<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
<br />
<b>Notice</b>:  Trying to get property of non-object in <b>/home/server/jornal.cat/subdominis/blogs/httpdocs/sindica.php</b> on line <b>86</b><br />
	<link>http://blogs.jornal.cat//</link>
	<title>Blocs de Jornal</title>
	<description>Blocs de Jornal</description>
	<image><title>www.jornal.cat</title><link>http://www.jornal.cat</link><url>http://www.jornal.cat/img/contingut/logo.png</url></image>
	<pubDate>Tue, 31 Aug 2010 10:00:45 +0200</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Esther Vivas - Què mengem?]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/que-mengem</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/que-mengem</comments>
		<pubDate>Tue, 31 Aug 2010 10:00:45 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/que-mengem</guid>
		<description><![CDATA[Cada dia ens posem a la boca desenes d&rsquo;aliments. Confiem en marques com Kraft, Coca-cola, Nestl&eacute;, Danone. Pensem que els nous aliments funcionals, als quals se&rsquo;ls atribueixen qualitats terap&egrave;utiques, com ous enriquits amb &agrave;cids grassos omega 3, llet i iogurts fermentats amb cultius probi&ograve;tics i cereals amb &agrave;cid f&ograve;lic ens permetran viure m&eacute;s i millor. Per&ograve; hi ha un cant&oacute; fosc en all&ograve; que mengem.<br /> <br /> L&rsquo;&uacute;s de colorants, edulcorants, emulsionants y saboritzants s&oacute;n una pr&agrave;ctica habitual a l&rsquo;hora de processar els aliments que consumim. Als Estats Units, i a trav&eacute;s de la ingesta de menjar, es calcula que cada ciutad&agrave; pren anualment 52 quilos d'additius, fet que genera creixents dosis d'intoler&agrave;ncia i al&middot;l&egrave;rgies als mateixos. L'ingredient artificial que m&eacute;s problemes genera &eacute;s la sacarina, el m&eacute;s est&egrave;s de tots, junt amb la cola i la cafe&iuml;na.<br /> <br /> Segons una investigaci&oacute; realitzada a la Universitat de Southampton, el 2007, per enc&agrave;rrec de l'Ag&egrave;ncia d'Est&agrave;ndards Alimentaris del Regne Unit, la barreja de colorants artificials alimentaris amb el benzoat de sodi, un conservant utilitzat en gelats i rebosteria, produiria un augment de la hiperactivitat en infants. Com assenyalava el professor Ruperto Bermejo, expert en colorants alimentaris de la Universitat de Ja&eacute;n, la soluci&oacute; passa per substituir els colorants artificials per d&rsquo;altres de naturals, per&ograve; &quot;per a la ind&uacute;stria, el cost dels colorants naturals &eacute;s molt m&eacute;s elevat que el dels sint&egrave;tics&quot;. Una vegada m&eacute;s els interessos econ&ograve;mics prevalen per sobre les necessitats i el benestar de les persones.<br /> <br /> I &eacute;s que unes poques empreses monopolitzen cada un dels trams de la cadena agroaliment&agrave;ria, des de les llavors, passant pels fertilitzants fins a la distribuci&oacute; dels aliments. La dist&agrave;ncia entre el pag&egrave;s i el consumidor s&rsquo;ha anat allargant en els darrers anys, amb la conseq&uuml;ent p&egrave;rdua d&rsquo;autonomia per part del productor i la creixent mercantilitzaci&oacute; del menjar. Unes poques empreses acaben determinant all&ograve; que mengem: qu&egrave;, com, quan i on s&rsquo;elaboren els aliments i quin preu es paga pels mateixos tant en l&rsquo;origen, al pag&egrave;s, com en dest&iacute;, al supermercat.<br /> <br /> El dret a decidir en les pol&iacute;tiques agr&iacute;coles i aliment&agrave;ries no est&agrave; avui garantit. Cal reivindicar el dret dels pobles a la sobirania aliment&agrave;ria, l&rsquo;acc&eacute;s de la pagesia a l&rsquo;aigua, la terra i les llavors, a poder escollir aliments lliures de transg&egrave;nics. Nom&eacute;s aix&iacute; la nostra seguretat aliment&agrave;ria ser&agrave; una realitat.<br /> <br /> *Esther Vivas &eacute;s coautora de Del campo al plato (Icaria ed., 2009).<br /> ***Article publicat a El Punt, 09/08/2010.<br /> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - La Intersindical-CSC rebutja que la independència pugui provocar una fractura social o que l’Estat propi es pugui construir sense discurs social]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que</comments>
		<pubDate>Fri, 27 Aug 2010 19:58:15 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-intersindical-csc-rebutja-que-la-independencia-pugui-provocar-una-fractura-social-o-que</guid>
		<description><![CDATA[Totes les enquestes i les darreres mobilitzacions en clau nacional demostren que alguna cosa s&rsquo;est&agrave; movent al nostre pa&iacute;s, en especial despr&eacute;s de la sent&egrave;ncia del Tribunal Constitucional sobre l&rsquo;Estatut. L&rsquo;encaix entre els Pa&iuml;sos Catalans (especialment el Principat) i l&rsquo;Estat espanyol est&agrave; m&eacute;s q&uuml;estionat que mai i aix&ograve; provoca que cada vegada m&eacute;s les forces contr&agrave;ries al dret de decidir, mancades d&rsquo;arguments, apel&middot;lin al discurs de la por per evitar que continu&iuml;n avan&ccedil;ant els posicionaments sobiranistes. Paral&middot;lelament, s&rsquo;estan organitzant els defensors que aquest independentisme es desvinculi de tot discurs social per tal d&rsquo;arreplegar m&eacute;s sectors i accelerar el proc&eacute;s de secessi&oacute;.<br /> <br /> En concret, les forces partid&agrave;ries de seguir explorant f&oacute;rmules d&rsquo;encaix amb l&rsquo;Estat espanyol defensen que les tesis sobiranistes poden provocar una &ldquo;fractura social&rdquo; en el pa&iacute;s. Tanmateix, aquest &eacute;s un recurs tramp&oacute;s que busca negar la possibilitat del debat democr&agrave;tic i d&rsquo;aquesta manera seguir gestionant i administrant el status quo actual. La confrontaci&oacute; forma part de la normalitat democr&agrave;tica i la conformaci&oacute; de majories alternatives &eacute;s la base d&rsquo;aquesta normalitat. Afirmar que pretendre construir un Estat propi per als Pa&iuml;sos Catalans pot provocar una fractura social &eacute;s negar als seus partidaris i partid&agrave;ries la possibilitat de fer realitat aquest projecte, encara que sigui majoritari, i imposar la voluntat de la minoria. Aquesta tesi, doncs, impl&iacute;citament accepta que la fractura social no existeix si &eacute;s l&rsquo;independentisme el que ha de renunciar als seus anhels, per molt amplis i extensament acceptats que estiguin, el qual &eacute;s una bajanada i una actitud anti-democr&agrave;tica. No en va, qui la defensa &eacute;s aquell que tamb&eacute; rebutja la possibilitat de convocar un refer&egrave;ndum d&rsquo;auotedeterminaci&oacute;, l&rsquo;expressi&oacute; m&eacute;s netament democr&agrave;tica existent, ja que recull directament l&rsquo;opini&oacute; de la ciutadania.<br /> <br /> Tanmateix, la proposta de la Intersindical-CSC passa per un sobiranisme en clau d&rsquo;integraci&oacute; social. No pot ser ni volem que sigui d&rsquo;una altra manera, com a m&iacute;nim per als i les que abordem la q&uuml;esti&oacute; nacional des d&rsquo;una perspectiva d&rsquo;esquerres. Per nosaltres, res afavoreix m&eacute;s el proc&eacute;s sobiranista que la seva identificaci&oacute; amb una societat m&eacute;s justa. Nom&eacute;s pol&iacute;tiques integradores, en clau de just&iacute;cia social, podran suscitar il&middot;lusi&oacute; i comprom&iacute;s en les classes populars. &Eacute;s fonamental que el treball en com&uacute; de les forces sobiranistes incorpori la refer&egrave;ncia d&rsquo;un model social m&eacute;s solidari i igualitari.<br /> <br /> Parlar d&rsquo;un proc&eacute;s d&rsquo;acumulaci&oacute; de forces en clau social a favor del dret a l&rsquo;autodeterminaci&oacute; no significa renunciar a qu&egrave;, en una fase posterior, puguin donar-se acords transversals. El principi de sobirania requereix un acord de m&iacute;nims de les forces pol&iacute;tiques i socials favorables, per&ograve; aix&ograve; no pot implicar en cap cas aparcar un debat essencial com el del model laboral, econ&ograve;mic i de societat, en especial en un moment de crisi i precarietat extrema com l&rsquo;actual.<br /> <br /> Tant en el proper 11 de setembre com a la vaga general del 29 del mateix mes, doncs, caldr&agrave; plantejar la necessitat de construir un Estat propi i un nou model econ&ograve;mic i social m&eacute;s just, solidari i igualitari, per nosaltres dues cares de la mateixa reivindicaci&oacute; que es necessiten m&uacute;tuament.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sophia Blasco - Entra, amb bon peu, a l'Entrevista Laboral!]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/entra-amb-bon-peu-a-lentrevista-laboral</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/entra-amb-bon-peu-a-lentrevista-laboral</comments>
		<pubDate>Fri, 27 Aug 2010 08:41:12 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/entra-amb-bon-peu-a-lentrevista-laboral</guid>
