el digital d'economia domèstica i consum a Catalunya

jun
24
ds
"L'educació és quelcom admirable, pero es bo recordar que res que valgui la pena es pot ensenyar" (O. Wilde)

Gustavo Duch

Un acaparament de 10 milions

Dilluns, 3.4.2017 22:00 h
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant













Des de la revolució verda fins als nostres dies hem vist la capacitat d'expansió i de desenvolupament de l'agricultura industrial i els negocis que mou. Per assolir les quotes actuals s'ha treballat a fons. A base de tractats de lliure comerç s'ha aconseguit abolir qualsevol frontera a favor del comerç agrícola, encara que siguin transaccions innecessàries, insostenibles i il·lògiques. Amb els anomenats ajustaments estructurals s'han desmantellat els sistemes agraris nacionals encara que això representés vulnerabilitat alimentària per a molts territoris i les seves corresponents crisis. A partir de tècniques agràries -com els transgènics- i de lleis a favor de la privatització de les llavors, aquest mercat està concentrat en proporcions impensables, generant una immensa pèrdua de biodiversitat cultivada. De la mateixa manera s'ha anat acaparant en molt poques mans grans extensions de terra fèrtil, juntament amb l'aigua de reg, que són la base del creixement de monocultius -com la soja o la palma africana- que competeixen avantatjosament davant d'altres més necessaris . I com estem veient en aquests anys, un altre element fonamental per als negocis agraris és assegurar-se el control de la informació sobre el clima, com pretenen des Monsanto a John Deere.

Però els queda una pedra a la sabata. L'agricultura sempre acaba requerint mà d'obra i treball de camp, tot i que tecnològicament pugui minimitzar-se i, seguint els mateixos patrons descrits, ja estem observant una veritable carrera de les grans transnacionals per 'apropiar-se' del major nombre possible de camperoles i camperols. Vindria a ser una mena d'acaparament de persones.

Segles enrere aquesta necessitat es resolia en forma d'esclavisme agrari, unes maneres inhumanes que van permetre a les corporacions de les metròpolis les grans collites de productes d'exportació com el sucre, el cautxú o els bananers. Ara tot és, simplement, més subtil. A Catalunya, on jo visc, coneixem bé la fórmula de la ramaderia d'integració, on la implementació de models molt intensius d'engreix de porcs i aus, amb nivells de genètica molt específics, comporta que els en un altre temps ramaders independents en les seves pròpies finques ara són simples operaris d'una cadena de muntatge. Les companyies per a les quals treballen els subministren els garrins o pollets, els assignen un veterinari perquè controli tot el procés, els fan comprar el seu pinso i la seva medicació i, finalment, estan obligats a vendre als animals engreixats a la mateixa empresa. Súbdits en temps moderns.

Aquesta és una de les modalitats que podem agrupar sota el nom d'agricultura de contracte, que cada vegada guanya més presència arreu del món i que des d'institucions com la FAO beneeixen, ja que diuen que evita riscos per a les i els agricultors. És el cas també del programa Nova Visió per a l'Agricultura, impulsat des de 2009 pel Fòrum Econòmic Mundial que, com explica el recent informe de la fundació Grain, és una col·laboració entre governs i algunes de les companyies transnacionals productores d'aliments més grans del món, com Nestlé, Pepsico, Cargill o Unilever, per implementar projectes a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia que potencien la producció d'un nombre petit de cultius d'alt valor comercial. El paper dels governs i les seves agències públiques és convèncer a les organitzacions camperoles per sumar-se a aquests programes i fins i tot donen suport econòmicament a la construcció d'hivernacles, infraestructura d'alta tecnologia, llavors híbrides o agrotòxics de les companyies en qüestió.

És a dir, en diuen Nova Visió però és un vell paradigma. Aconseguint que les i els agricultors signin contractes d'exclusivitat amb elles, les corporacions guanyen un mercat segur i asseguren un proveïment de la matèria primera que necessiten per a l'elaboració dels seus aliments processats sense enfonsar, en cap moment, les mans a la terra.

Per a les corporacions sí que és un escenari segur i serà cada vegada més habitual. De fet a Mèxic el programa Nova Visió per al Desenvolupament Agroalimentari es coneix com Vida i ja està en marxa amb la participació de 40 companyies privades i la Secretaria d'Agricultura, Ramaderia, Desenvolupament Rural, Pesca i Alimentació en la part pública. Segons la informació actual manifesta tenir 85 mil agricultors i agricultores participants en tot Mèxic, però aspira a comptar amb la participació de 600 mil el proper 2018.

A escala mundial, en els pròxims tres a cinc anys, s'espera que formin part d'aquesta legió d'agricultors emmanillats a companyies multinacionals un total de gairebé 10 milions de persones.

Imagineu a les granges, els prats, els pobles a totes les seves gents camperoles amb el mateix logotip en la seva indumentària. Imagineu.

Lectures 881 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Enviar
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Jornalet es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat


Jornal.cat © 1999 - 2017

Edita
Xadica

Subscriu-te als titulars de Jornal.cat per RSS   Troba Jornal.cat al Facebook   Segueix Jornal.cat al Twitter