista que la seva identificaci&oacute; amb una societat m&eacute;s justa. Nom&eacute;s pol&iacute;tiques integradores, en clau de just&iacute;cia social, podran suscitar il&middot;lusi&oacute; i comprom&iacute;s en les classes populars. &Eacute;s fonamental que el treball en com&uacute; de les forces sobiranistes incorpori la refer&egrave;ncia d&rsquo;un model social m&eacute;s solidari i igualitari.<br /> <br /> Parlar d&rsquo;un proc&eacute;s d&rsquo;acumulaci&oacute; de forces en clau social a favor del dret a l&rsquo;autodeterminaci&oacute; no significa renunciar a qu&egrave;, en una fase posterior, puguin donar-se acords transversals. El principi de sobirania requereix un acord de m&iacute;nims de les forces pol&iacute;tiques i socials favorables, per&ograve; aix&ograve; no pot implicar en cap cas aparcar un debat essencial com el del model laboral, econ&ograve;mic i de societat, en especial en un moment de crisi i precarietat extrema com l&rsquo;actual.<br /> <br /> Tant en el proper 11 de setembre com a la vaga general del 29 del mateix mes, doncs, caldr&agrave; plantejar la necessitat de construir un Estat propi i un nou model econ&ograve;mic i social m&eacute;s just, solidari i igualitari, per nosaltres dues cares de la mateixa reivindicaci&oacute; que es necessiten m&uacute;tuament.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sophia Blasco - Entra, amb bon peu, a l'Entrevista Laboral!]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/entra-amb-bon-peu-a-lentrevista-laboral</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/entra-amb-bon-peu-a-lentrevista-laboral</comments>
		<pubDate>Fri, 27 Aug 2010 08:41:12 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/entra-amb-bon-peu-a-lentrevista-laboral</guid>
		<description><![CDATA[Donada la situaci&oacute; de temporalitat dels treballs, la tasca de cercar i trobar treball hem d'abordar-la m&eacute;s vegades de les que voldr&iacute;em.<br /> Una bona preparaci&oacute; pot fer que les probabilitats de que ens contractin s'incrementin.<br /> <br /> En el moment de l'entrevista conflueixen dos interessos:<br /> - El nostre objectiu, aconseguir que ens contractin,<br /> - L'objectiu de l'empresa, trobar la persona que millor satisfagui el seus requeriments.<br /> Comunicar el millor possible les nostres habilitats, aptituds, expertesa i formaci&oacute; far&agrave; possible que l'empresa pugui valorar-los, aix&ograve; ens situar&agrave; en un lloc preferent respecte dels altres candidats.<br /> <br /> He preparat un conjunt de recomanacions per a ajudar-nos a abordar la tasca de cercar i trobar treball, particularment l'entrevista laboral, i de minimitzar-ne l'impacte emocional, espero que siguin d'utilitat. <br /> <br /> Hi ha un conjunt de <strong>previs a l'entrevista laboral</strong> que conv&eacute; preparar per estalviar temps, recursos i incrementar les possibilitats de que ens contractin:<br /> 1.- Quines s&oacute;n les nostres aptituds, habilitats, experteses?<br /> 2.- En quin sector i en quin lloc de treball tenim m&eacute;s possibilitats de trionfar?<br /> 3.- Triar, del conjunt d'ofertes, les que m&eacute;s s'adiuen al nostre perfil..<br /> 4.- El curr&iacute;culum vitae, ajustat a mostrar les nostres habilitats, aptituds, formaci&oacute; i experteses.<br /> 5.- La carta de presentaci&oacute;, la nostra primera imatge.  <br /> <br /> <strong>La preparaci&oacute; de l'entrevista laboral:</strong><br /> 1.- Feta la tria d'ofertes de treball, esbrina quines s&oacute;n les necessitats de cada empresa que t'hagin interessat i aparellar-les amb les teves fortaleses / experteses; aix&ograve; et permetr&agrave; abordar l'entrevista sabent que satisf&agrave;s els seus requeriments i et proporcionar&agrave; confian&ccedil;a.<br /> 2- Testejar, en el mercat de treball, com es paguen llocs de treballs similars, per negociar el salari i les funcions amb coneixement.<br /> 3.- Que milloraries de la teva actuaci&oacute; en anteriors entrevistes?<br /> 4.- Aborda l'entrevista de treball com un proc&eacute;s d'avaluaci&oacute; mutu, ells valoren si tu els interesses i tu valores si l'empresa i el tracte et convenen.<br /> 5.- Prepara un curr&iacute;culum adaptat als requeriments del lloc de treball.<br /> 6.- Porta amb tu el dossier amb fotoc&ograve;pies dels documents que acreditin tot el que detallis al curr&iacute;culum, per si t'ho demanen: t&iacute;tols, contractes, etc.<br /> <br /> <strong>El moment de l'entrevista:<br /> </strong> 1.