el digital d'economia domèstica i consum a Catalunya

mai
25
dj
Dia de l'Àfrica

Esther Vivas

Sucre amarg

Dijous, 30.3.2017 09:00 h
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant












Advocar per un consum responsable d'edulcorant és complicat quan la majoria de persones no poden ni elegir si volen sucre al plat.


El tabac mata. Ho tenim clar després d’anys d’informes i evidències científiques que així ho demostren. No obstant, quan al segle passat van sorgir les primeres investigacions crítiques, molts les van posar en dubte. Es considerava fins i tot que fumar podia ser bo per a la salut. Qüestionar les veritats consolidades en l’imaginari col·lectiu no és fàcil, especialment quan tenen darrere un potent lobby empresarial. Ara, amb el sucre passa una cosa semblant.

L’OMS va publicar fa un any les seves recomanacions per a un consum responsable de sucre, aquell que els fabricants afegeixen als productes alimentaris o el sucre refinat que posem al menjar. L’advertència era demolidora. L’ideal, segons l’OMS, consistiria a consumir-ne menys del 5% de les calories diàries ingerides, és a dir 25 grams (sis culleretes). A Espanya, se’n consumeixen 80 grams al dia (19 culleretes), xifra que supera la mitjana europea.

¿Quines conseqüències té aquesta ingesta tan elevada de sucre en la nostra salut? El sobrepès i l’obesitat són els seus efectes més directes, amb les consegüents malalties associades com la diabetis, les cardiopaties isquèmiques, els trastorns de l’aparell locomotor i alguns càncers. A Catalunya, les dades són clares: un de cada dos adults pateix excés de pes, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2015. Les famílies amb rendes més baixes, i les seves criatures, són les que mengen pitjor.
EL QUE EL MENJAR AMAGA

No som conscients del sucre que ingerim, ja que moltes vegades aquest es troba amagat en productes que no considerem que siguin dolços. ¿Sabem que una pizza congelada pot arribar a contenir quatre terrossos de sucre i mig, un iogurt desnatat més de sis o una salsa de tomàquet gairebé 12? Ho destapa el projecte fotogràfic Sinazucar.org, que retrata aliments de consum quotidià juntament amb el nombre de terrossos de sucre que porten. Les seves imatges ens deixen sense paraules.

L’OMS a finals de l’any passat va anar fins i tot més enllà i va demanar augmentar el 20% els impostos a les begudes ensucrades per desincentivar-ne el consum. A Mèxic, França, Finlàndia i Bèlgica ja fa temps que s’aplica alguna mesura. Aquí, el Ministeri d’Hisenda va anunciar un nou impost sobre els refrescos per al 2017, encara que sense especificar-ne ni l’abast ni el gravamen. La indústria sucrera ja ha passat a l’acció, i després d’una reunió, al febrer, amb el Ministeri d’Agricultura assegura estar convençuda que aquest impost no prosperarà.

Fa poc, Juan Carlos Ortega, en un article en aquest diari, demanava «sucre per compassió». La realitat és que alguns poden escollir si volen sucre al plat, la majoria no. VSF Justícia Alimentària Global amb la seva campanya Dame Veneno ho deixa clar: «L’alimentació insana no és un problema individual. És una pandèmia les principals causes de la qual són sistèmiques i estructurals». Prendre consciència d’això és el primer pas per canviar-ho. Amb el sucre no s’hi juga.

Lectures 495 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Enviar
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Jornalet es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat


Jornal.cat © 1999 - 2017

Edita
Xadica

Subscriu-te als titulars de Jornal.cat per RSS   Troba Jornal.cat al Facebook   Segueix Jornal.cat al Twitter