Les desigualtats salarials com a factor de crisi

La Organització Internacional del Treball acaba de publicar el seu Informe sobre el treball en el mon 2008, que considero cal llegir amb atenció, més quan la seva adopció és decisió d’una entitat d’abast internacional que està estructurada de forma tripartida, és a dir, que treballa en el seus òrgans decisoris amb la confluència dels governs, els sindicats i les patronals d’abast mundial.

L’Informe assenyala que la crisi financera està afectant a les decisions d’inversió de les empreses, a l’ocupació i als propis salaris dels treballadors, i que això es produeix en un marc en el que les desigualtats d’ingressos estan augmentat, cosa que encara es farà més evident amb l’increment de l’atur com a resultat justament de la caiguda d’inversions.

De fet, en relació a les mesures que es comencen a aprovar per fer front a la crisi financera, l’Informe expressa amb rotunditat que mentre el cost dels plans de rescat del sistema financer recaurà sobre tothom, els beneficis del període precedent d’expansió han estat distribuïts de forma molt desigual, beneficiant més als grups d’alts ingressos (particularment, directius i als executius) que als d’ingressos mitjos i baixos.

És per això, que l’Informe assenyala que per evitar la possibilitat d’un conflicte social, es fonamental que aquells que dissenyen les polítiques garanteixin que la desigualtat d’ingressos no augmenti en excés, i al mateix temps que qualsevol mesura en aquest àmbit hauria de considerar la necessitat de comptar amb una ocupació sostenible.

L’Informe recorda en aquest sentit que els països que tenen institucions tripartides relativament fortes, normatives de treball i programes de protecció social ben elaborats, i respecte pels drets fonamentals dels treballadors, progressen no solament en termes d’ocupació, sinó que també limiten més eficaçment la tendència a l'alça de les desigualtats dels ingressos; en resum, el que la O.I.T. diu en poques frases és la necessitat d’aconseguir que tothom gaudeixi d’un “treball decent”.
Cal prestar atenció a aquestes recomanacions davant les propostes que davant la crisi del mercat de treball a Espanya estan sorgint per afrontar-la, entre d’altres, les consistents a reformar el sistema de negociació col•lectiva a Espanya, és a dir, de limitar la capacitat normativa dels convenis col•lectius pactats entre els representants dels treballadors i els empresaris per regular les condicions de treball, i particularment els salaris.

S’haurà de seguir la concreció d’aquestes propostes (des d’aquest blog ho farem) ja que podrien tenir uns efectes no desitjats en la consecució d’una major igualtat en els salaris, més quan, com ha afirmat la O.I.T., aquells païssos que disposen d’una alta densitat sindical, una bona coordinació de la negociació col•lectiva i per tant una major cobertura dels convenis col•lectius, garanteixen uns menors nivells de desigualtats laborals.