Quan els meus avis venien ous al Mercat Central de Sabadell, a fora, al voltant de la plaça, sempre hi havia les pageses. Anys més tard, quan els meus pares van seguir amb la parada, les pageses continuaven allà. Avui ja no hi són. I els meus pares tampoc venen al mercat.
I es que la crisi de la pagesia, del comerç local, dels mercats... no ve d’ara, ja fa anys que s’arrossega. I a les pageses se les ha fet fora de les places. Quants dels que hi havia aleshores encara queden? Molt pocs.
Paradoxalment, en molts d’aquests mercats antics, avui “modèlicament” reformats, els hi han col.locat algun que altre “súper”, símbol de modernitat. Miratge dels temps que corren? Curiós. Precisament, un dels principals responsables de la present crisi del model agrícola i alimentari, els supermercats, avui ocupen, i fins substitueixen, el que van ser els espais de compra habituals, i de socialització (no ho oblidem!), de les nostres famílies.
I prenem nota: tot dirigit sota la batuta d’aquells que ostenten el poder, a les institucions, i enarboren la bandera del progrés, instant al bé comú, que, en canvi, només beneficia a una minoria. Ciutats per viure, créixer i conèixer o ciutats aparador, per anar de botigues, mirar i comprar. Sembla que alguns, els de dalt, ho tenen molt clar.
Aquest proper dissabte, pagesos i pageses ens convoquen a sortir al carrer, a una manifestació a Barcelona [11h a Pl. Catalunya], exigeixen “preus justos al camp i a la ciutat”. I es que el diferencial mig entre el preu pagat en origen, a la pagesia, i en destí, el que paguem nosaltres al supermercat, és de quasi un 500%. En alguns productes, com les patates, els tomàquets i les pastanagues, el diferencial supera el 1000%. I són aquestes grans cadenes de distribució al detall, les que s’emporten el benefici.
A Catalunya poc més de l’1% de la població activa és pagesa i la seva renda no fa res més que disminuir. Aleshores, cal preguntar-nos: si la pagesia desapareix, en mans de qui està la nostra alimentació? Qui decideix allò que mengem? Multinacionals com Monsanto, Cargill, Kraft, Nestlé, Carrefour o Mercadona acaben decidint què, com i quan consumim.
La pagesia està en crisi, el món rural està en crisi, la pesca tradicional està en crisi i, no ho oblidem, les treballadores i els treballadors estem en crisi. I mentre alguns surten guanyant amb la crisi, n’hi ha d’altres com nosaltres, els de baix, que la paguem.
Avui a Sant Antoni, a Barcelona, surto al carrer. El mercat està en obres. Al diari diuen que en faran un de més gran i millor, amb supermercat inclòs, igual que el de Santa Caterina.... o com fa uns anys van fer amb el Mercat Central a Sabadell. Però no diuen res de tots aquells i aquelles que han hagut de plegar, dels que s’han quedat pel camí. Històries de perdedors? Tot es repeteix i jo em pregunto: on són les pageses?
Esther Vivas és coautora dels llibres “Del campo al plato” i “Supermercados, no gracias”. Article publicat a La Directa, núm.172.
http://www.esthervivas.wordpress.com
349 lectures
Un comentari
Enviar
Comentaris
18 febrer 2010, 14.17 h
jo també les trobo a faltar, les pageses del mercat!!! No haurien desaparegut si s'haguessin quedat només una mínima part dels marges que es queden els que ja sabem. La comoditat ens fa perdre el nord!
Però també perquè han perdut els espais per a vendre. El control extrem i el fet que molts de pobles s'han estimat més construir abans que deixar espais per fer els mercats tradicionals, també les ha fet desapareixer.
Comenta
El missatge s'ha publicat directament. El diari es reserva el dret d'invalidar el comentari si aquest infringeix les mínimes lleis de la bona costum, com insultar, posar dades personals d'altri o per qualsevol altre motiu que alteri el bon funcionament dels comentaris. Gràcies! El comentari s'ha enviat correctament.No recordes la contrasenya? Recupera-la
Encara no ets usuari registrat? Registra't
La direcció del web Jornal de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.