

Anar a comprar al supermercat s'ha convertit en una pràctica quotidiana. De fet, un 80% de les nostres compres es porten a terme en grans cadenes de distribució com ara Carrefour, Alcampo, Eroski, El Corte Inglés i Mercadona, etc. Malgrat que mengem i consumim diàriament, i molt sovint ho fem mitjançant la compra en supermercats, poques vegades ens aturem a pensar en les conseqüències que aquest model té per tots aquells que participen en la cadena de comercialització: pagesos, treballadors, consumidors, comerç local.
Llegir més
Quan els meus avis venien ous al Mercat Central de Sabadell, a fora, al voltant de la plaça, sempre hi havia les pageses. Anys més tard, quan els meus pares van seguir amb la parada, les pageses continuaven allà. Avui ja no hi són. I els meus pares tampoc venen al mercat.
I es que la crisi de la pagesia, del comerç local, dels mercats... no ve d’ara, ja fa anys que s’arrossega. I a les pageses se les ha fet fora de les places. Quants dels que hi havia aleshores encara queden? Molt pocs.
Llegir més
La creixent mercantilització de l'agricultura és una realitat innegable a dia d'avui. La privatització dels recursos naturals, les polítiques d'ajustament estructural, els processos de “descamperolinització” i industrialització dels models productius i els mecanismes de transformació i distribució d'aliments ens han conduït a l'actual situació de crisi alimentària.
En aquest context, qui decideix allò què en mengem? La resposta està clara: un grapat de multinacionals de la indústria agroalimentària, amb el beneplàcit de governs i institucions internacionals, acaben imposant els seus interessos privats per sobre de les necessitats col·lectives.
Llegir més
Més de 600 delegats i delegades d'organitzacions camperoles, pescadors, consumidors crítics, pastors, dones, joves... es donen cita aquestes dies a Roma al Fòrum dels Moviments Socials per a debatre i establir estratègies conjuntes d'acció per a afrontar la greu crisi alimentària que afecta més de mil milions de persones a tot el planeta, un de cada sis habitants, especialment als països del Sud.
El Fòrum se celebra coincidint amb la cimera mundial sobre seguretat alimentària 2009 de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, FAO, que començarà la propera setmana [16 a 18 de novembre].
Llegir més
L'actual model de producció agrícola i ramadera industrial contribueix a aprofundir en la crisi ecològica global amb un impacte directe en la generació de canvi climàtic. Encara que a primera vista no ho sembli, l’agroindústria és una de les principals fonts d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
Així ho ha posat de manifest la campanya No et mengis el món, en el marc de les mobilitzacions d'aquests dies en motiu de la reunió de les Nacions Unides a Barcelona sobre canvi climàtic, prèvia al crucial cimera de Copenhaguen (COP15) al desembre on ha d'aprovar-se un nou tractat que substitueixi al de Kyoto.
Llegir més
Els ramaders i productors de llet estan en peu de guerra. El sector pateix una crisi profunda provocada pel fort descens del preu d'aquest producte que perjudica especialment els petits i mitjans ramaders que estan abandonant poc a poc les seves explotacions.
No es tracta només d'una "crisi de preus" sinó que estem davant d’una "crisi de model agrícola", fruit de les polítiques governamentals que promouen una agricultura i producció intensiva i insostenible.
Llegir més
Als països del Sud, les dones són les principals productores d’aliments. Elles són les encarregades de treballar la terra, mantenir les llavors, recol·lectar els fruits, aconseguir aigua, cuidar del bestiar... Un 80% de la producció d’aliments en aquests països recau en les dones.
Paradoxalment, però, aquestes són, juntament amb els infants, les més afectades per la fam. Les polítiques neoliberals que assolen el camp colpegen en primera persona les dones.
Llegir més
La crisi alimentària ha deixat sense menjar a milers de persones arreu del món. A la xifra de 850 milions de famolencs, el Banc Mundial n'afegeix cent més, fruit de la crisi actual. El "tsunami" de la fam no té res de natural, sinó que és fruit de les polítiques neoliberals imposades sistemàticament durant dècades per les institucions internacionals.
Però davant aquesta situació, quines alternatives es plantegen? És possible un altre model de producció, distribució i consum d'aliments? És viable a nivell mundial? Abans d'analitzar aquestes qüestions, és important assenyalar algunes de les principals causes estructurals que han generat aquesta situació.
Llegir més
Unes 150 dones provinents de més de quaranta països de tots els continents van participar en la 7a Trobada Internacional de la Marxa Mundial de les Dones que es va celebrar del 14 al 21 d'octubre a Panxón (Galícia). Una reunió que va permetre establir les línies mestres de treball de l'organització per als pròxims dos anys, enfortir les coordinacions continentals i aprovar diversos documents estratègics.
Entre les principals conclusions de l'encontre, es pot destacar la convocatòria d'una acció global a favor de la pau i la desmilitarització el 17 d'octubre de l'any 2010 a la regió dels Grans Llacs a l'Àfrica, en paral·lel amb l'organització d'accions locals simultànies a la resta del món.
Llegir més