		<description><![CDATA[Donada la situaci&oacute; de temporalitat dels treballs, la tasca de cercar i trobar treball hem d'abordar-la m&eacute;s vegades de les que voldr&iacute;em.<br /> Una bona preparaci&oacute; pot fer que les probabilitats de que ens contractin s'incrementin.<br /> <br /> En el moment de l'entrevista conflueixen dos interessos:<br /> - El nostre objectiu, aconseguir que ens contractin,<br /> - L'objectiu de l'empresa, trobar la persona que millor satisfagui el seus requeriments.<br /> Comunicar el millor possible les nostres habilitats, aptituds, expertesa i formaci&oacute; far&agrave; possible que l'empresa pugui valorar-los, aix&ograve; ens situar&agrave; en un lloc preferent respecte dels altres candidats.<br /> <br /> He preparat un conjunt de recomanacions per a ajudar-nos a abordar la tasca de cercar i trobar treball, particularment l'entrevista laboral, i de minimitzar-ne l'impacte emocional, espero que siguin d'utilitat. <br /> <br /> Hi ha un conjunt de <strong>previs a l'entrevista laboral</strong> que conv&eacute; preparar per estalviar temps, recursos i incrementar les possibilitats de que ens contractin:<br /> 1.- Quines s&oacute;n les nostres aptituds, habilitats, experteses?<br /> 2.- En quin sector i en quin lloc de treball tenim m&eacute;s possibilitats de trionfar?<br /> 3.- Triar, del conjunt d'ofertes, les que m&eacute;s s'adiuen al nostre perfil..<br /> 4.- El curr&iacute;culum vitae, ajustat a mostrar les nostres habilitats, aptituds, formaci&oacute; i experteses.<br /> 5.- La carta de presentaci&oacute;, la nostra primera imatge.  <br /> <br /> <strong>La preparaci&oacute; de l'entrevista laboral:</strong><br /> 1.- Feta la tria d'ofertes de treball, esbrina quines s&oacute;n les necessitats de cada empresa que t'hagin interessat i aparellar-les amb les teves fortaleses / experteses; aix&ograve; et permetr&agrave; abordar l'entrevista sabent que satisf&agrave;s els seus requeriments i et proporcionar&agrave; confian&ccedil;a.<br /> 2- Testejar, en el mercat de treball, com es paguen llocs de treballs similars, per negociar el salari i les funcions amb coneixement.<br /> 3.- Que milloraries de la teva actuaci&oacute; en anteriors entrevistes?<br /> 4.- Aborda l'entrevista de treball com un proc&eacute;s d'avaluaci&oacute; mutu, ells valoren si tu els interesses i tu valores si l'empresa i el tracte et convenen.<br /> 5.- Prepara un curr&iacute;culum adaptat als requeriments del lloc de treball.<br /> 6.- Porta amb tu el dossier amb fotoc&ograve;pies dels documents que acreditin tot el que detallis al curr&iacute;culum, per si t'ho demanen: t&iacute;tols, contractes, etc.<br /> <br /> <strong>El moment de l'entrevista:<br /> </strong> 1.- Arribar 5 minuts abans &eacute;s suficient, arribar 1/2 hora abans pot incrementar-te el nervisosisme. <br /> 2.- La imatge (indument&agrave;ria, pentinat, maquillatge, etc.), es convenient que sigui la m&eacute;s natural possible, que et sentis c&ograve;mod@; el que no t'&eacute;s propi t'incomoda i &eacute;s percebut com artifici&oacute;s i fals.<br /> 3.- El tracte conv&eacute; que sigui educat, defugint les actituds servils que ens devaluen.<br /> 4.- Les postures o gestos for&ccedil;ats proporcionen una imatge falsa i artificiosa, actua amb naturalitat.<br /> 5.- Escoltar &eacute;s la clau per atendre, el millor possible, els requeriments i demandes de l'entrevistador, o entrevistadora.<br /> 6.- Guiar-te pel sentit com&uacute; et permetr&agrave; comportar-te amb naturalitat i fer que les teves qualitats llueixin.<br /> 7.- Aquestes s&oacute;n algunes de les preguntes freq&uuml;ents en les entrevistes, con&egrave;ixer-les d'antuvi et permetr&agrave; governar millor la situaci&oacute;:<br /> - Per qu&egrave; t'has presentat a aquesta oferta?<br /> - Per qu&egrave; vols treballar en aquesta empresa?<br /> - Quin &eacute;s el teu punt m&eacute;s fort?<br /> - Quina a &eacute;s la teva feblesa?<br /> - Per qu&egrave; vas deixar l'anterior treball?<br /> - Quin sou t'agradaria cobrar?<br /> - Saps fer front a situacions d'urg&egrave;ncia?<br /> - Per qu&egrave; t'hem de contractar?<br /> - Quins s&oacute;n els teus reptes per al futur?<br /> - Qu&egrave; t'agrada fer en el teu temps d'oci?<br /> <br /> La Fundaci&oacute; DUOC (Departamento Universitario Obrero y Campesino) http://www.duoc.cl facilita un conjunt de recursos valuosos, des del meu punt de vista <strong>un veritable tutorial</strong>, per preparar tot el proc&eacute;s, inclosa l'entrevista de treball, pas a pas, el text est&agrave; escrit en castell&agrave;:<br /> - L'autoavaluaci&oacute; <a href="http://etica.duoc.cl/paso1.php">http://etica.duoc.cl/paso1.php</a><br /> - La cerca de treball <a href="http://etica.duoc.cl/paso2.php">http://etica.duoc.cl/paso2.php</a><br /> - La carta de presentaci&oacute; <a href="http://etica.duoc.cl/paso3.php">http://etica.duoc.cl/paso3.php</a><br /> - El curr&iacute;culum vitae <a href="http://etica.duoc.cl/paso4.php">http://etica.duoc.cl/paso4.php</a><br /> - L'entrevista laboral <a href="http://etica.duoc.cl/paso5.php">http://etica.duoc.cl/paso5.php</a><br /> - Els test de selecci&oacute; <a href="http://etica.duoc.cl/paso6.php">http://etica.duoc.cl/paso6.php</a><br /> - &Uacute;ltimes dades d'inter&egrave;s <a href="http://etica.duoc.cl/paso7.php">http://etica.duoc.cl/paso7.php</a><br /> <br /> I recorda que si no fossis escollit/escollida per al lloc de treball en q&uuml;esti&oacute;, significaria que l'entrevistador ha considerat que les teves aptituds, habilitats, coneixements i experteses no satisfan els requeriments espec&iacute;fics del lloc de treball.<br /> De vegades, no ser escollits, &eacute;s interpretat com un &quot;no donar la talla&quot; i, en una entrevista de treball no se'ns qualifica com aptes o no aptes per a la vida, tan sols se valoren les nostres qualitats en relaci&oacute; al lloc de treball a cobrir i, a m&eacute;s a m&eacute;s, des del punt de vista subjectiu de qui entrevista. Entendre-ho aix&iacute; ens permetr&agrave; reduir l'impacte emocional de l'eventualitat de no ser triats.<br /> <br /> Fes-ho c&oacute;rrer! Ens interessa preparar-nos b&eacute; les Entrevistes Laborals!<br /> <br /> Sophia Blasco<br /> Assessora i coach personal<br /> 657 825 188<br /> sophiablasco@gmail.com<br /> <a href="http://www.coachingpersonal.cat">www.coachingpersonal.cat</a><br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Xavier Cusell - El robatori del coneixement]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/xavier-cusell/bloc/el-robatori-del-coneixement</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/xavier-cusell/bloc/el-robatori-del-coneixement</comments>
		<pubDate>Thu, 26 Aug 2010 09:58:46 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/xavier-cusell/bloc/el-robatori-del-coneixement</guid>
		<description><![CDATA[Telef&oacute;nica ha denunciat en un comunicat que en el que portem d'any li han robat un 180% m&eacute;s de cable de coure que en tot el 2009, un fet que posa en q&uuml;esti&oacute; la seguretat i el model de venda de ferralla per&ograve;, alhora, posa en dubte la tan &ldquo;declamada&rdquo; aposta per l&rsquo;I+D. I &eacute;s que els milers de quil&ograve;metres de cable robats s&oacute;n importants econ&ograve;micament, per&ograve; m&eacute;s valor t&eacute; encara el coneixement, les informacions i les comunicacions que transporten. Per aix&ograve;, sobta que la pena que s&rsquo;aplica als lladres faci refer&egrave;ncia exclusivament al cost del material robat. En canvi, res se'n diu del valor afegit que es perd i que s&rsquo;hauria de transportar per aquesta xarxa. Tot fa pensar que, de fet, tota la xerrameca al voltant de la societat del coneixement &eacute;s nom&eacute;s una manera d&rsquo;omplir-se la boca amb paraules boniques per&ograve; que ning&uacute; s&rsquo;ho creu de veres. Encara haurem de veure com els lladres s&rsquo;enduen el cablejat del sincrotr&oacute; Alba per certificar que les comunicacions, les dades i el coneixement s&oacute;n de segona, i que prima encara el que &eacute;s tangible com el coure. <br /> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - La reducció de la pensió de jubilació i majors dificultats per mantenir la prestació d’atur, nous arguments per a la vaga general]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur</comments>
		<pubDate>Wed, 25 Aug 2010 16:57:30 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reduccio-de-la-pensio-de-jubilacio-i-majors-dificultats-per-mantenir-la-prestacio-datur</guid>
