L'ecociutadania com a solució

El passat 22 d’agost la Terra va dir prou. La humanitat ja ha esgotat el pressupost ecològic mundial que disposava per enguany per viure a un ritme sostenible. Aquesta notícia ve acompanyada d’una altra que indica que al llarg dels propers 40 anys, la creixent manca d’aigua suposarà un canvi d’hàbits alimentaris amb tendència vers el vegetarianisme.

L’ús desmesurat i inconscient que fem els animals humans dels recursos naturals ja sobrepassa qualsevol lògica i argument justificable. La quotidianitat i les experiències vitals estaven tan basades en el consum que fins que no se’ns han buidat les butxaques no s’ha començat a despertar la pràctica de la minimització i equilibri del consum. Tanmateix, existeixen economies com la dels productes ecològics que segueixen creixent, exhibint així un indicador evident, malgrat que encara minoritari, de consum responsable i de qualitat.

Potser encara no som prou conscients de l’immens poder que té el consum responsable; és a dir: el consum de qualitat, ecològic i de proximitat. L’impacte dels consumidors té tant poder que aconsegueix que es tanquin o s’obrin multitud d’empreses o bé que és generin unes o altres tendències de consum. A més, mitjançant un consum responsable existeix la possibilitat de participar i tenir responsabilitats en cooperatives veïnals, horts urbans, botigues de comerç just etc. De manera que es promou el sentiment de pertinença i harmonia amb l’entorn entre els i les participants, activant d’aquesta manera la consciència ecològica i solidària, donant sentit i valor al consum.

A més consum responsable, més qualitat de vida i menys impacte ambiental, tot i que la solució rau en el decreixement, en consumir el mínim possible de manera que el defícit ecològic esdevingui superàbit. L’efecte dominó de les pràctiques responsables tan sols tenen efectes beneficiosos per a la comunitat, tothom hi surt guanyant, fins i tot els petits comerciants que en comptes de llençar la tovallola haurien de repensar i adaptar els productes i serveis que ofereixen fent una aposta ferma per l’ecologia i la qualitat, de manera que puguin competir relaxadament amb les grans superfícies i, fins i tot, desbancar-les. De fet, ja hi ha comerços que han recuperat la pràctica del troc i els hi està funcionant. Recordem que ara mateix per viure necessitem diners per pagar lloguers o hipoteques, però moltes altres necessitats les podem satisfer sense diners.

Mentres segueixi el bloqueig ancorat en la impotència a causa d’un aferrament obsessiu a idees desfassades i caduques que ja no dónen respostes, s’estarà perdent el temps i un munt d’oportunitats. El benestar l’hem de crear entre tots mitjançant el foment d’un consum conscient i responsable, complementat amb el foment i la difusió de l’autogestió de les necessitats bàsiques. Hi ha una part d’autogestió que es pot fer a casa emprant els coneixements adquirits a partir d’activitats pedagògiques, però d’altres estan en mans de la voluntat de la bona governança. Disposem d’equipaments arreu del país anomenats Centres Cívics que en alguns casos si que són motors de dinamització de l’entorn, però en d’altres han esdevingut en autèntics xiringuitos endogàmics. Si disposem d’aquests espais públics que pertanyen a tota la ciutadania, per què no els repensem i adaptem a les necessitats actuals convertint-los en espais d’ecologia local?

El foment d’iniciatives ecològiques té efectes expansius i multiplicadors en el benestar de la ciutadania. Fomentem la cuina saludable i l’agricultura ecològica, el cooperativisme, el consum de qualitat i proximitat, el benestar animal, l’educació ambiental i tot allò què a banda de relaxar les economies domèstiques també té efectes en la salut i l’educació i, per tant, en la fortalesa d’una nació.

Estem gairebé immersos en la societat del postmaterialisme, però hi arribem per obligació i no pas per convicció. L’era del coneixement ja ha fet la seva funció i disposem de tanta informació que és impossible assimilar-la. Per què no fem un pas endavant, plegats, i ens proposem seriosament evolucionar cap a l’era de la consciència?