Transgènics, ni aquí ni enlloc

Catalunya és una de les zones de la Unió Europea on es cultiven més transgènics. Varietats de blat moro, com el Mon 810, que estan prohibides en d’altres països com França, Àustria, Grècia, Alemanya, Suïssa, Hongria i Romania aquí es conreen. De fet, només cal mirar les dades: l’any 2008 es van cultivar a l’Estat espanyol unes 80 mil hectàrees de blat de moro modificat genèticament, la major part a Catalunya. Per denunciar aquests fets i per exigir que “volem una Catalunya lliure de transgènics”, aquest dissabte 28 de juny més de quatre mil persones hem sortit al carrer per dir que ja n’hi ha prou.

El passat mes de febrer es va presentar a tràmit al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), a proposta de la campanya Som lo que sembrem, que havia recollit en un any 106.000 firmes, més del doble de les necessàries per endegar una ILP, amb un ampli suport i mobilització popular. La ILP contra els transgènics exigia la prohibició del cultiu d’Organismes Genèticament Modificats (OGM) en sòl agrícola, l’etiquetatge dels aliments transgènics, una moratòria al desenvolupament d’OGM i la investigació independent dels seus efectes sanitaris i ambientals. Però posteriorment els grups parlamentaris de CiU, PSC i PP van presentar esmenes a la totalitat contra aquesta iniciativa.

Interessos privats

Un cop més la resposta del partits polítics hegemònics a la mobilització social ha estat girar l’esquena a les demandes d’amplis sectors avantposant els interessos privats de la industria agroalimentària i pro-transgènica. Front la crisi social, econòmica, ecològica i alimentària, el suposat “govern d’esquerres” opta per donar suport a l’empresa privada, salvar als bancs, als empresaris, promoure l’agricultura intensiva, industrial, drogodependent, deslocalitzada. Però, què passa amb la nostra alimentació? En mans de qui està? A qui pertany la terra, l’aigua i les llavors? Nosaltres volem un món rural viu, poder decidir què mengem, qui ho produeix i com. Exigim el dret a la sobirania alimentària.

I mentre el PSC, CiU i PP fan front comú per a silenciar l’opinió de milers de persones vetant el debat al Parlament. Què fan els seus socis de govern, les suposades forces d’esquerra, ERC i Iniciativa per Catalunya-Verds? Poden aquests continuar sent socis d’un govern social-liberal i pro-transgènic? Com es pot defensar i justificar des de postures suposadament “ecologistes”, ja no només la privatització de l’educació pública (LEC i Pla Bolonya), de la sanitat, de parcs i jardins (a Barcelona), la repressió als moviments socials (recordem els companys/es contra Bolonya que ara enfronten varis processos judicials), sinó també l’actual model d’agricultura transgènica?

Vaga de fam

Aquest proper 2 de juliol es debatrà al Parlament de Catalunya si tira endavant el veto a la ILP contra els transgènics. Quatre membres de Som lo que Sembrem en acabar la manifestació han iniciat una vaga de fam per exigir que s’escolti la veu d’aquestes 106.000 persones que vam dir prou al transgènics i que es creï una ponència que treballi la proposta de Llei. El debat està damunt de la taula i nosaltres ho tenim ben clar, com deia la ramadera ecològica Assumpta Codinachs a l’acabar la manifestació: “Avui més que mai Som lo que sembrem”.