		<description><![CDATA[La comissi&oacute; de treball del Congr&eacute;s dels Diputats espanyol debat avui noves esmenes a la reforma laboral. La Intersindical-CSC ja va denunciar amb anterioritat que el primer tr&agrave;mit parlamentari havia servit per endurir encara m&eacute;s una proposta de reforma que ja suposava un profund atemptat contra els drets laborals de la classe treballadora, per&ograve; el proc&eacute;s segueix i l&rsquo;atac es torna cada vegada m&eacute;s greu.<br /> <br /> Aix&iacute;, en el marc de la reforma laboral, es preveu que la comissi&oacute; aprovi avui la reducci&oacute; de 100 a 30 dies perqu&egrave; una persona a l&rsquo;atur rebutgi la realitzaci&oacute; d&rsquo;un curs de formaci&oacute;. De la mateixa, el PSOE havia flirtejat amb el rumor de voler reduir tamb&eacute; el temps per tal de rebutjar una oferta de treball, malgrat que al final l&rsquo;esmena sembla que no incorpora aquest extrem. En tot cas, l&rsquo;objectiu &eacute;s posar cada cop m&eacute;s traves per tal de mantenir una prestaci&oacute; d&rsquo;atur per la que cada persona ja ha cotitzat pr&egrave;viament. Ja fa temps que sonen amenaces relatives a la reducci&oacute; del temps de la percepci&oacute; i de la seva quantitat. Per justificar aquestes mesures, s&rsquo;apel&middot;la a un suposat ab&uacute;s per part de les persones aturades, com si no tenir feina fos una situaci&oacute; en la que hom s&rsquo;hi trobi per voluntat pr&ograve;pia i, en tot cas, fent norma d&rsquo;unes poques excepcions. Tanmateix, &eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil limitar l&rsquo;acc&eacute;s a tothom que no pas perseguir els possibles fraus i aqu&iacute; rau una gran injust&iacute;cia utilitzada h&agrave;bilment per qui vol retallar cont&iacute;nuament els drets socials i laborals.<br /> <br /> Per altra banda, el ministre espanyol de Treball, Jos&eacute; Corbacho, va assegurar ahir que veu &ldquo;inevitable&rdquo; incrementar el per&iacute;ode en base al qual calcular la pensi&oacute; de jubilaci&oacute; i que seria &ldquo;raonable&rdquo; apujar aquest dels 15 anys actuals fins als 20 anys. En el fons, l&rsquo;objectiu es reduir la prestaci&oacute; final, ja que el salari acostuma a augmentar amb l&rsquo;edat, i aquesta mesura s&rsquo;inclouria en la futura reforma del sistema de pensions. Frenar aquesta nova retallada de drets, que acompanyaria l&rsquo;elevaci&oacute; de l&rsquo;edat de jubilaci&oacute; dels 65 als 67 anys, &eacute;s un altre dels motius per tal d&rsquo;aconseguir que la vaga general del 29 de setembre sigui un &egrave;xit.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, es fa necessari incrementar els esfor&ccedil;os per aconseguir que la demostraci&oacute; de for&ccedil;a de la classe treballadora dels Pa&iuml;sos Catalans sigui contundent i aix&iacute; no nom&eacute;s aturar totes les mesures contr&agrave;ries als interessos de la classe treballadora i realitzades al dictat de la patronal i les multinacionals, sin&oacute; tamb&eacute; per for&ccedil;ar els governs a iniciar un canvi del model socioecon&ograve;mic cap a f&oacute;rmules m&eacute;s socialment justes i igualit&agrave;ries i per assolir la sobirania nacional dels Pa&iuml;sos Catalans que permeti edificar un marc laboral propi i adequat a les nostres caracter&iacute;stiques i necessitats.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Plataforma Som lo que sembrem  - L'estudi sobre els efectes de l'herbicida de Monsanto es publica finalment en una revista científica]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/lestudi-sobre-els-efectes-de-lherbicida-de-monsanto-es-publica-finalment-en-una-revista-ci</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/lestudi-sobre-els-efectes-de-lherbicida-de-monsanto-es-publica-finalment-en-una-revista-ci</comments>
		<pubDate>Sat, 21 Aug 2010 00:43:26 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/lestudi-sobre-els-efectes-de-lherbicida-de-monsanto-es-publica-finalment-en-una-revista-ci</guid>
		<description><![CDATA[L'<a href="http://sembremvalles.files.wordpress.com/2010/08/paganelli10_tx1001749.pdf">estudi &eacute;s elaborat</a> per l'investigador argent&iacute; Andres Carrasco i es basa en els m&uacute;ltiples efectes de l'herbicida de Monsanto en el desenvolupament embrionari. El publica la revista cient&iacute;fica Chemical Research in Toxicology. <br /> <br /> Recordem que la soja i altres plantes transg&egrave;niques s&oacute;n tolerants a aquest herbicida RoundUp de Monsanto: Es pot ruixar tot l&rsquo;herbicida que es desitgi per matar les herbes advent&iacute;cies als camps, mentre que la planta transg&egrave;nica el va acumulant als seus teixits sense morir.<br /> <br /> &gt;&gt;L&rsquo;estudi &eacute;s coherent amb les proves epidemiol&ograve;giques de malformacions produ&iuml;des i denunciades per  la  poblaci&oacute; rural de pa&iuml;sos de centre i sud Am&egrave;rica en anys anteriors.<br /> <br /> De la mateixa manera que l&rsquo;investigador franc&egrave;s Dr. Seralini per les seves publicacions -efectes letals del glifosat i de coadjuvants del RoundUp en les c&egrave;l&middot;lules humanes (2)-, el Dr Andr&eacute;s Carrasco tamb&eacute; ha estat focus d&rsquo;una intensa campanya de desprestigi liderat per la ind&uacute;stria protransg&egrave;nica, abans de la publicaci&oacute; de les seves investigacions.<br /> <br /> Aquesta recerca, com la del Dr Seralini, i la d&rsquo;altres investigadors que han trobat efectes t&ograve;xics sobre &ograve;rgans vitals en animals de laboratori alimentats amb la soja de Monsanto (3), demostra una vegada m&eacute;s que aquest pilar sobre el que s&rsquo;ha sostingut i est&egrave;s l&rsquo;agricultura transg&egrave;nica al m&oacute;n, les plantes tolerants a l&rsquo;herbicida Round Up, s&oacute;n un  aven&ccedil;  tecnol&ograve;gic que beneficia enormement a la ind&uacute;stria de les llavors transg&egrave;niques i a pagesos com els rics Hacendados argentins, per&ograve; que &eacute;s greument perjudicial per la salut d&rsquo;animals i humans.<br /> <br /> Les plantes tolerants a herbicides han estat aprovades a Europa per importaci&oacute; per&ograve; no per conreu fins al moment. Recentment, la Comissi&oacute; Europea anunciava la propera autoritzaci&oacute; a Europa d&rsquo;un pan&iacute;s tolerant al RoundUp. Aquest pan&iacute;s, el NK 603, ja ha rebut el vist i plau de la Ag&egrave;ncia Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA)  (4) (5), probablement amb un informe previ favorable d&rsquo;Espanya.<br /> <br /> Som lo que Sembrem demanem primer la retirada del mercat dels productes importats  que s&oacute;n llavors transg&egrave;niques tolerants al RoundUp, i dels derivats elaborats d&rsquo;elles -i que poden contenir elevades dosis de glifosat i dels coadjuvants del RoundUp-.<br /> <br /> I segon, demanem els informes que el govern d&rsquo;Espanya, amb conniv&egrave;ncia amb els partits pol&iacute;tics catalans PSC-CiU-PP estan oferint a l&rsquo;EFSA per obrir l&rsquo;entrada a transg&egrave;nics com el NK 603.<br /> <br /> (1)     http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-151480.html<br /> <br /> (2)     http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&amp;actual2=100<br /> <br /> (3)     http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&amp;hover=14<br /> <br /> (4)     http://ec.europa.eu/food/food/biotechnology/index_en.htm<br /> <br /> (5)     http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&amp;actual2=170<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Cartes dels Lectors  - Una guia per conèixer Barcelona a través del metro]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/cartes-dels-lectors/bloc/una-guia-per-coneixer-barcelona-a-traves-del-metro</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/cartes-dels-lectors/bloc/una-guia-per-coneixer-barcelona-a-traves-del-metro</comments>
		<pubDate>Sun, 15 Aug 2010 23:20:29 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/cartes-dels-lectors/bloc/una-guia-per-coneixer-barcelona-a-traves-del-metro</guid>
		<description><![CDATA[Vull recomanar un llibre-guia molt &uacute;til per a con&egrave;ixer en profunditat la ciutat de Barcelona, i encara millor, per coneixer-la utilitzant el seu mitj&agrave; de transport m&eacute;s popular (i econ&ograve;mic: 1'40 euros): el metro. Es tracta de BARCELONA METRO A METRO, un&nbsp; llibre que recorre totes i cadascuna de les estacions de metro de la ciutat de Barcelona, passant per les seves ciutats m&eacute;s properes com l'Hospitalet, Cornell&agrave;, Santa Coloma o Badalona. Per comen&ccedil;ar explica d'on ve el nom de cada estaci&oacute;, el seu origen, la seva proced&egrave;ncia... Per tant ens d&oacute;na molta informaci&oacute; sobre la hist&ograve;ria i costums barceloneses i/o catalanes...<br /> <br /> Qui va ser Urquinaona, Pep Ventura o Lesseps? El per qu&egrave; de Fontana, o de Poble Sec? Qu&egrave; eren Les Corts, o per qu&egrave; el nom del barri de La Pau? A m&eacute;s s'anomenen totes i cadascuna de les festes majors de cada barri, per tant, si visiteu Barcelona a l'estiu, podreu baixar en una estaci&oacute; i trobar-vos al mig d'una gran festa popular, amb cercaviles, castellers, m&uacute;sica... Tot aix&ograve; queda complementat amb dos apartats molt interessants. El primer &eacute;s el de &quot;llocs d'inter&egrave;s&quot; al voltant de cadascuna de les estacions (museus, monuments, parcs, centres c&iacute;vics, biblioteques...) i el segon i m&eacute;s suc&oacute;s, el de &quot;els ve&iuml;ns recomanen&quot;, &eacute;s a dir, una molt bona selecci&oacute; dels llocs m&eacute;s t&iacute;pics, populars i emblem&agrave;tics del barri, com bars de tapes fant&agrave;stics, restaurants d'excel.lent cuina catalana, restaurants gourmet de cuina d'autor o locals singulars... en resum, una molt bona selecci&oacute;, per a residents a Barcelona que vulguin aprendre m&eacute;s sobre la seva ciutat com per a visitants eventuals que vulguin tenir uns dies per a con&egrave;ixer Barcelona des de la profunditat de les seves venes i sentir palpitar el seu cor. Per acabar nom&eacute;s apuntar que aquest llibre, o guia, &quot;o guibre&quot; (com li diuen per aqu&iacute;), es complementa amb un apartat final de mapes de tota la ciutat i part de la seva &agrave;rea metropolitana (crec que &eacute;s l'&uacute;nica guia que t&eacute; mapes de tantes poblacions de l'entorn) i que ens resultaran molt pr&agrave;ctics quan vulguem deixar de banda els t&iacute;pics centres tur&iacute;stics plens de cues i deixar-nos sorprendre per la quantitat de coses que es ofereix l'Hospitalet, o Badalona... <br /> <br /> Es pot trobar a gaireb&eacute; totes les llibreries o contactant amb l'editorial Alreves. El pr&ograve;leg &eacute;s del genial Mathew Tree i espero que la gaudiu tant com jo!<br /> <br /> <br /> Maria Delafont<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sophia Blasco - L'estimo, però...]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/lestimo-pero</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/lestimo-pero</comments>