- Arribar 5 minuts abans &eacute;s suficient, arribar 1/2 hora abans pot incrementar-te el nervisosisme. <br /> 2.- La imatge (indument&agrave;ria, pentinat, maquillatge, etc.), es convenient que sigui la m&eacute;s natural possible, que et sentis c&ograve;mod@; el que no t'&eacute;s propi t'incomoda i &eacute;s percebut com artifici&oacute;s i fals.<br /> 3.- El tracte conv&eacute; que sigui educat, defugint les actituds servils que ens devaluen.<br /> 4.- Les postures o gestos for&ccedil;ats proporcionen una imatge falsa i artificiosa, actua amb naturalitat.<br /> 5.- Escoltar &eacute;s la clau per atendre, el millor possible, els requeriments i demandes de l'entrevistador, o entrevistadora.<br /> 6.- Guiar-te pel sentit com&uacute; et permetr&agrave; comportar-te amb naturalitat i fer que les teves qualitats llueixin.<br /> 7.- Aquestes s&oacute;n algunes de les preguntes freq&uuml;ents en les entrevistes, con&egrave;ixer-les d'antuvi et permetr&agrave; governar millor la situaci&oacute;:<br /> - Per qu&egrave; t'has presentat a aquesta oferta?<br /> - Per qu&egrave; vols treballar en aquesta empresa?<br /> - Quin &eacute;s el teu punt m&eacute;s fort?<br /> - Quina a &eacute;s la teva feblesa?<br /> - Per qu&egrave; vas deixar l'anterior treball?<br /> - Quin sou t'agradaria cobrar?<br /> - Saps fer front a situacions d'urg&egrave;ncia?<br /> - Per qu&egrave; t'hem de contractar?<br /> - Quins s&oacute;n els teus reptes per al futur?<br /> - Qu&egrave; t'agrada fer en el teu temps d'oci?<br /> <br /> La Fundaci&oacute; DUOC (Departamento Universitario Obrero y Campesino) http://www.duoc.cl facilita un conjunt de recursos valuosos, des del meu punt de vista <strong>un veritable tutorial</strong>, per preparar tot el proc&eacute;s, inclosa l'entrevista de treball, pas a pas, el text est&agrave; escrit en castell&agrave;:<br /> - L'autoavaluaci&oacute; <a href="http://etica.duoc.cl/paso1.php">http://etica.duoc.cl/paso1.php</a><br /> - La cerca de treball <a href="http://etica.duoc.cl/paso2.php">http://etica.duoc.cl/paso2.php</a><br /> - La carta de presentaci&oacute; <a href="http://etica.duoc.cl/paso3.php">http://etica.duoc.cl/paso3.php</a><br /> - El curr&iacute;culum vitae <a href="http://etica.duoc.cl/paso4.php">http://etica.duoc.cl/paso4.php</a><br /> - L'entrevista laboral <a href="http://etica.duoc.cl/paso5.php">http://etica.duoc.cl/paso5.php</a><br /> - Els test de selecci&oacute; <a href="http://etica.duoc.cl/paso6.php">http://etica.duoc.cl/paso6.php</a><br /> - &Uacute;ltimes dades d'inter&egrave;s <a href="http://etica.duoc.cl/paso7.php">http://etica.duoc.cl/paso7.php</a><br /> <br /> I recorda que si no fossis escollit/escollida per al lloc de treball en q&uuml;esti&oacute;, significaria que l'entrevistador ha considerat que les teves aptituds, habilitats, coneixements i experteses no satisfan els requeriments espec&iacute;fics del lloc de treball.<br /> De vegades, no ser escollits, &eacute;s interpretat com un &quot;no donar la talla&quot; i, en una entrevista de treball no se'ns qualifica com aptes o no aptes per a la vida, tan sols se valoren les nostres qualitats en relaci&oacute; al lloc de treball a cobrir i, a m&eacute;s a m&eacute;s, des del punt de vista subjectiu de qui entrevista. Entendre-ho aix&iacute; ens permetr&agrave; reduir l'impacte emocional de l'eventualitat de no ser triats.<br /> <br /> Fes-ho c&oacute;rrer! Ens interessa preparar-nos b&eacute; les Entrevistes Laborals!<br /> <br /> Sophia Blasco<br /> Assessora i coach personal<br /> 657 825 188<br /> sophiablasco@gmail.com<br /> <a href="http://www.coachingpersonal.cat">www.coachingpersonal.cat</a><br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Xavier Cusell - El robatori del coneixement]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/xavier-cusell/bloc/el-robatori-del-coneixement</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/xavier-cusell/bloc/el-robatori-del-coneixement</comments>
		<pubDate>Thu, 26 Aug 2010 09:58:46 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/xavier-cusell/bloc/el-robatori-del-coneixement</guid>
		<description><![CDATA[Telef&oacute;nica ha denunciat en un comunicat que en el que portem d'any li han robat un 180% m&eacute;s de cable de coure que en tot el 2009, un fet que posa en q&uuml;esti&oacute; la seguretat i el model de venda de ferralla per&ograve;, alhora, posa en dubte la tan &ldquo;declamada&rdquo; aposta per l&rsquo;I+D. I &eacute;s que els milers de quil&ograve;metres de cable robats s&oacute;n importants econ&ograve;micament, per&ograve; m&eacute;s valor t&eacute; encara el coneixement, les informacions i les comunicacions que transporten. Per aix&ograve;, sobta que la pena que s&rsquo;aplica als lladres faci refer&egrave;ncia exclusivament al cost del material robat. En canvi, res se'n diu del valor afegit que es perd i que s&rsquo;hauria de transportar per aquesta xarxa. Tot fa pensar que, de fet, tota la xerrameca al voltant de la societat del coneixement &eacute;s nom&eacute;s una manera d&rsquo;omplir-se la boca amb paraules boniques per&ograve; que ning&uacute; s&rsquo;ho creu de veres. Encara haurem de veure com els lladres s&rsquo;enduen el cablejat del sincrotr&oacute; Alba per certificar que les comunicacions, les dades i el coneixement s&oacute;n de segona, i que prima encara el que &eacute;s tangible com el coure. <br /> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - La reducció de la pensió de jubilació i majors dificultats per mantenir la prestació d’atur, nous arguments per a la vaga general]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur</comments>
		<pubDate>Wed, 25 Aug 2010 16:57:30 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur</guid>
		<description><![CDATA[La comissi&oacute; de treball del Congr&eacute;s dels Diputats espanyol debat avui noves esmenes a la reforma laboral. La Intersindical-CSC ja va denunciar amb anterioritat que el primer tr&agrave;mit parlamentari havia servit per endurir encara m&eacute;s una proposta de reforma que ja suposava un profund atemptat contra els drets laborals de la classe treballadora, per&ograve; el proc&eacute;s segueix i l&rsquo;atac es torna cada vegada m&eacute;s greu.<br /> <br /> Aix&iacute;, en el marc de la reforma laboral, es preveu que la comissi&oacute; aprovi avui la reducci&oacute; de 100 a 30 dies perqu&egrave; una persona a l&rsquo;atur rebutgi la realitzaci&oacute; d&rsquo;un curs de formaci&oacute;. De la mateixa, el PSOE havia flirtejat amb el rumor de voler reduir tamb&eacute; el temps per tal de rebutjar una oferta de treball, malgrat que al final l&rsquo;esmena sembla que no incorpora aquest extrem. En tot cas, l&rsquo;objectiu &eacute;s posar cada cop m&eacute;s traves per tal de mantenir una prestaci&oacute; d&rsquo;atur per la que cada persona ja ha cotitzat pr&egrave;viament. Ja fa temps que sonen amenaces relatives a la reducci&oacute; del temps de la percepci&oacute; i de la seva quantitat. Per justificar aquestes mesures, s&rsquo;apel&middot;la a un suposat ab&uacute;s per part de les persones aturades, com si no tenir feina fos una situaci&oacute; en la que hom s&rsquo;hi trobi per voluntat pr&ograve;pia i, en tot cas, fent norma d&rsquo;unes poques excepcions. Tanmateix, &eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil limitar l&rsquo;acc&eacute;s a tothom que no pas perseguir els possibles fraus i aqu&iacute; rau una gran injust&iacute;cia utilitzada h&agrave;bilment per qui vol retallar cont&iacute;nuament els drets socials i laborals.<br /> <br /> Per altra banda, el ministre espanyol de Treball, Jos&eacute; Corbacho, va assegurar ahir que veu &ldquo;inevitable&rdquo; incrementar el per&iacute;ode en base al qual calcular la pensi&oacute; de jubilaci&oacute; i que seria &ldquo;raonable&rdquo; apujar aquest dels 15 anys actuals fins als 20 anys. En el fons, l&rsquo;objectiu es reduir la prestaci&oacute; final, ja que el salari acostuma a augmentar amb l&rsquo;edat, i aquesta mesura s&rsquo;inclouria en la futura reforma del sistema de pensions. Frenar aquesta nova retallada de drets, que acompanyaria l&rsquo;elevaci&oacute; de l&rsquo;edat de jubilaci&oacute; dels 65 als 67 anys, &eacute;s un altre dels motius per tal d&rsquo;aconseguir que la vaga general del 29 de setembre sigui un &egrave;xit.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, es fa necessari incrementar els esfor&ccedil;os per aconseguir que la demostraci&oacute; de for&ccedil;a de la classe treballadora dels Pa&iuml;sos Catalans sigui contundent i aix&iacute; no nom&eacute;s aturar totes les mesures contr&agrave;ries als interessos de la classe treballadora i realitzades al dictat de la patronal i les multinacionals, sin&oacute; tamb&eacute; per for&ccedil;ar els governs a iniciar un canvi del model socioecon&ograve;mic cap a f&oacute;rmules m&eacute;s socialment justes i igualit&agrave;ries i per assolir la sobirania nacional dels Pa&iuml;sos Catalans que permeti edificar un marc laboral propi i adequat a les nostres caracter&iacute;stiques i necessitats.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Plataforma Som lo que sembrem  - L'estudi sobre els efectes de l'herbicida de Monsanto es publica finalment en una revista científica]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/lestudi-sobre-els-efectes-de-lherbicida-de-monsanto-es-publica-finalment-en-una-revista-ci</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/lestudi-sobre-els-efectes-de-lherbicida-de-monsanto-es-publica-finalment-en-una-revista-ci</comments>
