Trenets i porrets

Vaig pujar al tren a la Plaça Catalunya a les 20:02 h. Era un vagó ja força tronat i amb molts viatges a les seves esquenes. Com cada dia tornava a casa després d’una jornada de treball, i amb ganes de no patir cap incidència en el trajecte. Però es clar, demanar a RENFE un viatge tranquil i puntual és com demanar un impossible.

Després de patir una aturada a l’estació del Clot sense cap mena d’explicació, varem seguir el trajecte a pleret cap a La Garriga. Tot d’una uns nois que s'asseien al meu costat varen aixecar-se per anar a fumar un porro entre vagó i vagó. Dos minuts després del seu “viatge particular” tot el vagó va quedar embafat d’una olor a planta guaridora que feia basarda. Allò semblava un local d’Amsterdam i només calien unes notes musicals de Bob Marley per donar més realisme a una situació del tot surrealista. Fins aquell dia no coneixia la vesant "drogo-festiva" dels trens de RENFE i el consentiment per part de la companyia del consum de substàncies prohibides. Ni el revisor ni cap persona de seguretat va aparèixer i, el més sorprenent, és que es diu que cada dia hi ha centenars de persones que fumen porrets als trens de RENFE. Quan vaig baixar del tren a La Garriga, mig marejat, no em va quedar cap dubte que el personal de RENFE està molt ben col•locat.