		<pubDate>Mon, 09 Aug 2010 09:16:50 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/bloc/lestimo-pero</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify;">Conviure en parella et resulta, de vegades, quasi una missi&oacute; impossible?<br /> Conviure en parella &eacute;s una necessitat humana, natural, l&iacute;cita; fer-la realitat pot ser un goig; encara que, de vegades, se'ns fa dif&iacute;cil.<br /> <br /> La conviv&egrave;ncia en parella es una relaci&oacute; interpersonal especial marcada per:</div> <div style="margin-left: 40px;">- Un comprom&iacute;s de compartir la vida.<br /> - Un intens component afectiu i sexual, una atracci&oacute; personal m&uacute;tua i un alt grau d'afecte entre tots dos membres.<br /> - Un conjunt d'interessos comuns.</div> <div style="text-align: justify;">La pres&egrave;ncia d'aquests elements, en un marc de confian&ccedil;a m&uacute;tua, poden conformar una conviv&egrave;ncia en parella reeixida.</div> <div style="text-align: justify;">La conviv&egrave;ncia en parella necessita ser font, potencial i real, de satisfacci&oacute; personal per mantenir-se i consolidar-se: estimar i ser estimats, recon&egrave;ixer i ser reconeguts, expressar-nos emocionalment donant i rebent afecte, caminar per la vida recolzant a l'altre i sentint-nos recolzats  s&oacute;n alguns dels fonaments substancials de L'art de conviure en parella amb &egrave;xit.</div> <div style="text-align: justify;"><br /> Constituir una parella &eacute;s una de les aspiracions fonamentals dels &eacute;ssers humans, encara que aconseguir conviure en parella amb &egrave;xit no sembla f&agrave;cil; les estadistiques ens indiquen que m&eacute;s de la meitat de les parelles constitu&iuml;des es separen a mig termini. Els experts assenyalen com responsables del malbaratament de la conviv&egrave;ncia en parella dos factors:</div> <div style="margin-left: 40px;">- Els fonaments sobre els qu&egrave; s'assenta la parella.<br /> - Les mesures que prenen els seus membres per mantenir la parella com font, potencial i real , de satisfaci&oacute; personal de tots dos. Les autoritats en la mat&egrave;ria assenyalen tres l&iacute;nies d'actuaci&oacute; claus:</div> <div style="margin-left: 80px;">- La pr&agrave;ctica d'una comunicaci&oacute; adequada.<br /> - L'increment de la satisfacci&oacute; i l'afecte.<br /> - L'habilitat per abordar i resoldre els conflictes que puguin sorgir.</div> <div>&nbsp;</div> <div style="text-align: justify;">El projecte 'Conviure en parella' presenta una gran complexitat i s&oacute;n variades les causes que poden fer-lo fracassar, d'entre elles, i sense &agrave;nim d'exhaustivitat, trobem:</div> <div style="margin-left: 40px; text-align: justify;">- Malentendre la conviv&egrave;ncia situant-la, per exemple, en estar junts tothora fent la mateixa activitat; aix&ograve; significar&agrave; que un dels dos es sotmet a les prefer&egrave;ncies de l'altre i la seva individualitat s'ofegar&agrave; anulant l'exercici de la seva llibertat.<br /> - Entrar en l'espiral de la incomunicaci&oacute; comportar&agrave; acabar suposant o imaginant el que l'altre vol dir o considera; &eacute;s llavors quan la distorsi&oacute; de la realitat entrar&agrave; en escena.<br /> - Perdre la confian&ccedil;a i el respecte. La conviv&egrave;ncia sense confian&ccedil;a i respecte &eacute;s dif&iacute;cil ja que la dignitat i l'amor propi patiran agressions permanents.<br /> - Creure en el mite &quot;Una parella com D&eacute;u mana&quot; impossibilita que la parella &uacute;nica i irrepetible de la que formem part es desenvolupi.<br /> - Implantar la depend&egrave;ncia econ&ograve;mica actuar&agrave; refor&ccedil;ant les relacions de poder d'un sobre l'altre.</div> <div style="text-align: justify;"><br /> Identificar quins s&oacute;n els factors que fan de la nostra conviv&egrave;ncia sigui, de vegades, una missi&oacute; impossible ens permetr&agrave; definir i posar en marxa el pla per superar aquestes dificultats, refor&ccedil;ar els ponts d'unitat amb la nostra parella i transformar la nostra conviv&egrave;ncia en una font real de satisfacci&oacute;.</div> <br /> <strong>Retroba el goig de Conviure en parella!!!</strong><br /> <br /> Sophia Blasco, assessora i coach personal<br /> 657 825 188<br /> sophiablasco@gmail.com<br /> <a href="http://www.coachingpersonal.cat">www.coachingpersonal.cat</a> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[OCUC  - La societat civil catalana mostra la seva oposició i preocupació per la nova organització de les caixes.]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/ocuc/bloc/la-societat-civil-catalana-mostra-la-seva-oposicio-i-preocupacio-per-la-nova-organitzacio-</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/ocuc/bloc/la-societat-civil-catalana-mostra-la-seva-oposicio-i-preocupacio-per-la-nova-organitzacio-</comments>
		<pubDate>Wed, 04 Aug 2010 23:02:09 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/ocuc/bloc/la-societat-civil-catalana-mostra-la-seva-oposicio-i-preocupacio-per-la-nova-organitzacio-</guid>
		<description><![CDATA[Sindicats, organitzacions socials i ve&iuml;nals, associacions de consumidors, expressen el seu rebuig a la forma i al fons d'aquest Reial Decret reivendicant el paper de les caixes d'estalvi i la seva funci&oacute; per a l'impuls econ&ograve;mic i social del territori i del pa&iacute;s.<br /> <br /> El 29 de juliol a les 11.00 hores ha tingut lloc a la seu d'&Ograve;mnium Cultural, la presentaci&oacute; als mitjans del comunicat conjunt amb el qual els representants de la societat civil catalana han volgut posar de manifest la seva oposici&oacute; i preocupaci&oacute; per la recent decisi&oacute; presa pel Govern de Zapatero sobre la nova organitzaci&oacute; de les caixes. <br /> <br /> En el comunicat es critica la forma en la que s'ha elaborat i aprovat el Reial Decret, ja que la seva transcend&egrave;ncia obligava a un di&agrave;leg amb totes les parts implicades (sindicats, associacions de impositors, representants de la societat civil, administracions auton&ograve;miques i locals), di&agrave;leg que mai ha tingut lloc, preferint la forma dels pactes de passadissos entre el Govern i el Partit Popular, el protagonisme d'Isidre Fain&eacute; i Rodrigo Rato, i l'aplaudiment del Banc d'Espanya.<br /> <br /> D'altra banda, valorant el fons de la q&uuml;esti&oacute;, els signants del document han posat en evid&egrave;ncia el fet que aquesta llei &eacute;s la culminaci&oacute; d'un proc&eacute;s de retallada dels drets dels ciutadans que, com ha passat a It&agrave;lia amb la desaparici&oacute; de les caixes d'estalvi, es trobaran en la posici&oacute; d'&quot;exclosos financers&quot;, cosa que, lluny de resoldre els problemes de la crisi, els agreujar&agrave;.<br /> <br /> Com ADICAE ha posat de manifest en el seu comunicat del 9 de juliol &quot;Amb aix&ograve; es desnaturalitza vergonyosament la naturalesa i finalitat social a la que aquestes entitats havien d'aspirar, com una demanda socialment necess&agrave;ria en un mercat financer vora&ccedil; que no t&eacute; en compte els veritables problemes i necessitats dels ciutadans i consumidors. &quot; <br /> <br /> Els signants del comunicat renoven la seva disponibilitat al di&agrave;leg i exigeixen que sobre aquest tema s'obri un debat en profunditat entre tots els agent socials implicats i afectats per aquest Reial decret. <br /> <br /> Signants<br /> <br /> AICEC-ADICAE (Associaci&oacute; d'usuaris de bancs, caixes i assegurances)<br /> CCOO de Catalunya<br /> CONFAVC (Confederaci&oacute; d'Associans de Veins de Catalunya)<br /> FETS ? Finan&ccedil;ament &Egrave;tic i Solidari<br /> F&Ograve;RUM DE L'ECONOMIA SOCIAL<br /> MLP (Moviment La&iacute;c i Progressista)<br /> &Ograve;MNIUM CULTURAL<br /> OCUC (Organitatzaci&oacute; de Consumidors i Usuaris de Catalunya) <br /> TAULA DEL TERCER SECTOR SOCIAL<br /> UCC (Uni&oacute; de Consumidors de Catalunya)<br /> UGT de Catalunya <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[PTP  - Un cop feta la licitació del TramCamp reclamem el mateix tracte pel Vallès]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/ptp/bloc/un-cop-feta-la-licitacio-del-tramcamp-reclamem-el-mateix-tracte-pel-valles</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/ptp/bloc/un-cop-feta-la-licitacio-del-tramcamp-reclamem-el-mateix-tracte-pel-valles</comments>
		<pubDate>Wed, 04 Aug 2010 13:07:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/ptp/bloc/un-cop-feta-la-licitacio-del-tramcamp-reclamem-el-mateix-tracte-pel-valles</guid>