		<pubDate>Sat, 21 Aug 2010 00:43:26 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/lestudi-sobre-els-efectes-de-lherbicida-de-monsanto-es-publica-finalment-en-una-revista-ci</guid>
		<description><![CDATA[L'<a href="http://sembremvalles.files.wordpress.com/2010/08/paganelli10_tx1001749.pdf">estudi &eacute;s elaborat</a> per l'investigador argent&iacute; Andres Carrasco i es basa en els m&uacute;ltiples efectes de l'herbicida de Monsanto en el desenvolupament embrionari. El publica la revista cient&iacute;fica Chemical Research in Toxicology. <br /> <br /> Recordem que la soja i altres plantes transg&egrave;niques s&oacute;n tolerants a aquest herbicida RoundUp de Monsanto: Es pot ruixar tot l&rsquo;herbicida que es desitgi per matar les herbes advent&iacute;cies als camps, mentre que la planta transg&egrave;nica el va acumulant als seus teixits sense morir.<br /> <br /> &gt;&gt;L&rsquo;estudi &eacute;s coherent amb les proves epidemiol&ograve;giques de malformacions produ&iuml;des i denunciades per  la  poblaci&oacute; rural de pa&iuml;sos de centre i sud Am&egrave;rica en anys anteriors.<br /> <br /> De la mateixa manera que l&rsquo;investigador franc&egrave;s Dr. Seralini per les seves publicacions -efectes letals del glifosat i de coadjuvants del RoundUp en les c&egrave;l&middot;lules humanes (2)-, el Dr Andr&eacute;s Carrasco tamb&eacute; ha estat focus d&rsquo;una intensa campanya de desprestigi liderat per la ind&uacute;stria protransg&egrave;nica, abans de la publicaci&oacute; de les seves investigacions.<br /> <br /> Aquesta recerca, com la del Dr Seralini, i la d&rsquo;altres investigadors que han trobat efectes t&ograve;xics sobre &ograve;rgans vitals en animals de laboratori alimentats amb la soja de Monsanto (3), demostra una vegada m&eacute;s que aquest pilar sobre el que s&rsquo;ha sostingut i est&egrave;s l&rsquo;agricultura transg&egrave;nica al m&oacute;n, les plantes tolerants a l&rsquo;herbicida Round Up, s&oacute;n un  aven&ccedil;  tecnol&ograve;gic que beneficia enormement a la ind&uacute;stria de les llavors transg&egrave;niques i a pagesos com els rics Hacendados argentins, per&ograve; que &eacute;s greument perjudicial per la salut d&rsquo;animals i humans.<br /> <br /> Les plantes tolerants a herbicides han estat aprovades a Europa per importaci&oacute; per&ograve; no per conreu fins al moment. Recentment, la Comissi&oacute; Europea anunciava la propera autoritzaci&oacute; a Europa d&rsquo;un pan&iacute;s tolerant al RoundUp. Aquest pan&iacute;s, el NK 603, ja ha rebut el vist i plau de la Ag&egrave;ncia Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA)  (4) (5), probablement amb un informe previ favorable d&rsquo;Espanya.<br /> <br /> Som lo que Sembrem demanem primer la retirada del mercat dels productes importats  que s&oacute;n llavors transg&egrave;niques tolerants al RoundUp, i dels derivats elaborats d&rsquo;elles -i que poden contenir elevades dosis de glifosat i dels coadjuvants del RoundUp-.<br /> <br /> I segon, demanem els informes que el govern d&rsquo;Espanya, amb conniv&egrave;ncia amb els partits pol&iacute;tics catalans PSC-CiU-PP estan oferint a l&rsquo;EFSA per obrir l&rsquo;entrada a transg&egrave;nics com el NK 603.<br /> <br /> (1)     http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-151480.html<br /> <br /> (2)     http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&amp;actual2=100<br /> <br /> (3)     http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&amp;hover=14<br /> <br /> (4)     http://ec.europa.eu/food/food/biotechnology/index_en.htm<br /> <br /> (5)     http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&amp;actual2=170<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Cartes dels Lectors  - Una guia per conèixer Barcelona a través del metro]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/cartes-dels-lectors/bloc/una-guia-per-coneixer-barcelona-a-traves-del-metro</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/cartes-dels-lectors/bloc/una-guia-per-coneixer-barcelona-a-traves-del-metro</comments>
