MonBayer, la feblesa del dinosaure

Si els tribunals de la competència no ho fan enrere, l'any que assistirem a l'estrena d'una nova supermultinacional, MonBayer, o com decideixin anomenar a la fusió, entre Bayer i Monsanto després que la primera hagi comprat a la segona. I bé, què pot suposar això?

Una primera resposta se situa en la lògica habitual del que pot representar una empresa tan poderosa com indestructible. Trobem als que ho valoren com un pas natural en l'esdevenir del nostre model econòmic, afirmant que amb empreses així, amb la seva «tecnologia infinita», amb la seva «capacitat d'arribar a qualsevol lloc», amb la seva «eficiència», tot serà immillorable. MonBayer, amb les seves llavors màgiques i pesticides infal·libles, serà el déu que acabarà amb la fam al món i un somni serà cada vegada més proper: demanar menjar via Google des del nostre apple, que sigui servit pocs segons després per un dron d'Amazon i ser feliços menjant perdius MonBayer.

També trobem als que, com molts dels meus col·legues, expliquen que l'aparició d'aquesta corporació pot suposar resultats força tràgics. Després de la fusió entre Dow AgroSciencies i Dupont, i la fusió entre Syngenta i l'empresa paraestatal ChemChina el febrer passat, l'operació entre Monsanto i Bayer deixa el sector agrícola -el que ens dóna menjar en mans de només tres imperis, tots ells, per cert, vinculats des del seu naixement no a l'alimentació o a la sanitat, sinó al sector químic (que bé va saber trobar sinèrgies amb la indústria de la guerra).

En concret, en el negoci de les llavors, entre els tres controlen el 60% de les convencionals i gairebé el 100% de les transgèniques, i asseguren més del 65% de tota la producció de pesticides. Com diu la investigadora Silvia Ribeiro d'ETC, «ens ha de preocupar la força d'aquests gegants industrials per modelar al seu favor acords de comerç agrícola, subvencions i programes rurals, lleis laborals, de llavors i patents, normatives d'ús del sòl, de ús d'agroquímics i fins despeses públiques en infraestructures, tot a favor dels seus negocis ». És la pèrdua total de la capacitat de decidir respecte a la nostra agricultura i alimentació. Només les abelles i altres insectes pol·linitzadors poden estar més preocupats que les persones que defensem aquest dret.

DOS MONSTRUOS

Pero, hi ha alguna escletxa que ens permeti suposar que la suma de dos monstres en un faci del nou Frankestein una cosa tan enorme com fràgil, maldestre i feble? O, pot ser que aquests tres dinosaures, en el seu joc de trons particular, es barallin a mort i el resultat final sigui la seva total extinció?

Bé sabem que el metabolisme d'aquestes empreses funciona a base d'un creixement continu, entre altres coses perquè la devolució dels crèdits amb què treballen els obliga. Fins ara bona part del creixement l'han aconseguit ingerint a d'altres empreses, però aquest aliment s'esgota i ja es van cruspir a les 7.000 petites empreses de llavors que existien fa tot just 30 anys. ¿Els queda canibalisme?

De la mateixa manera, se'ls acaba la facilitat de disposar a preu barat de l'ingredient clau en totes les baules del negoci de l'agricultura industrial: el petroli. Però també el producte pel qual aposten fort, els transgènics, està trobant sostres que fan que perilli el pagament que el deute de la nova empresa haurà de gestionar, uns 60.000 milions d'euros. El glifosat, herbicida estrella que forma part del paquet tecnològic dels cultius transgènics, està deixant de ser eficaç i ja es comptabilitzen 24 'males herbes' que s'hi resisteixen.

L'APOSTA TRANSGÈNICA

Tampoc li ha fet cap bé a les seves vendes que hagi estat declarat per l'OMS com a probable cancerigen. Molts d'aquests cultius, per exemple el blat de moro als EUA o Aragó, estan donant productivitats menors del que s'esperava. I per descomptat la societat civil segueix marcant distància amb aquests productes, de fet la majoria de països europeus no els autoritzen. ¿Es juguen tot a la carta que el TTIP permeti nous cultius transgènics a Europa o a l'entrada d'aquests des dels EUA?

En qualsevol cas, com estem parlant d'allò més essencial, de l'alimentació de tots, de la terra que la permet, de la salut, de respectar el territori i la cultura que ens acull, requerim d'un esforç col·lectiu i creatiu per no esperar que els dinosaures s'arruïnin en els seus èxits i sigui amb mobilitzacions, boicots i el compromís amb l'agricultura camperola, propera i a petita escala, amb el que aconseguim que aquesta ocupi l'espai que li correspon. Generar mitjans de vida que alimentin i tinguin cura del món.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article