		<description><![CDATA[La Plataforma pel TramVall&egrave;s felicita el Departament de Pol&iacute;tica Territorial i Obres P&uacute;bliques de la Generalitat per sotmetre a informaci&oacute; p&uacute;blica l'estudi informatiu del tren-tramvia del Camp de Tarragona. <br /> <br /> L'estudi preveu una xarxa de 42 km i 30 parades que donaria servei a 8 municipis del Camp de Tarragona, cosa que beneficiaria uns 330.000 habitants. Aquesta licitaci&oacute; de la xarxa completa contrasta amb la licitaci&oacute; del passat mes de febrer d'un tram de nom&eacute;s 10 km del tramvia del Vall&egrave;s (el compr&egrave;s entre Montcada i la UAB). La Plataforma reclama a la Generalitat la licitaci&oacute; d'una xarxa completa pel Vall&egrave;s Occidental. La proposta de la Plataforma (vegeu pl&agrave;nol adjunt) &eacute;s una xarxa de 52 km que donaria servei a Badia del Vall&egrave;s, Barber&agrave; del Vall&egrave;s, Cerdanyola del Vall&egrave;s, Montcada i Reixac, Ripollet, Rub&iacute;, Sabadell, Sant Cugat i Terrassa. Aquests 9 municipis sumen m&eacute;s de 730.000 habitants. <br /> <br /> El TramVall&egrave;s tindria 9 enlla&ccedil;os amb Rodalies de Catalunya i 5 amb FGC, cosa que generaria una aut&egrave;ntica malla ferrovi&agrave;ria comarcal, trencant la manca d'interconnexi&oacute; de les actuals l&iacute;nies ferrovi&agrave;ries.<br /> <br /> El TramVall&egrave;s &eacute;s un projecte de la societat civil vallesana que reivindica un transport p&uacute;blic de proximitat a l&rsquo;al&ccedil;ada d&rsquo;una comarca amb m&eacute;s d'un mili&oacute; d&rsquo;habitants, un 83% dels quals es desplacen per l&rsquo;interior de la comarca. Per tal que aquests habitants es puguin moure amb modes m&eacute;s sostenibles es proposa un tren tramvia interurb&agrave; acompanyat de l&iacute;nies urbanes de tramvia i d&rsquo;autob&uacute;s, que assumeixin els principals corredors de mobilitat als continus urbans i corredors poc o<br /> gens servits pel ferrocarril. Aquest &eacute;s un projecte amb una alta rendabilitat social, alhora que permetria fer el salt qualitatiu de la quota modal del transport col&middot;lectiu a la segona corona metropolitana: una inversi&oacute; estrat&egrave;gica en la competitivitat econ&ograve;mica, energ&egrave;tica i ambiental.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - La reforma laboral es consolida, amb les noves esmenes, com una agressió als drets laborals sense precedents]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals-</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals-</comments>
		<pubDate>Fri, 30 Jul 2010 19:55:49 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-reforma-laboral-es-consolida-amb-les-noves-esmenes-com-una-agressio-als-drets-laborals-</guid>
		<description><![CDATA[La comissi&oacute; de treball del Congr&eacute;s dels Diputats va aprovar ahir en primera inst&agrave;ncia la reforma laboral gr&agrave;cies als vots a favor del PSOE i les abstencions de CiU i PNB, amb qui el Govern central havia pactat diverses esmenes que endurien el projecte inicial. Des de la Intersindical-CSC ja vam denunciar les profundes mancances d&rsquo;aquest projecte, que no tan sols no servir&agrave; per sortir de la crisi, sin&oacute; que ser&agrave; contraproduent, en facilitar l&rsquo;acomiadament en moments d&rsquo;atur elevat i reduir l&rsquo;estabilitat laboral precisament quan cal incentivar el consum. Per&ograve; ara, amb les &uacute;ltimes modificacions, el resultat &eacute;s encara m&eacute;s nociu per als interessos dels treballadors i les treballadores i una vict&ograve;ria m&eacute;s clara de les tesis patronals.<br /> <br /> D&rsquo;aquesta manera, al projecte inicial, que abaratia l&rsquo;acomiadament, laminava les garanties de la negociaci&oacute; col&middot;lectiva, eliminava les restriccions per actuar de les ETT i les ag&egrave;ncies privades de col&middot;locaci&oacute; i aprofundia en la flexibilitat interna al servei de l&rsquo;empresari, les esmenes m&eacute;s importants pactades i incorporades a la reforma han estat:<br /> <br /> - Es permet acomiadar amb una indemnitzaci&oacute; de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat en cas que l&rsquo;empresa &ldquo;prevegi p&egrave;rdues&rdquo;. No caldr&agrave; esperar a qu&egrave; aquestes es consolidin per tal d&rsquo;obtenir la rebaixa i, amb el frau que t&eacute; lloc actualment, no costar&agrave; gaire maquillar els n&uacute;meros.<br /> <br /> - Amb l&rsquo;excusa d&rsquo;una te&ograve;rica lluita contra l&rsquo;absentisme laboral, es permet acomiadar amb la mateixa indemnitzaci&oacute; de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat els empleats i les empleades que faltin a la feina de forma reiterada, encara que sigui per malaltia. De la mateixa manera, els inspectors i inspectores de Seguretat Social podran for&ccedil;ar l&rsquo;alta d&rsquo;un/a malalt/a a partir del quart dia de baixa, i no del 14&egrave;, com fins ara. El sol fet d&rsquo;emmalaltir, doncs, pot passar a estar penat o limitat.<br /> <br /> - Es consolida la judicialitzaci&oacute; de les relacions laborals. Quan l&rsquo;empresari no es posa d&rsquo;acord amb els i les representants de la plantilla per modificar condicions laborals i evitar complir convenis i contractes, ser&agrave; un jutge qui determinar&agrave; si la mesura conv&eacute;.<br /> <br /> - Qualsevol persona que porti un mes a l&rsquo;atur, podr&agrave; ser contractada a trav&eacute;s del contracte de foment de l&rsquo;ocupaci&oacute;, amb una indemnitzaci&oacute; per acomiadament de 33 dies per any treballat, enlloc dels 45 dies del contracte indefinit ordinari. Per tal que fos aix&iacute;, en el projecte inicial la persona havia de dur 3 mesos a l&rsquo;atur.<br /> <br /> - Es d&oacute;na mig any a sindicats i patronal perqu&egrave; negoci&iuml;n la reforma de la negociaci&oacute; col&middot;lectiva. De no posar-se d&rsquo;acord, legislaria el Congr&eacute;s, al qual de qui ja sabem de qui est&agrave; i s&rsquo;avan&ccedil;aria en noves mesures per laminar la representaci&oacute; col&middot;lectiva i la for&ccedil;a dels sindicats.<br /> <br /> - Una esmena de CiU ha aconseguit arrencar el comprom&iacute;s que, un cop s&rsquo;acabi la crisi actual, el Govern procedir&agrave; a dificultar la percepci&oacute; de la prestaci&oacute; d&rsquo;atur per part dels desocupats i les desocupades, els i les quals estarien obligats/des a assistir a cursos de formaci&oacute; o a acceptar ofertes de feina.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Plataforma Som lo que sembrem  - Cada país  podrà prohibir un o tots els transgènics autoritzats a Europa, de manera indefinida]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/cada-pais-podra-prohibir-un-o-tots-els-transgenics-autoritzats-a-europa-de-manera-indefini</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/cada-pais-podra-prohibir-un-o-tots-els-transgenics-autoritzats-a-europa-de-manera-indefini</comments>
		<pubDate>Thu, 29 Jul 2010 19:02:12 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/plataforma-som-lo-que-sembrem/bloc/cada-pais-podra-prohibir-un-o-tots-els-transgenics-autoritzats-a-europa-de-manera-indefini</guid>
		<description><![CDATA[La Comissi&oacute; Europea, en el comunicat del 13 de juliol fa la proposta de modificaci&oacute; de les directrius de coexist&egrave;ncia. Segons la proposta de la Comissi&oacute;, els pa&iuml;sos i regions  podran justificar en base a arguments socioecon&ograve;mics la prohibici&oacute; de conrear transg&egrave;nics al seu territori.<br /> <br /> La Comissi&oacute; ha fet aquests canvis per tal que la voluntat de la majoria dels pa&iuml;sos europeus de no conrear transg&egrave;nics no bloquegi l&rsquo;autoritzaci&oacute; de nous OMG a Europa,  el que vol dir a la pr&agrave;ctica la seva entrada a Espanya  i a Catalunya . La Comissi&oacute; europea no vol que els pa&iuml;sos emprin arguments que contradiguin el veredicte de l&rsquo;Autoritat Europea de Seguretat Aliment&agrave;ria (EFSA) en relaci&oacute; als impactes sobre la salut i el medi, tal com venien fent fins ara en fer &uacute;s de la cl&agrave;usula de salvaguarda, i aix&iacute; no posin en entredit la independ&egrave;ncia de l&rsquo;EFSA com ha succe&iuml;t en determinades ocasions.<br /> <br /> Els pa&iuml;sos i regions hauran d'argumentar a la Comissi&oacute; Europea la seva voluntat de declarar grans &agrave;rees o el territori complert lliure de transg&egrave;nics, demostrant per quines raons en el cas del seu territori la coexist&egrave;ncia entre conreus transg&egrave;nics i convencionals o ecol&ograve;gics &eacute;s impossible, i comporta perjudicis per la pagesia ecol&ograve;gica i/o convencional, la despesa p&uacute;blica, consumidors...  Al juny del 2010 la Comissi&oacute; havia de presentar un informe sobre els perjudicis socioecon&ograve;mics dels  OMG  a Europa, informe en el qu&egrave; contribueixen tots els estats membres,  per&ograve; la seva publicaci&oacute; s&rsquo;ha retardat fins a la tardor.<br /> <br /> Per altra banda, la Comissi&oacute; Europea s&rsquo;ha fet enrere de moment en el seu projecte anunciat de fer m&eacute;s r&agrave;pid i senzill per les empreses el proc&eacute;s d&rsquo;autoritzaci&oacute; dels nous transg&egrave;nics per part de l&rsquo;EFSA, i de reduir m&eacute;s les garanties de seguretat &ldquo;La proposta de la Comissi&oacute; d'avui no canvia els requeriments&rdquo; -segons diu el propi comunicat-.  