		<pubDate>Sun, 15 Aug 2010 23:20:29 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/cartes-dels-lectors/bloc/una-guia-per-coneixer-barcelona-a-traves-del-metro</guid>
		<description><![CDATA[Vull recomanar un llibre-guia molt &uacute;til per a con&egrave;ixer en profunditat la ciutat de Barcelona, i encara millor, per coneixer-la utilitzant el seu mitj&agrave; de transport m&eacute;s popular (i econ&ograve;mic: 1'40 euros): el metro. Es tracta de BARCELONA METRO A METRO, un&nbsp; llibre que recorre totes i cadascuna de les estacions de metro de la ciutat de Barcelona, passant per les seves ciutats m&eacute;s properes com l'Hospitalet, Cornell&agrave;, Santa Coloma o Badalona. Per comen&ccedil;ar explica d'on ve el nom de cada estaci&oacute;, el seu origen, la seva proced&egrave;ncia... Per tant ens d&oacute;na molta informaci&oacute; sobre la hist&ograve;ria i costums barceloneses i/o catalanes...<br /> <br /> Qui va ser Urquinaona, Pep Ventura o Lesseps? El per qu&egrave; de Fontana, o de Poble Sec? Qu&egrave; eren Les Corts, o per qu&egrave; el nom del barri de La Pau? A m&eacute;s s'anomenen totes i cadascuna de les festes majors de cada barri, per tant, si visiteu Barcelona a l'estiu, podreu baixar en una estaci&oacute; i trobar-vos al mig d'una gran festa popular, amb cercaviles, castellers, m&uacute;sica... Tot aix&ograve; queda complementat amb dos apartats molt interessants. El primer &eacute;s el de &quot;llocs d'inter&egrave;s&quot; al voltant de cadascuna de les estacions (museus, monuments, parcs, centres c&iacute;vics, biblioteques...) i el segon i m&eacute;s suc&oacute;s, el de &quot;els ve&iuml;ns recomanen&quot;, &eacute;s a dir, una molt bona selecci&oacute; dels llocs m&eacute;s t&iacute;pics, populars i emblem&agrave;tics del barri, com bars de tapes fant&agrave;stics, restaurants d'excel.lent cuina catalana, restaurants gourmet de cuina d'autor o locals singulars... en resum, una molt bona selecci&oacute;, per a residents a Barcelona que vulguin aprendre m&eacute;s sobre la seva ciutat com per a visitants eventuals que vulguin tenir uns dies per a con&egrave;ixer Barcelona des de la profunditat de les seves venes i sentir palpitar el seu cor. Per acabar nom&eacute;s apuntar que aquest llibre, o guia, &quot;o guibre&quot; (com li diuen per aqu&iacute;), es complementa amb un apartat final de mapes de tota la ciutat i part de la seva &agrave;rea metropolitana (crec que &eacute;s l'&uacute;nica guia que t&eacute; mapes de tantes poblacions de l'entorn) i que ens resultaran molt pr&agrave;ctics quan vulguem deixar de banda els t&iacute;pics centres tur&iacute;stics plens de cues i deixar-nos sorprendre per la quantitat de coses que es ofereix l'Hospitalet, o Badalona... <br /> <br /> Es pot trobar a gaireb&eacute; totes les llibreries o contactant amb l'editorial Alreves. El pr&ograve;leg &eacute;s del genial Mathew Tree i espero que la gaudiu tant com jo!<br /> <br /> <br /> Maria Delafont<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sophia Blasco - L'estimo, però...]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/lestimo-pero</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/lestimo-pero</comments>
		<pubDate>Mon, 09 Aug 2010 09:16:50 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/lestimo-pero</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify;">Conviure en parella et resulta, de vegades, quasi una missi&oacute; impossible?<br /> Conviure en parella &eacute;s una necessitat humana, natural, l&iacute;cita; fer-la realitat pot ser un goig; encara que, de vegades, se'ns fa dif&iacute;cil.<br /> <br /> La conviv&egrave;ncia en parella es una relaci&oacute; interpersonal especial marcada per:</div> <div style="margin-left: 40px;">- Un comprom&iacute;s de compartir la vida.<br /> - Un intens component afectiu i sexual, una atracci&oacute; personal m&uacute;tua i un alt grau d'afecte entre tots dos membres.<br /> - Un conjunt d'interessos comuns.</div> <div style="text-align: justify;">La pres&egrave;ncia d'aquests elements, en un marc de confian&ccedil;a m&uacute;tua, poden conformar una conviv&egrave;ncia en parella reeixida.</div> <div style="text-align: justify;">La conviv&egrave;ncia en parella necessita ser font, potencial i real, de satisfacci&oacute; personal per mantenir-se i consolidar-se: estimar i ser estimats, recon&egrave;ixer i ser reconeguts, expressar-nos emocionalment donant i rebent afecte, caminar per la vida recolzant a l'altre i sentint-nos recolzats  s&oacute;n alguns dels fonaments substancials de L'art de conviure en parella amb &egrave;xit.