La tríada agroecològica

Sovint en parlar dels impactes negatius del model agroalimentari, ens preguntem què fer. Com actuar davant d'un agronegoci depredador que acaba amb la biodiversitat i la pagesia? Què fer davant d'un sistema agrari addicte al petroli i als "aliments viatgers"? Quines alternatives tenim quan el menjar ens emmalalteix?

La resposta és triple. Si tres són els colors primaris, si el cristianisme explica la naturalesa de Déu a partir de la santíssima trinitat, si el fervor blaugrana adora el trident Messi, Suárez i Neymar i si els més petits somien amb els tres porquets, en l'agroecologia, quan es planteja una alternativa al model agrícola i alimentari dominant, la resposta també està en el tres.

Un. Agricultura de proximitat, o el que és el mateix local o de quilòmetre 0. Per què menjar tomàquets, taronges, pomes, cigrons, raïm, bròquil, ametlles o espàrrecs que vénen de l'altra punta del món, quan els produïm aquí ? Per què tants mercats en els països del Sud es troben "envaïts" per llet, arròs, oli i blat de moro subvencionat a Europa, Estats Units o Canadà, que es ven per sota del seu preu de cost i competeix deslleialment amb el producte local? Per què els aliments recorren una mitjana de 5.000 quilòmetres del camp al plat? ¿No seria més lògic i econòmicament més profitós promoure circuits curts de comercialització? No es tracta de caure en la retòrica xovinista "millor el de casa" ni en un localisme que concep el món com petites unitats aïllades i autàrquiques, sinó de reclamar més justícia social i ambiental. Els aliments de quilòmetre 0 permeten un major benefici econòmic al territori i a més "refreden el planeta", és a dir no generen gasos d'efecte hivernacle com sí que ho fa el menjar amb milers de quilòmetres a l'esquena.

Dos. Agricultura ecològica, certificada o no, però que garanteixi la no utilització de productes químics de síntesi ni en la seva producció ni transformació. Uns aliments lliures de transgènics i d'agrotòxics, que tenen cura de la nostra salut i de la del planeta. Per què tantes camperoles i camperols han de patir malalties a causa del model agrari industrial? A França, sense anar més lluny, el parkinson és considerada una malaltia laboral agrícola, després que un pagès va poder demostrar judicialment com un herbicida de Monsanto va afectar greument la seva salut i li va produir aquesta malaltia. Per no parlar dels dramàtics efectes del cultiu de soja transgènica a d'altres latituds, no només en la pagesia sinó en les poblacions confrontants, causa de l'ús d'herbicides verinosos a base de glifosat.

Tres. Agricultura camperola, que enforteix i permet el desenvolupament del món rural. La que valora el saber i la feina dels que tenen cura dels nostres camps. La que permet una remuneració digna als que intenten viure de treballar la terra. Necessitem una cadena comercial transparent d'origen a fi, per saber no només d'on ve el que mengem sinó per saber qui es beneficia de cada euro que paguem. Actualment, qui menys guanya és qui produeix el menjar. D'aquí que el treball camperol sigui una tasca "en extinció". Només el 4,3% de la població activa a l'Estat viu de treballar la terra, i la major part són gent gran. Si el dia de demà els pagesos desapareixen, qui ens donarà de menjar? Potser Monsanto, Syngenta, Procter & Gamble, Coca-Cola, McDonalds, Kraft, Carrefour, Mercadona, El Corte Inglés. Amb ells, ¿la nostra bona alimentació estarà garantida? Us asseguro que no.

Heus aquí la tríada agroecològica, millor menjar i més justa.

* Article en Publico.es, 2016.04.11.