Comunitarismes

Serà terrible, la crisi del deute financer acabarà amb l'euro com a moneda única, i amb el dòlar i el ien com monedes arrogants. Tornarem a les monedes nacionals que una a una també aniran morint, així que no quedarà més que recuperar les monedes locals sense cap valor a borsa, els bancs de temps o qualsevol altra forma de bescanvi humanitzat. Sense diners, serà terrible, i els rics no seran rics i els pobres no seran pobres.

S'estendrà el pànic, s'acabarà el petroli i els seus derivats que mouen el món, i que per tot el món mouen tones de mercaderies. S'acabaran els viatges low cost, els aliments exòtics i lamentablement tornarem al ritme mandrós dels animals tirant de carros, les bicicletes a pedals o la vela al vent. Sense gasolina, quina por, es correrà menys i es respirarà millor.

Faran fallida moltes empreses transnacionals que han apostat fort a la globalització. No obstant pescanovas, campofrios o monsantos res hi haurà a les neveres de Mercadona o Walmarts. Tancat per caos, posarà en els rètols. I què menjarem sense la indústria alimentària? Suficients, variats, frescos i sans aliments que les xarxes i cooperatives sense lucre proveiran de petits camperoles i camperols.

El sistema s'ensorrarà completament arrossegant amb ell la sanitat i l'educació pública i ens indignarem amb motiu. La vida a les ciutats serà complicada. Fàbriques desnonades, centres comercials abandonats i els índexs de l'atur pujaran i pujaran. Sense res a fer, s'empetitiran les ciutats en marxar part de la seva gent als pobles d'abans. Amb menys urbanitat i més ruralitat es faran economies productives senzilles i sostenibles, es prestaran serveis comunitaris amb les millors vocacions exercint, i la comunitat donarà respostes, calor i alegries.

Ens esperen molts més neguits. Els asils no acceptaran emmagatzemar vellesa com a restes de sèrie, i es convertiran en universitats de la recuperació del saber. En el mirall ens veurem canviats perquè ens reconeixerem millor. I en els carrers o menjadors populars trobarem amistats, com el que no vol la cosa, sense ni adonar-nos.

La fi d'un capitalisme insuportable ens fa por perquè no sabem (encara) que sense ell inventarem comunitarismes que ens faran viure millor.