La reforma laboral, a les portes.

En la recta final de l’aprovació de la reforma laboral per al Govern, que si hem de fer cas a determinats mitjans de comunicació podríem qualificar-la ja com a la “mare” de totes les modificacions de la normativa laboral a les que estem assistint dos anys ençà, m’arriscaré i comentaré quines són les principals claus que podrien caracteritzar-la.; assumeixo aquest risc des del moment en que el Govern és qui té la darrera paraula sobre l’abast dels canvis normatius que es produeixin, però també per la profusió de notícies i entrevistes que s’han derivat sense que des del nou Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social s’hagi redreçat el debat públic i social.

1. S’ha de partir de la base que els sindicats més representatius (CCOO i UGT) i les patronals CEOE i CEPYME varen arribar a un acord el proppassat 9 de gener sobre la regulació de vàries matèries laborals: en primer lloc, el reforçament de l’anomenada com a “solució autònoma [o extrajudicial] de conflictes laborals”; en segon terme, el desenvolupament de la formació professional per a l’ocupació a traves de la negociació col·lectiva i el manteniment durant el 2012 tant les convocatòries de la formació d’oferta als treballadors com l’actual sistema de bonificacions per a la seva realització; tercer: millorar la col·laboració entre les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals i l’Administració de Seguretat Social; en quart lloc, racionalitzar els dies festius anuals, portant a dilluns el 15 d’agost, l’1 de novembre i el 6 de desembre; sisè: el recolzament a la normativa aprovada l’any passat sobre jubilacions anticipades i mesures de prejubilació; i per últim, la sol·licitud al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social que prorrogui les bonificacions i la reposició de les prestacions per desocupació en els Expedients de regulació de suspensió i reducció de jornada.

2. Tot i els acords assolits, els agents socials varen manifestar el 9 de gener que, tot i no arribar a un pacte sobre les matèries que a continuació s’exposaran, a ells els hi corresponia de forma inicial regular-les en exclusiva (tot i que sense perjudici de que el Govern legislés en funció dels pactes realitzats). Amb aquesta salvaguarda, els sindicats i les patronals recordaven al Govern que son aquells qui primer hauria de dir quelcom sobre: la re-negociació de l’acord de salaris vigent per a 2012, l’orientació dels salaris fins al 2014, l’afavoriment de la utilització de la “flexibilitat interna” i abordar l’estructura de la negociació col·lectiva.

En conseqüència, els sindicats i la patronal més representatius d’Espanya li han vingut a dir al Govern que no legisli sobre modificació de les condicions de treball dels treballadors (per exemple, la jornada), així com tampoc sobre l’ordenació dels convenis col·lectius a Espanya (per exemple, la prevalença o no dels convenis d’empresa front a altres convenis superiors, o la forma en que els acords interprofessionals o convenis sectorials poden delimitar el que es negociarà en àmbits inferiors).

3. En tot cas, al marge de les qüestions sobre les que si hi havia ja acord entre els agents socials, i aquelles altres en les que s’autoproclamaven com a competents per a negociar-les sense interferència estatal, al document del 9 de gener si es reconeixia unes qüestions sobre les que no hi havia acord en aquell moment, i per tant, eren remeses al Govern perquè legisles; eren les següents:

a) Contractació. En aquest àmbit, entre d’altres opcions que el Govern estaria contemplant es trobaria l’eliminació o no del contracte de foment de la contractació indefinida (el que ja té una indemnització menor); la reforma del contracte a temps parcial; la introducció d’un contracte “de crisis” per un o dos anys, en el sentit d’adoptar un contracte de durada determinada sense que s’hagi de justificar una raó productiva de naturalesa temporal que ho justifiqui; o finalment, l’adopció del famós “contracte únic”, és  a dir, d’un contracte fix però amb llibertat empresarial per extingir-lo, previ pagament d’una indemnització taxada des de bon inici (possiblement, l’adopció d’aquest contracte únic suposaria l’eliminació d’altres contractes temporals, però possiblement no de tots, com els de formació, per la qual cosa, tot i el nom, el contracte no seria “únic”).

b) Intermediació laboral. En aquest àmbit, el Govern estaria valorant la possibilitat de modificar el règim de bonificacions a determinats col·lectius per a la seva contractació amb l’objectiu de que fos més restringida, així com obrir la possibilitat de que les Empreses de Treball Temporal, de forma directa, puguin exercir funcions d’intermediació entre empresaris i treballadors en el mercat de treball, sense que per tant hagin d’intervenir de forma necessària contractant directament als treballadors.

c) Flexibilitat externa. Amb aquesta noció s’estaria pressionant al govern perquè rebaixés el cost dels acomiadaments  (ja siguin procedents com improcedents) dels contractes de treball, decidits per l’empresari. Segons els sectors més a favor d’aquest mecanismes, es tractaria de reduir tant les quantitats derivades d’acomiadaments “disciplinaris” qualificats pel Jutge com a improcedents, com a rebaixar també els costos dels acomiadaments anomenats objectius (o per causes econòmiques) qualificats igualment com a improcedents (de fet, s’ha de dir que sembla que en aquests últims mesos, s’hauria produït ja un augment d’acomiadaments objectius “procedents”, ja sigui per les facilitats que després de les últimes reformes laborals es van donar a l’empresari per portar-los a terme, ja sigui perquè “només costen” vint dies de salari per any treballat).

d) Mútues (altes i baixes d’Incapacitat temporal per contingències comunes). Com s’ha dit abans, els agents socials varen acordar el 9 de gener millorar la col·laboració entre les Mútues i l’Administració de Seguretat Social, particularment per reduir el temps de recuperació de la salut dels treballadors. En tot cas, aquest acord no implicava que fossin les Mútues les competents per dictaminar l’alta o baixa mèdica dels treballadors, a no ser que el Govern reconsideri aquesta qüestió.

e) Fons de capitalització dels treballadors. El Govern s’hauria de decidir a incloure o no una nova regulació sobre la possibilitat de que en els casos de contractes indefinits, les indemnitzacions empresarials que se’n puguin derivar per la seva extinció puguin ser cobertes en una part per l’Estat, i a més, que aquests diners es puguin anar acumulant per als treballadors de forma que els pugui fer efectius en supòsits de formació, o també quan es jubili.

Acabo: pel que sembla el Govern estaria a punt d’entrar a fons al que s’ha afirmat sobre la intermediació la contractació, la flexibilitat externa, i particularment l’estructura de la negociació col·lectiva (tot i que els agents socials hagin manifestat que aquesta matèria els hi correspon acordar-la inicialment a ells).

Possiblement, la meva següent entrada ja ser per parlar de l’anunci governamental d’una modificació d’abast de la normativa laboral.