Tamb&eacute; assegura la Comissi&oacute; que a la tardor (novembre) es publicaran els  criteris per avaluar els efectes sobre el medi ambient, criteris que segons la Comissi&oacute; compleixen amb els requeriments fets pel Consell de Ministres de medi ambient dels Estats membres del 4 de desembre del 2008.<br /> <br /> Entre ara i la tardor, i abans que aquests informes es facin p&uacute;blics i els nous criteris entrin en vigor, la Comissi&oacute; t&eacute; previst autoritzar tres  nous transg&egrave;nics com a m&iacute;nim, entre ells la primera planta tolerant a l&rsquo;<a href="http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&amp;actual2=100">herbicida de Monsanto RoundUp</a>, el pan&iacute;s <a href="http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&amp;actual2=144">NK603</a>, i <a href="http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&amp;actual2=99">renovar l&rsquo;autoritzaci&oacute; del MON 810</a> <br /> <br /> A Som lo que Sembrem ens sembla que la Comissi&oacute; Europea busca maneres d&rsquo;evitar i esquivar la pressi&oacute; dels estats membres europeus en contra dels transg&egrave;nics, i afavorir a les multinacionals i a la agroind&uacute;stria integrada i els seus interessos, a costa de la disminuci&oacute; constant  de la pagesia a Europa,  i de la protecci&oacute;  de la  salut dels ciutadans. Si, tot i aix&iacute;, aquests canvis tiren endavant, demanem un informe pol&iacute;tic complert i seri&oacute;s dels impactes socioecon&ograve;mics dels OMG a Catalunya que han estat molt evidents durant tots aquests anys,  i la declaraci&oacute; de Catalunya Lliure de Transg&egrave;nics.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Cartes dels Lectors  - Manifest de Professors i Professorers universitàries davant la reforma laboral i les polítiques d'ajust econòmic]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/cartes-dels-lectors/bloc/manifest-de-professors-i-professorers-universitaries-davant-la-reforma-laboral-i-les-polit</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/cartes-dels-lectors/bloc/manifest-de-professors-i-professorers-universitaries-davant-la-reforma-laboral-i-les-polit</comments>
		<pubDate>Wed, 28 Jul 2010 23:52:07 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/cartes-dels-lectors/bloc/manifest-de-professors-i-professorers-universitaries-davant-la-reforma-laboral-i-les-polit</guid>
		<description><![CDATA[1<br /> La crisi econ&ograve;mica mundial desfermada arrel de la explosi&oacute; de la bombolla financera e immobili&agrave;ria es una nova manifestaci&oacute; de les recessions que caracteritzen la hist&ograve;ria del capitalisme com a sistema social. Una crisi que &eacute;s una expressi&oacute; del model de gesti&oacute; neoliberal que es va anar instaurant des de finals de la d&egrave;cada dels setanta del segle passat. Tres d&egrave;cades on s&rsquo;han exacerbat molts dels greus problemes que afecten a la humanitat: desequilibris territorials lligats al proc&eacute;s de globalitzaci&oacute;, augment de les desigualtats socials i de g&egrave;nere a la majoria de pa&iuml;sos, agreujament dels problemes ambientals, etc. Una etapa caracteritzada per un creixement desmesurat de l&rsquo;esfera financera que ha propiciat les activitats especulatives i ha exercit com un factor de desestabilitzaci&oacute;, del que en s&oacute;n bona mostra la successi&oacute; de greus episodis financers Al calor de les pol&iacute;tiques neoliberals s&rsquo;ha produ&iuml;t un afebliment de les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques que han generat fortes tensions en serveis p&uacute;blics b&agrave;sics.<br /> 2<br /> A Espanya la crisi t&eacute; una especial gravetat com a resultat de la seva particular estructura econ&ograve;mica i posici&oacute; en el context internacional. Una situaci&oacute; a la que s&rsquo;ha arribat per un c&uacute;mul de factors entre els que destaquen les opcions estrat&egrave;giques que han anat prenent les elits econ&ograve;miques i pol&iacute;tiques del pa&iacute;s. Un model econ&ograve;mic on el predomini del grups financers i les activitats especulatives han tingut la contrapartida d&rsquo;un baix nivell de desenvolupament tecno-cient&iacute;fic i, sobretot, una devaluaci&oacute; de les condicions laborals. Un model que ha impedit el desenvolupament d&rsquo;un sector p&uacute;blic suficientment dotat per garantir serveis p&uacute;blics adequats i per dur a terme pol&iacute;tiques redistributives que equilibressin les injustificades desigualtats de renda que provoca el model econ&ograve;mic. Un model que ha provocat un perill&oacute;s deteriorament ambiental en molt &agrave;mbits (consum energ&egrave;tic, desertitzaci&oacute;, destrucci&oacute; d&rsquo;espais naturals...) i que resulta clarament insostenible pel futur. Un model on les desigualtats de g&egrave;nere segueixen sent intolerables i on la manca d&rsquo;un plantejament que prioritzi les necessitats de cura de les persones provoca greus problemes de sobretreball femen&iacute;. La precarietat laboral, la pobresa, les desigualtats l&rsquo;endeutament, els problemes d&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge, el deteriorament ambiental s&oacute;n alguns dels efectes d&rsquo;aquest funcionament econ&ograve;mic.<br /> 3<br /> Certament cal un canvi de model econ&ograve;mic i per portar-lo a bon port calen moltes reformes i canvis de direcci&oacute; de les din&agrave;miques dominants. Per&ograve; &eacute;s inversemblant que, davant l&rsquo;evid&egrave;ncia acumulada i l'experi&egrave;ncia anterior, les l&iacute;nees de reformes proposades des dels poders segueixin les mateixes l&iacute;nies que les reformes anteriors i es concentrin, b&agrave;sicament, en aprofundir en la retallada de drets laborals, de prestacions socials i la privatitzaci&oacute; d'all&ograve; p&uacute;blic. Mentre queden ajornades i fora d&rsquo;agenda transformacions profundes en &agrave;mbits com el financer (el principal generador d&rsquo;inestabilitat i desigualtats) i es deixen en l&rsquo;oblit transformacions de l&rsquo;esfera econ&ograve;mica orientades a fer front als reptes<br /> de la crisi ecol&ograve;gica i les necessitats de cures generades pels canvis demogr&agrave;fics.<br /> 4<br /> Un cop m&eacute;s, davant l&rsquo;evid&egrave;ncia de l&rsquo;atur massiu es planteja com a resposta una reforma laboral que d&oacute;na noves prerrogatives als empresaris i a les empreses de treball temporal (ETT). Es basa en un diagn&ograve;stic equivocat, que explica l&rsquo;atur com un mer producte de les regulacions del mercat laboral quan en realitat &eacute;s un efecte del mal funcionament del conjunt de l&rsquo;economia. I es concentra en reduir els drets de protecci&oacute; de l&rsquo;ocupaci&oacute; -fent m&eacute;s f&agrave;cil i barat l&rsquo;acomiadament-, erosionar la contractaci&oacute; col&middot;lectiva -afavorint el poder dels empresaris individuals en mat&egrave;ria de salaris i condicions de treball- i privatitza la intermediaci&oacute; en el mercat laboral en benefici de les ETTs.<br /> No es tracta d&rsquo;una reforma acceptable ni equilibrada ni equitativa ni eficient. No &eacute;s equilibrada perqu&egrave; debilita drets laborals i sindicals sense introduir mecanismes que limitin els abusos de poder per part dels empresaris, reforcin la negociaci&oacute; col&middot;lectiva ni ampli&iuml;n drets socials afectats per acomiadaments i atur. Malgrat que es planteja com una reforma orientada a fragmentar la pretesa dualitat del mercat laboral, l&rsquo;experi&egrave;ncia internacional mostra que all&agrave; on est&agrave; mes fragmentada la negociaci&oacute; col&middot;lectiva i on imperen drets laborals m&eacute;s redu&iuml;ts proliferen las desigualtats i la vulneraci&oacute; de drets (tal com ja &eacute;s patent en el nostre pa&iacute;s en el cas d&rsquo;una bona part dels espais laborals ocupats pels treballadors immigrants). &Eacute;s ineficient perqu&egrave; s&rsquo;orienta cap el refor&ccedil;ament d&rsquo;un model salarial dominat pels baixos salaris, la ren&uacute;ncia al foment de la cooperaci&oacute; i la concertaci&oacute; col&middot;lectiva. &Eacute;s cost&oacute;s perqu&egrave; refor&ccedil;a les transfer&egrave;ncies financeres a les empreses (augmenta les subvencions a l&rsquo;acomiadament) de dubtosos efectes sobre la creaci&oacute; d&rsquo;ocupaci&oacute;.<br /> Ren&uacute;ncia a organitzar l&rsquo;activitat laboral sobre la base de l&rsquo;equitat, el reconeixement i dignificaci&oacute; de moltes activitats laborals, pretesament poc qualificades, la cooperaci&oacute; i la participaci&oacute; com eines de productivitat i benestar social, una adequada articulaci&oacute; entre activitats laborals mercantils i extra-mercantils i vida socials. Els veritables reptes de transformaci&oacute; de la vida laboral que demanda una societat avan&ccedil;ada.<br /> 5<br /> La reforma laboral introdueix a m&eacute;s una preocupant amena&ccedil;a a la vida sindical. De fet, des de mitjans de comunicaci&oacute; i &agrave;mbits acad&egrave;mics fa temps que els sindicats estan en el punt de mira de les reformes pol&iacute;tiques. Malgrat que sabem que all&agrave; on les organitzacions col&middot;lectives s&oacute;n m&eacute;s febles augmenta el desequilibri de poder en favor dels rics. L'organitzaci&oacute; i participaci&oacute; col&middot;lectiva &eacute;s crucial per garantir el desenvolupament i acompliment dels drets i els intents d&rsquo;erosi&oacute; de les organitzacions col&middot;lectives no es poden entendre sin&oacute; com part d&rsquo;una estrat&egrave;gia que en &uacute;ltima inst&agrave;ncia ataca el cor d&rsquo;una democr&agrave;cia efectiva i deixa als poderosos, altrament dits mercats, un poder autocr&agrave;tic de conseq&uuml;&egrave;ncies perilloses per al conjunt de la societat.