La ruta de l'ebola comença en els nostres cotxes

He sentit a dir que que malalties tan greus com la malària o el dengue eren causades per la pobresa, i sempre que ho he escoltat he sentit que qui ho deia ens enviava un missatge caritatiu, "ajudem a aquesta pobra gent, que la seva misèria o falta d'higiene no els porti a condicions que els emmalalteixi ". En canvi, difícilment he sentit que expliquessin qui i per què es causen aquestes pobreses.

He sentit a dir, en casos com les vaques boges o la grip A, a les administracions que corrien a disculpar a les empreses i al model agroindustrial, ja que "sense elles el planeta no podria alimentar-se". Però va passar que, en rastrejar l'origen de la malaltia de les vaques boges, es va arribar a les granges on aquests animals herbívors se'ls alimentava amb pinsos carnis molt barats. Igual que en investigar la grip A, es va arribar fins a les granges porcines que la multinacional Smithfield va relocalitzar a Mèxic, on les exigències sanitàries són menys estrictes per criar tants animals en un espai tan reduït.

Però també recentment he pogut llegir que autors com el nordamericà Robert G. Wallace (University of California) treballa i preconitza sobre la urgent necessitat d'abordar l'origen de les malalties estirant el fil dels circuits del capital. Perquè en molts casos ens porten a una resposta que no apareix en els tractats ni a les biblioteques de medicina: un desencadenant de l'existència, expansió i dificultat de control de moltes patologies de la nostra civilització és la cobdícia per acumular capital.

I ho he llegit en un article de Jean Batou, a Viento Sur, que recollint els estudis que durant les últimes setmanes s'han presentat respecte a la pandèmia de l'ebola, arriba a la mateixa conclusió: el seu origen està relacionat amb la implementació d'un model de agricultura dissenyat per generar matèries primeres per al mercat en lloc d'aliments per a la població. En paraules de Batou, "la transmissió del virus de l'ebola, de la fauna a les persones, està vinculada a les transformacions qualitatives esdevingudes en el medi ambient de la regió, a causa de la desforestació, l'acaparament de recursos naturals, l'acaparament de terres i de l'explosió del monocultiu per a l'exportació ".

D'una banda, això ja ho coneixíem d'altres malalties, l'empobriment que ha generat l'expansió de l'agricultura de monocultius industrials orientats a l'exportació als països afectats, amb la conseqüent insuficiència alimentària i les limitades possibilitats sanitàries, estan a la base de la dificultat de controlar l'expansió de l'ebola. D'altra banda -aquesta és la gran novetat-, els canvis en l'ecosistema de la zona, d'un mosaic de petita agricultura familiar i biodiversitat a un uniforme i pobre monocultiu, són els que han afavorit la transmissió del virus de la fauna portadora a les persones.

En concret, els qui han seguit el rastre de l'ebola han arribat a llocs on els pobles es troben envoltats de plantacions de palma, a partir de projectes promoguts pels governs corresponents i impulsats per inversors internacionals (la corporació italiana Nuove Iniziative Industriali i la nord-americana farm Land of Guinea, a Guinea Conakry, l'empresa Sime Darby, de Malàisia, a Libèria, Addax, de Suïssa, a Sierra Leone, i fins i tot un fons de cooperació al desenvolupament del govern espanyol va acabar sent utilitzat per una empresa canadenca per desenvolupar plantacions de palma al Congo). I aquest tipus de monocultius de palma o palma africana, se sap, "atreuen especialment als ratpenats del bosc, amfitrions privilegiats del virus, que després poden transmetre-ho a les persones a través dels seus orins, excrements o saliva".

Només ens queda formular unes preguntes per acabar d'entendre el circuit de l'ebola. Per què en aquests països d'Àfrica -i també en altres llocs- s'està despullant a milers de famílies de les seves terres, on practiquen els seus conreus tradicionals? Per què empreses estatals o estrangeres s'estan apropiant d'aquestes terres -moltes vegades acompanyada d'intervencions de l'exèrcit o de la policia per frenar la resistència de la gent- en un fenomen d'acaparament d'espectaculars dimensions? Quin negoci comporta la palma africana?

Efectivament, la palma que tan agrada als ratpenats produeix el mannà, el combustible que mou tots els grans negocis: la gasolina.

Gustavo Duch

*article publicat a La Jornada el 23/11/2014