El terror de les sigles

    Amb pactes com el TISA alguns serveis agraris públics poden passar a mans privades

Durant anys, bona part de la pagesia de tot el continent europeu ha defensat la necessitat de veritables polítiques a favor d'un sistema agroalimentari europeu basat en models sostenibles i a petita escala. Ben al contrari, en cadascuna de les reformes que la Política Agrària Comuna (PAC) ha anat patint, aquesta ha avançat en la seva pròpia autodestrucció, és a dir, renunciant a regular. Les protestes d'aquestes últimes setmanes del sector lacti són un exemple: la liberalització del sector ha portat en els dos últims anys a un augment del 7% de la llet produïda a l'Estat espanyol, mentre que el nombre de granges s'ha reduït en un 10%. 1554 granges que han tancat.

I encara que la perseverança d'aquests moviments, juntament amb una part important del consumidor europeu i organitzacions ecologistes, ha permès posar una mica de fre a la PAC i assegurar un cert control sobre el com, per qui i quants aliments es produeixen a Europa, el dia que se signi el Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units (TTIP), tot això pot ser esborrat de cop. Com es ve denunciant, la desaparició d'aranzels i barreres sanitàries entre els dos mercats pot acabar amb que els pollastres banyats en clor, la carn hormonada, els grans transgènics o el salmó transgènic que es consumeixen als EUA siguin també plats de les nostres taules. Però amb tota seguretat comportaria una duríssima competència a la ja escassa població europea que viu del sector primari.

En altres aspectes, les mobilitzacions ciutadanes també han aconseguit avenços en favor d'una alimentació sana. Cada vegada en més escoles, per exemple, el menjar que se serveix a les nenes i nens s'elabora amb productes ecològics, de proximitat i de temporada. Doncs, alerta perquè arriben unes altres sigles, el Tisa (Acord sobre el Comerç de Serveis) que en un tres i no res poden acabar amb aquest tipus d'iniciatives.

La setmana passada el Parlament Europeu va aprovar un informe favorable a la implantació d'aquest tractat multilateral que pretén liberalitzar serveis que avui en molts països són públics com l'educació, la salut i el transport, per servir-los en safata a les grans multinacionals que sembla que necessiten més carnassa. Entre ells poden estar afectats alguns serveis públics relacionats amb l'agricultura i l'alimentació. Efectivament, els sistemes de compres públiques que les administracions centrals, autonòmiques o municipals gestionen per proveir-se de aliments per a les escoles, hospitals, centres penitenciaris i geriàtrics, amb el TISA aprovat, poden ser privatitzats. És a dir, gestionats, per què no, per una o dues de les grans empreses del sector de càtering, acabant amb la multiplicitat d'actors que necessitem per descentralitzar el sistema alimentari i per fer possible circuits curts i sostenibles.

¿Pot passar el mateix amb els mercats públics municipals? Encara que a vegades ho oblidem, els mercats municipals són un territori públic, gestionat pels ajuntaments, nascuts amb la voluntat d'assentar paradistes que, amb un negoci privat, distribueixen aliments per tots els barris de la ciutat. Però amb el TISA pel mig cal preguntar-se si la gestió dels mercats podria passar a mans d'especialistes en aquest sector, llegiu, les grans cadenes de distribució d'aliments.

I crec que la llista d'advertències es pot ampliar. Què passaria amb l'Agència de Salut de la Unió Europea? ¿No és una agència pública per assegurar que el que mengem ens senta bé? Sí, així és, encara que els moviments de les portes giratòries permeten que entrin unes brises d'interessos privats que ens ho fa qüestionar. Però en definitiva, hauríem de conèixer si aquest tipus d'agències també poden ser privatitzades o es mantenen sota tutela dels nostres representants polítics. I m'ho pregunto perquè en alguns informes ja he pogut llegir com entre els serveis que s'estan negociant apareixen els serveis públics veterinaris encarregats de la inspecció alimentària. Suggerir que el control alimentari estigui en mans d'una secció d'una empresa del sector carni pot semblar sensacionalista però millor qüestionar-ho ara, ¿no us sembla? Com també em sembla raonable preguntar-se pel servei municipal de parcs i jardins. Recentment en algunes ciutats com Badalona, ​​Barcelona o Tarragona s'ha aconseguit prohibir l'ús del glifosat, l'herbicida estrella del mercat declarat com a probable cancerigen. Si el Tisa liberalitza aquest sector, què passarà?

Així que personalment us dic que, alimentàriament parlant, crec que és el moment, com esbarts o moles de peix, de llançar-nos urgentment a recrear un sistema agroalimentari desobedient i autònom per, sans i fora de perill, ser suport d'un món sense sigles que ens terroritzin.

 Gustavo Duch

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article