el digital d'economia domèstica i consum a Catalunya

mar
26
dg
"No hi ha paraula verdadera que no sigui una unió infranquejable entre acció i reflexió" (P. Freire)

Esther Vivas

Tractors al carrer

Dilluns, 30.1.2017 19:15 h
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant












“Tancat per defunció”. És l’amenaça que plana sobre el camp català, i els agricultors han dit “ja n’hi ha prou”. Una marxa de tractors recorre aquests dies el territori, i aquest dissabte arriba a Barcelona. La situació no podia ser pitjor. Actualment només un 1,5% de la població activa a Catalunya treballa en l’agricultura, una bona part gent gran. La pregunta ineludible és, qui ens alimentarà en un futur no tan llunyà? En mans de qui queda l’agricultura i l’alimentació?

Actualment, un grapat de multinacionals de l’agroindústria decideix què i com es produeix, controlant la cadena agroalimentària d’inici a final, des de la comercialització de llavors fins els supermercats. Es tracta de grans empreses que deslocalitzen la producció, ens serveixen aliments quilomètrics -carregats d’agrotòxics- i prescindeixen de la pagesia. La lògica del màxim benefici és la que impera, el dret a una alimentació sana i saludable queda en un segon pla. El menjar s’ha convertit en un negoci més, i sovint és objecte d’especulació.

La situació a la resta de l’Estat espanyol no és millor. Les explotacions agràries desapareixen a gran velocitat. Un exemple: entre l’any 1999 i el 2009, en tan sols una dècada, aquestes van disminuir un 23%, segons el Cens Agrari de l’Institut Nacional d’Estadística. La pagesia representa un feble 4,3% del total de la població activa, convertint-se cada vegada més en una tasca residual. No obstant això, en els anys 80 sumava un 19% del total. Què ha passat? La globalització alimentària, la concentració empresarial -cada vegada menys explotacions i més grans- i una agricultura al servei de les grans superfícies expliquen el declivi.

La renda agrària també s’ha desplomat. A Catalunya, ho ha fet en un 39% entre el 2001 i el 2015. Ho denuncia Unió de Pagesos, els convocants d’aquesta “marxa pagesa”, a la qual se sumen també camperols que van molt més enllà que aquest sindicat en la crítica al actual model agroalimentari. El mateix succeeix en el conjunt de l’Estat. Els costos de producció en canvi segueixen incrementant-se, i en l’actualitat signifiquen un 93% del conjunt de la renda agrària. L’escalada de preus de l’energia, dels fertilitzants i dels pinsos han contribuït de manera decisiva a l’augment. Els ingressos disminueixen, les despeses pugen, les finques tanquen.

Treballar la terra no és una activitat social reconeguda, sovint just el contrari. Qui no ha sentit aquest despectiu “ets de poble”? Però, què faríem sense un món rural viu? No es tracta de defensar la pagesia familiar per se, ja que no tot el petit és sempre bonic, ni oblidar les contradiccions entre petits propietaris i jornalers del camp. Però sí que és imprescindible situar el treball de cures (en aquest cas, tenir cura del que mengem i del territori) al centre de les polítiques públiques i de les nostres vides. I aquí l’agricultura local i pagesa o ja aporta o té molt a aportar.

Lectures 584 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Enviar
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Jornalet es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat


Jornal.cat © 1999 - 2017

Edita
Xadica

Subscriu-te als titulars de Jornal.cat per RSS   Troba Jornal.cat al Facebook   Segueix Jornal.cat al Twitter