</div> <div style="text-align: justify;"><br /> Constituir una parella &eacute;s una de les aspiracions fonamentals dels &eacute;ssers humans, encara que aconseguir conviure en parella amb &egrave;xit no sembla f&agrave;cil; les estadistiques ens indiquen que m&eacute;s de la meitat de les parelles constitu&iuml;des es separen a mig termini. Els experts assenyalen com responsables del malbaratament de la conviv&egrave;ncia en parella dos factors:</div> <div style="margin-left: 40px;">- Els fonaments sobre els qu&egrave; s'assenta la parella.<br /> - Les mesures que prenen els seus membres per mantenir la parella com font, potencial i real , de satisfaci&oacute; personal de tots dos. Les autoritats en la mat&egrave;ria assenyalen tres l&iacute;nies d'actuaci&oacute; claus:</div> <div style="margin-left: 80px;">- La pr&agrave;ctica d'una comunicaci&oacute; adequada.<br /> - L'increment de la satisfacci&oacute; i l'afecte.<br /> - L'habilitat per abordar i resoldre els conflictes que puguin sorgir.</div> <div>&nbsp;</div> <div style="text-align: justify;">El projecte 'Conviure en parella' presenta una gran complexitat i s&oacute;n variades les causes que poden fer-lo fracassar, d'entre elles, i sense &agrave;nim d'exhaustivitat, trobem:</div> <div style="margin-left: 40px; text-align: justify;">- Malentendre la conviv&egrave;ncia situant-la, per exemple, en estar junts tothora fent la mateixa activitat; aix&ograve; significar&agrave; que un dels dos es sotmet a les prefer&egrave;ncies de l'altre i la seva individualitat s'ofegar&agrave; anulant l'exercici de la seva llibertat.<br /> - Entrar en l'espiral de la incomunicaci&oacute; comportar&agrave; acabar suposant o imaginant el que l'altre vol dir o considera; &eacute;s llavors quan la distorsi&oacute; de la realitat entrar&agrave; en escena.<br /> - Perdre la confian&ccedil;a i el respecte. La conviv&egrave;ncia sense confian&ccedil;a i respecte &eacute;s dif&iacute;cil ja que la dignitat i l'amor propi patiran agressions permanents.<br /> - Creure en el mite &quot;Una parella com D&eacute;u mana&quot; impossibilita que la parella &uacute;nica i irrepetible de la que formem part es desenvolupi.<br /> - Implantar la depend&egrave;ncia econ&ograve;mica actuar&agrave; refor&ccedil;ant les relacions de poder d'un sobre l'altre.</div> <div style="text-align: justify;"><br /> Identificar quins s&oacute;n els factors que fan de la nostra conviv&egrave;ncia sigui, de vegades, una missi&oacute; impossible ens permetr&agrave; definir i posar en marxa el pla per superar aquestes dificultats, refor&ccedil;ar els ponts d'unitat amb la nostra parella i transformar la nostra conviv&egrave;ncia en una font real de satisfacci&oacute;.</div> <br /> <strong>Retroba el goig de Conviure en parella!!!</strong><br /> <br /> Sophia Blasco, assessora i coach personal<br /> 657 825 188<br /> sophiablasco@gmail.com<br /> <a href="http://www.coachingpersonal.cat">www.coachingpersonal.cat</a> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[OCUC  - La societat civil catalana mostra la seva oposició i preocupació per la nova organització de les caixes.]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/ocuc/bloc/la-societat-civil-catalana-mostra-la-seva-oposicio-i-preocupacio-per-la-nova-organitzacio-</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/ocuc/bloc/la-societat-civil-catalana-mostra-la-seva-oposicio-i-preocupacio-per-la-nova-organitzacio-</comments>
		<pubDate>Wed, 04 Aug 2010 23:02:09 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/ocuc/bloc/la-societat-civil-catalana-mostra-la-seva-oposicio-i-preocupacio-per-la-nova-organitzacio-</guid>
		<description><![CDATA[Sindicats, organitzacions socials i ve&iuml;nals, associacions de consumidors, expressen el seu rebuig a la forma i al fons d'aquest Reial Decret reivendicant el paper de les caixes d'estalvi i la seva funci&oacute; per a l'impuls econ&ograve;mic i social del territori i del pa&iacute;s.<br /> <br /> El 29 de juliol a les 11.00 hores ha tingut lloc a la seu d'&Ograve;mnium Cultural, la presentaci&oacute; als mitjans del comunicat conjunt amb el qual els representants de la societat civil catalana han volgut posar de manifest la seva oposici&oacute; i preocupaci&oacute; per la recent decisi&oacute; presa pel Govern de Zapatero sobre la nova organitzaci&oacute; de les caixes. <br /> <br /> En el comunicat es critica la forma en la que s'ha elaborat i aprovat el Reial Decret, ja que la seva transcend&egrave;ncia obligava a un di&agrave;leg amb totes les parts implicades (sindicats, associacions de impositors, representants de la societat civil, administracions auton&ograve;miques i locals), di&agrave;leg que mai ha tingut lloc, preferint la forma dels pactes de passadissos entre el Govern i el Partit Popular, el protagonisme d'Isidre Fain&eacute; i Rodrigo Rato, i l'aplaudiment del Banc d'Espanya.<br /> <br /> D'altra banda, valorant el fons de la q&uuml;esti&oacute;, els signants del document han posat en evid&egrave;ncia el fet que aquesta llei &eacute;s la culminaci&oacute; d'un proc&eacute;s de retallada dels drets dels ciutadans que, com ha passat a It&agrave;lia amb la desaparici&oacute; de les caixes d'estalvi, es trobaran en la posici&oacute; d'&quot;exclosos financers&quot;, cosa que, lluny de resoldre els problemes de la crisi, els agreujar&agrave;.<br /> <br /> Com ADICAE ha posat de manifest en el seu comunicat del 9 de juliol &quot;Amb aix&ograve; es desnaturalitza vergonyosament la naturalesa i finalitat social a la que aquestes entitats havien d'aspirar, com una demanda socialment necess&agrave;ria en un mercat financer vora&ccedil; que no t&eacute; en compte els veritables problemes i necessitats dels ciutadans i consumidors. &quot; <br /> <br /> Els signants del comunicat renoven la seva disponibilitat al di&agrave;leg i exigeixen que sobre aquest tema s'obri un debat en profunditat entre tots els agent socials implicats i afectats per aquest Reial decret. <br /> <br /> Signants<br /> <br /> AICEC-ADICAE (Associaci&oacute; d'usuaris de bancs, caixes i assegurances)<br /> CCOO de Catalunya<br /> CONFAVC (Confederaci&oacute; d'Associans de Veins de Catalunya)<br /> FETS ? Finan&ccedil;ament &Egrave;tic i Solidari<br /> F&Ograve;RUM DE L'ECONOMIA SOCIAL<br /> MLP (Moviment La&iacute;c i Progressista)<br /> &Ograve;MNIUM CULTURAL<br /> OCUC (Organitatzaci&oacute; de Consumidors i Usuaris de Catalunya) <br /> TAULA DEL TERCER SECTOR SOCIAL<br /> UCC (Uni&oacute; de Consumidors de Catalunya)<br /> UGT de Catalunya <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[PTP  - Un cop feta la licitació del TramCamp reclamem el mateix tracte pel Vallès]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/ptp/bloc/un-cop-feta-la-licitacio-del-tramcamp-reclamem-el-mateix-tracte-pel-valles</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/ptp/bloc/un-cop-feta-la-licitacio-del-tramcamp-reclamem-el-mateix-tracte-pel-valles</comments>
		<pubDate>Wed, 04 Aug 2010 13:07:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/ptp/bloc/un-cop-feta-la-licitacio-del-tramcamp-reclamem-el-mateix-tracte-pel-valles</guid>
		<description><![CDATA[La Plataforma pel TramVall&egrave;s felicita el Departament de Pol&iacute;tica Territorial i Obres P&uacute;bliques de la Generalitat per sotmetre a informaci&oacute; p&uacute;blica l'estudi informatiu del tren-tramvia del Camp de Tarragona. <br /> <br /> L'estudi preveu una xarxa de 42 km i 30 parades que donaria servei a 8 municipis del Camp de Tarragona, cosa que beneficiaria uns 330.000 habitants. Aquesta licitaci&oacute; de la xarxa completa contrasta amb la licitaci&oacute; del passat mes de febrer d'un tram de nom&eacute;s 10 km del tramvia del Vall&egrave;s (el compr&egrave;s entre Montcada i la UAB). La Plataforma reclama a la Generalitat la licitaci&oacute; d'una xarxa completa pel Vall&egrave;s Occidental. La proposta de la Plataforma (vegeu pl&agrave;nol adjunt) &eacute;s una xarxa de 52 km que donaria servei a Badia del Vall&egrave;s, Barber&agrave; del Vall&egrave;s, Cerdanyola del Vall&egrave;s, Montcada i Reixac, Ripollet, Rub&iacute;, Sabadell, Sant Cugat i Terrassa. Aquests 9 municipis sumen m&eacute;s de 730.000 habitants. <br /> <br /> El TramVall&egrave;s tindria 9 enlla&ccedil;os amb Rodalies de Catalunya i 5 amb FGC, cosa que generaria una aut&egrave;ntica malla ferrovi&agrave;ria comarcal, trencant la manca d'interconnexi&oacute; de les actuals l&iacute;nies ferrovi&agrave;ries.<br /> <br /> El TramVall&egrave;s &eacute;s un projecte de la societat civil vallesana que reivindica un transport p&uacute;blic de proximitat a l&rsquo;al&ccedil;ada d&rsquo;una comarca amb m&eacute;s d'un mili&oacute; d&rsquo;habitants, un 83% dels quals es desplacen per l&rsquo;interior de la comarca. Per tal que aquests habitants es puguin moure amb modes m&eacute;s sostenibles es proposa un tren tramvia interurb&agrave; acompanyat de l&iacute;nies urbanes de tramvia i d&rsquo;autob&uacute;s, que assumeixin els principals corredors de mobilitat als continus urbans i corredors poc o<br /> gens servits pel ferrocarril. Aquest &eacute;s un projecte amb una alta rendabilitat social, alhora que permetria fer el salt qualitatiu de la quota modal del transport col&middot;lectiu a la segona corona metropolitana: una inversi&oacute; estrat&egrave;gica en la competitivitat econ&ograve;mica, energ&egrave;tica i ambiental.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - La reforma laboral es consolida, amb les noves esmenes, com una agressió als drets laborals sense precedents]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals-</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals-</comments>
