Mercats de menjar

Quan comprem alls en un supermercat els paguem a uns cinc euros el quilo; aquests mateixos alls han estat adquirits a agricultors per menys d'1,50 euros. Pels tomàquets d'amanida en paguem gairebé dos euros quan els seus productors n'han rebut 30 cèntims, és a dir, el preu -que no el valor- entre origen i destí s'ha multiplicat per sis. Però el cas més sagnant el trobem, segons les dades del sindicat COAG del mes de novembre, en les coliflors, en què hi ha una diferència percentual de més del 600%. Mentre que al supermercat s'ofereixen a 1,84 euros per quilo, a qui les va sembrar, les va regar i les va conrear les hi paguen a 0,24 euros el quilo.

Aquest índex, que mesura les diferències que hi ha entre el preu en origen i el preu en destí, és una molt bona eina per denunciar un dels factors que més compliquen la subsistència de la gent en el medi rural: el control de tota la cadena agroalimentària es concentra en molt poques grans superfícies, els supermercats, on avui gairebé tots ho comprem gairebé tot. Amb aquest superpoder es permeten marcar uns preus molt baixos als seus proveïdors i fins i tot en alguns casos pagar per sota dels costos de producció, com amb la llet o l'oli.

No sempre havia estat així. Fins no fa gaire temps els petits comerços en pobles i barris o els mercats municipals exercien l'important rol de distribuir els aliments. I es disposava també d'un altre instrument que relacionava directament consumidors i pageses: els mercats de pagesos setmanals que s'instal·laven en carrers i places. Molts factors, entre ells la poca atenció que les administracions han prestat a aquesta pràctica, els van fer desaparèixer de molts llocs o arraconar-los com a vestigis del passat. Però mirar cap enrere i recuperar mercats d'agricultors ofereix molts avantatges rellevants en aquests moments de crisi.

El fonamental és que milloren els ingressos dels productors, és clar, a la vegada que reforcen tota l'economia agrària i rural, que tanta falta fa per generar llocs de treball al camp. Impulsen la producció d'aliments frescos i locals, de manera que evitem contaminació en recorreguts des de països llunyans. Quan es prioritza la presència de productors agroecològics tenim aliments saludables, sans i produïts en harmonia amb el medi ambient. Finalment, si revisem els estudis realitzats als Farmers Markets del Regne Unit veiem que, per a la població consumidora, acudir a aquests mercats garanteix preus baixos (al no existir intermediaris), qualitat i una forma de reduir riscos alimentaris: el producte local, procedent de productors coneguts i que donen la cara, aporta més confiança que quan t'enfrontes a un producte anònim col·locat a la prestatgeria del supermercat.

Actualment trobem experiències ben interessants per recuperar aquests mercats camperols. Com a Lleida, les Franqueses del Vallès, Sant Joan d'Alacant, Ciutadella (Menorca) o el Ecomercat MónEmpordà que des de fa quatre anys, cada dissabte s'instal · la de forma itinerant a Rupià, Corsà, Verges i Torroella de Montgrí. Verdures ecològiques, truites fumades, pans de cereals autòctons, ous de gallines que en llibertat caminen a la comarca, vins de l'Albera i molts altres bons aliments són part d'una oferta setmanal desapareguda 50 anys enrere. Amb petites diferències (periodicitat, en interior o en exterior, amb aliments ecològics o no, fixos o itinerants ...), tots defensen un valor central: potenciar la venda directa dels productes d'agricultors i elaboradors artesanals.

Si la voluntat política s'activa, algunes recomanacions són clares segons les experiències i els resultats analitzats en altres llocs. Primer, el seu objectiu fonamental no es pot perdre de vista: aconseguir el consum d'aliments sans i locals, mantenint i potenciant l'agricultura a petita escala. Per poder fer-ho s'han de facilitar els tràmits en l'obtenció de permisos, oferir-se espais adequats i diferenciats per a la venda d'aliments i taxes accessibles. Segon, prohibir la revenda de productes en aquests mercats, ja que suposa una competència deslleial per a la nostra pagesia. Tercer, afavorir el diàleg amb altres agents del comerç d'aliments de l'entorn. Com s'ha demostrat a Vitòria i Oviedo, les sinergies amb el mercat municipal o els comerços del barri són positives per a tots. I, finalment, els ajuntaments han de difondre i promoure els valors que ofereix un mercat pagès.

Com explica el sociòleg José Ramón Mauleón, comptar amb un mercat tradicional pagès, una o dues vegades per setmana, en un barri de Barcelona o en un poble de muntanya «és molt més que una aposta per un format comercial». Aquests mercats s'insereixen com una peça fonamental en el ja conegut plantejament polític de la sobirania alimentària, que defensa una agricultura allunyada d'indústries intensives que no generen llocs de treball i que maltracten el planeta -deslligada de mercats amb terra de parquet on els aliments són simples valors de cotització, i la terra, substrat d'especulació- i pròxima a les persones i al planeta del qual formem part.

Gustavo Duch Guillot. Coordinador revista Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures