Titulars de l’Acord Social.

En data de 2 de febrer, ha estat signat l’Acord Social i Econòmic entre els sindicats més representatius, la patronal i el Govern per a la reforma, entre d’altres matèries, del sistema de pensions, les polítiques actives d’ocupació i la negociació col•lectiva. Aquest Acord conté uns mínims que les lleis que l’adoptin hauran d’omplir; en tot cas, els principals titulars de l’Acord (junt amb alguns comentaris telegràfics que afegeixo a alguns d’ells)són els següents:

1. Es manté l’edat de jubilació ordinària als 65 anys sempre que el treballador acumuli una carrera laboral de 38 anys i sis mesos. Per als que no, el seu dret a jubilar-se arribarà als 67 anys. En tot cas, s’obre un període de transició per aplicar aquesta mesura en tots els seus efectes que finalitza a l’any 2027.

2. Els treballadors es podran jubilar anticipadament (per tant, amb penalització sobre la quantia de la seva pensió) a partir dels 63 anys (fins ara aquesta possibilitat es preveu als 61 anys), sempre que s’acreditin 33 anys de cotització. En tot cas, davant d’una situació de crisi empresarial el treballador afectat podrà jubilar-se anticipadament als 61 anys.

3. Es manté la possibilitat que un treballador es jubili “parcialment” als 61 anys. S’ha de recordar que en aquestes situacions el treballador que es jubila de forma parcial treballa una part de la jornada i cobra una pensió per la resta de jornada no treballada, que és coberta per un altre treballador rellevista: en aquest marc cal mencionar que l’Acord preveu com a novetat l’obligatorietat de cotitzar a la Seguretat Social de forma íntegra pels dos subjectes implicats, la qual cosa suposa afegir una dificultat a la possibilitat de gaudir d’aquest tipus de jubilació.

4. El període de càlcul per obtenir la pensió de jubilació passa de 15 a 25 anys tot i que aquest increment serà progressiu a partir de 2013 fins assolir el màxim al 2022. L’Acord arbitra unes fórmules per completar determinats buits de cotitzacions a la Seguretat Social que es puguin produir en aquest període.

5. Es modifica l’escala percentual per obtenir el 100% de la base reguladora de la pensió de forma que aquesta s’obtindrà amb els 37 anys cotitzats; en tot cas, l’aplicació d’aquesta escala es produirà definitivament al 2027.

6. L’Acord preveu determinats privilegis per a l’avançament de l’edat de jubilació en els casos de les mares treballadores i dels joves que hagin cursat determinats programes formatius; també s’ordena l’elaboració de normatives que redueixin les edats de jubilació en treballs penosos. A modus de retrospecció cal concloure que per una banda es dificulta l’accés a la jubilació(s’augmenta l’edat als 67 anys) així com també que, tant per l’increment dels 37 anys per obtenir el 100% de la pensió com per l’augment del període de còmput (25 anys) la quantitat de les pensions de jubilació baixarà; ara bé, d’altra banda també és cert que l’Acord segueix establint una forqueta de jubilació que va dels 61 als 67 anys, i a més s’adopta un extens període transitori d’aplicació completa de la jubilació en aquesta última edat.

Altres titulars, ara en matèria de polítiques d’ocupació són els següents:

1. S’adopta un programa excepcional d’ocupació “per a la transició cap a la contractació estable” dirigit als joves de fins a 30 anys o a persones aturades de llarga durada, ja que l’empresari que contracti a un membre d’aquests col•lectius a jornada parcial obtindrà beneficis en la cotització a la seguretat social.

2. S’aprovarà de forma imminent un programa de requalificació professional per a les persones que hagin esgotat la seva protecció econòmica de desocupació a partir del 16 de febrer. En aquests casos els treballadors tindran dret a rebre una ajuda econòmica d’acompanyament del 75% de l’IPREM mensual (aquest any als 532,51 euros) fins a un màxim de 6 mesos com també ho tindran a seguir processos d’inserció laboral.

A modus de recapitulació final d’aquest últim àmbit s’ha de dir que al marge d’aquestes últimes mesures temporals, l’Acord obliga al Govern espanyol a adoptar unes importants reformes en matèria de mesures de col•locació laboral, formació professional per a l’ocupació i major lligam entre la protecció per desocupació i la participació en accions de recerca de feina. S’haurà d’estar atent a la seva concreció així com també en quina mesura afecta també a les competències dels serveis públics d’ocupació catalans.

Acabo aquest blog recordant també que l’Acord comentat conté un capítol final pactat només entre sindicats i patronals sobre la futura reforma de la negociació col•lectiva: assumpte que és d’importància cabdal per a les nostres relacions laborals i on, curiosament (i això és un guany dels sindicats, tot i que potser de caràcter pírric), no es conté cap referència a que els convenis col•lectius hagin de perdre la seva ultraactivitat, és a dir, que es mantinguin els seus efectes normatius fins a la consecució d’un nou pacte, tot i haver perdut la seva vigència.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article