<br /> 6<br /> Tampoc resulten acceptables pol&iacute;tiques d&rsquo;ajust que redueixen drets socials i s&rsquo;orienten a retallar el pes del sector p&uacute;blic. &Eacute;s fals que el problema del nostre pa&iacute;s sigui el d&rsquo;una despesa p&uacute;blica excessiva. Ans el contrari, el nivell d&rsquo;impostos i despesa p&uacute;blica a Espanya es situa en els nivells m&eacute;s baixos de la Uni&oacute; Europea (en termes del PIB), fet que tamb&eacute; es d&oacute;na si comparem el percentatge de funcionaris i treballadors p&uacute;blics com a percentatge de la poblaci&oacute; ocupada Aquesta migradesa &eacute;s la que explica la situaci&oacute; d&rsquo;estr&egrave;s i saturaci&oacute; que experimenten molts serveis p&uacute;blics, el migrat import de moltes pensions i ajuts a la poblaci&oacute;. Privatitzant activitats p&uacute;bliques les coses encara poden anar pitjor, com es pot veure en la qualitat d&rsquo;alguns serveis p&uacute;blics en comunitats aut&ograve;nomes on aquest proc&eacute;s est&agrave; m&eacute;s desenvolupat.<br /> Cap dels reptes m&eacute;s importants que tenim com a societat (la satisfacci&oacute; de necessitats b&agrave;siques, el desenvolupament tecnol&ograve;gic en benefici de la comunitat, la transformaci&oacute; vers una economia ecol&ograve;gica i socialment sostenible, l&rsquo;atenci&oacute; adequada de cures al conjunt de la poblaci&oacute;, l&rsquo;enfortiment d&rsquo;una societat democr&agrave;tica i participativa) es poden dur a terme sense un enfortiment de les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques. Un enfortiment que requereix refor&ccedil;ar els recursos (impostos), la dignitat i les condicions laborals dels treballadors p&uacute;blics i els mecanismes de control democr&agrave;tic sobre l&rsquo;activitat p&uacute;blica.<br /> 7<br /> Per tot aix&ograve; pensem que estem davant d&rsquo;una cru&iuml;lla que ens pot menar a situacions indesitjables si s&rsquo;aprofundeixen les mateixes pol&iacute;tiques que han portat a la situaci&oacute;. I per aix&ograve; ens comprometem a treballar per fer avan&ccedil;ar un altre tipus de pol&iacute;tiques i a participar en les mobilitzacions socials necess&agrave;ries per permetre un canvi real d&rsquo;orientaci&oacute; de les pol&iacute;tiques econ&ograve;miques i socials. I en aquesta l&iacute;nia donem el nostre suport a la vaga i les mobilitzacions que els sindicats organitzen per al proper 29 de setembre.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> Manifest presentat avui pels Professors Universitaris al Col.legi de Periodistes de Catalunya<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Esther Vivas - “La sobirania alimentària és una alternativa real”]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/la-sobirania-alimentaria-es-una-alternativa-real</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/la-sobirania-alimentaria-es-una-alternativa-real</comments>
		<pubDate>Wed, 28 Jul 2010 17:37:54 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/la-sobirania-alimentaria-es-una-alternativa-real</guid>
		<description><![CDATA[Entrevista a Esther Vivas i a Josep Maria Antentas per la Coordinadora d&rsquo;ONG Solid&agrave;ries.<br /> <br /> Esther Vivas &eacute;s membre del Centre d&rsquo;Estudis sobre Movimiments Socials de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la Xarxa de Consum Solidari. Josep M. Antentas &eacute;s professor de sociologia de la UAB. Tots dos s&oacute;n autors de diverses publicacions sobre sobirania aliment&agrave;ria, cadenes de distribuci&oacute; i deute extern. Han escrit plegats Resistencias globales. De Seattle a la crisis de Wall Street. La setmana passada van participar al III Campus per la Pau, en una taula rodona sobre sobirania aliment&agrave;ria.<br /> <br /> Avui dia, podem parlar d&rsquo;una crisi aliment&agrave;ria mundial?<br /> E.V.: S&iacute;, per&ograve; en part, &eacute;s una crisi silenciada. Estem en una crisi del sistema capitalista que t&eacute; varies facetes, econ&ograve;mica, financera, clim&agrave;tica, ecol&ograve;gica i tamb&eacute; aliment&agrave;ria. Avui al m&oacute;n, una de cada sis persones, m&eacute;s de mil milions de persones, passen gana, malgrat que mai en la hist&ograve;ria s&rsquo;havien produ&iuml;t tants aliments com ara. La producci&oacute; d&rsquo;aliments des dels anys 60 s&rsquo;ha multiplicat per tres, mentre que la poblaci&oacute; mundial s&rsquo;ha duplicat. Per tant, d&rsquo;aliments n&rsquo;hi ha, per&ograve; no tothom hi pot accedir i aix&ograve; genera una crisi aliment&agrave;ria muda. L&rsquo;any 2007-08 hi va haver una pujada molt important dels preus, que va aguditzar aquesta crisi i va fer que els aliments es convertissin en inaccessibles per a &agrave;mplies capes de la poblaci&oacute;.<br /> <br /> Qu&egrave; va motivar aquest augment dels preus dels aliments?<br /> E.V.: Hi va haver una gran inversi&oacute; en agrocombustibles. El fet d&rsquo;invertir en la producci&oacute; de cereals per a combustible verd o alternatiu va entrar en compet&egrave;ncia amb els cereals per a l&rsquo;alimentaci&oacute;. Evidentment, qui va sortir guanyant va ser l&rsquo;empresa privada. Tamb&eacute; hi va haver una creixent inversi&oacute; especulativa en mat&egrave;ries primeres que va ser un altre dels factors que va generar l&rsquo;augment dels preus.<br /> <br /> Com afecta aquesta crisi al Nord?<br /> E.V.: Al Nord no va tenir efectes comparables als del Sud. Aqu&iacute;, destinem un 20% dels nostres ingressos a l&rsquo;alimentaci&oacute;, i al Sud entre un 60 i un 80%. Per tant, si el preu dels cereals es duplica, al Sud, hi haur&agrave; gent que no podr&agrave; menjar. El que s&iacute; cal assenyalar &eacute;s que a casa nostra, aquestes pol&iacute;tiques agr&iacute;coles i agroaliment&agrave;ries tenen efectes com la desaparici&oacute; de la pagesia i de models tradicionals d&rsquo;alimentaci&oacute; productius.<br /> <br /> Com &eacute;s que en un planeta que &eacute;s capa&ccedil; de produir aliments per tothom hi ha gent que passa gana?<br /> E.V.: B&agrave;sicament perqu&egrave; l&rsquo;acc&eacute;s a la producci&oacute; dels aliments, a la terra, les llavors, l&rsquo;aigua&hellip; ha estat cada cop m&eacute;s privatitzat i posat en menys mans. Hi ha hagut una usurpaci&oacute; del dret a produir, distribuir i consumir aliments. La cadena que vincula el productor amb el consumidor s&rsquo;ha anat allargant cada cop m&eacute;s i cada tram de la cadena &eacute;s monopolitzat per unes poques multinacionals, que acaben imposant els seus interessos privats per damunt de les necessitats aliment&agrave;ries de les persones. I en aquest context d&rsquo;allargament de la cadena, el pag&egrave;s i la pagesa han perdut autonomia.<br /> <br /> L&rsquo;agricultura ecol&ograve;gica tradicional podria alimentar el m&oacute;n?<br /> E.V.: Molt sovint, des dels estaments oficials es diu que no i que cal una nova revoluci&oacute; verda, m&eacute;s agricultura intensiva, transg&egrave;nica &hellip; per&ograve; s&rsquo;ha demostrat que el model d&rsquo;agricultura industrialitzat, intensiu i deslocalitzat genera fam al m&oacute;n i &eacute;s el que ens ha dut a l&rsquo;actual crisi aliment&agrave;ria. Hi ha diferents estudis, de la Universitat de Michigan, de Miguel Altieri, o Eduardo Sevilla Guzm&aacute;n, per exemple, que posen de manifest que l&rsquo;agricultura org&agrave;nica, ecol&ograve;gica, pot ser igual o m&eacute;s productiva que la industrialitzada.<br /> I tamb&eacute; hi va haver un informe d&rsquo;un panell internacional, l&rsquo; IAASTD, en el qual hi participava el Banc Mundial i diferents organismes de les Nacions Unides, experts internacionals i representants d&rsquo;organitzacions socials que va arribar a la conclusi&oacute; que l&rsquo;agricultura ecol&ograve;gica garantia la seguretat aliment&agrave;ria molt m&eacute;s que no pas l&rsquo;agricultura transg&egrave;nica, i que demostrava que podia ser igual de productiva. Aquest informe, per&ograve;, va tenir molt poca difusi&oacute;. La sobirania aliment&agrave;ria &eacute;s una alternativa real, i el que falta &eacute;s voluntat politica per tal d&rsquo;implementar aquestes propostes.<br /> <br /> Quina &eacute;s la situaci&oacute; de l&rsquo;estat espanyol en la producci&oacute; de transg&egrave;nics?