Bons llocs de treball

La Mònica és antropòloga i ha treballat els últims anys en sostenibilitat i ecologia política per a diferents organitzacions internacionals. El seu company, l'Olivier, va estudiar enginyeria agrària i porta a la motxilla moltes experiències en agricultura ecològica. Tots dos han investigat i publicat sobre l'especulació financera amb l'alimentació, sobre agrocombustibles i altres temes geopolítics d'importància.

Dos cracs que des del març són arrendataris d'una finca agrícola que els dóna dret a l'ús de la vivenda i a treballar una mica més d'una hectàrea d'horta. En aquests mesos que han passat han treballat fort i ja estan recollint desenes de quilos de diferents varietats de tomàquets, carbasses, patates, albergínies, mongetes, pebrots i uns quants melons. Quan et mostren la terra, orgullosos, et diuen sense immutar-se: «¡Viurem d'aquesta terra!».

Des de la seva finca es veu no gaire lluny un complex enorme de polígons encapçalats pel cartell immens d'una gran superfície, es veuen passar avions i se sent a prop el retruny dels trens. Són al Prat, dins el Parc Agrari del Baix Llobregat, uns terrenys que han estat històricament molt disputats. En el passat, pel potencial que significava disposar de terres agrícoles molt a prop d'una capital amb un nombre important de població com Barcelona; posteriorment, pels interessos del desenvolupament industrial a Catalunya; després, per avarícies especulatives amb el boom de la construcció o d'alguna infraestructura de serveis i comunicacions; i durant els últims llargs mesos d'aquest 2012, per l'anhel d'un magnat nord-americà dels casinos (i per una part de la nostra classe política) que els somiava coberts de màquines escurabutxaques.

Els arguments en contra d'aquest complex han estat molt difosos i han tingut a veure d'una manera ben clara amb el desenllaç d'aquest primer acte que indica la no construcció d'Eurovegas a Catalunya. Però ¿quant trigaran a arribar noves especulacions sobre les millors terres agrícoles de Barcelona? Per això és moment de reprendre i analitzar què pot aportar el Parc Agrari en un futur immediat.

I la iniciativa d'aquesta parella de joves és una mostra que cal tenir en compte. L'agricultura, el sector que tot i que primari de l'economia sembla oblidat -i així van les coses-, continua sent una molt bona opció per generar llocs de treball. Estem parlant de mitjans de vida o llocs de treball dignes, amb futur, amb l'afegitó d'estar en contacte amb la naturalesa; i sí, una feina dura (com gairebé totes les feines) però que, amb noves i velles tecnologies aplicades, ja no ho és tant. Cultivar i produir aliments significa potenciar una economia productiva real i necessària, potser no gaire lucrativa, però estable i segura, que repercuteix positivament també sobre els seus usuaris, és a dir, tots nosaltres. Comptar amb més persones dedicades a l'agricultura en els nostres territoris ens farà menys dependents de tercers països (perillós en molts sentits si pensem en les crisis alimentàries per suposada escassetat d'aliments o pels vaivens especulatius que disparen els preus dels aliments que es comercialitzen a aquesta escala global); millora molt la cura dels ecosistemes i disminueix significativament el risc d'incendis que periòdicament ens castiga; i, des d'un punt de vista climàtic, ajuda molt a reduir l'escalfament global del planeta.

«És clar -em diran-, però avui dia és molt difícil viure de l'agricultura, segur que la Mònica i l'Olivier són uns idealistes». I sí, ho són, per descomptat que sí, però saben què fan i ho fan amb responsabilitat i ètica. La seva hectàrea, que és poc per a l'agricultura convencional del Parc Agrari, l'estan dedicant tota a la producció d'aliments ecològics que vendran a població consumidora conscienciada, a través de la venda directa o cooperatives de consum. Sense passar per Mercabarna o les grans superfícies que ofeguen pagant a preus molt baixos, obtindran el que és just per la seva tasca.

L'experiència d'altres pagesos en diferents punts de tot el planeta demostra que és possible. A les administracions els diem que deixin de somiar en projectes faraònics i confiïn en les economies locals i a petita escala, com l'agricultura camperola. I prenguin-ne nota: amb una inversió cent vegades menor de les arques públiques que la prevista en el cas del projecte Eurovegas, dedicada a millorar algunes condicions de reg i infraestructura del Parc Agrari i a recolzar l'accés a la terra de joves, es podrien recuperar les parcel·les avui en desús (precisament per la marginació del sector primari i per l'especulació sobre la terra) que, tractades a l'estil de la Mónica i l'Olivier, representaria proveir més de 500 finques, de les quals podrien viure més de 500 famílies, a més a més de generar una quantitat important de llocs de treball indirectes. Per aconseguir tot això només necessitem una mica de voluntat política. De l'Aturem Eurovegas passem al Més parcs agraris. Cultivar i produir aliments significa cuidar la terra, i és una aposta per la vida mateixa.

(El Periódico, 12 de setembre de 2012)