La creixent mercantilització de l'agricultura és una realitat innegable a dia d'avui. La privatització dels recursos naturals, les polítiques d'ajustament estructural, els processos de “descamperolinització” i industrialització dels models productius i els mecanismes de transformació i distribució d'aliments ens han conduït a l'actual situació de crisi alimentària.
En aquest context, qui decideix allò què en mengem? La resposta està clara: un grapat de multinacionals de la indústria agroalimentària, amb el beneplàcit de governs i institucions internacionals, acaben imposant els seus interessos privats per sobre de les necessitats col·lectives.
Llegir més
Més de 600 delegats i delegades d'organitzacions camperoles, pescadors, consumidors crítics, pastors, dones, joves... es donen cita aquestes dies a Roma al Fòrum dels Moviments Socials per a debatre i establir estratègies conjuntes d'acció per a afrontar la greu crisi alimentària que afecta més de mil milions de persones a tot el planeta, un de cada sis habitants, especialment als països del Sud.
El Fòrum se celebra coincidint amb la cimera mundial sobre seguretat alimentària 2009 de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, FAO, que començarà la propera setmana [16 a 18 de novembre].
Llegir més
La crisi alimentària ha deixat sense menjar a milers de persones arreu del món. A la xifra de 850 milions de famolencs, el Banc Mundial n'afegeix cent més, fruit de la crisi actual. El "tsunami" de la fam no té res de natural, sinó que és fruit de les polítiques neoliberals imposades sistemàticament durant dècades per les institucions internacionals.
Però davant aquesta situació, quines alternatives es plantegen? És possible un altre model de producció, distribució i consum d'aliments? És viable a nivell mundial? Abans d'analitzar aquestes qüestions, és important assenyalar algunes de les principals causes estructurals que han generat aquesta situació.
Llegir més
278 lectures
Cap comentari
Enviar