<br /> E.V.: &Eacute;s capdavanter en la producci&oacute; de transg&egrave;nics a Europa. Hi ha varietats de blat de moro que han estat prohibides en altres pa&iuml;sos europeus, on hi ha morat&ograve;ria sobre els seus cultius, que aqu&iacute; s&iacute; s&rsquo;estan produint. Catalunya i Arag&oacute; son les regions europees on es produeixen m&eacute;s transg&egrave;nics. Hi ha diferents investigacions, per exemple una de la Plataforma Transg&egrave;nics Fora, que posen de manifest que la coexist&egrave;ncia entre producci&oacute; transg&egrave;nica i producci&oacute; convencional ecol&ograve;gica &eacute;s impossible, i que hi ha contaminaci&oacute; a trav&eacute;s de la polinitzaci&oacute;. Per tant, el que calen s&oacute;n pol&iacute;tiques clares en relaci&oacute; als transg&egrave;nics. L&rsquo;any passat, Som lo que sembrem va recollir m&eacute;s de 100.000 firmes per demanar una Inicitiva Lesgislativa Popular exigint una morat&ograve;ria del cultiu de transg&egrave;nics, i quan va arribar al Parlament de Catalunya, el 2 de juliol, el Parlament ho va vetar. Mesos despr&eacute;s, es va saber que els informes que havien assessorat els parlamentaris havien estat elaborats b&agrave;sicament per la ind&uacute;stria agroaliment&agrave;ria.<br /> <br /> Per qu&egrave; sorgeix el concepte de Sobirania Aliment&agrave;ria en resposta al de Seguretat Aliment&agrave;ria?<br /> E.V.: El concepte de Seguretat aliment&agrave;ria vol dir que tothom pugui menjar, i els seus principis s&oacute;n molt lloables. El problema &eacute;s que el concepte ha estat instrumentalitzat per empreses privades i institucions internacionals que l&rsquo;utilitzen per justificar l&rsquo;exportaci&oacute; dels excedents de productes agr&iacute;coles totalment subvencionats per Europa i els Estats Units, als pa&iuml;sos del Sud. Gr&agrave;cies a les subvencions, all&agrave; poden vendre aquests productes per sota del seu preu de cost, generant compet&egrave;ncia deslleial amb la producci&oacute; aut&ograve;ctona. Aix&ograve; el que ha fet &eacute;s generar m&eacute;s inseguretat aliment&agrave;ria, perqu&egrave; ha acabat amb models agr&iacute;coles tradicionals d&rsquo;aquests pa&iuml;sos. La sobirania aliment&agrave;ria inclou el concepte de seguretat aliment&agrave;ria, per&ograve; va m&eacute;s enll&agrave;, perqu&egrave; implica recuperar el control de les pol&iacute;tiques agr&agrave;ries i aliment&agrave;ries.<br /> <br /> Quan els aliments passen a convertir-se en una mercaderia m&eacute;s?<br /> J.M.A.: La l&ograve;gica del sistema capitalista &eacute;s la producci&oacute; de mercaderies, i el sistema ha anat penetrant en diversos &agrave;mbits de la societat, entre ells, el de la producci&oacute; de l&rsquo;alimentaci&oacute;. En termes hist&ograve;rics, hi ha hagut una progressiva substituci&oacute; de l&rsquo;agricultura tradicional per l&rsquo;agricultura capitalista i aquesta evoluci&oacute; ha arribat a la seva m&agrave;xima expressi&oacute; i acceleraci&oacute; en les &uacute;ltimes d&egrave;cades, en el marc de la globalitzaci&oacute; i de les pol&iacute;tiques neoliberals. Progressivament, el model alimentari ha passat a estar dominat per empreses capitalistes que tenen el control dels diversos trams de la cadena i hi ha hagut una despossessi&oacute; del control del proc&eacute;s de fabricaci&oacute; dels aliments per part dels camperols. Aix&ograve; fa que al final la producci&oacute; de l&rsquo;alimentaci&oacute; estigui lligada a una l&ograve;gica mercantil: es produeix i distribueix de la manera que d&oacute;na m&eacute;s benefici.<br /> <br /> Es pot garantir el dret a l&rsquo;alimentaci&oacute;?<br /> J.M.A.: Les empreses agroaliment&agrave;ries han acabat adquirint un pes molt important en la nostra societat, i tenen poder per influir en les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques. Avui dia, les pol&iacute;tiques que fan els estats obeeixen als interessos del sector. Per aconseguir pol&iacute;tiques que canvi&iuml;n les coses cal la mobilitzaci&oacute; i l&rsquo;organitzaci&oacute; de la gent per for&ccedil;ar el poder pol&iacute;tic a actuar en aquest sentit. Cal un canvi de paradigma del model agroalimentari, en el qual el centre siguin les necessitats aliment&agrave;ries de les persones i el respecte al medi ambient, i no les necessitats econ&ograve;miques de les empreses del sector.<br /> <br /> Quines s&oacute;n les alternatives al model actual?<br /> J.M.A.: Des de fa anys, la proposta que ve a expressar aquesta necessitat de canvi &eacute;s la de la sobirania aliment&agrave;ria, que ve defensada pel moviment camperol Via Campesina. D&rsquo;una banda, cal l&rsquo;acci&oacute; col&middot;lectiva per fer front a les pol&iacute;tiques actuals i per intentar impedir que s&rsquo;apliquin. Per exemple, quan hi ha acords en el marc de l&rsquo;OMC o es signa un acord de lliure comer&ccedil; entre estats cal mobilitzar-se perqu&egrave; no tirin endavant. D&rsquo;altra banda, tamb&eacute; &eacute;s &uacute;til intentar comen&ccedil;ar a impulsar petites iniciatives alternatives pr&agrave;ctiques. Per exemple les cooperatives de consum. Sempre tindran el l&iacute;mit que arriben a poca gent, per&ograve; es tracta d&rsquo;anar-les enfortint. A Catalunya, l&rsquo;any 2000 nom&eacute;s hi havia 10 cooperatives de consum i ara n&rsquo;hi ha 130. Es tracta de generalitzar aquestes experi&egrave;ncies, per&ograve; tamb&eacute; sent conscient que no n&rsquo;hi ha prou nom&eacute;s amb aix&ograve;.<br /> <br /> *Entrevista realitzada per Yolanda S&agrave;nchez de la Coordinadora d&rsquo;ONG Solid&agrave;ries de Girona.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Intersindical CSC  - La meitat dels joves triguen més d’un any a trobar la seva primera feina i aquesta és majoritàriament temporal]]></title>
		<link>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-meitat-dels-joves-triguen-mes-dun-any-a-trobar-la-seva-primera-feina-i-aquesta-es-major</link>
		<comments>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-meitat-dels-joves-triguen-mes-dun-any-a-trobar-la-seva-primera-feina-i-aquesta-es-major</comments>
		<pubDate>Wed, 28 Jul 2010 10:45:31 +0200</pubDate>
		<guid>http://blogs.jornal.cat/intersindical-csc/bloc/la-meitat-dels-joves-triguen-mes-dun-any-a-trobar-la-seva-primera-feina-i-aquesta-es-major</guid>
		<description><![CDATA[La setmana passada, l&rsquo;Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE) va publicar una enquesta sobre la incorporaci&oacute; del jovent al mercat de treball, la qual va posar de manifest novament la dificultat que t&eacute; la gent jove per tal trobar una feina, despr&eacute;s d&rsquo;acabar els estudis. Segons les dades que es van donar a con&egrave;ixer, en pr&agrave;cticament la meitat dels casos, el termini superava l&rsquo;any de recerca. I, de fet, un cop firmat un contracte, en la majoria dels casos aquest era temporal.<br /> <br /> Una vegada m&eacute;s, es constata que, mentre les dificultats s&oacute;n similars entre la gent que acaba els estudis entre la prim&agrave;ria i el batxillerat, aquestes es redueixen per als i les que han optat per realitzar cursos de formaci&oacute; professional i encara m&eacute;s per a les persones amb t&iacute;tol universitari. Tanmateix, la difer&egrave;ncia en cap cas &eacute;s tan gran com es podria pensar i, de fet, quatre de cada deu universitaris/&agrave;ries triguen m&eacute;s d&rsquo;un any a trobar la feina, el que demostra fins a quin punt la dificultat per entrar al m&oacute;n laboral &eacute;s un problema estructural del conjunt del jovent, nom&eacute;s parcialment condicionat pel seu nivell formatiu. No es pot, doncs, deixar en mans de la formaci&oacute; la soluci&oacute; per reduir l&rsquo;atur juvenil, sin&oacute; que cal actuar en el m&oacute;n laboral.<br /> <br /> El requadre adjunt classifica el temps que triguen a trobar feina els i les estudiants que finalitzen la formaci&oacute; en cada franja. Les dades tan sols es trobaven en termes estatals i, per tant, no les podem mostrar segons la nostra realitat nacional concreta.<br /> <br /> M&eacute;s enll&agrave; de les dificultats pr&ograve;pies del moment econ&ograve;mic, cal buscar les causes de les dificultats per entrar al m&oacute;n laboral en les defici&egrave;ncies dels mecanismes d&rsquo;intermediaci&oacute;. Aix&iacute;, una altra dada interessant de l&rsquo;estudi de l&rsquo;INE &eacute;s la f&oacute;rmula gr&agrave;cies a la quals els i les joves van poder accedir a la seva primera feina en acabar els estudis. Tal i com es pot observar, els serveis p&uacute;blics d&rsquo;ocupaci&oacute; nom&eacute;s s&oacute;n &uacute;tils per un 3,19% dels nois i per un 4,98% de les noies; els centres educatius nom&eacute;s troben treball per al 6,54% dels nois i el 7,13% de les noies; i les pr&agrave;ctiques a les empreses nom&eacute;s permeten incorporar un 2,72% dels nois i un 3,16% de les noies. Les f&oacute;rmules informals, com els contactes, o la pr&ograve;pia iniciativa de la persona s&oacute;n les maneres m&eacute;s &uacute;tils de trobar feina.<br /> <br /> Cal, doncs, una reformulaci&oacute; profunda dels serveis p&uacute;blics de recerca de feina , dotant-los de m&eacute;s recursos i noves eines, per tal de poder fer un seguiment m&eacute;s actiu i personalitzat del proc&eacute;s d&rsquo;intermediaci&oacute;, acostant-lo als territoris i als centres educatius. Per contra, la reforma laboral tal com est&agrave; plantejada permetr&agrave; un major pes de les ETT i de les ag&egrave;ncies privades de col&middot;locaci&oacute; i, per tant, majors taxes de precarietat i temporalitat i l&rsquo;inici d&rsquo;un proc&eacute;s de privatitzaci&oacute; dels serveis de recerca de feina que nom&eacute;s contribuir&agrave; a empitjorar les condicions de treball del jovent i del conjunt de la classe treballadora.<br />]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