		<pubDate>Fri, 30 Jul 2010 19:55:49 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals-</guid>
		<description><![CDATA[La comissi&oacute; de treball del Congr&eacute;s dels Diputats va aprovar ahir en primera inst&agrave;ncia la reforma laboral gr&agrave;cies als vots a favor del PSOE i les abstencions de CiU i PNB, amb qui el Govern central havia pactat diverses esmenes que endurien el projecte inicial. Des de la Intersindical-CSC ja vam denunciar les profundes mancances d&rsquo;aquest projecte, que no tan sols no servir&agrave; per sortir de la crisi, sin&oacute; que ser&agrave; contraproduent, en facilitar l&rsquo;acomiadament en moments d&rsquo;atur elevat i reduir l&rsquo;estabilitat laboral precisament quan cal incentivar el consum. Per&ograve; ara, amb les &uacute;ltimes modificacions, el resultat &eacute;s encara m&eacute;s nociu per als interessos dels treballadors i les treballadores i una vict&ograve;ria m&eacute;s clara de les tesis patronals.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, al projecte inicial, que abaratia l&rsquo;acomiadament, laminava les garanties de la negociaci&oacute; col&middot;lectiva, eliminava les restriccions per actuar de les ETT i les ag&egrave;ncies privades de col&middot;locaci&oacute; i aprofundia en la flexibilitat interna al servei de l&rsquo;empresari, les esmenes m&eacute;s importants pactades i incorporades a la reforma han estat:<br /> <br /> - Es permet acomiadar amb una indemnitzaci&oacute; de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat en cas que l&rsquo;empresa &ldquo;prevegi p&egrave;rdues&rdquo;. No caldr&agrave; esperar a qu&egrave; aquestes es consolidin per tal d&rsquo;obtenir la rebaixa i, amb el frau que t&eacute; lloc actualment, no costar&agrave; gaire maquillar els n&uacute;meros.<br /> <br /> - Amb l&rsquo;excusa d&rsquo;una te&ograve;rica lluita contra l&rsquo;absentisme laboral, es permet acomiadar amb la mateixa indemnitzaci&oacute; de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat els empleats i les empleades que faltin a la feina de forma reiterada, encara que sigui per malaltia. De la mateixa manera, els inspectors i inspectores de Seguretat Social podran for&ccedil;ar l&rsquo;alta d&rsquo;un/a malalt/a a partir del quart dia de baixa, i no del 14&egrave;, com fins ara. El sol fet d&rsquo;emmalaltir, doncs, pot passar a estar penat o limitat.<br /> <br /> - Es consolida la judicialitzaci&oacute; de les relacions laborals. Quan l&rsquo;empresari no es posa d&rsquo;acord amb els i les representants de la plantilla per modificar condicions laborals i evitar complir convenis i contractes, ser&agrave; un jutge qui determinar&agrave; si la mesura conv&eacute;.<br /> <br /> - Qualsevol persona que porti un mes a l&rsquo;atur, podr&agrave; ser contractada a trav&eacute;s del contracte de foment de l&rsquo;ocupaci&oacute;, amb una indemnitzaci&oacute; per acomiadament de 33 dies per any treballat, enlloc dels 45 dies del contracte indefinit ordinari. Per tal que fos aix&iacute;, en el projecte inicial la persona havia de dur 3 mesos a l&rsquo;atur.<br /> <br /> - Es d&oacute;na mig any a sindicats i patronal perqu&egrave; negoci&iuml;n la reforma de la negociaci&oacute; col&middot;lectiva. De no posar-se d&rsquo;acord, legislaria el Congr&eacute;s, al qual de qui ja sabem de qui est&agrave; i s&rsquo;avan&ccedil;aria en noves mesures per laminar la representaci&oacute; col&middot;lectiva i la for&ccedil;a dels sindicats.<br /> <br /> - Una esmena de CiU ha aconseguit arrencar el comprom&iacute;s que, un cop s&rsquo;acabi la crisi actual, el Govern procedir&agrave; a dificultar la percepci&oacute; de la prestaci&oacute; d&rsquo;atur per part dels desocupats i les desocupades, els i les quals estarien obligats/des a assistir a cursos de formaci&oacute; o a acceptar ofertes de feina.<br />]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
